herois X

ara que ja no passen herois a la programació de TV3, que el nen no té ni remota idea que a superman li espanta la kryptonita (tant com a ell les sardines a la planxa o a mi una carta de la delegació d’hisenda) i que fa temps que la gran pantalla no acull a cap x-men, batman o spiderman. ara que, en definitiva, els herois amb poders extraordinaris han passat de moda; a un parell dels nostres polítics els hi ha donat per presentar-se a campanya com a superherois.

ara que no cal deixar-se la vista intuint piruetes sexuals enmig de les ratlles de codificació del plus perquè a internet es troba tot el porno que desitgem (i el que no desitgem). ara que, fins i tot, el clip casolà de la paris hilton està demodé, a un parell dels nostres polítics els hi ha donat per tirar del porno a la campanya electoral.

ara que el món vampíric monopolitza bona part de l’oferta televisiva i cinematogràfica, penso que l’electorat arribem a aquestes eleccions d’allò més farts de que els nostres polítics en xuclin la sang amb la manca de vergonya que ho fan.

ara que ja les tenim al damunt, penso que la campanya electoral ha estat indecentment pornogràfica i que la veritable superheroicicitat és saber a qui votar.

ara que ja les tenim al damunt, penso que la veritable superherocicitat és no posar dins l’urna, enlloc del vot, un manat d’alls.

l'oblit de la memòria

l’E, senzilla inicial vocàlica que emmascara la consonàntica complexitat rondinaire de la meva dona, diu que em va dir que abans de marxar a la feina estengués la roba. jo no recordo la (segurament amable) petició i, per tant, la roba s’ha quedat a la rentadora conreant aquella ferum d’humit txungo tan de bossa escolar d’esports. em diu –feta un basilisc- que a vegades sembla que pateixi alzheimer.

tot i l’enfurismada acusació de l’E, no tinc cap mena de dubte sobre la meva capacitat mnemotècnica. al contrari, afirmaria que una de les meves particularitats és recordar noms i coses que, a més d’inversemblants, tenen com a tret comú la manifesta inutilitat per a la vida diària.

en un d’aquells memes catosfèrics que, com les botigues de queviures regentades per iaios amb un llapis a l’orella, han desaparegut del planeta terra; recordo haver explicat que puc recitar les entrades de referència de cadascun dels toms de l’enciclopèdia catalana (a-ami, ami-bag, bag-buig, ...) o la llista alfabètica dels 44 nens (anguera, audenis, blaya, ...) que van fer l’egb amb mi. mira, em va donar per això.

també conservo dins un raconet cerebral un bon grapat de rareses (o cutrades) musicals d’ahir, avui i sempre. sé, per exemple, que l’ex futbolista julio alberto va gravar un disc amb la seva ex dona (“medianoche en moscú”), que pancho i javi de verano azul van perpetrar una cançó anomenada “sueños de invierno” i que jesús vázquez, després de presentar “la quinta marcha”, va provar de fer fortuna amb el “y yo te besé”.

si tingués la memòria en un estat precari, com proclama l’E per quatre peces de no res que s’han quedat a la rentadora, desconeixeria que el millor saltador de trampolí (en piscina) ha estat un americà anomenat greg louganis. que la julie de “vacaciones en el mar” era l’actriu lauren tewes i el capità stubbin (de la mateixa sèrie) un calb de nom gavin mcleod. o que el prota de “el perfum” és jean baptiste grenouille i el tercer porter de la selecció belga del mundial’82 era theo custers.

si tingués la memòria tan malament com diu, no em demanaria sempre que li fes de parella quan juguem al trivial o al buzz. si tingués la memòria tan malament com diu, jo no recordaria perfectament que per tal d’estalviar-me la seva consonàntica complexitat rondinaire vaig decidir dir-li que m’havia oblidat que hi havia roba per estendre quan, la veritat, em va fer una mandra tremenda posar-me a penjar roba a les vuit del matí. fa massa fred.