
tot i que el nom de la federació, no sé si per això de l’espanyolitat o per anomenar espirituosa a la mamància de tota la vida, no em convida massa a obeir-la; ja porto uns quants primers de gener veient els saltironets de garmisch partenkirchen i els valsos vienesos sense una ressaca del quinze.
sembla que per fi, i després de revetlles i revetlles d’alegre resistència numantina, he superat l’època de rebre l’any nounat amb una formosa taja fruit de la barreja escassament controlada de vi (blanc o negre), cava i una variada gamma de combinats.
amb un grapat de nens com a espectadors de la celebració, s’imposa una certa cordura etílica i, per tant, els meus amics i jo procurem caure mesuradament en el parany de les ampolles de whisky cridant-nos “bébeme, bébeme” (les ampolles de whisky ens parlen en castellà tot i que són escoceses) i els seductors glaçons esperant colpejar musicalment els gots de tub.
potser com a seqüela d’aquesta mena de síndrome d’abstinència, en el que no hi ha cap tipus de control és en l’elecció de la música que ens acompanya. l’accessibilitat il•limitada al ipod provoca que tothom s’atorgui el paper de dj eventual i, sota l’excusa d’animar el cotarro, acaben sonant perles com “cuidado con paloma” d’emilio aragón, el “yo quiero bailar” de sonia y selena o el (sempre sol caure) “hit me baby one more time” de britney spears.
a tocar de la riuada d’excessos musicals que sol resultar la nostra i d’altres festes de cap d’any, estaria bé que la SGAE (societat general d’autors espanyols) recordés en un comercial de la televisió que cal un consum selectivament responsable de música per aquesta revetlla.
estaria bé que fessin aquest anunci enlloc de reclamar 45 mil euros (que segurament els hi deuen correspondre) de drets a la marató de tv3, però que només sota la barreja escassament controlada de vi (blanc o negre), cava i una variada gamma de combinats, es pot tenir la barra de reclamar.