dimarts, 16 de juny de 2009

matinals musicals

hi ha una generació que sols ha tingut la medicina de les cançons per espantar mals i puteigs. una generació que silenciava el record de les bombes des dels refugis i de la misèria de les cartilles de racionament cantant un megamix de cuplès presumptament desvergonyits, antics temes del cançoner català i d’altres hits d’artistes de vàlues més aviat dubtoses.

potser pel famós efecte dominó, la meva àvia (a.c.s.) em putejava ja de bon matí. i de valent. un exemple ben clar era el mètode que emprava per despertar-me: entrava a la meva habitació com atila el rei dels uns i, enlloc de regalar-me un dolç petó de bon dia, cridava una cançoneta de temàtica militar que deia “quinto levanta tira de la manta. quinto quintón tira del mantón que viene el sargento con el cinturón”. un traumàtic despertar.

mentre atacava la llet amb galetes maria de l’esmorzar, intentant desprendre’m de les males puces d’aquest estrident llevar-se, ella s’atorgava el paper de dj iaia amenitzant l’àpat més important del dia amb èxits ibèrics de manolo escobar (“mi carro”) o concha piquer (“tatuaje”) i d’altres més nostrats com el “baixant de la font del gat” o el “remena nena”. desconec perquè cap veí va cursar l’oportuna denúncia per escàndol.

pels matins del dissabte, que jo inicialment pretenia dedicar a veure torrebruno per la tele i anar amb l’skate pel passadís de casa, sempre s’empescava alguna nova i sibil•lina tortura musical.

un cop va obligar-me a participar en un concurs radiofònic de cançons. després d’una cruenta negociació que ella va guanyar (jo em decantava pel “tigres, leones todos quieren ser los campeones” i vaig acabar aprenent, i cantant, una cançó del segle III d.c. anomenada “l’hereu riera” ), he de reconèixer que la seva tasca com a mànager va donar els seus fruits: vaig guanyar aclaparadorament a altres tres nens obtenint, com a premi, cinc singles a recollir a la recepció de l’emissora.

ara que la meva àvia fa un grapat d’anys que no hi és, i fent memòria d’aquelles putejants matinals musicals, penso que una de les herències que m’ha deixat són les ganes d’espantar els petits mals cantant de bon matí.

ara que la meva àvia fa un grapat d’anys que no hi és, penso que si soc un veritable cantamanyanes (o singermornings) és gràcies a ella i les seves cançons.

46 comentaris:

Ferran ha dit...

Haha! Molt bò això de la Dj Iaia :))
No dubto que et putegés de forma important, quan et despertava amb aquella cançoneta (temazo, eh??), però ves, segur que ara ho recordes amb un somriure. Si en són de savis, els avis... (oops!, rodolí inesperat).

Bon dia cantarí!

XeXu ha dit...

Em sembla molt normal que a hores d'ara la recordis a ella i els seus fets amb estimació. Però quina mala llet en el seu moment. Les altres coses passin, però la manera de llevar-te, tot i que a ella li devia semblar graciós, a mi no em faria puta gràcia.

P-CFACSBC2V ha dit...

Ah, les àvies… És molt sa cantar de bon matí!

Núr ha dit...

hahahahah! M'ha encantat, Òscar! Especialment el singermornings —i hi afegeixo— on the way to the shower!

La meva iaia tenia més predileció per «Levántateeeeee soldadoooo que empieza la revolución!»! hehehe Quins records!

Clidice ha dit...

Al darrera de la comicitat del post, potser perquè també tenia avis DJ, s'hi entreveu tota la tendresa i l'enyorament. És bo que un nen creixi amb una àvia que el faci concursar a la ràdio, ni que sigui amb l'Hereu Riera ;P (A mi també em llevava l'avi amb el "quinto levanta ..." així estem de "turuletos")

_MeiA_ ha dit...

jajajaj molt bo!!

Les cançons de les iaies queden grabades per sempre més. Jo també tinc un bon repartori, i me les sé totes de memòria. Les canto i em venen el cap records d'aquells anys que mai més tornaràn.

Petonets!

