dilluns, 8 de juny del 2009

música-esperó



demano anticipadament disculpes als superfans de coldplay però n’estic fins la boina del single viva la vida que guardiola posava als jugadors l’avantmatx. l’enfarfagamenta de cançoneta que estic patint comença a equiparar-se amb a la gota malaia que van ser el yuma-yuma ei i el no me llames dolores, llámame lola.

és cert que la música serveix d’esperó per determinades activitats. molta gent necessita per la seva dosi diària de footing l’indispensable ipod a les orelles: fas més quilòmetres i amb l’empenta d’un fondista etiop. les visites a metge o dentista, amb aquelles tenses esperes, esdevindrien d’una tensió superba si no estiguessin suavitzades per la dolça música ambiental i (que no faltin mai) les revistes del cor de tres mesos abans.

un massatge no seria un massatge sense una remor new age de fons. temes amb el so de les onades a la platja i del suau acaronar del vent a les fulles dels arbres. hi ha cops que, sense tocar-te la massatgista ni un nus de l'esquena, ja t’adorms com un nadó.

però l’exemple més proper que se’m vé al cap soc jo mateix (clar). de jovenet, la meva música-esperó predilecta eren els hombres g. (xiulada general). si-si, ho confesso: a mi els hombres g m’agradaven i, especialment, abans d’una sortida nocturna amb pretensions de triomf amorós.

a la dutxeta prèvia a l’empolainamenta, agafava ànims i seguretat seductora escoltant tots els cops que fos necessari el voy a pasármelo bien. allò si que animava! amb el cabell encara moll, em palplantava davant del mirall (amb el cabell moll sempre et trobes més atractiu) imitant en david summers tot dient “... porque voy a convertirme en hombre lobo, me he jurado a mi mismo que no dormiré solo...”. sortia de casa convençut que aquella nit linda evangelista, claudia schiffer i cindy crawford (totes tres alhora) se’m llençarien al damunt.

quan la nit avançava a la mateixa velocitat que les copes, i cap top model ni noia en general em badava boca, em conformava pensant que al cantant dels hombres g (tot i l’eròtica dels músics) passava per un tràngol idèntic: “...voy a cogerme un pedo de los que hacen afición, me iré arrastrando a casa con la sonrisa puesta...”.

els hombres g també tenien cançó pel ressacós endemà del fracàs quan, l’ingesta excesiva de cubatilles, et feia prometre (en va) no tornar a sortir a la vida ... “chico tienes que cuidarte. ¿cúanto crees que durarás así? ¿cúanto crees que tu ahora mismo podrás resistir?...”. uns cracks!

m’agradaven, i m’agraden tant, aquests madrilenys que quan el nen va demanar que li baixés la cançó d’indiana (indiana, indiana: me tienes hasta la banana) va donar-me l’alegria de l’any. però encara m’alegraria més si guardiola, l’any entrant, s’oblida dels coldplay i posa als nostres jugadors, abans de cada partit, el “visite nuestro bar”.

segur que a la celebració del títols, i vista la festa a l’estadi d’aquest any, ningú no es sorprendria escoltant messi cantant aquesta cançó.

43 comentaris:

Eli ha dit...

Doncs no seré jo qui et xiuli, perque jo també n'era fan, i a mi en David Sumers m'encantava.
I és més, varen treure un nou disc, i la cançoneta comercial d'aquest " Me siento bien" a mi encara em remou la "nostalgia bellugona", amb el que... també, encara que soni ridícul, em confeso fan del "homes g"! :-D

neus ha dit...

Home Òscar! els Hombres G eren genials!!
'suéltate el pelo oooooooh estarás mucho mejor ... yo lo que quiero es que tu bailes junto a mi te sueltes el pelo, y luego si quieres... el sujetador." ...per recordar-ne alguna, que sempre em ve aquesta al cap, coi.
A mi m'agradaven molt.
I hi ha un grupet genial que en fa versions (entre altres gran hits dels 80) els Hotel Cochambre.
Tu saps com em vaig emocionar la primera vegada que els vaig veure?
http://www.hotelcochambre.com/

Visca Messi i visite nuestro bar!

Clidice ha dit...

d'això ... ehem ... hombres G? no era punto G? ^^ si ej keeee pa matalte :P l'opció del silenci l'has contemplat? :P jo cada dia avorreixo més estar envoltada de xivarri en forma de suposada música, ja ni vaig a córrer amb auriculars :( i amb segons quin chill out sóc capaç de convertir-me en l'skin-head més destroyer que el prota de La taronja mecànica ;P

m ha dit...

