crack de cracks 2010

el premi blocaire “crack de cracks 2010”, per a sorpresa del mandrós unijurat organitzador, arriba a la seva segona edició sense el glamour de la cerimònia dels òscars, la recompensa dels planeta ni, tampoc, el tarannà democràtic dels premis cats però premiant, això sí, com explicava a la primera edició que “m’agraden molt i m’hi sento tan còmode com repantingat al sofà de casa. més que llegir un blog, tinc la impressió d’estar petant-la plàcidament amb la persona que hi és darrera” -deia-.

doncs això, amb uns ganxitos convenientment dipositats damunt de plats de plàstic comprats als xinos, unes quantes ampolletes de cola i taronjada de 2 litres i unes birretes del mercadona (donen molt el pego, la veritat); s’enceta el crack de cracks de enguany premiant a set blogs no destacats el curs anterior i a l’entrada (o post, o escrit o com coi s’anomeni) que més em va sorprendre.

els “cracks de cracks 2010” són:

BONA NIT I TAPA'T
http://zwitterioblog.blogspot.com/
el blog d’en xexu és tot un referent de la catosfera. no m’estranya gens ni mica: l’alternança de reflexions fonamentades (amb pòsit), escrits d’oberta intimitat i aquest puntet d’agradable rondinaire fan intuir que rere el bona nit i tapa’t hi ha una persona que regala humanitat. i això, a la xarxa i a la vida, sempre ha de tenir premi.

CAFÈ I DIARI
http://cafeidiari.blogspot.com/
m’agrada el minimalisme espontani del blog de la carme. les píndoles, que ofereix, en forma de post, són injeccions d’optimisme i vitalitat que, al menys a mi, m’aixequen la moral més que el primer bany de setmana santa. si el cafè i el diari són els meus fidels companys dels matins del diumenge, jo soc un fidel fan dels escrits d’aquesta crack.

CONFESSIONS D'UNA DONA INFIDEL
http://sixtohell.blogspot.com/
obertament sexual però, al menys, igual de obertament literari; el blog de la six no usa tirabuixons per anomenar les coses pel seu nom ni destapant, sense codificacions ni censures, els raconets més amagats del desig humà. intueixo que si parlés d’enciams, del b.o.e. o el conflicte albano-kosovar, seguiria pensant que escriu com una crack.

GARBI 24
http://garbi24.blogspot.com/
el raconet d’en joan respira intel·ligent conya marinera, pensaments i maneres de fer d’una coherència envejable i algunes joies “trileres” que insinuen un camí per acabar ensenyant-te la sortida per un altre de ben diferent. quan entro al seu blog no sé del cert quin vent hi bufarà però, sens dubte, m’agrada refrescar-m’hi post rere post.

MATARÉ MONSTRUOS POR TI
http://cescelias.blogspot.com/
en cesc és un artista i el mataré monstruos por ti una impactant mostra visual que formula interrogants a les imatges i planta la llavor d’unes històries que molts cops han de fer créixer els seus lectors. sensible, juganer, màgic, intel·ligent o, potser, el punt de trobada entre dues paraules: crack i artista. de gugghenheim.

NÒMADES DEL VENT
http://nomadesdelvent.blogspot.com/
la condició d’amiga blocaire en majúscules, els ji-jis ja-jas que tot sovint la neus i jo ens regalem en comentaris, potser maquilla massa l’admiració lectora que em desperta el nòmades del vent. farcit de matisos planerament íntims, d’una tendresa i intuïció encomanadissa, el nòmades mereix que sigui jo, avui i tos els dies, qui es posi als seus peus.