(per cert, no sabia la del sargento con el cinturón, fantástica! jajajaj)

garbi24 ha dit...

Tranquil que una persona que canta els matins ...no es un cantamanyanas .
I fas be d'espantar els mals doncs ultimament n'hi ha molts ....

Noctas ha dit...

jajaj quina avia més trempada!!! per cert bon consell per si algun dia tinc nanos., els hi cantaré cançons de la Rocio Jurado a veure si així s'espanten i em fan una miqueta de cas., amic Oscar es desperta en mi l'instint paternal., no puc fer-hi més....saludus i el Raid va de conya, t'ho ben asseguro!!!

Efrem ha dit...

Som uns quants, em sembla! Els que cantem als matins :P

kweilan ha dit...

Els records de les àvies són tendres i plens d'enyorança.

Montse ha dit...

Bona, la teva iaia!!!

Pd. jo encara hi vaig pel passadis de casa en monopatí, tinc tot el sòcol rallat, jejeje, però guarda'm el secret, cantamanyanes...

caterinacortes ha dit...

Què fariem sense els padrins (avis)? Els trob constantment a faltar, especialment quan llegesc escrits tan bonics com el teu :)

rits ha dit...

i que els hi cantes?....espera, espera, no m'ho diguis: hombres G!!!!!!

i és que els testos s'assemblen a les olles (és així la dita, oi?)

Albert ha dit...

Dj Iaia, jajaja.
Aquestes cançons ningú no les sabria si no fos per les àvies que s'encarreguen de que passin a les generacions posteriors.

Sempre és pitjor que et despertin amb aigua, no?
Adéu!

Assumpta ha dit...

Ai, a mi la meva mare a vegades em despertava cantant "despierta, mi bien despierta / mira que ya amaneció / ya los pájaritos cantan / la luna ya se... uhmmm ocultó? jaja"

Ara entenc quan explicaves al blog de l'Alex la teva gran afició a voler anar a karaokes per cantar aquella aria del oh, mio babbino caro!!!.

Jajajaja

khalina ha dit...

Òscar, cantes Oh mio babbino caro als karaokes? jaja No sabia que la tinguessin.

Crec que hauries de deixar-nos una mostra del teu art matutí. Podries gravar-te cantant mentres fas el promés ascens a Montserrat.

Esther ha dit...

hahahhahaha, a mi directament em despertaven estirant-me del llançol i aixecant a traició la persiana... ni cançonetes ni res, però tot i així també em considero una singermornings, hahhaa

les iaies, què maques elles... :)

zel ha dit...

La teva iaia devia ser del mateix tarannà que la meva. jo també he cantat de tot gràcies als avis i als pares, fins i tot el pasdoble, i d'altres bogeries!!!! Que bo...

Eva ha dit...

Veus que bé... ara ho recordes d'una manera original i tots ens assabentem... Quin munt d'històries que tenim de les iaies... i que bó és mantenir-les totes en el record....

Una abraçada!!!

Sílvia ha dit...

Hola!
La música és perfecta per desperatar-nos de bon matí. A mí em funciona!
Salutacions
sílvia

elur ha dit...

No recordo a cap de les meves iaies cantant... i no saps com agraeixo que la de casa no em despertés amb el quintolevanta!! quants matins de malallet que ens hem estalviat a casa! jejeje
Un record ben entranyable, suposo, però que li carreguis la culpa de ser un cantamanyanes potser ja és passar-se pobra dona... no? o potser és una petita venjança, feta amb carinyo i molt, de tots els quintolevanta?

elur ha dit...

per cert... "l'hereu Riera" encara la recordes? ;)

Thera ha dit...

Molt bo! Quin records! I quin tip de riure que m'he fet, coincidim amb això dels 'tigres, leones todos quieren ser unos campeones',... i el 'remena nena'!!! Alguna de les melodies de l'època les tinc encara ben grabades al disc dur (el natural vull dir). Molt bo!

el paseante ha dit...

Com sempre, un text molt fresc. El que no ha comentat ningú és que molts de nosaltres vivíem amb avis a casa de petits. Ara seria impensable. Cuida't cantamanyanes.

Salva Piqueras ha dit...

