divendres, 6 de febrer del 2009

art

els fors d’internet i els operaris de fecsa son els principals ideòlegs d’una campanya genocida per exterminar l’art contemporani.

potser perquè d’ART (en majúscules) no en sé un borrall, sempre m’ha atret la versió gamberra que el critica participant de la seva maquinària. allò que els profans situem a la frontera de la presa de pèl en forma de quadres en blanc sobre fons blanc, monuments històrics embolcallats, com fantasmes d’un castell, per metres i metres de llençols i fotografies de milers de dones i homes junts, en porretes o pilota picada, a la intempèrie.

l’any 1961 l’artista italià piero manzoni firmà una provocadora sèrie de 90 llaunes metàliques de 5cm d’alt i 6’5 de diàmetre que contenien els seus propis excrements. l’obra, jeroglíficament batejada com “merda d’artista”, es venia a pes segons la cotització diària de l’or.

d’uns anys ençà, em té particularment captivat una mostra d’street-art que conjuga composició creativa i càlculs de física avançada. sembla que s’anomena shoefiti però, en resum, es tracta d’un parell de bambes, lligades pels cordills, penjant alegrement d’un cable de la llum.

imagino l’artista escollint, primer, les bambes que combinaran millor amb el paisatge urbà que farà d’escenari. i després, a l’empar de la negra nit, traslladant a la pràctica dels llançaments nocturns les fòrmules que avaluen pes de sabatilles, velocitat del tir i d’altres variables que a mi, home de lletres, se m’escapen.

segur que pels més puristes, amants de bodegons i marines, això no és més que la broma d’un brètol a un amic passat de copes que arribà descalç a casa. com soc amant de contrastar he investigat per la xarxa. els aixafaguitarres dels usuaris dels fors expliquen, majoritàriament, que les sabatilles penjant del cable elèctric indiquen un punt proper de venda de drogues.

des del seient del meu despatx, quan la feina m’atabala o ensopeix, enlloc de contemplar les musaranyes m’evadeixo admirant la mostra quincenal de shoefiti que hi ha a la cruïlla. no he vist mai l’extraodinari artista. tampoc traficants que no paguen autònoms ni consumidors demanant tanda per abastir-se.

si he vist indignat, aquest matí, uns operaris de fecsa despenjant les flamants victòries verdes que ornaven el cable. veient-los he maleït no tenir dues de les cèlebres llaunes de manzoni de 5x6’5. una pel cap dels treballadors de la companyia de llum i, l’altra, pel dels usuaris de fors internàutics que veuen camells on hi ha art.

¡que uns, i altres, llegeixin el petit prícep!

39 comentaris:

Cesc Sales ha dit...

Tinc un munt de fotos-art escampades arreu... Jaquetes penjades, tricicles infantils, bambes, globus... Només cal passejar i mirar AMUNT!

nadeia ha dit...

No ho qualificaria d'ART, però a Girona tenim el curiós cas d'un "terrorista filosòfic" (ara no recordo ben bé si és exactament així com es fa dir. Investigaré) que es dedica a penjar paperets amb cites filosòfiques pel Barri Vell. Enganxa amb cel·lo trossos de paper retallat sense massa destressa. No sé ben bé quin és l'objectiu que persegueix fent això. Més d'un cop m'he parat a llegir-ne alguna i sempre acabo preguntant-me què coi ens vol dir...

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Em temo que jo sóc de la corda dels operaris de FECSA jejeje

Esperem que ningú passi per sota les bambes en dia ventós... cal evitar possibles damnificats per un art tan... tan... especial... :-)

Ferran Porta ha dit...

Què vols que et digui: jo ho trobo freak. El que passa és que no és un freak contra res ni ningú, sino un freak de cada loco con su tema. Vamos, que m'és igual si pengen unes sabates, si pinten cercles negres en una superfície groga (tipus taxi) o si s'asseuen en una cadira clavada a una façana, a cinc metres de terra. És un freak respectuós, com si diguéssim. A qui li agradi, que ho disfruti! :-)

TORO SALVAJE ha dit...

Al tanto amb els operaris de Fecsa i similars, un d'ells, cobrador del gas, ha arribat a conseller d'interior.

