dimecres, 16 de setembre del 2009

targes excusatòries

el tret de sortida del nou curs escolar m’obre les portes al conreu d’un seguit de tasques paternes mala cosa de divertides. des del folrat impecable (per entrar a viure) dels llibres de text contradint la cèlebre l’arruga és bella d’adolfo domínguez fins a la presentació en societat de l’any docent en la que sempre s’escolta la veu d’un pare reclamant, erra que erra com martínez soria, més hores lectives de llengua espanyola. tot plegat un no parar de ji-jis ja-jas.

però, sens dubte, el que més em crida a l’optimisme de cara el curs entrant és tornar a posar en solfa el microgènere literari en el que més còmode em sento: les targes excusatòries.

malgrat ser un gènere francament mal considerat, compartint sac amb les novel.les de corín tellado i les cartes del lector del superpop, la devoció per aquest petit format em ve de menut quan demanava, amb tota la patxorra del món, targes legitimant una absència de tres dies per un refredat i d’altres explicant sopars de duro sobre deures que havia oblidat fer o llàmines de dibuix (era un patata) entregades fora de termini.

comptava amb la plena complicitat de ma germana (deu anys més gran que jo) que oferint-me el seu talent narratiu, va conquerir el zenit estilístic ideant-ne una que m’excusava d’anar a classe de piscina sine die. un txollo targetil que em mantenia calentó a la grada mentre la resta es remullava practicant els cent metres esquena en ple gener.

el nen, a contracor meu, no és ni gota de corcó demanant-me’n. la típica solicitant dieta al menú del migdia quan m’ha acompanyat en l’orgia de xocolata de la nit anterior o alguna excusant la seva asistència a primera hora per uns afers familiars que, obviament, emmascaren que els llençols se’ns han quedat enganxats. misèria i companyia.

els posts del bloc o algun que altre text per la feina no són l’hàbitat natural per practicar l’art perdut de les targes escolars excusatòries. per tant, digui el que digui el nen, aquest curs penso agafar el brau per les banyes i atabalar la professora dia sí, dia també. la primera va per demà:

prego disculpi que la responsabilitat del nen faci que entregui els deures a diari, les llàmines de dibuix dins del termini i que, per acabar-ho d’adobar, opti per remullar-se a la piscina els mesos d’hivern. a partir d’avui mateix, em comprometo fermament a amagar-li el quadern d’activitats poc abans de sortir, sabotejar-li les llàmines de dibuix que, al damunt, no ha calcat i trencar-li la goma del banyador tots el dies de piscina. si es vol banyar quan fa fred, que ho faci nu.

òscar


68 comentaris:

Clidice ha dit...

ai irresponsablot! :P un dia ma mare em diu: "té, signa'm aquest xec que ho fas millor que jo" ^^ mai havia signat cap xec, of course, era pels "justificants", glups! Ah! i sort de l'aironfix que es pot posar i treure! :D

Jordi Casanovas ha dit...

a mi no em deixaven folrar els llibres amb aironfix i ho feia amb les cobertes de plàstic, que s'havien de retallar per adaptar-les a la mida del llibre.

Anònim ha dit...

Que et demanin per firmar les excuses, és molt bon signe... Jo sempre les havia falsificat...

Garbí24 ha dit...

Pobre professora....que deu l'agafi confessada.....

niña de azucar ha dit...

Realment fan falta més pares com tu!!!

Carme Rosanas ha dit...

Si demà llegiu al diari que a una professa li ha agafat un cobriment de cor en llegir una nota d'un pare... ja sabreu de qui parlaran... je, je, quin "trastot" de nen devies ser i pel que es veu continues.

Núr ha dit...

Sempre podràs culpar la bondat i la responsabilitat del teu fill quan et preguntis, quan siguis vell, per què no vas triomfar en la literatura! hahaha

Hauries d'estar content del fill que tens, home!


I molt bona cançó!!!!

estrip ha dit...

la gran excusa d'aquest curs serà la grip A. Bon curs!