Ja no hi ha dubte. Som de la mateixa generació. Jo als meus els desperto amb el "Bon dia", versió modificada segons el moment, dels Pets.

Ara, quina crueltat el tema de la ràdio... ja no en queden d'àvies així... per desgràcia.

òscar ha dit...

bon dia FERRAN! la dj iaia tenia un grapat de temazos a la recambra i una dèria (potser comprensible) pel llenguatge militar. p.e. quan et posava el menjar a taula deia "aquest plat és de capità general". :)

vaig aixecar acta (és a dir; em vaig queixar) a mons pares però ... què li anaven a dir si acabava fent el que ella creia XEXU.

purificador P-CFACSBC2V. i a la dutxa ni t'explico!

què fariem sense aquestes literalitats angleses, NÚR? què fariem sense aquests himnes castrencs per llevar-nos? doncs segurament el mateix que ara: ser una mica singermornings! :)

ostra CLIDICE, de veritat que pensava ser l'únic marcià que havia passat per aquest tràngol matinal! l'àvia era una crack i un roure de dona! :)

millor que no la coneguis MEIA. no estiguis temptada, en un futur, de cantar-li algú de bon matí :) petoooons!

una mica singermornings sí que soc GARBI. cal que et recordi la tonteria de l'entrepà de carn arrebossada? :)

si l'instint patern (oeeeeeeeeeee) se't comença a despertar, et recomano, amic NOCTAS, practicar cada matí despertant la sarah amb el mític "como una ola tu amor llegó a mi vida, como una ola de fuego y de caricias...". t'estima molt, oi? :)

més que res, EFREM, per oferir alternatives a la ràdio, oi? :)

i de moltes cançons KWEILAN.

també jugava MONTSE, i no és conya, amb un stick d'hockey i una pilota de tennis pel passadís. els veins encara em recorden ... :) ... com el cantamanyanes dels sorollets!

és un simpàtic tribut, o record, o com li vulguem dir CATERINA, a tots aquells que ja fa anys que no tenim.

canto però amb un puteig esmorteït RITS. llevo al nen amb "èxits" del crackòvia o alguna que li moli. el quinto levanta no; prefereixo no continuar la nissaga! :)

doncs no sé que dir ALBERT. entre l'aigüa i el quinto, i amb aquesta calor que fa ... :)

ASSUMPTA ... ets una xivata! :) ara la khalina, en el proper comentari, em demanarà que li canti el famós tema de gianna schichi! grrrrrrrrrrrr. muaaaaaaa!

als karaokes no KHALINA però a montserrat, amb aquell bon rotllo que dona l'estar entre amics, quí sap ... :)

els singermornings mire'm de passar-ho bé ESTHER. no entenc perquè no estem massa ben considerats a nivell de institucions ni empresses :)

el islas canarias, ZEL, entre els avis i els casaments el sé, fins i tot, ballar!!! :)

i quin munt, també EVA, de discografia que tenien. potser perque van tenir, desgraciadament, massa mals a la seva joventut.

millor que qualsevol despertador SÍLVIA. al menys pel meu gust.

és veritat que el cantamanyanisme no és sols responsabilitat d'ella ELUR. jo he posat de la meva part (i força) des de fa molts anys. però del que si és carinyosament culpable és de que recordi, de pe a pa, que l'hereu riera feia ... "a la plaça nova un sarau n'hi ha, que l'hereu riera també hi anirà, tralarala, tralarala ...". :)

quin fenòmen que era en torrebruno THERA. quines matinals de dissabte ens oferia amb el seu rocky carambola, rocky chaparro (quen me ha robado la mermelada, quien será) i el ja mític concurs entre tigres y leones! :)

jo la reordo sempre per casa PASEANTE. amb la seva pròpia habitació, la seva ràdio a tota hòstia per la nit, els seus toros per la tele, ... com bé dius: impensable avui en dia.

era cruel en el seu moment SALVA. jo intentant colar la de torrebruno i ella, supermanager a la conquesta dels singles, dient-me que amb aquella no aniriem enlloc. era ridícula i carrinclona però ... vam guanyar! :)

jordicine ha dit...

