fora de test

a tocar de la riuada d’excessos que sol resultar la festa de cap d’any, la FEBE (federación española de bebidas espirituosas) ens recorda en un comercial de la televisió que cal un consum responsable d’alcohol.

tot i que el nom de la federació, no sé si per això de l’espanyolitat o per anomenar espirituosa a la mamància de tota la vida, no em convida massa a obeir-la; ja porto uns quants primers de gener veient els saltironets de garmisch partenkirchen i els valsos vienesos sense una ressaca del quinze.

sembla que per fi, i després de revetlles i revetlles d’alegre resistència numantina, he superat l’època de rebre l’any nounat amb una formosa taja fruit de la barreja escassament controlada de vi (blanc o negre), cava i una variada gamma de combinats.

amb un grapat de nens com a espectadors de la celebració, s’imposa una certa cordura etílica i, per tant, els meus amics i jo procurem caure mesuradament en el parany de les ampolles de whisky cridant-nos “bébeme, bébeme” (les ampolles de whisky ens parlen en castellà tot i que són escoceses) i els seductors glaçons esperant colpejar musicalment els gots de tub.

potser com a seqüela d’aquesta mena de síndrome d’abstinència, en el que no hi ha cap tipus de control és en l’elecció de la música que ens acompanya. l’accessibilitat il•limitada al ipod provoca que tothom s’atorgui el paper de dj eventual i, sota l’excusa d’animar el cotarro, acaben sonant perles com “cuidado con paloma” d’emilio aragón, el “yo quiero bailar” de sonia y selena o el (sempre sol caure) “hit me baby one more time” de britney spears.

a tocar de la riuada d’excessos musicals que sol resultar la nostra i d’altres festes de cap d’any, estaria bé que la SGAE (societat general d’autors espanyols) recordés en un comercial de la televisió que cal un consum selectivament responsable de música per aquesta revetlla.

estaria bé que fessin aquest anunci enlloc de reclamar 45 mil euros (que segurament els hi deuen correspondre) de drets a la marató de tv3, però que només sota la barreja escassament controlada de vi (blanc o negre), cava i una variada gamma de combinats, es pot tenir la barra de reclamar.

una mica a l'estil

una mica a l’estil dels personatges de “vidas cruzadas” de robert altman, les petites històries paral•leles que enguany hem viscut acaben consolidant un mosaic anomenat (per decret gregorià) 2010.

un megamix d’afers exteriors (res a veure amb els d’en mikimoto), de propis i de blocaires que, en estreta col•laboració amb l’amnèsia pèl bleda que m’agafa a tocar de nadal, tendeix a mesclar només les coses bones i divertides en l’apunt-christmes d’aquestes dates.

montilla ridículament disfressat de superheroi de pacotilla per les joventuts socialistes. el peque marcant el seu primer gol a la lliga escolar de futbol sala. l’esmorzar vienès que ens varem marcar una bona colla d’amics blocaires. miners xilens veient miraculosament la llum. la manifestació contra el dictàmen del constitucional. ma mare posant-me sempre dues cullerades més de les que vull. l’emoció pel premi cats. el nen i l’E regalant-me un llibre amb tots els apunts publicats. un servidor oferint cinc botifarres (sense mongetes) a cristiano ronaldo i l’ il•lusió que fa això d’anar descobrint bona gent darrera els blocs que llegeixo.

una mica a l’estil dels personatges de “love actually” de richard curtis, les petites històries paral•leles que enguany hem viscut acaben creuant en l’agradable explosió final que és això de desitjar a tothom que passeja per la catosfera, de tot cor i sense cap obstacle de virtualitat, unes molt bones festes.

darrer intent

1.- el veí pastat a jaume figueras, el del 3r 3a, respondrà al meu bon dia o bona nit amb alguna cosa més que un gairebé inaudible so gutural.

2.- el veí pastat a jaume figueras, el del 3r 3a, respondrà al meu bon dia o bona nit amb alguna cosa més que un gairebé inaudible so gutural.

3.- el veí pastat a jaume figueras, el del 3r 3a, respondrà al meu bon dia o bona nit amb alguna cosa més que un gairebé inaudible so gutural.

.../...

500.- el veí pastat a jaume figueras, el del 3r 3a, respondrà al meu bon dia o bona nit amb alguna cosa més que un gairebé inaudible so gutural.

.../...

1000.- el veí pastat a jaume figueras, el del 3r 3a, respondrà al meu bon dia o bona nit amb alguna cosa més que un gairebé inaudible so gutural.


una mentida mil cops repetida no acabarà esdevenint veritat. ni que s’acosti el nadal.


jo, per si de cas, continuaré perseverant.

mvp del 2010

els humiliants contractes-escombraria dels controladors aeris d’aena, el massiu agraïment del poble català a la tasca del constitucional, el premi mary santpere a xose mourinho i cr7 pel foment del somriure als compatriotes més balompèdics i l’abassegador èxit de montilla a les recents eleccions eren, entre d’altres, alguna de les previsibles candidatures a tema estrella del 2010. a casa, malgrat la ferotge competència, no hem tingut cap mena de dubte en atorgar el nostre vot a la procrastinació com a tema de enguany. per unanimitat i sense discòrdies. de carrer.

la procrastinació és (viquipèdia dixit) un trastorn del comportament que t’obliga a deixar per més endavant accions que s’han d’atendre per altres més irrellevants i agradables. a la meva dona, l’E, se li va obrir el cel en llegir que el que ella tot sovint practica (deixar la declaració d’hisenda o treballs del màster pel darrer dia adduint que primer cal ordenar alfabèticament la col•lecció de cedés i llibres o no escollir la roba que vol endur-se a la maleta fins poc abans de marxar perquè, prèviament, és més important amanyagar la gata que dorm tan panxa) no és mandra pura i dura sinó un trastorn sense tractament ni teràpia coneguda.

des del dia que va descobrir que pateix el trastorn de marres, no hi ha ningú que li estossegui. si fem tard al cinema perquè s’empajara llegint les biografies del director penjades a internet, s’empara en la procrastinació. si l’apressem per arribar a l’hora a un dinar, ens respon que no l’atabalem que està procrastinant a consciència, que vindria a significar, més o menys, que és davant de vint parells de sabates (o bosses de mà) intentant decidir quines penjar-se i/o calçar-se. en definitiva, que li diguis el que li diguis, la procrastinació la fa marxar-se de rosetes davant qualsevol retret que li plantegem.

he de reconèixer que són tants, i tant avantatjosos, els símptomes de la procrastinació que el nen i jo també ens hem pujat al seu carro. el nen, quan li dius de parar taula, comenta que primer haurà d’anar al wàter a procrastinar una estona. també, curiosament coincidint amb l’hora dels deures, vol trucar a son àvia, desar la roba que s’amuntega als peus del llit o s’interessa sobtadament per a quin client estic treballant.

jo, sense anar més lluny, estic ara mateix procrastinant mentre escric aquest apunt enlloc d'estar comprant els regals de nadal. el dia 24 a la tarda, quan finalment em decideixi a fer-ho tot xuclant-me inacabables cues, nervis i presses innecessàries, me’n recordaré de la procrastinació, la mare que la va parir i el dia que la varem acceptar com a tema estrella del 2010. per unanimitat i sense discòrdies. de carrer.