I el títol del blog és de la cançó de Queens Of The Stone Age, no?

Jo de coldplay no n'estic farta, però en vaig acabar farta de la de You're beautiful de James Blunt, no el puc veure i la cançó encara menys.

Ferran Porta ha dit...

Jo tampoc no n'estic fart, encara, del Viva la vida; què macaaaa!
Els HG... mmmm... d'això... també m'agradaven a mi; de fet, fins i tot vaig anar a veure'n un concert. Glups :-)

PS: "trionf amorós"? ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? jiji...

Jordi ha dit...

Dono fe que a una discoteca que freqüento la posen sempre! La del visite nuestro bar... vull dir!! M'ho passo genial amb aquesta cançó i estic amb tu que hombres G són molt grans (edat i com a músics)! La cançó que venerava un servidor era la de Venecia. Ja saps: "Io sono Al-Capone de la mafiaaaaaaa..." (amb aquella veu).

Jo vaig arribar a veure la pel·lícula que van rodar. Algú se'n recorda? Es deia "Sufre mamón" i anava de la mà amb la cançó que duia el mateix nom.

Ara, que com Sangtraït no hi havia res!

_MeiA_ ha dit...

Uffff! què dir del "Hombres G"!! no són de la meva època, però s'ha de reconèixer que són genials.
Encara m'enrecordo que tots els estius feien per la tele la pel·lícula! jajajaja... i any rera any, sempre quedavem amb les amigues (que estavem estiuejant a un càmping) per seure davant del televisor i cantar SUFRE MAMÓN...

;-)

Jordicine ha dit...

Estic d'acord amb tòt, començant per la cançoneta de Coldplay. A mi, però, els massatges me'ls fan sense música. Ja ja ja. I sí, no entenc perquè les revistes són tan velles als metges. Cobren un munt, però no tenen calers per les revistes. Una abraçada.

Noctas ha dit...

Oscar, les coses com siguin, Els Hombres G, són collonuts i la veu gamberra i pijeta del cantant m'encantava i m'encanta. El teu escrit explicant com els hombres G et feien creure que et menjaries les ties més bones de la disco i com després t'acompanyaven en les borratxeres, m'ha agrdata molt, en serio....jo també dic sense vergonyes que aquest grup m'agrada cantiduvi!!!! saludus

Garbí24 ha dit...

Tothom te dret a guardaer-se els seus idols de per vida ......no era jo un gran fan pero , haig de reconeixer que sonava be i en més d'una arramblada varen acompanyar-me

Goculta ha dit...

Hombres G forever !! jajajaja si jo també n'era fan i fins i tot vaig anar a un concert a la Monumental. Que joves que erem tots mcachins!!!!

kweilan ha dit...

El post t'ha quedat superdivertit perquè cada moment d'aquells caps de setmana tenia l'estrofa adequada.

Albert ha dit...

Jo diria que s'ho va inventar la premsa això del Coldplay del Barça, els jugadors els hi han seguit el rollo i aquí estem tots, "cansats de viure la vida".

Per tu això dels Hombres G era millor que l'Axe pel de l'anunci d'aquest desodorant!

El Messi a les celebracions pot fer de tot.
Adéu!

Mireia ha dit...

Això no ho pots fer?! Que a part de sentir-me vella em fas sentir una mica friki.Acabo d'anar a Spottify a buscar alguna cançoneta de quan encara anava escola. Res,... abans d'ahir! jeje

Núr ha dit...

A mi la cançoneta no me l'han fet pesada, sinó que senzillament li han tret tota la màgia...

I tot i que no sóc gens de la seva època (sóc del 83), sempre he pensat que els hombres G tenen cançons ben xules!

Alex. ha dit...

Del teu post, majestàtic com sempre, em quedo amb l'atmosfera que crees tot just abans de menjar-te el món:

"a la dutxeta prèvia a l’empolainamenta, agafava ànims i seguretat seductora escoltant tots els cops que fos necessari el voy a pasármelo bien. allò si que animava! amb el cabell encara moll, em palplantava davant del mirall (amb el cabell moll sempre et trobes més atractiu) imitant en david summers tot dient “... porque voy a convertirme en hombre lobo, me he jurado a mi mismo que no dormiré solo...”. sortia de casa convençut que aquella nit linda evangelista, claudia schiffer i cindy crawford (totes tres alhora) se’m llençarien al damunt."

Són moments irrepetibles d'imaginació, sinceritat, còmics, rauxa, gatzara, xerinola, disbauxa... de qualsevol adolescent i d'en Sarkozy!!