GEMMA ha dit...

Jaja!! Així m'agrada (ejem) que facis de pare rebel!! Gràcies per provocar-me simpàtics somriures!! Fins la propera!

Salvador Macip ha dit...

Podries convertir aquesta habilitat en un negoci: redacció de targetes excusatòries per encàrrec. Segur que tindries una clientela nodrida. És clar que com diu l'estrip, aquesta temporada la grip restarà molta creativitat a l'art perdut d'escriure excuses...

TORO SALVAJE ha dit...

Coincideixo amb SM, et podríes fer d'or amb aquesta habilitat teva.

Silvia_D ha dit...

Qué bueno!! :D
Gracias por tu visita... un placer.
Petonets

Els del PiT ha dit...

Targes excusatòries per lliurar-te de la piscina?!?
Suposo que era al gener i a l'aire lliure la piscina, perquè banyar-me mentre la resta de l'escola pencava a les aules sempre havia estat una de les meves aficions...
;-)

neus ha dit...

Apreciat, admirat i m'atreveixo a dir estimat òscar... me'n pots escriure una per demà? hauria de ser en format sms, l'enviaria a primera hora al jèfe. eL tema principal podria ser el mal de cap. Gràcies!

Espero que el teu fillet sàpiga apreciar tot el que fas per ell. ;)

Ada ha dit...

Vinga va, que està guai folrar llibres, i enganxar-se amb les bambolletes que queden mal pegades, rasca-rasca-... jeje...

Jesús M. Tibau ha dit...

ha, ha, molt bo com sempre.
Cal tenir en compte que vivim en un país d'excusa fàcil

kweilan ha dit...

Molt bo, Òscar, encara que demà et cridaran a tutoria urgent!!!

Jordi ha dit...

Nosaltres teníem una agenda escolar on hi havia un apartat de Relació pares-família i allà ho encabíem tot. Crec que com a molt omplia una pàgina, pots comptar. Jo era la mar de responsable!

Ma-Poc ha dit...

Molt bo! I la darrera boníssima... Ara que, pobra criatura! Algun dia, però, potser l'hauré de fer servir... :)

Joana ha dit...

Demà mateix la senyoreta o tutor/a et donarà hora urgentment per parlar del teu fill i de rebot per parlar de quins pares té...
Ella /ell ja se les saben totes però cauen en el parany de les targes excusadores...jajajaj!
Jo les feia pels menús i funcionava!

Mireia ha dit...

Ja veig que jo més que bona nena era tonta i mai se'm va ocorrer fer una cosa així!

Això sí la teva per la "senyu" és el súmmum dels jsutificants

Ferran Porta ha dit...

Sr. Òscar P.? El pare del nen que se'ns comportava bé fins que vam començar a rebre unes targetes molt estranyes, signades pel seu propi progenitor?? L'esperem demà al despatx de Direcció, amb el regle a punt; no cal que porti guants!

Srta. Rotenmeyer

Carlos ha dit...

Ens deixes en molt mal lloc, hauré de cridar al teu fill per a que sàpiga quin pare té i que et posi a ratlla. jajaja
Jo estaria encantat de rebre alguna nota teva, últimament ni hi ha gaire imaginació.

Albert ha dit...

Sí senyor, el teu fill estarà orgullós de tu!
Comences el curs amb força pel que veig.

Adéu!

P.D. M'ha sortit una paraula de comprovació tan llarga i complicada que he estat a punt de no deixar-te el comentari, jaja.

Montse ha dit...

faria el q fos pq el pare delegat de la meva classe fos la meitat de divertit i creatiu que tu...
quina sort q tenen algunes mestres...

Pd. estic amb l'Albert... no hi ha manera de que surtin paraules de comprovacio mes normaletes...????

Sergi ha dit...