TORO SALVAJE
http://torosalvaje.blogspot.com/
toro salvaje és una traca de poesia despullada, d’històries sense ornaments, que t’esclata als peus i, lluny d’espantar-te, et manté immòbil gaudint de la pólvora de cada paraula. justiniano, sospitós habitual dels seus escrits, segurament tindria un encenedor a la ma i, somrient veient com bades, iniciaria el crack-catacrack-crack.

i mereixedor d’una nova categoria, la del “crack de cracks” dels posts, aquesta joia de poesia visual de l’albert lloreta. encara ric amb la fina ironia d’una “xocolata calenta” digna d’en brossa.

PRODIGIS
http://prodigis.blogspot.com/2009/10/xocolata-calenta.html



PS: no hi ha manera que m'apareguin els enllaços directes al blog. sé que és un petit esforç però, de veritat, val la pena copiar i enganxar per veure'ls.

extracte inèdit

(extracte de l’auditoria de seguretat encarregada pel sr. joan oliver a l’empresa d’investigació método-3)

... si en el seguiment dels quatre vicepresidents no hem trobat cap vici ocult (fer puzles de més de cent peces, abús de pastisseria industrial, compres compulsives al teletienda, etc) ressenyable; en la captura del lloro de presidència tots els intents han estat, fins ara, estèrils.

alguns informants asseguraven haver vist l’au (convenientment camuflada d’ou de dalí) reunint-se amb sandro rosell a la cafeteria del museu. tot i que no atorgàrem massa credibilitat a la pista empordanesa, varem posar en la recerca els mitjans tècnics més innovadors fins a descartar aquesta opció.

tot apunta a que el lloro, fastiguejat d’estar en boca de tothom amb més catxondeio que altra cosa, ha fugit al carib en companyia de jack sparrow.

per tal de recuperar l’animal, es recomana a presidència desplaçar-se fins aquest paradís turístic i reunir-se amb el pirata més cinematogràfic.

literatura i història diuen que les negociacionss, entre pirates, sempre acaben esdevenint més senzilles.

método-3

“...soy un ser divino,
ven a adorarme,
que buena suerte,
amarme tanto”
LOVE OF LESBIAN


escrit participant al 130è joc literari del Tens un racó dalt del món d’en Jesús Tibau que espero sols arranqui un somriure a laportistes o no.

crack de cracks (i II)

el premi crack de cracks, inventat un ociós matí de febrer en el que contemplava absort les musaranyes i atorgat a catorze blocaires, va patir una entregatio interruptus en arrivar al setè guardonat. l’aturada responia al desig de no cansar la vista dels lectors amb un post més llarg que l’amazonas.

aprofitant la metàfora hidrològica, ara el premi torna a eixir com un guadiana blocaire amb els altres set crack de cracks. i ho fa repetint, com el botifarró de ceba al sopar, que “no avalua subjectivament talents de cap mena. valora que m’agraden molt i m’hi sento tan còmode com repantingat al sofá de casa. premia que, més que llegir un bloc, tinc la impressió d’estar-la petant plàcidament amb la persona que hi és darrera”.

doncs això, citant-me a mi mateix com ho fan els tocats de l'ala, els set premiats que complerten la llista són:

http://sonsolopalabrasdeeva.blogspot.com/
l’eva titula el seu bloc de forma massa modesta. no regala sols paraules; regala petites perles escrites al ritme d’un cor que, com el de totes les persones, batega a diferents cadències. els caramels del meu cumple em van venir al cap llegint com deia hoy me siento sugus. un sugus de bloc: una crack!

http://pedrafoguera.blogspot.com/
veig l’esther com una versió autòctona d’un ianqui a la cort del rei artur. alça la bandera de valls estudiant i vivint a fuenlabrada. plau llegir-la perquè és lúcida i àgil. plau llegir-la perquè no és una estudiant de periodisme: és una periodista. una delícia com la salsa dels calçots!

http://invarietateferran.blogspot.com/
en ferran alterna grans temes amb quotidianietats, afers de la societat alemanya amb d’altres de la catalana, i ho fa de la manera viva i entenidora que sols el talent possibilita. en ferran n’ofereix a quilos al in varietate concordia. més que un crack, un PERIODISTA en majúscules.

