dimarts, 23 de juny de 2009

baró de coubertin

apretar a córrer no sempre és sinònim de fugida poruga. els humans, extravagants per natura, també apretem tot sovint a córrer per divertir-nos.

per exemplificar aquest pensament de fort calat filosòfic, em venen al cap algunes de les folles curses que he presenciat al llarg de la meva vida.

la tronada carrera de cambrers carregant una safata amb tres estrelles daurades, i les seves respectives gerres, sol oferir glorioses nates dels participants. també la tradicional cursa de pares dins d’un sac, a la festa de fi de curs escolar, acostuma a facilitar un material força sucós pels programes de l’estil “videos de primera” que tots els estius les teles recuperen. i (pel meu gust la més ben trobada) aquella cursa en la que una munió d’individus es precipiten muntanya avall intentant capturar un formatge que rodola. sols un aconsegueix el cremós premi mentre la resta acumula trencadisses de tíbies i peronés.

aquest passat cap de setmana vaig participar a la surrealista cursa larsson’09. una dona (la meva dona) i un home (jo mateix) competint per veure qui dels dos acabava abans el llibre de l’autor suec. valia qualsevol argúcia, per rastrera que fos, intentant aconseguir esgarrapar-li temps lector a l’altre.

la meva dona (sibili.lina i zalamera ella), m’encolomava petites feinetes domèstiques sempre a l’ampara de frases exageradament ensucrades. “podries anar, carinyo, a buscar una llet al súper que potser fem curt?” o “que em prepares, amor meu, un vermutet ben complert per anar obrint la gana? ”. per l’interès t’estimo andrés, pensava jo.

com competint tampoc soc manco, he de confesar que alguns paràgrafs massa descriptius de la geografia sueca vaig saltar-me’ls a la brauera. total, sempre acabaran fent algun reportatge al canal viajar. tot i així, la seva mirada malfiada m’obligava a passar aquestes pàgines amb dissimul per tal de no aixecar sospites. triler, pensaria ella.

l’sprint final va celebrar-se diumenge al migdia a una platja del maresme. com la marató lectora anava frec a frec, vam pactar xipollejar alhora amb les ones de la mediterrània per tal de que cap dels dos obtingués cap mena d’avantatge. varem descartar entrar a l’aigua amb els llibres pensant que, potser, l’humitat no els seria del tot idònia.

un cop el/la guanyador/a va tancar la darrera de les planes, i emulant a pierre de coubertin, va dir-li a l’altre amb guanyadora satisfacció ... “amor meu, l’important és participar”.

participar de “la noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina” i de “la reina al palau dels corrents d’aire” va ser, realment, el més important. tot i les presses.

34 comentaris:

Núr ha dit...

Així qui va guanyar????

A mi aquesta trilogia, sincerament, no em crida gaire... No m'agraden les novel·les d'intriga, així que... I les pel·lícules tampoc no les aniré a veure. Esperaré que aparegui alguna altra història de construccions de catedrals, que m'agraden més! :)

Thera ha dit...

Renoi!!! Us felicito per la marató literaria!!! A mi, he de reconeixer que, sí que m'ha ven enganxat aquest Larson... De fet, no veig el moment de començar la tercera i última part de la trilogia! Salut!

Assumpta ha dit...

Apaaaaaaaaa!!! què divertit!! jajaja

Diu l'Angle que "la família que pren el sol unida, permaneix unida" i jo diria que "els matrimonis que llegeixen units, permaneixen units" :-))

Estic segura que va guanyar l'Òscar: psicologia masculina.
Guanya ell, però no ho diu (tot esperant que li preguntem, és clar) per llavors, amb modèstia i un somriure, admetre que sí, que va guanyar... però per poc (justament per les trampes que va fer en saltar-se pàgines!!!)

P-CFACSBC2V ha dit...

Doncs jo, no sé ben bé per què, m'he imaginat que va guanyar ella. L'important és llegir.

L'illa dels monstres ha dit...

i ja ho vau disfrutar llegint tan ràpid?? jo les curses que siguin d'aquest tipo, res de córrer amb les cames

Ferran ha dit...

Però vejam, vosaltres no teniu un nano? I ja us n'heu recordat, del pobre fill, o s'ha passat tot el cap de setmana bramant per falta d'aliment??

(PS: ara resultarà que no, que qui té un nano és un altre blocàire amb qui t'he confós. Si aquest fora el cas, el meu comentari ja pots esborrar. Rodolí!)

Alex. ha dit...

Divertida complicitat, real i sincera... us proposo com a propers convidats a L'Hora del Lector... que se sàpiga... vull dir!!!

...que l'Amor, té forma de llibre!

kweilan ha dit...

Apart de llegir està clar que us ho passaveu bé amb la competició. I qui llegia la 3a. part, tu o ella? Perquè aquest és el guanyador final.

instints ha dit...

qui va guanyar? ens has deixat amb la intriga!! jeje. Bonica carrera, però no s'aprofita menys l'essència del llibre? pregunto...
Uf, jo no sóc gens competidora en aquestes coses, i la meva parella s'enrabia encara més perquè no competeixo jijiji, amb l'esport sí que sempre ho he sigut més. Petonets!!

