(sentència filosòfica verbalitzada entre xupito d'orujo i xupito d'orujo)“una de les grans diferències entre viure en parella o a casa els pares és que quan vius a casa els pares i tornes de fer esport, deixes la bossa amb la roba bruta al rebedor de casa i el següent cop que vols fer esport trobes la bossa desada a lloc i la roba, per art de màgia, ben neta, polida i plegadeta.
quan vius en parella, si tornant de fer esport deixes la bossa al rebedor de casa, els següent cop que vagis a fer esport et trobaràs la bossa al mateix lloc que l’havies abandonada i la roba de l’interior amb una pudor a humit que ni t’explico. per art de màgia”.
(amic anònim mesos després de casar-se)
Entrades
51 comentaris:
Per qué hi ha homes que confonen a la parella com una prolongació de la seva mare? Aquest és un dels problemes que més divorcis causa i aquests mateixos homes, ara divorciats, encara es pregunten perqué s'han volgut separar d'ells, amb lo bons que son.
Es clar..., al princpi potser fins i tot l'endreces i la rentes, però després d'un temps, la "susodicha" en qüestió es cansa de (com diu la compi Eva) de ser la prolongació de la seva mare!!
Es que hi ha cada personatge pel mon, que deunidó!!!
;-D
Amic jeta, no? Ja ja ja. Aquest no durarà molt casat. Una abraçada, Òscar.
jajajjajjaa
Quin morro que té el teu amic anònim!
Però m'ha agradat l'entrada, perquè és la trista i pura realitat.
Un petonàs i molt bon cap de setmana!
si més no és la constatació que el "deixador de bosses d'esport" està aparellat amb algú intel·ligent ^^
Estic d'acord amb l'Eva i l'Eli: si el que volen és una mare que els renti la roba, que es quedin a casa seva.
I no només passa amb la roba... «A ma mare el caldo li queda més bo»? Doncs torna-te'n! ;)
també hi ha dones que volen ser mares fruit de l'educació amb la que ens han proramat, però jo a l'amic anònim li llençava la bossa al container ja que l'havia deixat abandonada prop de la porta, que és sinónim de "llençar el proper cop que surti a comprar alguna cosa" ;-P
em sembla molt trist tot plegat:
la dona treballa
i duu la casa;
l'home treballa i
• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008
El que fa l'orujo… :-D
Jajajajaja és molt bo!!! :-)))
Però no passa res, no cal posar-se filosòfics :-) les coses són com són... i jo ho he trobat molt simpàtic.
Potser perquè qui arriba de catequesi o d'anglès i deixa la carpeta, papers, llibres i tot per sobre la taula sóc jo!! jajaja
Aquest home és un filòsof gran, molt gran i l'hauríem de conservar (en formol, a poder ser) perquè no es perdi! Dona-li records de part meva i convida'l a sopar de part teva! S'ho mereix!! jejeje
Com ha de ser. Se la troba com se l'ha de trobar.
Homeeeee, el teu amic anònim... quina barra!! Jo sóc home, no estic casat amb una dona... i l'exemple em posa nerviós només de llegir-me'l.
Culpa de sa mare, que no el va educar com cal!
Apa, bon cap de 7mana.
una veritat com un temple de pagès!!!
Opcions
A.Deixes de fer esport
B.Deixes la dona
C.Tornes a casa dels pares
D.Ho reculls??
E.Truques al telèfon de l'esperança
Viure a casa els pares a una edat avançada, és, a més a més, d'un art major, la quinta essència de les ONGs; i encara sense Creu de Sant Jordi, bust al Museu de Banyoles o el nom d'un carrer principal.
Viure en parella, és, cada cop més, espècie en extinció, que cal protegir... fins i tot, de les bosses d'esport!!!
Hola!
Les mares fan de Harry Potter mooooltes vegades. Les parelles, no ;)
salutacions
sílvia
És que la màgia en les parelles s'ha de reservar per altres coses...
Només faltaria! :)
estic totalment d'acord amb la Eva, la dona no ha de ser la prolongació de la mare... ni molt menys .... ai els homes n'haurieu d'aprendre més.... diga-li al teu "amic"
Lo raro sería que se la trobes en condicions per tornar a fer esport... les coses no succeeixen com per art de màgia...
Una abraçada!!!