http://quenosabiariure.blogspot.com/
a mi, que soc incapaç de veure rec, en jeroni em captiva a còpia de relats de terror. ahir li vaig escriure: ets un mestre, un punyetero mestre. ens fas passar, en quatre línies mal comptades, per un grapat de sensacions. tio, ets un crack. cal, premi a banda, que recomani llegir-lo?

http://lisebe-lisebe.blogspot.com/
la simpatia per la lisebe va ser a primera vista. després hi he anat descobrint posts amb vivències diàries, curiositats històriques, sensibilitat, actitut reivindicativa, color, poesia, proximitat o cultura. els primers cops d’ull poques vegades enganyen: una crack de dona!

http://riboru.blogspot.com/
la rits és aquell sol amb cara i ulls que dibuixàvem de petits damunt d’una casa. des del seu vuit8ena, comparteix incertesses i alegries de manera molt propera. parla de persones i sentiments amb una senzillessa envejable. el sol de la rits somriu, tot i que no sempre hi ha motius per riure.

http://carlosalbiol.blogspot.com/
per definir el bloc d’en txarli em vé al cap un barbarisme d’aquests que fan mal als ulls: campetxano. però no un campetxanisme borbònic, sino un campetxanisme solidari, vital i divertit. amb ganes de cruspir-se el dia a dia. a més, la seva xicota va estudiar a la mateixa escola que jo i, això, puntua!

ps: avui tecnologia i òscar estem enfadats. no he trobat manera d'afegir els links directes als blocs. ho sento!!!

crack de cracks

l’estora vermella surt des de l’ordinador fins el infinit blocaire. no cal vestir d’empolainada etiqueta ni passar abans per la perruqueria. no s’exigeix un limit de temps en els discursos però, estaria bé, obviar el tòpic dels agraïments als familiars. el guardó pot lluir al bloc dels premiats o damunt la pica del bany, com preferiu.

invento un premi, el crack de cracks, no pensant escriure un post per la patillla sino omplint el silenci quan em nominen per un i, com amb els memes, no el passo per no diferenciar ni posar en cap compromís ningú.

potser, per això, el premi no avalua subjectivament talents de cap mena. valora que m’agraden molt i m’hi sento tan còmode com repantingat al sofá de casa. premia que, més que llegir un bloc, tinc la impressió d’estar-la petant plàcidament amb la persona que hi és darrera.

aquests mesos he llegit a persones dotadíssimes per l’escriptura, d’altres que suren cultura, poesia, sinceritat, ironia, frescor: molts cracks. d’entre ells, els meus set crack de cracks son:

http://blogdeassumpta.blogspot.com/

l’assumpta em sembla propera, espontània i amb l’entusiasta signe + de la possitivitat tatuat al front. escriu encomanant alegria i això, per mi, mereix molt més que un premi de pa sucat amb oli: mereix un petóoo gegant!!!

http://cavallderodes.blogspot.com/

l’àlex és un hooligan de la natura i jo un tribunero de la ciutat. deixem la grada i ens trobem damunt la gespa del bon rotllet gràcies al univers comú de núria feliu, el liceu, juan tamariz i el costumari català. ets gran, tio!!!

http://escritsperduts.blogspot.com/

en cesc té la humanitat de gulliver, fa poesia sense fer-la i amb un autoanàl.lisi que m’enmudeix. jo, que parlo pels colzes, surto de ca seva sense saber que dir. no em veus, però solc dedicar-te un pla-plas-plas de 3 minuts de durada.

http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/

la banyera d’en jordi és un calaix de sastre d’anècdotes quotidianes. és tan planer i engrescador, que si els lligaments del meu genoll m’ho permetessin, l’acompanyaria a jugar un 3x3 de bàsquet o fer un alpe d’huez tancadiscoteques.

