art

els fors d’internet i els operaris de fecsa son els principals ideòlegs d’una campanya genocida per exterminar l’art contemporani.

potser perquè d’ART (en majúscules) no en sé un borrall, sempre m’ha atret la versió gamberra que el critica participant de la seva maquinària. allò que els profans situem a la frontera de la presa de pèl en forma de quadres en blanc sobre fons blanc, monuments històrics embolcallats, com fantasmes d’un castell, per metres i metres de llençols i fotografies de milers de dones i homes junts, en porretes o pilota picada, a la intempèrie.

l’any 1961 l’artista italià piero manzoni firmà una provocadora sèrie de 90 llaunes metàliques de 5cm d’alt i 6’5 de diàmetre que contenien els seus propis excrements. l’obra, jeroglíficament batejada com “merda d’artista”, es venia a pes segons la cotització diària de l’or.

d’uns anys ençà, em té particularment captivat una mostra d’street-art que conjuga composició creativa i càlculs de física avançada. sembla que s’anomena shoefiti però, en resum, es tracta d’un parell de bambes, lligades pels cordills, penjant alegrement d’un cable de la llum.

imagino l’artista escollint, primer, les bambes que combinaran millor amb el paisatge urbà que farà d’escenari. i després, a l’empar de la negra nit, traslladant a la pràctica dels llançaments nocturns les fòrmules que avaluen pes de sabatilles, velocitat del tir i d’altres variables que a mi, home de lletres, se m’escapen.

segur que pels més puristes, amants de bodegons i marines, això no és més que la broma d’un brètol a un amic passat de copes que arribà descalç a casa. com soc amant de contrastar he investigat per la xarxa. els aixafaguitarres dels usuaris dels fors expliquen, majoritàriament, que les sabatilles penjant del cable elèctric indiquen un punt proper de venda de drogues.

des del seient del meu despatx, quan la feina m’atabala o ensopeix, enlloc de contemplar les musaranyes m’evadeixo admirant la mostra quincenal de shoefiti que hi ha a la cruïlla. no he vist mai l’extraodinari artista. tampoc traficants que no paguen autònoms ni consumidors demanant tanda per abastir-se.

si he vist indignat, aquest matí, uns operaris de fecsa despenjant les flamants victòries verdes que ornaven el cable. veient-los he maleït no tenir dues de les cèlebres llaunes de manzoni de 5x6’5. una pel cap dels treballadors de la companyia de llum i, l’altra, pel dels usuaris de fors internàutics que veuen camells on hi ha art.

¡que uns, i altres, llegeixin el petit prícep!