Quin nen més avorrit que tens, no ha sortit a tu, oi? Bé, això de les targes excusatòries jo ni ho coneixia, a la meva escola no es feia, així que no hi havia manera d'escaquejar-se. Però jo era molt bon nen, i no ho intentava, eh?

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Segur, segur, que si de petit escrivies així les teves targes devien ser molt efectives.
salutacions
Sílvia

Assumpta ha dit...

Ostres, Òscar... anava rient tota l'estona i, en arribar a la cançó, m'he emocionat... però bé, la segueixo trobant pre-cio-sa :-)

Però bé... jo també era especialista en aquest art de les targes i notes d'excusa :-)

Llavors tot es feia en castellà i a mi em feia molta gràcia allò de que "... por encontrarse indispuesta"

Estar "indispuesta" era la paraula màgica que em salvava de tot...

Però una vegada també vaig aconseguir (amb complot familiar: i jo era la germana gran, així que el complot familiar va ser... matern!! jaja) una nota que em va lliurar de fer gimnàsia tot un curs :-)

el paseante ha dit...

M'ha quedat el dubte de si finalment vas aprendre a nedar, mal pare :-)

òscar ha dit...

nooooooooooo CLIDICE, irresponsable no. les targes excusatòries són un entrenament ideal per la vida adulta.

les cobertes semblen, en aparença JORDI, requerir de menys paciència que l'aironfix.

fer-les un mateix, RAMON, era el summum del risc. jo, com a bon lladre de guant blanc, utilitzava el immillorable talent de ma germana.

què va JOAN! si ho vol, em presento voluntari per fer una clase mestra d'aquest microgènere a tots els nens.

penso com tu, NIÑA DE AZUCAR :) cal una renovació de les formes acartronades en les que els pares dels nens presentem les targes. cal, en definitiva, una renovació del gènere.

l'escola està, CARME, tot just al costat d'un centre d'atenció primària. estarà ben atesa segur!

encara tinc esperança, NÚR, de poder publicar un recull amb les millors opcions targetils per cada cas. segur que la revista "ser padres" m'ho edita :)

fuaaaaaaa quín mal rotllo ESTRIP. a aquesta grip jo li treia l'abecedari sencer.

gràcies a tu GEMMA. és una rebel.lia de pà sucat amb oli, eh!

aquesta tarda SALVADOR, quan reculli el nen a les cinc, començo a esbrinar les possibilitats d'èxit comercial entre els altres pares. le cobro com article de luxe, oi?

val TORO. entre tu i el salvador m'heu convençut. ara sols falta que ho tinguin clar els pares dels altres nens.

gracias a tí SILVIA.

no-no SERGI. res d'estar a classe. et quedaves a la grada de la piscina fent-la petar amb el profe i, inclús, anant-li a buscar la birra per l'esmorzar al profe de piscina (fet real). sols anaves a l'examen, aprovaves i ... andandu!

ELUR:
prego dispensi l'asistència de l'elur, aquest matí, al lloc de treball que desenvolupa de manera modèlica ja que una ferèstega, i alhora salvatge, migranya li ha fet passar una nit del lloro que, de totes totes, li impediria fer la feina amb la solvència de sempre. donat que ja estem a dijous, entendrà que per una recuperació més idònia en benefici de l'empressa, fins dilluns no tornarà a incorporar-se. al seus peus. òscar.

guai sols ADA? és una de les fites anuals comparable, si m'apures, amb veure guanyar el barça la champions.

i que duri JESÚS. demanar perdó, excusar-se, sempre és símptoma d'humilitat :)

no fotis KWEILAN, que avui tinc molta feina. m'hauré de fer, llavors, una tarja excusatòria? :)

jo també era responsable JORDI. però amb targetes eres tranquilament responsable, sense preses ni ensurts :)

quan en necessitis una m'avises MA-POC. els blocaires tenen barra lliure de targes!

del nen sempre en parlen bé JOANA. i espero que de mi, després de llegir-me les targes, també ho facin. sols miro de donar un toc d'humor a la seva feina que té, en definitiva, tela.