http://jordicine.blogspot.com/

any de neixament i facultat són sols una simpàtica coincidència. compartir el 99% del que diu; espanta :). hi ha matins que, davant del mirall, m’estiro la pell per comprovar que sota la meva cara no hi sigui la d’en jordi.

http://noctas.blogspot.com/

en noctas, del que no en sé el seu nom, és el rondinaire per excel.lència. polemitza i engega temes de discussió a dojo ensenyant que tenir punts diferents de vissió no és incompatible amb les dimensions del cor. el d’ell sembla gegant.

http://turoparc.blogspot.com/

el paseante ha decidit tancar les portes d’accès al seu turó parc. em sap greu no tenir prou confiança ni paraules per pidolar-li, al menys, un post mensual. em sap greu no retirar la samarreta d’un jugador que desitja li retirin. el link del teu bloc es queda aquí i jo em quedo guardant una de les entrades tancades del parc (la de l’avda. pau casals) esperant que la tornis a obrir. no entris per cap de les altres, punyetero!

la prova del set

dilluns d’examen sorpressa. les senyus rateta miquey i khalina, desconec si maliciossament :) compintxades, volen baixar el meu immaculat expedient acadèmic fent-me sortir a la pissarra sobtadament. bufff, i jo ahir tarda veient el racing-barça i sense obrir un llibre. ¿què em preguntaran? ¿les valències del liti, sodi, potasi i rubidi? ¿dibuixar una cel.lula i les seves parts?

¿òscar, sense tonteries, el meme del 7? –pregunten-
¿lo cualooooo? –dic arrosegant la o final-
el meme del set, pallús!!! explica a la classe set fets, curiosos o a l’atzar, sobre tu.
val. sense tonteries ni fricandonades d'escàs interès públic o privat ...

sed de memòria inútil
recito perfectament la llista, per orde alfabètic, dels 44 energúmens amb els que vaig fer l’egb i, també, les entrades de referència de cadascun dels toms de l’enciclopèdia catalana (a-ami, ami-bag, bag-buig,...). les meves preferides eren curo-espal i espam-garri. l’excussa: tenia el llit just enfront dels bonics toms verds.

sed d’itàlia
soc un malalt d’itàlia. m’agrada la forma de bota del mapa, l’azzurro d’adriano celentanno, l’accent de rafaella carra, el lambrusco, als mundials de futbol soc un tiffosi més i, si fós posible, visitava ara mateix el consulat per demanar-me la nacionalitat italocatalana. berlusconi no mereix ser italià.

sed d’esports poc televisius
ara se m’ha passat una mica la dèria però, fins no fa massa anys, quedava hipnotitzat davant la tele mirant esports presumptament insípids. dards (tots els participants solen ser un xic obessos), pòker i, sobretot, el inverosímil curling: una mena de petanca sobre gel amb tot de gent escombrant el terra. em partia.

set de sed
el meu top-7 de begudes és
1)orxata
2)llet merengada
3)coca-cola
4)cacaolat fred
5)mojito
6)café amb gel
7)vi blanc, amb una paella i a tocar de la platja

sed d’extraterrestre
no he vist mai sencer l’et d’spielberg. sempre, inexorablement, m’entra una nyonya tremenda veient-la i m’adormo a mitja peli. per tant, sé lo del mi casaaa perquè s’ha de saber però desconec que acaba passant amb el pobre alienígena i el nen que l’acull.

sed de dibuix
dibuixo que fa pena. un nen de tres anys (o menys) dibuixa amb més traça que jo. el meu sostre creatiu està en la típica casa amb unes tanques davant, un caminet fins l’entrada, un sol, uns núvols i quatre be baixes al cel fent d’ocells. a escola l’aprovava a còpia de calcar sempre. quan dic sempre, vull dir sempre.

sed de dolços
a barri sèsam el meu ninot favorit era triqui el monstre de les galetes. potser per això, quan hi ha un dolç en joc, no tinc dona, nen o amics que valguin. arraso. si enlloc d’òscar m’haguessin batejat com atil.la, de mi es diria que per allà on vaig no hi queda cap dolç sense la marca de les meves dents.