Àlex ha dit...

Doncs a mi que no em van agradar mai quan tenia l'edat (era més de Duncan Dhu, jo, què hi farem, amb "En algun lugar de un gran país..."), però ara, tu, no sé què em passa, que me'ls vaig baixar i me'ls poso per fer el sopar!!!! I el que és pitjor, és que m'agraden!!!!
Per cert, a Coldplay, si us plau, boicot col·lectiu; a Guardiola, protecció divina i a Messi, que faci el que cregui, que també s'ha de divertir una miqueta, que és un marrec que es deu empolainar a ritme d'Hombres G i voy a pasarmelo bien!

Assumpta ha dit...

Nooooooooooooo!!!! VIVA LA VIDA FOREVER!!

El meu cap associa aquesta cançó amb el Triplet blaugrana i, per això, mai, mai de la vida se'm podrà fer pesada, l'escoltaré per sempre amb devoció blaugrana, amb amor fidel...

En quant als hombres G... doncs... pseee... la de Venecia i la de Sufre mamón i para de contar... Potser a ma germana (cinc anys més jove que jo i dos anys i mig més jove que en David Summers) li agradaven més que a mi (pero sense exageracions, eh?... ma germana estava boja per... com es deia?... un dels solistes de Tennessee, del du-du-a... com és deia aquell xic?... un alt i prim, moreno... bé, ara no me'n recordo jajja)

Assumpta ha dit...

Roberto!!! Es deia Roberto!!! (ostres, ho he hagut de buscar a Google jajaja, amb la de vegades que li vaig sentir aquest nom!!)

Sergi ha dit...

El segon caset que vaig tenir era dels Hombres G. Si ens hem de confessar, ens confessem tots. I el primer encara pitjor, Duncan Dhu. A veure si ho superes això.

Ara bé, eren bons a la seva època, i quan nosaltres érem joves. Ara no caldria reviure'ls, no? Que els 80 van fer molt mal, i no sé jo si amb aquesta música el Barça acabaria el seu cicle triomfant (un cicle d'un any, de moment).

Ai pobret Messi, quina turca que portava...

khalina ha dit...

a mi els Hombres G em van fer gràcia en la seva època, però ja està. Recordo que els posaven a algunes discos, i ballàvem i feiem tonteries.

La teva imatge, uns quants anys abans, amb cabell mullat davant del mirall i cantant m'ha fet molta gràcia.

el paseante ha dit...

Ja hi som. Coi de culers... Quan una cosa funciona, a trencar-la. Si el Guardiola ha guanyat el triplet amb el "Viva la vida" (no ets tu el supersticiós?), doncs a escoltar-la i a callar. Els Hombres G. els deixarem pel Florentino :-)

òscar ha dit...

el david summers va ser, ELI, tot una icona del fenòmen de fans. en el "me siento bien" (com a molts dels seus antics seguidors) ja se'l veu una mica més trinxadet :)

conec cochambre, ELUR. el cantant fa anuncis per la tele i son uns veritables malalts de sabina. els vaig veure, fa un grapat d'anys, als seus inicis a un baretto de la vila olímpica.

amb la música chill-out em passa com tu CLIDICE: m'entren ganes de carregar-me (com a poc) l'aparell de música que la fa sonar :)

si MARTA. he robat títol als queen of stone age. no soc un enamorat de la cançó però el títol el trobo brillant. com brillant va ser la matxucada de james blunt patida per la població en general. ja no trobo res beautiful jo!!!

practicar, de post en post, el llenguatge metafòric és tot un exercici FERRAN. el que volia era pillar i llestos :)

van fer dues pelis JORDI. diria que a qual pitjor. a mi m'agradaven molt les cançons que tenies reminiscències històriques com indiana (diga-li història) i la del lawrence d'aràbia.

els hi he baixat al nen MEIA però ja a tant no em dona bola. de moment, segueixen a l'ordinador inèdites esperant que les vulgui veure.

va bé si s'utilitza la sala d'espera com a hemeroteca JORDI però ... és tan difícil tenir alguna revista més o menys actual?

Salva Piqueras ha dit...

I rimes com "no te quiero ver, prefiero quedarme en casa viendo Falcon Crest"...

A mi m'encantaven i fons i tot vaig intentar que em seguissin agradant ara quan van tornar... però o ells o jo havíem canviat. Però quedaran com una part important del passat. Aiiii, quina nostàlgia...