altres coses faries MIREIA. copiar una miqueta? xorrar l'examen del company? ...

noooooooooo FERRAN, a la rotenmeyer no si-us-plau. si va amargar la heidi fent que cantes en japonès ... què pot acabar fent amb mi!!!

la gent està massa enfeinada, CARLOS, i no vol perdre temps fent una tarja com cal. amb punts, comes i, sobretot, una miqueta de sentit de l'humor.

crec que ho està, ALBERT. sempre me les demana a mi i no a la meva dona. :)

hi ha pare delegat, MONTSE? jo sols conec al que demana més hores de castellà cada any. aquest el títol honorífic de delegat mosca-collonera li va que ni pintat.

no-no, el nen té guasa per parar un tren XEXU, però ha sortit responsable com podia sortir futbolista o torner fresador.

jo sols aportava alguna idea SÍLVIA. la veritable alma mater era ma germana.

sí senyoraaaaa ASSUMPTA, tu ets del meu club (clar, anginesca tenies que ser!). a mi gimnàs m'agradava (n'era el delegat) i per tant no m'hi escaquejava. quan faci el recull targeter vull comptar amb tu com co-autora i no vull excuses d'indisposicions!!! petoooons!

estava michael phelps, PASEANTE, i ja després anava jo :)

Lastienditas ha dit...

xDD He rigut molt! Mu mare em va escriure qualcuna d´aquest tipo...La teva retòrica literària alhora d´escriurer-les m´ho ha recordat! ;)

VISIONADOR ha dit...

^_^

neus ha dit...

sóc jo la que es posa als teus peus òscar!
ets el putu amo!
gràcies :*)

Assumpta ha dit...

Jajajaja

S'ha de dir que tenien una base de veritat :-)
Trobar-se "indispuesta" és que no estàs disposat a fer alguna cosa, oi? Jo no estava disposada a fer deures a carretades, ni estava disposada a anar a cole quan estava a 37.2 :-)))

sergi ha dit...

trepitja fort sempre!!!

Jordicine ha dit...

Excuses? Moltes. Ja ja ja. Com he llegit abans, la grip A aquest cop ho posarà molt fàcil. Una gastroenteritis tampoc no està malament. Sort que per folrar els llibres ara hi ha un Airon Fix que s'enganxa i es desenganxa. Que si no... Me'n vaig a nedar. I no és una excusa. A reveure crack!

rhanya2 ha dit...

La meva mare es va inventar una formula que les seves amigues li van copiar encantades : Violette no ha venido a clase por motivos ajenos a su volutad. I signava amb la seva preciosa lletra de col·legi de monges.
De fet, aquests motius importaven molt poc als professors de la meva macroescola.

bimbonocilla ha dit...

Signa-li a l'agenda "menú de règim" tantes vegades com t'ho demani!!!
Al meu cole fins i tot eren dolents els macarrons!!!

Les Coses són com Som ha dit...

no sé per què, però em sembla que no voldria ser la mestra del teu fill, no per ell eh? quina por de pare!! jeje.
No hi ha cap cosa positiva de tot això? pobre criatura. Em sembla que si em portessis aquest paper, dubtaria de la credibilitat bandarra, jeje. Aix!! Per cert, el post boníssim, he rigut molt, ets un crack escrivint!!

Cris (V/N) ha dit...

òscar, tens models diferents de targes excusatòries? són a la venda? on es poden aconsseguir?....
La pasta no és problema, si la signatura sembla la oficial, uf, se m'estan acudint unes coses.... què opines? :) Bona "entrada" com sempre.... m'has tret un somriure, que falta em feia!!

romanidemata ha dit...

Òscar sem acaba el temps en el lloc on estic connectat , estic de nòmada cibernètic, fins a nova ... posem-hi conjuntura econòmica, això...
be com deia no tinc gaire temps només agrair-te el teu comentari i a veure si tinc temps de poder llegir aquest post.
Salut
Joan

khalina ha dit...

