sense baixar de l'autobús

tot i que l’estiu lidera de carrer, sense baixar de l’autobús, el meu top-4 d’estacions de l’any, he de reconèixer que no tot en aquest entranyable període són ji-jis ja-jas, flors, violes i romaní. a les incòmodes calorades amb que ens sol obsequiar, cal afegir-hi d’altres handicaps com la vampírica proliferació de dípters culícids (gràcies viquipèdia) xuclant-nos la sang amb nocturnitat, la dèria per les reposicions que els hi entra a les cadenes de televisió (suposo que, en breu, cauran com cada any verano azul i los vigilantes de la playa) i la mala guixa que genera observar gent damunt d’un iot luxós mentre tu fas el pamplines dins d’una barqueta toy comprada al carrefour. és el que hi ha!

recuperar les pitjors cançons que han amanit els nostres deu darrers estius pot ser, també, una altra raó per mirar-lo de reüll. el pòquer d’anti triomfadores que hem escollit, en catosfèrica votació al festivalet LES JOIES DEL VINT-I- U

1.- el baile del gorila –melody- (37 punts)
2.- la bomba –king africa- (27 punts)
3.- baila el chiqui chiqui –rodolfo chiquilicuatre- (25 punts)
4.- la gasolina –daddy yankee- (22 punts)
5.- ave maría –david bisbal- (21 punts)

és dels que fa desitjar que s’acceleri l’arribada de la tardor, si poca soltes com un servidor han d’exhumar cadàvers musicals com aquests amb l’excusa que l’agost és ja a tocar.

així que per no carregar de més raons a tots aquells que consideren l’estiu un veritable via crucis, i contravenint la tradició que recomana el bis del guanyador de concursos d’aquesta calanya, melody i el seu infame baile del gorila no protagonitzaran la cloenda del festival ni la de l’apunt.

millor, ja que avui segons el facebook és el II dia de la música en català, posar el punt i final amb la frescor divertida i estiuenca dels amics de les arts i la sensacional jean luc. una perfecta banda sonora per fer que ni les picades dels mosquits, les corredisses televisives d’en david hasselshoff per les platges de santa mónica i l’escàs catxè de la meva barqueta toy de plàstic aconsegueixin aigualir un estiu que pel meu gust és, de carrer i sense baixar de l’autobús, la millor estació de l’any.

les joies del vint-i-u

l’adveniment (haver estudiat religió, enlloc d’ètica o ciutadania, et deixa el pòsit de paraules d’aquesta envergadura) del segle XXI ens ha obsequiat guanys transcendentals i avenços que van molt més enllà del simple afegitó d’un palet vertical acompanyant les dues ics. gràcies als ja quotidians gps podem prescindir dels aparatosos plànols de carretera, tapant quasi totalment la visió del conductor quan gosaves desplegar l’acordió cartogràfic, per viatjar de santa maria de palautordera a san gimignano, per exemple. també les pre estivals operacions biquini s’han reconvertit amb el nou segle en un bufar i fer ampolles per obra i gràcia del sr. dukan i la seva dieta miraculosa de gall d’indi/conill/pollastre a full time. i, potser la millora més rellevant de totes, bertín osborne ha aparcat la dèria de cantar ranxeres i el buenas noches señora per vendre gaspatxo i olis amb el seu nom.

en el terreny musical, però, el flamant segle d’estrena ha estat d’innegable involució. si les constants tocades de pera de l’sgae han anat clavant les banderilles a aquesta primera dècada, la repassada a la llista d’èxits estiuencs d’aquest tèrbol període inicial suposa una estocada letal. val que les cançons de l’estiu no solen ser un prodigi d’imaginació i bon gust, val que només se’ls hi demana que facin d’amable fil musical a nits de despiporre etílic i migdies de paella reescalfada a un xiringuito, val que el llegat dels darrers anys del segle XX (amb joies d’orfebreria com tengo un tractor amarillo, la barbacoa o la macarena) tampoc ha estat per tirar ni un trist coet; però veient la selecció de setze temes que presento en aquest apunt, hi haurà consens catosfèric afirmant que el segle que vivim, amb les cançons de l’estiu, s’ha quedat d’allò més descansat.

per aquesta raó, i perquè al juliol i agost això de deixar-se arrossegar per activitats sense solta ni volta (fer sudokus, pujar a trenets turístics, practicar tir contra globus a les fires, ...) a més de no estar tan mal vist també acaba entretenint que és un contentu, us proposo escollir la cançó més odiada dels darrers deu estius. tres puntets per aquella que faríeu desaparèixer de la faç de la terra musical sense dubtar-ho ni un moment, dos per la que l’acompanyaria en aquest viatge sense retorn i un puntet per la tercera que teniu més travessada. oju que escollir entre aquesta selecció de perles estiuenques cultivades no sembla gens senzill.

“alejandro” de lady gaga
“amo a laura” dels hapiness
“aserejé” de las ketchup
“ave maría” de david bisbal
“baila el chiqui-chiqui” de rodolfo chiquilicuatre
“colgando en tus manos” de carlos baute&marta sánchez
“dragostea din tei” de o’zone
“el baile del gorila” de melody
“gasolina” de daddy yankee
“la bomba” de king africa
“mayonesa” de chocolate latino
“no rompas mi corazón” de coyote dax
“obsesión” dels aventura
“que la detengan” de david civera
“waka waka” de shakira
“yo quiero bailar” de sonia&selena