òscar ha dit...

tenia i té, NOCTAS, una veu d'etern constipat que feia molta patxoca. el millor és que, quan van separar-se, no vaig perdre la fe en seguir lligant pels descosits. amb altra música-esperó, clar!

amb hombres g o amb qui fos, el que importava era intentar arrambar una miqueta GARBI.

ostra GOCULTA: a concerts no vaig anar-hi però em tragava qualsevol aparició a la tele d'ells.

vida (o mala vida) i música anaven de la ma KWEILAN. és allò de que cada moment té la seva banda sonora.

era l'antiaxe, ALBERT. 100% d'ànims i 0% de resultats. altre gall m'hagués cantat amb l'axe! :)

has trobat duncan dhu, alaska y dinarama, loquillo y trogloditas i aquells tan tronats anomenats modestia aparte, MIREIA?

tota la raó NÚR: l'han desvirtuat amb aquest excés d'insistència.

sarkozy segur que feia elmateix que jo ALEX. però ell hi ha tret rèdits de més granadet amb la espectacular bruni. la meva dona, la veritat, no toca la guitarra però és encara més guapa que la bruni. :)

i tant ÀLEX. de ser jo messi les castanyes pilongues que agafaria no estarien en els escrits. de duncan dhu m'agradava aquella de una calle de paris.

però si la culpa no és de coldplay, és de l'excés ASSUMPTA. hosti tu ... tenessee? aquells de ... la vi pasar? :)

hi ha coses pitjors que duncan dhu i els hombres g XEXU. modestia aparte, el norte, alex y cristina, .... :)

allà estava KHALINA. flipant-me amb mi mateix i dient-me: "tio, anda que no moles ni res" :)

no-no, els florentino man que escoltin, PASEANTE, a pedro marín dient allò de "... porque te huro que soy aire, aaaaaaa aaaa aaaa..." :)

que bona, SALVA, la de l'angela channing! també, del gènere humorístic hombregeniano, hi havia la de "una mujer que bandera" que tractava d'un adolescent enamorat de la catxes del gimnàs i "no aguanto a tu prima", d'una parella que duia com espelma sempre a la plom de la cosina. tremendes! :)

Assumpta ha dit...

Jajajajaja si aquells, aquells :-))

Eeeeei Òscar!! Lectors del The lost art of keeping a secret!! cliqueu aquí :-))

Dame, dame si quieres tu amistad...
piru biru birú
du duá

:-)))

Montse ha dit...

ei, poca broma amb l'ipod q ja m'han cridat l'atencio dos cops a la bibli del meu poble dient, i cito textual:
- per favor, pots cantar una mica més fluix???
i es q estic segura q si no fos pq hi explico contes a la canalla un cop cada 15 dies, ja m'haguessin barrat l'entrada faria temps...

rits ha dit...

indiana, indiana, me tienes hasta la banana??? crec que no l'he sentit mai!!!! em sap greu defraudar-te!
i això que a mi el David Summers em va encandilar a la meva adolescència i el portava amb la carpeta del super-pop i tot!

tenen cançons fresques, que les fas properes i et fan ballar.

per cert, mai vas tornar de festa a les tantes, obrir la tele i trobar-te amb la pel·li de Sufre mamón?

Eva ha dit...

Oooohhhh!! A mi també m´agradaven... quina època més xula, la veritat és que escoltar alguna d'aquelles cançons porta records de juventut amagats que et fan treure un somriure...

Una abraçada!!!

Jordi Casanovas ha dit...

Per reconciliar-se amb el numa numa yei :

http://www.youtube.com/watch?v=xPPJ9LahFi8

òscar ha dit...

quin valor arqueològic que té, ASSUMPTA. això sí que és una troballa i no les de indiana! :)

jajaja MONTSE. mola el moment en que t'enxampen o t'autoenxampes cantant una mica més fort del recomanable. no et treuran mai: la canalla et reclamaria pels contes!

no la coneixes RITS? grrrrrrrrrr .... http://www.youtube.com/watch?v=WqFc_7waLBI .... és una joia de la discografia hombregenianna!!! :)

com que època de joventut, EVA? i ara que som? si estem com una rossa tots plegats del goig i/o patxoca que fem! i saps perque? perque, encara ara, seguim sent unes chicas cocodrilo o indianes (amb més mal de caps, això sí!).

hosti boníssima JORDI!!! creia que era la versió del noi gordete aquell que va correr molts anys per la xarxa però ... tremenda! tremenda! un yuma yuma ei cantautorat!

nadeia ha dit...