Una de dues o als cobradors del gas els formen extraordinàriament bé o aquest país s'ha begut l'enteniment.

Ja, millor no contestis...

m ha dit...

L'art depèn de cadascú, si una cosa no t'agrada doncs no t'agrada i per tu no és art.
L'art és subjectiu i de cadascú i cada dia més.

Alex. ha dit...

Òscar, llegint-te ja no sé si visc a un barri de camells o de joves artistes conceptuals.

Les ordenances municipals dels pobles del Pirineu, ja no permeten el pas d'animals pels seus carrers mil·lenaris, s'estan carregant l'art defecacional!!!

...ara mateix, surto al carrer i penjo les meves "chirucas"... no, no defecaré!!!

Albert Lloreta ha dit...

em pensava que voldries les dues llaunes de "merda d'artista" per lligar-les amb un cordill i, de nit, establir la nova tendència urbana... el "shitfiti"

polaroid mental ha dit...

ART es moure sentiments, emocions, sigui com sigui: una gioconda o un pot d'excrements, estigui on estigui: en un museu o al carrer, pero sempre continuarà sent ART per qui ho miri.

Anònim ha dit...

Bé d'art en diuen que n'hi ha de ben estrany, de bambes penjant en cables elèctrics n'he vist més d'una sorprenentment i la veritat em va impactar, però és com un art per ells, què hi farem... com tu dius, despullar-se deu mil persones és art... tot canvia jo però, prefereixo declinar-me cap a un bon quadre :)

Eva ha dit...

Això de les bambes a mi també em va sobtar moltíssim... on ho vaig veure...Granada... deien que guiava una ruta de bars...
Si les haguès seguit no sé on hauria anat a parar...
La tipologia artística és molt variada... sort que els gustos també...
Jo em quedo amb els dels petits artistes, els nens...
Una abraçada!!!

kweilan ha dit...

Les emocions que poden suggerir les obres d'art són diverses...suposo que això de les bambes era com un toc de color més enllà de la finestra del despatx.

Lastienditas ha dit...

Uff, ART avui en dia ja no és només obra pictòrica i escultura. Avui dia inclou també instal.lació, videoart, acció, happening...massa coses!!
L´art que expliques...ben curiós!

khalina ha dit...

Òscar, jo crec que hauries d'agafar sabates de cordons velles, els hi enganxes un cartell amb el nom del teu blog, i a fer llançament que desestressa, i a part faràs art i publicitat :D

mar ha dit...

saps què òscar?
no en tenia ni idea de tot això que expliques i això que sempre m'havien cridat l'atenció les sabates penjades...
no sé si és art o no... però i tota la creativitat que generen?
potser sí que estem davant d'una obra d'art, no?
bon cap de setmana!

Carlos ha dit...

qualsevol pot fer art avui en dia, ja que el ventall d'opcions que la tecnologia ha afegit, possivilita multitud d'expressions artístiques noves i a l'abast de tothom, s'ha democratitzat, je,je.
Avui el repte és que el mirin, provoquin sentiments o simplement reaccions.

En el arte no hay malos motivos; hay motivos mal empleados.

"Ricardo Güiraldes"

rits ha dit...

no tenia ni idea que això de les bambes fos un art estés de reconegut presitgi.
és cert que l'he vist més d'una vegada, xò sempre me n'adono tard

(és com lo dels cotxes tunejats, n'havia vist un munt però ni m'havia plantejat que fos una moda, tingués un nom i fos una cultura i tot.... que, almenys a mi, no m'agrada)

Sergi ha dit...

Ja en vam parlar a ca l'Assumpta fa poc, a tot anomenen art darrerament. El pitjor és que algú ho diu i els altres ens ho creiem. Si algú ho digués i nosaltres l'enviéssim a prendre pel cul, segurament sortirien menys vividors.

assumpta ha dit...

Entenc que en l'art hi poden cabre tantes formes d'expressió diferents com gairebé individus al món, i el que a un no li diu res, a un altre li semblarà una: "obra majestuosa i digna de ser equiparada comparativament vers els anys transcorreguts amb la capilla sixtina" ... etc. etc.