Les àvies són molt llestes. Jo també canto... a la dutxa. I sí, tinc temps de fer-ho. Ja ja ja. Una abraçada.

bajoqueta ha dit...

Quan algun cop me quedava a dormir a casa els iaios a mi també me despertaven amb el "quinto levanta" jajajaja. A pos a mi me feia gràcia... lo que jo sóc un bitxo raro i sempre he tingut un bon despertar :)

Jordi ha dit...

I de ben segur que la trobes a faltar molt!! Jo recordo aquells dissabtes al matí que la meva àvia posava el programa de TVE1 "Gente Joven" o que al migdia dels dies de cada dia escoltàvem per la ràdio un programa anomenat "Lo toma o lo deja". Quins records!

A mi em cantava el "tengo una vaca lecheraaaaaa, no es una vaca cualquieraaaaa..." i el "Viviendo en la casita de papeeeeel. De papeeeeeel". Ai! Com les trobo a faltar, les canços, la meva àvia i la infantesa tendra d'aquells dies vora la ràdio o la tele! Ara m'he posat tendre i sentimental!

Eva ha dit...

La meva iaia em posava el Juanito Valderrama (o com s'escrigui) així que no et queixis!!!
Quan era més petit el meu peque jo el despertava amb... Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, fem fora la mandra i saltem corrents del llit... Al costat de la teva iaia soc un àngel, jaja.
Petonets.

Àlex ha dit...

Doncs a mi ma mare em llevava amb boleros a tot drap del tocadiscos...
El pitjor és que ara me'ls sé tots de memòria i fa una vergonya quan et veuen que vas cantant-los en veu baixa quan els posen a les festes majors o a la ràdio... :-(((

DANI ha dit...

Osccarin, m'ha agradat això de "singermornings" ja ja ja. Jo "for if the flys" li cato a la meva filla, no sigui que ho faci ma mare i la caguem ja ja ja.

Una abraçada xato

DANI ha dit...

Per cert, moltes gràcies, la Marta s'ha emocionat moltissim!!!

an | na ha dit...

La meva em cantava mentre saltava corda: " El nombre de maria que cinco letras tiene, la m, la a , la r , la i, la a.. MA RI A!" que tant li agradava, soposo perquè ella se'n deia així.

M'agradava veure-la feliç només per poder seguir cantant la seva cançó i moltes altres més. A mi em va ajudar a no donar-li la importància a la veu i a presentar-me als karaokes del Saló de la Infància ( Eva maria se fué buscando el sol en la playa..)

:)

òscar ha dit...

et veig capaç, JORDI, de cantar + dutxar-te + llegir + fer un quatre en ratlla alhora!!! :)

no ets un bitxo raro BAJOQUETA! senzillament és que t'ho feien sols de tant en tant i no cada dia dels cada dies.

hosti JORDI ... què gran gente joven! allò si que és la meva infància més profona. encara recordo el nom d'algun dels participants com "nobleza baturra". també molt maques la vaca i la caseta de papel. crec que un grup anomenat topolino orquestra les va recuperar fa un temps. a mi també se m'esmuny una llàgrima ...

i si fem una prova EVA? llevem els crios, un matí, tu amb juanito valderrama i jo amb manolo escobar? jajajajaja ... crec que l'experiència pot ser, com diria enriquito iglesias, religiossa!!! :)

em passa el mateix ÀLEX. ajlgun cop m'he descobert cantant per casa "el vino en un barc, de nombre extranjero ...". tela!!!

DANI, és que si alguna paraula em caracteritza crec que és, objectivament, la de "singermornings". si vols, un matí desperto la gaby cantant alguna sarsueleta antiga :)
ps: fés-li un petonasso ben gros a les teves nenes. tot i que no les veig massa darrerament, ja saps que me les vull mooooooooolt!

al saló de la infància i cantant eva maría se fue, ANNA? jo era més de buscaremos un lugar para amar y soñar este fin de semana. jajajajja ... pobres grups setenters!!! :)

TORO SALVAJE ha dit...

La teva àvia encara hi es, a mí m'ha fet somriure.

Sigui on sigui senyora, moltes gràcies.