N'hi ha que els tenen grossos ......tot i que de vegades es culpa de una mare masssa protectora que els ha mal acostumat .La propera generació ja no passarà , almenys amb els de casa .
Doncs sí, però guarro qui ho deixa allà!! No costa res posar-ho al cove per rentar i endreçar la bossa al seu lloc. I per això, no cal ser un malalt de la neteja, simplement és civisme i convivència.
I què dir de la mama...
Ehem... a casa de quins pares dius que passen aquestes coses màgiques??
DOnes del món, quan sigueu mares, no malacostomeu als vostres fills/filles. Feu-ho pel bé de la seva futura (que no fotuda) vida en parella.(Idem pels pares, que no sempre són les mares les que fomenten segons quines actituds)
A casa els meus pares mai ha passat això... ¬¬'
D'altra banda, seria bo que aquest amic teu aprengués a espavilar-se una miqueta... que ja deu ser prou grandet :P
mandaguevos... senzillament...
jo vist sola, amb dues gatets..
busco negron que em reculli la roba, planxi la roba estiuenca de lli, prepari les menjades i netegi la casa...no m'importa si ho fa sol o amb la mama sols que ho faci be!!!
MMMUUUUAAAAA
PORCS!!!!
jajajjajajaaaa
Jajajaj, quina gran reflexió. Bé, això sempre i quan els teus pares et cuidin com cal...
Adéu!
Mai he viscut en parella, però viure amb companys de pis a Barcelona se'm fa molt més plaent que fer-ho "a casa" amb els pares
i la roba de l’interior amb una pudor a humit que ni t’explico
Quina guarrada Jajajajaja això és perquè no vius amb mi ! Jajajajaja
Si es que s'està millor amb els pares, ni punt de comparació...
Gran reflexió...
A una certa edat ( aviadet) la casa dels pares No és "la pensió Lolita" ni "La sopa"...ni ha de ser...
Quan es convui amb algú, tampoc...
Una altra opció és deixar la bossa tal qual pel proper partidet...total és roba humida i suada d'un mateix :)
Bon diumenge!!!
Aquests homes, amb aquestes mares tan complidores...!!! Mares del món expliqueu als vostres fills que és aquell aparell amb un forat que hi ha a la cuina anomenat rentadora!
Sort que això està canviant!!!!
ja fa be de mantenir l'anonimat aquest teu amic..
que no m'el trovi jo....
i per cert...
ja recordeu fer.li un peto a la marona quan troveu la bossa a punt de nou??
jajajjajaj
recordeu el que us pot pasar..
apa siau!
valga'm, valga'm, valga'm!!!!
que no em trobe mai amb un elemet així!!!
de debó les mares recullen la roba??? doncs a mi mai m'ho van fer!!
la màgia deu com com l'atzar, capritxosa!
jajajaja EVA ... no crec que tingués intenció de "ficar un gol". simplement explicava, en xufla, una situació. potser, perque la dona va fer el que calia, porten un grapat d'anys de cassats i un altre grapat de fills. petooons!
doncs no: ni de principi ni de final li ha fet ELI. per sort de la dona i d'ell (que ja li tocava sortir del rovell). veig més "culpable" a la mare per malacostumar tants anys. :)
diga-li sols jetilla JORDI. imagino l'olor de la roba aquell dia :) segueixen-segueixen.
al menys en el seu cas, una realitat d'un sol dia de durada MEIA. ara ja sap on és el balde de la roba bruta! :)
intel.ligent i educadora, fins i tot CLIDICE.
jajajajaja aquest és un clàssic NÚR. el tema dels menjars de ca la mama. aquells canalons, aquella paella, ... :)
després de tants anys de cassats, FERRAN, crec que ja ha reeducat tot el maleducat durant tants anys.
i més si és d'herbes P-CFACSBC2V !!!
sols va ser, per ser justos ASSUMPTA, un comentari xufletero d'una situació. són un matrimoni feliç i cooperant! :)
me l'imagino buscant, precipitadament KWEILAN, quelcom mig decent per poder fer esport!
estic amb tu FERRAN: sa mare hi va tenir massa a veure!
i, pel meu gust, força irònica ILLA.
ha acabat optant, inevitablement CESC, per l'opció D.