Ostres com he rigut! Quines idees!
La meva mare escrivia notes en targetes mida gran i a dues cares jaja. Però no eren inventades, clar que ella donava bastant detalls de la malaltia o motiu de visita al metge

òscar ha dit...

s'ha de mantenir un estil excusatori TIENDITAS. una imatge de marca :)

un somriure ben teclejat, MOONTSETA.

espero que t'hagi fet algun servei ELUR. i, si no, que un somriure sí que te'l hagi arrancat.

un argument aclaparador ASSUMPTA. no sols tenien una base, també l'altura :)

gran cançó SERGI.

tu JORDI, com el nen, no en voldries pas de targes per anar a piscina. li enviaré al teu monitor d'estranquis.

aquestes fòrmules genèriques són les que més em captiven VIOLETTE. són útils per quasevol cas i situació.

tenen molt mala fama els menus d'escola BIMBONOCILLA. però crec que ara estan una miqueta més currats.

ostra INSTINTS ... és que si la senyu no dubta, immediatament, de la credibilitat de la tarja, soc jo que canvia el nen d'escola. :) moltes gràcies!

va CRIS, que avui ja és divendres i les bones caras són d'obligat cumpliment. i sí, tu demana que jo les faig de gratis: tot sigui per la literatura! :)

gràcies a tu per la visita JOAN. m'agrada això del nòmada cibernètic!

també havia pensat en fer, com ta mare KHALINA, un format a dues cares (o tres) amb la insana intenció d'esgotar a la senyu amb tot luxe de detalls sense cap mena de importància. a la de la setmana que ve ho intento! :)

Noctas ha dit...

Sort que vares tenir una germana comprensiva i sort que el teu fill que demostra ja ser un minyó molt inteligent té un pare com tú que enten les misèries de la infància....salud campió!!!

Albert Lloreta ha dit...

l'art de fer cartes excusatòries amb paraules com "benvolguda professora" o "atentament" el dominaven a la perfecció els meus pares... que feien lletra de metge i les benvolgudes professores mai entenien. Era un exemple viu d'incomunicació.

Alba ha dit...

La veritat es que torna tot a la normalitat. Ara s'haurà de veure si els nens aprofiten el nou curs escolar. A més, les diferents activitats extraescolars els han d'ajudar a distreure's després del dia lectiu.
Salutacions

fada ha dit...

Amb tot això de la grip A pots tenir bones excuses... Entre aquest post i el del 17 de juliol... quin retrat d'infantesa, noi!

Eva ha dit...

Com en Carlos jo també vull una de les teves notes!!! N´hi ha moltes i molt variades... i les excuses sovint són insuperables...
Salut!!!

Thera ha dit...

Aish! aquest any jo també ho pensava, amb la previsió de tanta grip haurem d'assajar aquest art i posar-lo en pràctica... però, també valen de vegades les sempre ben intencionades trucades per intentar evitar el plat de llenties a la petita... ;)

EvitaBlu ha dit...

Una mica trampós si que ets...
A mi ma mare no me'n volía escriure i em feia apetxugar i explicar-li als mestres el perqué de les meues campanes. Meu repensava més d'una vegada i de cop se'm pasava la febra i de pas la tonteria.

Bon cap de setmana!

òscar ha dit...

com dirien al padrino, NOCTAS, la família és el més important. :)

fer lletre de metge és tot un art ALBERT.

men sana in corpore sano ALBA.

un retrat, FADA, (sniiif) en blanc-i-negre ja. catxis!

miraré d'anar complint amb les peticions EVA. el gènere necessita d'un empenta definitiva, un salt endavant, ... :)

nooooooooo THERA! :) la veu pot trair i desenmascarar part de la charada. com últim recurs val però, sino, sempre la tarja.

coi EVA, si el dia que me'n demana li dic que apetxugui ja seria el colmo. ara, fora conyes, me'n demana poquíssimes al cap del curs.