Això, m'ho miri com m'ho miri, em sembla més una bretolada que no pas art. Però per a això hi ha els gustos. Qui ho sàpigui entendre, que ho disfruti ! ;)

Anònim ha dit...

Si fos jo fos artista penjaria vambes... i pilotes de platja de colors i teles amb la pantalla trencada i qualsevol cosa que provoqués una mica i ens fes pensar... La publicitat també decora els nostres horitzons urbans amb més o menys encert i no cal ni dir que el seu objectiu és tan fastigós com el dels excrements enllaunats. Per cert, aquestes llaunes les comprem cada dia... sense pensar-hi gaire...

L'artista només reproduïa la realitat portada a l'extrem.

En resum, que m'agraden les vambes penjades.

Jordi ha dit...

Òscar, això de l'art urbà va per barris, com la sort. Fa dies que davant d'un contenidor de casa meva hi ha un seguit de trastos vells apilats, que m'has fet pensar que estic davant d'una de les obres d'art més impressionants de la història urbana de BCN!

Txarli ha dit...

Que és art ?

Com a complet ignorant de que es pot considerar art o no art i com a simple observador amb una ment curiosa prefereixo mil vegades més veure "art modern" o "no art modern", i intentar comprendre per què algun volat va fer allò que veure un retrat de Carles III amb peluca blanca. Ignorància suposo.

Pot ser m'equivoco però penso que l'art és un eina plàstica que fa "moure del sofà" a les hormones que tenim habitant al cap.

fra miquel ha dit...

Vaig sentir per la radio a un paio que venia d'Austràlia que allà era molt normal. No crec que els que ho fan es considerin artistes. A Barcelona, per Mare de Déu de Montserrat n'hi ha un munt. També per altres carrers del Guinardó.
Jo més aviat penso que és un marcatge de territori de les colles de joves que corren per allí.

Ester ha dit...

Una bona foto, m'agrada!

Esther del Campo ha dit...

A Tarragona, al Serrallo, crec recordar haver vist bambes penjades, però no ho hagués dit mai que indiquessin el lloc on s'hi ven droga, "no te acostarás sin saber una cosa más"!

A Valls, som més guais, i com a art al carrer tenim en un bloc de pisos un goril·la gegant, a l'hivern porta bufanda i a l'estiu barret de palla. Tots els vallencs, alguna vegada o altra, ens hem preguntat què coi voldrà expressar-ne el propietari amb aquesta obra d'art de tal magnitud.

Passa molt bon cap de setmana, Òscar!!! :D

Dani ha dit...

JO soc el petit princep ;)

òscar ha dit...

bon dia CESC! si per unes bambes s'han de fer uns càlculs previs impressionants, per aconseguir penjar-hi un tricicle...

jajaja NADEIA. a barcelona n'hi ha un altre que enganxa uns paperets de color groc d'alt contingut filosòfic també. :) diuen: "cerrajeros de urgencia". i un telèfon en cos de lletra gegant.

no és perillós ASSUMPTA. "l'autor" ha insta.lat un miniparacaiguades a les bambes que s'obre, ipso facte, en cas de ventades. els operaris de fecsa, coneixedors que en un futur aquesta mostra valdrà una calerada, conserven a la vitrina de casa seva les victòries i ... les llaunes que els hi vaig llençar! :) petooons!

cert FERRAN: freaks inofensius. m'agrada l'idea del paio seient a la cadira clavada cinc metres damunt del terra. té un clar regust a ... a ... un jutge de línia d'un partit de tennis!!! :)

jajajaja TOROSALVAJE. si l'opció d'una excelent formació fecsil no em convenç, quína era l'altra? :)

és així de senzill MARTA. l'art, o el seu concepte, és del tot subjectiu i ampli. i acaba fent possible que a bretolades objectives hagi gent que les acabi considerant altra cosa.

els hereus de MANZONI preparen una estrategia contra aquestes ordenances tan retrògrades ALEX. ja et dic ara que entre el "shoefiti" de barcino i el teu "xirucart" no hi ha color. me'n declaro superfan!!! per cert: tens marxant? :) preparem un acte de presentació al voltant del liceu? abraçadaaa!