s'està estudiant, amic ALEX, una generosa subvenció que complementi creus de sant jordi i busts. pagada en espècies, està clar, en forma de bosses d'esport!
màgia materna s'anomenaria SÍLVIA.
si GUSPIRA :) treure conillets d'una bossa d'esport como que no!
li diré MONICA. el pobrissó sols feia broma i l'estic fent famós! :)
el concepte "en condicions", en boca d'alguns homes EVA, pot acabar resultant molt sorprenent! :)
això crec GARBI. dubto que el que ella no ha permés al marit, ho permeti als fills. i ben fet que fa!
un pèl mandrós si :) que sembla INSTINTS.
sembla que tenen el cupo de fills i nets ben cobert, XEXU.
jajajaja ... m'ha agradat el to-proclama que li has atorgat KHALINA.
una mica talludet si que és (i era) LLUNA.
classificats de la vanguàrdia, RATETA? :)
m'agrada més el garrins, LULA. ho deixa més suau i més graciós :)
va ser, tot s'ha de dir ALBERT, una reflexió més aviat efímera. hauries de veure lo aplicat que és ara! :)
sembla, al menys, més amé i entretingut EFREM. tot i que imagino cada company/a de pis que tela!
millor no li passi els comentaris, MICHELLE. que m'acusarà de bocamoll!
jo, personalment, no hi estava gens malament a ca els pares TORO.
jajajaja ... tot just això és el que li va fer la dona JOANA.
me'l imagino a ell posant-hi els plats, GOCULTA.
per tal de preservar la seva integritat física, SARGANTANA, no he posat ni les seves inicials :)
pobrissó NIMUE. què és bon paio, eh! :) de veritat que és molt bon paio!!! :)
de tot hi ha a la vinya del senyor RITS. pel poc educatiu i pel bo.
a ell, en aquest darrer intent ELUR, el truc li va fallar!
Per mi com si surten rates jajaja...
Quin desastre!
;)
Molt bo el teu amic, m'has fet recordar un anunci que fan per la tele d'una asseguradora, llàstima que no cobreixin aquests casos sino amb el teu amic tindrian un client segur.
;-)
ostra, doncs per mi no MON. quin fàstic que fan. res-res: voltant pel clavegueram millor!
CARLOS; vols dir que l'asseguradora faria una polissa sobre la roba del interior de la bossa? :)
ja és hora d'aprendre que la roba no es mou per art de màgia. Ai, les mares, que ens malacostumen!
Jo també visc sol i m'he de rentar la roba. Pensava en casar-me per solucionar aquest problema. Però veig que hauré de buscar una altra estratègia.
el meu amic creia, JESÚS, que es cassava amb una prestigiosa maga :)
bé PASEANTE ... com la conclussió és acabar-se rentant la roba igualment: l'opció casori segueix guanyant punts! :)
Doncs jo encara trobo que el teu amic anònim té sort...
Jo sé de bosses que han passat del rebedor a les escombraries també de manera màgica.
Clar que a casa meva, qui se les deixa tirades a l'entrada, sóc jo...
Però cal arribar a acords: jo aparco les sabates (totes) al menjador i ell apilona CDs sobre l'equip de música.
Contra el caos, pacte social! Contra l'ordre, senyor/a de la neteja!
Contra les bosses d'esport no rentades, creació d'ocupació remunerada (i assegurada, això sí!)
Ja li passarà, ja... Tinc un germà que no s'aixecava de l'ordinador ni per anar a... i ara quan el truco em diu: "et tinc que deixar que tinc la planxa encesa".
L'amor de vegades espavila més del que sembla...
jajajajaja ... pactant la gent s'entèn, ÀLEX.
a casa també planxo jo JOMATEIXA. bé, aplano més que planxo :)
doncs encara esta de sort, el teu amic.
jo la feia apareixer "amb la magia q em caracteritza" al repla de l'escala amb una velocitat astronomica, i sense despentinarme ni un pèl, aixi q ni se li acudeixi queixar-se. hombreyà! XD
i segur q dius olor dhumit per no ofendre... jo se de bosses desport de roba bruta q passen a radioactives amb cartell oficial i tot i sel posen elles soles...
jajaja MONTSE, potser sí que la bossa caminava gairebé sola ... :) ... per fer de parella esportiva del meu amic!!!
Publica un comentari a l'entrada