¿he aprovat l’examen, senyus?

stripteasse

l’alas em convida a despullar-me una miqueta participant en un meme. sort que hi ha la calefacció encesa ...

1.- ¿apodos?
pollastre. segurament a l’estiu se m’hi podria afegir lo de “a l’ast” tenint en compte el que m’agrada el sol.
2.- ¿cómo te arreglas el pelo?
no té arranjament. txumari alfaro facilita alguna solució que no passi per posar-se julivert al cap?
3.- ¿qué hay de nuevo en tu vida?
ahir vaig canviar la tele i el dia 25 tinc una costellada.
4.- ¿cuántos colores luces hoy?
verd caqui, blanc i blau. això combina?
5.- ¿intovertido o extrovertido?
extro-extro.
6.- ¿último libro leído?
los hombres que no amaban a las mujeres. a punt d’acabar l’aniversari robat (lectura conjunta amb el nen) i la forma de l’aigua.
7.- ¿duermes mucho?
sis hores diàries que no diferencien feiners de caps de setmana.
8.- si la persona que te gusta está cogida ¿qué haces?
ara està agafada per la feina, però abans de marxar li he enviat un petó volat des de la porta de l’ascensor.
9.- ¿hay algo que te haya hecho infeliz estos días?
si :)
10.- ¿postre favorito?
tiramisú. fins i tot els industrials que vénen al súper.
11.- ¿cuánto tardas en prepararte por la mañana?
tres quarts d’hora.
12.- ¿qué webs visitas diariamente?
correu, bloc, actualitzacions d’altres blocs, premsa digital i emule.
13.- ¿qué asignaturas estás estudiando ahora mismo?
saber dir no. suspenc la primera avaluació.
14.- ¿te gusta conducir y limpiar?
conduir no entra al meu diccionari i netejar m’agradaria que no hi entrés.
15.- ¿sueño que desees hacer realidad?
viatjar un any sencer. tornar a jugar a futbol.
16.- ¿última película vista?
la naranja mecánica.
17.-¿amor eterno o memorable?
l’etern.
18.- ¿qué es lo que menos te gusta hacer de tu tareas diarias?
esperar que l’ordinador engegui. tarda molt.
19.- ¿helado favorito?
el dràcula. cola, fresa i vainilla ... uuuuum!!!
20.- ¿qué es lo que esperas con más ansia de los próximos treinta días?
bones notícies.

gran ona de kanagawa. relats conjunts

no em complau gens ni mica la meva etiqueta devastadora. com diu el popular efecte, quan una papallona bat les seves ales al central park de nova iork, jo acabo provocant importants destroces a passeigs marítims de l’altre punta del món o fent anar baixells enmig de l’oceà com si fóssin atrotinats jo-jos comprats al tot a cent.

i la culpa és sempre meva. soc el pere botero de la mare natura, la cirera gegant del pastís de les desgràcies. els homes mai s’autoinculpen asumint que es passen pel folre la llei de costes en pro del turisme o que determinats guanys al mar són pà per avui i gana per demà.

però ja n’estic fins al capdemunt. vaig agafar la feina com a gran ona de kanagawa per necessitat. tinc dues onetes en edat escolar (tercer i cinquè curs) a les que, cada cop més sovint, les companyes de curs retreuen la sicària feina de sa mare. no vull que s’eduquin tristes ni acovardides.

deixo aquesta feina i ens traslladem a un parc aqüatic. aquí, a platja d’aro, el contracte és per sis mesos i les condicions econòmiques no són envejables. però, dins d’una piscina gegant, la feina és d’allò més còmoda i les nenes creixeran lluny de males cares i el mobbing marí.