osti ALBERT, hauria estat un millor final. més perillós pels pobres caps dels vianants però millor final. :)

cert POLAROID: questió de prisma sempre. una mirada tan àmplia que fa que el que per uns és una sobirana presa de pèl, a d'altres els emociona.

a mi CESC, el que em té ben flipat és cóm s'ho fa el paio (o paia). jo necessitaria més de tres-mil intents i vés a saber quantes hores per aconseguir que les bambes es quedessin al cable. demà instal.lo una càmara al despatx per investigar com ho fa!!! :)

segur que sobre això no hi hauria massa controvèrsia ni discussió EVA: els més artistes de tots són els nens!!! a granada i arreu del món! :) abraçadaa!

ara sols em queda posar-hi imaginació KWEILAN. pensaré que el cable solitari de fecsa és, en si, una obra d'art que expressa metafòricament la fonambolista precarietat laboral que pateixen els operaris de fecsa i la societat en general. :)

TIENDITAS (a cau d'orella) ... al costat mateix del cable hi ha un bar que obre fins les tantes de la matinada i en el que fan happyhour de calimotxo!!! :)

no encertaria mai KHALINA. allò està molt alt i jo, de càlculs matemàtics i físics res de res. tot i que ... si els hi demano l'escala als senyors de fecsa? :)

art efímer MAR. sospito que és mateixa companyia de la llum qui els penja per fer que el seu nom es publiciti. fecsa. fecsa. fecsa. fecsa. el meu número de sompte és el 2100 1103 xx ... :)

crec CARLOS que, des de fa anys, l'art el que busca és reaccions. i la fórmula que li atorga més ressó és, suposo que amb matissos, la provocació.

jajaja RITS. els cotxes tunejats, ben mirats, poden ser veritables exemples d'art naïf, oi?

suposo que es busca això XEXU. provocar d'alguna manera perquè la gent ho acabem magnificant.

els que més ho van gaudir són els operaris de fecsa, ASSUMPTA. tot un matí per treure dues misèrrimes victòries verdes. i jo, que enlloc de pencar, anava controlant-los :)

BRUIXADESOL, el departament de màrketing de nivea està donant-li voltes al cap (junt amb el de fecsa) per penjar pilotes de platja als cables. serà un èxit! :) abraçadaaa!

fóra del contenidor JORDI? obstaculitzant el pas per la vorera als pobres vianants? :) hosti ... aquest "prolixe" artista també ha deixat la seva empremta a la cantonada de ca meva!

és una visió de l'art molt extessa TXARLI. l'art com a eina de pensament i no sols com una expressió estètica. pensar, moure les hormones del sofà, sigui per criticar o lloar, sembla que sempre és bo, oi?

la ciutat n'està farcida FRA MIQUEL. o un marcar territori o, senzillament, un excés d'alcohol nocturn. el que no m'imagino és a un "trapitxetjador" intentant penjar les bambes com a reclam publicitari dels seus serveis, la veritat.

en color semblava molt menys art BOLERO. :) el blanc-i-negre sempre ajuda!

també, a prop de valls ESTHER, hi ha una urbanització que hi té a l'entrada una reproducció gegant del mazinger z. algun cop al bar dune, també m'ha semblat veure al pobre mazinger (oi dani?) jugant al billar!

m'acabes d'arrencar el primer somriure del matí DANI. es que en fas la cara tiooooo? amb malles i sombreret per això, eh! :)

Lula ha dit...

Jajajajaaa
Mira, a mi m'agrada molt l'art modern i contemporani
I si, d'acord, a vegades hi ha coses que... en fins, però, bé, davant un quadre blanc hi ha molt a veure, el que passa és que llavors potser cal que ens ho expliquin

M'agrada la forma que tens de mirar el món.


Besoootes

Lula ha dit...

Osti Òscar....

Seguim comentant-nos alhora!!!