Virgínia ha dit...

Donc jo me'l vaig comprar per mi i la meva parella me'l va prendre. Es va passar el cap de setmana fent sospirs i exclamacions en veu alta per posar-me nerviosa. No m'he immutat. Tinc tot l'estiu per endavant!

XeXu ha dit...

I és clar, pretens acabar el post així sense dir-nos qui es va endur la victòria... que t'ho creus, ara ens ho dius! Però bé, com que no has declarat a bombo i plateret que havies estat tu, em sembla que la guanyadora devia ser ella.

Jo també havia fet alguna competició d'aquestes fa molt temps, m'agradava molt. Però també és que jo competeixo per tot, i aquella temporada havia trobat una digna competidora.

Per cert, la cursa aquella de caçar el formatge és la llet. No ho entenc... només guanyen el formatge, res més! S'arrisquen a trencar-se la crisma per un formatge... podent anar al súper...

Assumpta ha dit...

Nooooooo, XeXu, tot és més subtil... ha guanyat ell, però vol que li preguntem... per respondre, axí, com treient-li importància "Ah, si, vaig guanyar jo" jajaja

Ens hi juguem alguna cosa? :-))

bajoqueta ha dit...

A mi m'encanta tot lo que tingue a vore amb un formatge. Jo rodolaria avall per arribar abans jajaaja

elur ha dit...

Per haver-vos espiat!! ho haveu vist?!?!?!

Vaja dos!

Jordi ha dit...

Òscar, no ens has dit qui va guanyar al final!! Jo, mig coneixent-te, aposto per la teva dona, evidentment! Les dones són unes mestres en l'art d'encolomar feinetes d'aquestes que solen durar estona. Pregunta: quantes vegades et van enviar a llençar la brossa o quantes vegades et van deixar caure que els vidres del balcó estaven bruts?

rits ha dit...

jo aposto que qui va guanyar va ser la teva dona! encara recordo el dia que ens vas explicar que el primer llibre se l'havia llegit en un dia!!!!
i a més segur que no va fer trampes amb la geografia sueca!!!!

òscar ha dit...

semblarà que faig un spot de la conselleria de cultura NÚR però d'intriga o d'amor, a velocitat convencional o corrents, de catedrals del mar o d'homes que no estimavem les dones, el més important és llegir.

haurien de fer, THERA, com en els paquets de tabac: avisar que aquest producte (larsson) conté substàncies addcitives.

ondia ASSUMPTA, si és per prendre el sol està clar que la nostra família estarà unidíssima ja que és, maratons lectores a banda, el nostre esport favorit. na na nieno na nieno .... (xiulet de dissímul)

les màximes de coubertin, P-CFACSBC2V, no són sols útils per l'esport.

sues molt menys ILLA, tot i que l'stress en alguns moments va ser digne d'una gran competició d'elit.

no hi ha confussió FERRAN: tenim un nen que, independentment de flipar amb aquesta mena de competició, va gaudir de noves dosis de llibertat :)

val ALEX, però que en manzano controli el temps que xerra cadascú. vull igualtat de minutatge i de presència en pantalla :)

doncs la lectora de la 3a part era ella KWEILAN. 859 planes crec! :)

va ser una competi improvisada INSTINTS. va començar amb un senzill "per quina pàgina vas?" i va acabar en un duel al sol a 'estil western.

jajajaja VIRGÍNIA ... bona tàctica aquesta d'aixecar l'interès de l'altre amb suspirs i frases. no et durarà pas tot l'estiu: en dos dies acabat!

és la cursa més delirant que he vist mai XEXU. hi participa gent d'arreu del mon disposada a sortir a bocinets per ... un formatge!!! per mi que no hi ha mercadones ni caprabos a irlanda (crec que és allà on es disputa).

ASSUMPTA ... na na nieno nanienooooooo :)

no fotis BAJOQUETA, que aquesta cursa sembla la via més ràpida per trencar-se les cames per dos o tres lloc diferents!

era per donar-li un alicient no literari als llibres ELUR :)

però ho feia amb aquella carona d'angelet JORDI que no sabia dir que no. després, clar, tenia que recuperar a còpia de saltar-me descripcions paissatgístiques :)

siiiii :) és veritat. va llegir-se el primer en sols un dia. dubto que es saltés paràgrafs però tècniques de distracció dirigides a mi en va emprar unes quantes la punyetera :)

Minnie ha dit...

Doncs jo li vaig comprar el primer llibre de la trilogia al meu company i també me'l vaig comprar jo.Està tan enfeinat que de moment el guanyo per golejada!jejeje

Assumpta ha dit...

Va guanyar ella? :-))) Doncs mira, estava convençuda que hauries guanyat tu per la forma d'explicar-ho (aaaaaaaaai!!! m'ha fallat la psicologiaaaaa)

Els del PiT ha dit...