a partir d’ara, si la civilització vol demanar responsabilitats pels desastres que es mirin el malic o, millor encara, que parlin amb la papallona del central park de nova iork. desitjo, pel seu bé, que no tingui papallonetes al seu càrrec.

els dilluns al sol

el company jesús, des del "tens un racó dalt del món", proposa en el 86è joc literari publicar un text inspirat en aquesta fotografia ...

això del síndrome d’estocolm és una camama inventada per algun psicòleg desocupat. no es sosté per enlloc. cóm es pot sentir empatia per un individu que et segresta i fa malviure durant un temps?

que la patty hearts, després de ser segrestada per l’exèrcit simbiòtic d’alliberació, es vinculés a aquest grup terrorista, me la repampinfla. no va ser més que el caprici rebel d’una pobra nena rica.

al psicòleg il.luminat que va empescar-se aquest nyap de teoria li recomanaria un treball de camp (amb ell com a cobaia protagonista) per saber si l’engarjolament de gairebé una setmana dins d’un espai, normalment minúscul, li acaba despertant una corrent de simpatia envers el seu captor.

l’experiment, això si, sense les denigrants condicions de captiveri que suposa compartir cubell amb texans banyats en oli i samarretes de ratlles verd-i-negres customitzades amb taques de cubata. la marejant crueltat final, alguns ho anomenarien tortura, dels girs de la rentadora també li estalviaria.

a mi, un trist pantaló vermell, em tenen sis dies tancat dins d’un cubell per acabar exposant-me els diumenges al sol.

a ell, el setciències ideòleg d’aquesta teoria, el deixava com bardem: els dilluns al sol. al sol d’estocolm, és clar!

com una sípia a la planxa

com si fos un dels concursants engabiats del gran germà, mentre xafardejava més content que un gínjol els blocs nostres de cada dia, he escoltat la veu suprema d’amèlia (addicted to love) cridant-me al confessionari. glupsss!

encongit com una sípia després de passar per la planxa, amb el teló de fons d'aquell quadret de coloraines darrera el meu clatell, la veu, com arribada del més enllà, d’una amèlia taxativa em deia: “estàs nominat, xaval, a fer un meme”. després el silenci. i sepulcral.

un mes dins d’aquest univers i, per fi, legitimat primer a respondre i després aixecar un dit per preguntar. com al cole però sense bata.

respondre amb un petit llistat de SIS COSES QUE EM FAN FELIÇ (NO RELACIONADES AMB EL SEXE). més senzill que el pretèrit imperfecte de subjuntiu, la taula periòdica d’elements químics o la fórmula per resoldre equacions de segon grau ja que, a mi, fer llistes m’agrada. sempre les he fetes i, algunes, tan inversemblants que fa vergonya comentar-les sense la influència d’un (o dos) patxarans.

sis d’una mica originals:
1)cantar (o baladrar, segons la generositat adjectivadora del pobre veí) a la dutxa. vampiresa mujer de johnattan richman i todo lo que nos gusta de sidonie són dos dels meus darrers èxits del karaoke-shower.
2)jugar pel passadís de casa a futbol amb el nen. les parets estan contentíssimes.
3)anar a l’fnac a escoltar música, anotar-me títols al mòbil dissimulant davant dels dependents i, ja a casa, baixar-les de internet.
4)plorar d’alegria al final d’una peli. sols ploro d’alegria i per pelis amb finals tipus love actually, qué bello es vivir, etc. la meva dona es parteix del riure veient-me.
5)fer vaixells, a la llet, amb galetes principe.
6)mirar la meva dona com llegeix. es queda embadalida dins d’una bombolla lectora. i jo, observant-la tota feliç, encara més embadalit que ella.

superada la por del confessionari. recobrat l’aspecte normal després de ser per uns segons sípia a la planxa ara aixeco la mà i pregunto ... algú pot dir-me perquè a això se li diu meme? a quanta gent ho he de passar ara?