Jajajajaaaa

Bondia wapu

Deric ha dit...

en nom de l'art s'han fet moltes porqueries però el pitjor de tot és que hi ha hagut crítics que ho han avalat només per fer diners, com això que dius de la merda d'artista, o aquell que exposava cossos humans, o l'altre que posava una vaca o, fins i tot, en Duchamp que va exposar un vàter posat del revès...

lisebe ha dit...

No sè però des de que vaig sortir de la gran capital, em sorprenen moltes coses, això de les bambes penjades es de veritat o es una broma??.

Perque es que no sé que pensar de veritat Òscar, parlar d'art o parlar de gent poca solta,no ho sé.

En tot cas es una cosa molt extrambótica oi??

Petonssss

RaT ha dit...

pssst!! porto tot avui pensant... no s'haurà près malament el post, oi? buuuf... m'havia fet La Important i creia que si... Un petonàs grossss

bajoqueta ha dit...

Lo que és art per uns no val res pels altres. No sabria que dir-te... a mi unes sabates penjades a un cable no me diuen res :)

òscar ha dit...

hi ha cops, LULA, que les explicacions es fan de l’obra d’art són més artístiques que la mateixa obra. petooons!

ben cert, DERIC. de fa temps tinc la impressió que els que assenyalen, a dit, el què és art i no el que no ho és són crítics, marxants, comisaris de museus, etc.

LISEBE, encara que sobti, hi ha alguna gent que li dóna categoría d’art. a mi el que em feia gràcia era pensar cóm porres aconseguien penjar-les allà dalt i, mirant per la xarxa, llegeixo que uns diuen que és una senyal de zona-droga però, d’altres, parlen de shoefiti. flipant!
per mi no és altra cosa que una bretolada inoqua però, pel meu gust, igual de bretolada i igual de inoqua a altres que, pel suport de crítics o pel nom de l’autor, es consideren art. diria que unes són bretolades anònimes i les altres bretolades d’autor!!! :) petooons!

què vaaaaaa RATETA! sols volia fer un text irònic del típic i tòpic “contra gustos, colors”. de fet, he trobat el teu post molt exemplificant d’aquesta frontera tan fina entre els que uns consideren art i d’altres escombraria pura. petooonàs grossísim de tornada!
ps: per cert, les bambes de la foto eren penjades molt, però molt, a prop de torrijos amb tres senyores. sembla que “l’artista” :) és gracienc!!!

però té mèrit aconseguir penjar-les BAJOQUETA :) potser, enlloc d’art, podria esdevenir una disciplina olímpica!!!

Noctas ha dit...

Aixòm de l'art és molt relatiu i hio ha molt pedant imbècil que opina sobre un cudare o un altre i no sap ni el que es diu. Un exemple. Uns nens i nenes varen pintar un cuadre abracte immens que varen exposar en un museu i la gent quan el mirava deia que era una obra mestra., no dubto que els nens haguessin pintat una obra mestra però la gent deia que era una obra mestra perquè són així de curtets., en fi Oscar que la petitesa humana és immensa i no deixeu de llegir el Petit príncep.m, la idea de les sabates és naturalment sensacional..

Jordicine ha dit...

Ja ja ja. Estic completament d'acord amb tu... fins i tot amb 'El petit príncep', que és un llibre genial. Diuen que l'art es subjectiu... però jo tinc clar allò que m'agrada. Salut!

*M'ha fet gràcia la paraula de comprovació: Kagisen. Doncs ens hi Kagem.

Albert ha dit...

Buff. Això que les bambes simbolitin punts de venda de droga ho veig una tonteria. Jo crec que ja n'hi ha massa per tot arreu, no cal que facin punteria amb les bambes.

Gran reflexió sobre l'art!

Salutacions!

òscar ha dit...

vaig veure el reportatge del fals quadre abstracte NOCTAS. entenc la confussió dels visitants :) ja que, veritablement, l'obra feta pels nens era molt bona.

les paraules de comprovació, a vegades, ens sorprenen establint una relació de complicitat amb el post llegit, JORDICINE. el "kagisen" és una senyal enviada per manzoni legitimant, de manera escatològica, tot el expressat aquí.

doncs ALBERT, aquesta és la teoria més escampada a la xarxa sobre les bambes-pèndul. a veure si els senyors de fecsa són ... :)