![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGFkg7yyBbR2C6GmlxvbCyK5LHF87NAP0Fu_9Nv1DroscT3zxZgne8XLLIMT2BQPxVmU7K0-yX7TmPNCNgEruBz6HsYeEixqsBFQH3s2djL1wv7FaC10NWr976Y2w-TP8nLe2kCtQqrTU/s320/nen+triplet+bona.bmp)
a ma mare l’amoïnava la trajectòria educativa del seu benjamí i al benjamí, que prou ben educat ja se’n pensava, sols l’angoixava que onze paios en calça curta i samarreta blau i grana humiliessin al reial madriz i, de tant en tant, conquerissin algun títol.
quan una petita ombra de triplet començava a treure el nas pel cel culer, el benjamí va repescar pretèrites promeses d’efectivitat manifesta però, això sí, cutres com una peli de la pantoja i, engrescant-se amb altres tres blocaires, va afegir-hi la promesa de pujar caminant de monistrol fins els peus de la verge més bronzejada de totes les que es fan i es desfan.
el que el gol de lo puto gusiluz ha unit no ho pot separar l’home i, el passat dissabte, vaig gaudir del plaer de la companyia del blocaires implicats: l’assumpta, l’àlex i el jordi. l’ascens d’hora escasa o el sol rostint-me el clatell van ser sols els mínims efectes secundaris d’un matí de bandera amb persones de bandera.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6V5D0D4vOrQTqALFJDNe5PZlLIYhclhyCtQ5jxqNFJKq8wB8gS8N1AsVutMUQORHDPteeIpAIzDwS468pNQ_y3dVCrYITuI-mGW-4Gu2x9yX2nxKzS7y450YJWs6nVtW60zd7BNbSOY/s320/anginecs+a+tres.jpg)
es suposa que això dels blocs pot bernissar amb lletres i frases boniques, ni que sigui inconscientment, la veritable manera de ser de les persones que hi som al darrere però, pel meu gust, el matí va ser, com a poc, igual o més plaent que la consecució del triplet culer i, tots ells, extremadament millors en persona que el que mostren als seus excelents blocs. una delícia.
a jutjar pels beneficis que n’he obtingut, he de reconèixer que tot i les meves terrenals reticències soc un veritable as de les promeses amb intactes entrepans de carn arrebossada, seitons amb conyac per l’esmorzar i pujades a peu a montserrat.
hem guanyat el triplet, he guanyat tres amics (o més) i, veient com el nen assegut a la falda de la moreneta ensenya un claríssim TRES amb els seus dits, he acabat perdent les meves terrenals reticències que em deien que feia tot això per divertir-me i no pas per creença.