Estic amb la kweilan: la teva dona és la guanyadora per una qüestió triathlarssònica.
;-)
Per les pistes (poques) que has donat, també et creia (com l'Assumpta) vencedor, ara que per la tàctica de les trampes mútues potser estaríeu ambdós desqualificats.
Oooh! Saltar-se descripcions?!? Ai si en Larsson alcés el cap...
:-)

Marcaria un gol, com ho feia sempre, oi?

Larsson l'escriptor, avi!!!

Qui dius?

khalina ha dit...

una curiosa cursa!

Mira que saltar-te paràgrafs. Molt malament! Estàs desaprofitant part del llibre. Ets com aquells que deixen sempre el culet al got, o han de deixar dues cullerades al plat!! Castigat

La meva germana petita va comprar el primer de la trilogia. Ara el té el meu pare. Després qui l'agafarà, jo o la meva altra germana?

Estic llegint "Cometas en el cielo" i patint, combinat amb Prevenció de Riscos Laborals :D

òscar ha dit...

ull MINNIE, que com el teu company llegeixi també els blocs, pot optar per la tàctica saltaparàgrafs i començar a remuntar :)

nananieno nanieno (tornant a dissimular, ASSUMPTA). doncs pel meu gust, la veritat, força virtuts de psicòloga t'hi trobo.

l'escola de trilers lectors té una llarga tradició SERGI. qui no s'ha saltat paràgrafs a les còpies del cole? qui no s'ha saltat paràgrafs a les lectures en veu alta a classe? ...

aquest de Prevenció de Riscs Laborals, KHALINA, fa molt bona pinta per una competi com cal. no en tinràs pas dos exemplars? :)

Assumpta ha dit...

Nooooooo!!! jajaja has guanyat tu!! Clar, el que ha dit Rits feia referència al PRIMER llibre!! jajaja

ho sabia, ho sabia!!! :-)))

Assumpta ha dit...

Jajajaja Avi molt bo lo del gol de Larsson!!! :-))

jordicine ha dit...

Heu acabat també el tercer, ÒSCAR??? Jo porto 300 pàgines!!! Ja ja ja. Aquest Larsson és un crack, com tu. Això de córrer, córrer-córrer, només hi faig quan em persegueixen. Una anraçada.

fada ha dit...

I el nen? El vau deixar amb els avis?

_MeiA_ ha dit...

jajajaj que bo òscar!! jo no les sabia aquest tipus de curses!
Però què? un llegia el segón llibre i l'altre el tercer?

La veritat és que aquest home en sabia molt de captivar el lector, a mi m'encanta! El primer el vaig deborar, i el segon va pel mateix camí.

Un petonàs i molt bon cap de setmana.

Eva ha dit...

M'ha encantat aquesta cursa... totalment original... per quan prepareu la següent???

Lo de saltar paràgrafs és una bona tàctica...
Una abraçada!!!

el paseante ha dit...

Jo he llegit "Els homes que no estimaven les dones" en un mes. Li vaig recomanar la novel.la a una amiga. Ella va dir que ja el buscaria. El va trobar al cap de 15 dies i se'l va pulir en un cap de setmana, quan jo encara anava per la pàgina 400. La lectura no hauria de ser una activitat pausada i per disfrutar? D'altra banda, tinc un amic advocat que està especialitzat en separacions. Et puc passar el telèfon per email :-)

TORO SALVAJE ha dit...

Aquesta cursa no l'ha he pogut acabar, només vaig fer la primera etapa, a mig camí de la segona vaig abandonar per avorriment.

Rita ha dit...

Ja veig que al final l'hauré de llegir malgrat totes les negatives fetes...

Molt bon post, diver! :-)

Modgi ha dit...

La veritat és que més que apretar a córrer, jo sóc més dels d'apretar per no escórrem.

- assumpta - ha dit...

Bona cursa aquesta, amb un final apretat fins a l'últim moment.
No obstant, em sap greu dir-te que a mí la primera part no em va fer massa el pes. Crec que tot és producte marqueting i ja no he comprat els altres dos.
Però m'alegro saber que vosaltres os ho heu passat força bé amb la companyia d'en Larsson.
;)

òscar ha dit...

bé ASSUMPTA ... ja et vaig dir de viva-veu el resultat de l'insòlita cursa :) petonassooooooo!

córrer és de covards, JORDI. sempre i quan no s'està competint amb la parenta :) jo estic a punt d'acabar la trilogia!!!

el nen no donava crèdit FADA. si no va trucar a algun familiar demanant ajut extern va ser de miracle :)

si-si MEIA: ella el tercer i jo el segon. i, en tots tres, ens ha tingut enganxadíssims. sort que ja els acabem!

original no seria, també, sinònim d'estau com una regadera, EVA? :) petooons!

jajajaja ... què va, PASEANTE! la família que corre llegint unida, es manté unida :)

tampoc no se'm fa estrany, TORO. això del llegir va com va i on uns xalen de valent, d'altres ho troben soporífer.

mira de fer-ho (si l'acabes llegint finalment) amb una mica menys d'stress que nosaltres, RITS.

al llegir, i a l'apretar, l'important és gaudir-ho MODGI. :)

larsson ha sigut l'excussa, ASSUMPTA, per posar una sal i pebre comú en un fet iundividual com és llegir.