A mi no m'agradaven especialment però em van marcar, em va marcar la imatge del tio que a més de sentir-se dir mamón queia sobre el seu cap l'amenaça del sofriment en "retorcerse entre polvos pica-pica". És una imatge heavy, trobo.

Esther del Campo ha dit...

hehehe, però és que aquesta, el "voy a pasármelo bien" és una cançó mítica... i clar, ja et predisposa a passar-t'ho bé! :) La de "viva la vida", quan cap a finals d'agost de l'any passat la començaven a punxar a la ràdio, m'agradava i la posava a tota merda al cotxe quan anava a treballar, i jo cantant per allà, però ara ja és qüestió de fugir d'ella... em quedo amb qualsevol altra cançó dels Coldplay. Ara, la que estic avorrint és Life in Technicolor II.
Vaig a baixar-me el "voy a pasármelo bien", gràcies per la recomanació musical! ;)

Mireia ha dit...

òscar, només havia buscat els hombres G i de MOdestia aparte ara no me sona res, però tranquil que ara mateix vaig cap al'Spotify

carina ha dit...

De manera voluntària o involuntària Viva la vida serà la banda sonora del millor Barça de la història i només per aquesta raó discrepo amb tu. M'agrada tant Coldplay (ja m'agradava abans) que que quan els sento revic totes les gestes blaugrana. Sobre Els hombres G no puc opinar massa perquè no els recordo quan cantaven al seu temps, els he recuperat ara quan van reeditar els seus èxits i t'he de dir... Òscar que.... no m'agraden gens. Una minixiuladeta per a tu. Muaks

òscar ha dit...

un paio que anava en ford fiesta blanc i jersei groc es mereixia això i més, NADEIA.

l'han esgotada ESTHER. diuen que fins i tot la paltrow :) demana que no la canti.

si abans de baixar vols fer una ullada MIREIA ... http://www.youtube.com/watch?v=v5VnEcsSMdo

:( nooooooooo CARINA. com acte de perdó, contricció, etc-etc; ara mateix canto (o perpetro) clocks que si que m'agrada. i després, clar, el venezia de hombres g. :)

bajoqueta ha dit...

Ja no te miraré mai més en la mateixa cara jajajaja. A mi no m'agradaven especialment, alguna cançó. I vaig anar a molts concerts, ja que van venir molts cops. I la veritat és que los nois de la ràbia los tractaven una mica mal. Ja que les seues nòvies tenien els posters i tot a les carpetes i a les habitacions. Un cop, a un concert a Amposta los van tirar fins i tot ous... com a senyal de protesta i ràbia per sentir-se desplaçats. Aii quins temps.

En serio ho dius? o mos estàs prenent lo pèl? confessa!

Deric ha dit...

Hombres G?????????????????? Era el grup dels pijos!!!!

Assumpta ha dit...

Jejejeje llegeixo el que ha dit Carina i em fa pensar en el que et vaig posar jo...

Nooooooooooooo!!!! VIVA LA VIDA FOREVER!!

El meu cap associa aquesta cançó amb el Triplet blaugrana i, per això, mai, mai de la vida se'm podrà fer pesada, l'escoltaré per sempre amb devoció blaugrana, amb amor fidel...
.

O sigui que, ja saps, un bon culé MAI pot renegar del Viva la vida!! és l'Himne d'en Pep!!! És la força del nostre Barça!!

òscar ha dit...

i tant que ho dic en sèrio, BAJOQUETA. si no me les sé conec totes; gairebé :)

veritat DERIC. era el grup dels pijos i ara, tants anys més tard, tot bitxo vivent (pereza, canto del loco, ..) els reivindica com a pop gamberro. jo no entenc res! això si: a mi m'agraden.

estas insinuant, subliminalment o no, que puc ser un mal culé ASSUMPTA? que me'n vaig a montserraaaaaaaaaaat! val, val; jo a la megapubilla de catosfera li faig cas sí o sí. per tant: viva la vida forever (amb la boca petitíssima, això si). :) petoons!

nimue ha dit...

que grans Hombres G! que graaaaans!!! :))))))

Assumpta ha dit...

:-))))))))))))

Des d'el "cas de l'entrepà de carn arrebossada" vaig saber que eres un culé d'aquells que ho porten al cor... això del "Viva la vida" ha estat una petita errada sense importància... jajajajja

òscar ha dit...

i ma mare que em volia tirar els seus vinils, NIMUE!

que bo és aquest tema de coldplay, ASSUMPTA. no me'n canso mai d'escoltar-lo. i quin records que em porta. i ....