Cris ha dit...

Ais, les iaies.... què seria de la nostra vida sense elles? Apa que no ajuden, i et deixen la primera memòria plena de records.... la teva una bona peça, eh? M'en alegro!! Salutacions cordials!! :)

òscar ha dit...

una dona forta, si senyor TORO. i salada!

"d'armes tomar" CRIS. i amb un repertori variadet-variadet. excepte pel despertar, clar :)

fada ha dit...

Caram amb la iaia! I encara bo que no et cantava "Ai, Carmela, ai, Carmela" que això sí que seria un bon trauma. Però en el fons entranyable. Aquest petit homenatge demostra com te l'estimaves. Petons.

carina ha dit...

Nen, no sé com t'ho fas, però cada cop que et llegeixo em fa l'efecte d'haver viscut el mateix... Xiquet, directe a la fibra, quines cançonetes aquelles, al meu poble les posaven al pregó -ara posen sardanes- sí sí posaven el remena nena, els elastics blaus subjectats amb candaus... i totes les de la Guillermina Mota, és clar quan nosaltres vam arribar al món Franco ja havia estirat la pota i aquestes cançonetes van esdevenir la banda sonora dels primers anys de la democràcia... Quina padrina (o iaia) més cantadora i encantadora...

La raTeta Miquey ha dit...

Doncs el meu pare deuria conèixer a la teva àvia... les mateixes cançons!!!! i saps quina era la que em feia més ràbia??? cantava "que tiene la zarzamora, llora que llora, por los rincones..." LA ODIAVA!!! perquè me la cantava quan plorava... quina ràààààààbia!!!! (home, també ens enganxava per la cintura i ballàvem al ritme de"aquellosojosveeeeerdes... demiradasereeeeena....."

Un post molt maco, si senyor, Singermornings!!

mai ha dit...

I ...és que la cultura musical de molts i moltes trentaanyeros ha passat per aquest repertori-tortura i ... t'acabaré dient que en molts sopars i dinars ... s'acaben cantant aquestes cançons!!! i si no perquè doncs la coneixíem sis de la taula ,del darrer sopar , aquell " Que te pasa , chiquillo que te pasa..... "?

Deric ha dit...

quan de mal va fer el Torrebruno als de la nostra generació!

- assumpta - ha dit...

Les àvies i les seves cançons!
També et puc dir que van marcar bastant la meva infància per diverses raons. Sobretot la iaia Maria. I osti quines cançons! Eren finals dels 60's inicis dels 70's i hi havia a no sé quina ràdio (em suposo que R.N.E), un programa que es deia "de espanya para los espanyoles" (bàsicament per a tota la gent que llavors va emigrar). Redeu, allò sí que era un malson, però noi no hi havia gaires opcions més per a escollir.
Ara, mirat en el temps ho miro i somric, em suposo que "ella" des d'on sigui, també!

Lula ha dit...

Ara m'explico moltes coses.....

I no diré res més.

Besoootes

òscar ha dit...

clar que me la volia FADA. tot i que tingués un concepte estrident del despertar i un repertori musical pèl nyonyo :)

CARINA, la dels elàstics blaus subjectats amb candaus (el vestir d'en pascual) va ser gairebé un trauma auditiu i psicològic ja que, per més inri, és el meu cognom. i, clar, a casa era tot un himne! :)

segur que es coneixien perque, RATETA, ... "los flamencos del colmaoooo, la critican a deshoras, porque se han empecinao, en saber del querer desgraciao que embrujó a la zarzamora" :)

bufff MAI; la mítica "la de la mochila azul". la següent podria ser la de los perjúmenes mujer, oi?

DERIC ... rocky 003'5, rocky chaparro, rocky carambola, ... quín trident d'investigadors!!! :)

eren molt sofertes ASSUPTA. tant, que si ara ho miren, segur que deuen cantar i ballar les animalades d'ara. per exemple: los microfonos de tata golosa o el chikilicuatre! :)

tot té el seu perquè LULA. per exemple, que jo matini tant :) abans que ningú em desperti. és un resort del cervell que vol evitar-me patiments auditius!!!