superherois de pacotilla

n’hi ha que tenen el poder de la invisibilitat (d’allò més útil si ets xafarder de mena). d’altres que grimpen d’edifici en edifici ajudats per una teranyina que els hi surt dels dits. i una immensa majoria dels superherois acumulen una força tan descomunal que fan que winston bogarde i mr. t. (de l’equipo a) semblin uns nycris. jo, superheroi de pacotilla, des d’aquest matí levito uns sis centímetres per damunt del terra.

tot el que faig des que m’he llevat em sembla com el curt ensopidíssim d’abans de la gran peli o l’actuació dels teloners baladrers previs del megaconcert. aquest dimarts, i demà fins a les 20,45 hrs, aniré a la feina a jugar el tetris per no posar-me encara més nerviós. dinaré pit de pollastre a la planxa i crepe de xocolata banyada amb nata perquè he de dinar i perquè m’agrada la xocolata una mala cosa. aniré a buscar el nen a escola perquè encara ens fa cosa que torni sol a casa però, per mi, el rellotge ja podria accelerar-se com als dibuixos animats fins l’hora de la veritat.

des dels meus sis centímetres pel damunt del terra, començaré la litúrgia de supersticions que he posat al descobert des d’aquest bloc i que, inevitablement, ens portaran a guanyar la final de roma. entrepà de carn arrebossada sense menjar que porta mala estruga. l’azzurro del celentanno. cap de la tele embolicat amb la bufanda del barça. bandera clavada a la paret. nen jesús a la vista, seitons amb mascaró, pujada a montserrat, etc.

els superherois de pacotilla, a banda de levitar sis centímetres pel damunt del terra, sabem perfectament que totes aquestes sobiranes gilipollades no fan que el nostre equip marqui un gol més que el contrari però, de no fer-les, segur que el contrari en marcaria un més que nosaltres.

ara, per matar el temps, vaig a l’àrea de guissona a comprar la carn arrebossada. ja que no me l’he de menjar que, al menys, no em costi un ull de la cara.