Ferran Porta ha dit...

A tu?... mmm... a tu t'amagaré els panets que fa l'avi, que són tan bons i tant t'agraden! Hauràs d'esperar fins que puguis tornar a les muntanyes, per menjar-ne. Per trampós!, jiji...

Mireia ha dit...

Ai, el món tan particular de les excuses...

lisebe ha dit...

Excuses..excuses..excusess

Sempre pendent..!

Pobre de la senyoreta amb tú..!!jaja

Doncs a come´çar curs de nou!! QUE HI FAREM !!!!

Petonetsss

Joan Canal ha dit...

Hola Oscar i benvingut.

M'has fet recordar vells temps tot i que jo era massa bon minyó, mai habia faslsejat res, ara em dono comte que no era com la majoría.

Molt divertida la teva historia

Salut

Wayfarer ha dit...

Que bo el post!!!
Per cert, moltes gràcies per la teva visita al blog!
Crec que vivim en un món d'excuses, he rigut molt!
Salut!

òscar ha dit...

de la rottenmeier no m'estranya res, FERRAN.

també és particular el patio de mi casa i un bar del tibidabo, que jo recordi ara mateix MIREIA. :)

sant tornem-hi LISEBE. que els menuts es preparin per ser persones de profit!!!

gràcies per la visita JOAN. tothom erem bons minyons. jo mateix també tot i aquestes petites xorradetes.

segurament que és així WAYFARER. tot sovint busquem justificacions.

Montse ha dit...

real i verídic, i llegit avui al diari escolar d'un alumne de la meva classe:

"senyoreta,
el meu fill Ricard avui no porta els deures fets ja que el gat se li va pixar a sobre els exercicis."

els comentaris ja els faras tu, jo me'ls estalviaré...

òscar ha dit...

jajajajajajaja MONTSE

apreciats pares d'en ricard:

desconeixia que els gats despreciessin el coneixement humà d'una manera tan poc subliminal.

suposo que el que vostés no desconeixen, és que sí en ricard no porta demà els deures l'hauré de suspendre.

això sí, els hi recomanaria (de manera poc subliminal) que comprin abans sorra pel bany del gat.

Noctas ha dit...

porque un hombre que no tiene família no es un hombre - Don Vito Corleone...saludus

VIRGÍNIA ha dit...

M'agrada molt el teu blog. Aportes grans idees a la humanitat! Seguim?

òscar ha dit...

sort de la família, amic NOCTAS, no viu sols de frases pronunciades al padrino :)

jajajaja VIRGÍNIA. estic esperant la trucada d'eduard punset!!! :)

Grigri ha dit...

quina sort tenir una germana 10 anys més gran!!!!
jo havia de recórrer a altres tàctiques, que també tenien bons resultats però suposaven més esforç...

òscar ha dit...

d'esforços GRIGRI, en etapa escolar i en l'adulta, cal fer-ne sols els justos i necessaris. això que el treball dignifica sempre ho he trobat una pixada fóra de test!!!

fra miquel ha dit...

Jo no recordo demanar als meus pares targes d'aquestes però ara que sóc pare si que he hagut de fer-ne alguna.
No sóc gaire bon escriptor així que no t'estranyi que un dia d'aquests et demani consell de com escriure'n una.
M'ha agradat la fórmula que proposa la Violette.
Una abraçada

òscar ha dit...

cal deixar-se anar, FRA MIQUEL. quan més inverosímil sembli l'excussa, amb més bon humor s'ho prendrà el tutor/a.

margarita ha dit...

Ai la de notitas con las que llegué a casa... había para enmarcarlas jajajajajajaja.
Y que manía con llevar a los niños a la piscina, tanta agua no puede ser buena!!

Oscar me gusta tu blog, lo he encontrado buscando otra cosa, me pasaré más por aquí.

òscar ha dit...

gracias MARGARITA. además los deja demasiado arrugadillos, especialmente en invierno! :)