dilluns, 29 de juny de 2009

terrenals reticències

a jutjar pels beneficis que n’he obtingut, he de reconèixer que tot i les meves terrenals reticències ma mare és una veritable as de les promeses a sants, verges i altres icones d’índole religiosa. ciris consumint-se a casa i una selecció de cracks del santoral han estat els principals avaladors, ja que les hores d’estudi les tenia en números vermells, de resultats força vistosos a l’examen de selectivitat i universitat.

a ma mare l’amoïnava la trajectòria educativa del seu benjamí i al benjamí, que prou ben educat ja se’n pensava, sols l’angoixava que onze paios en calça curta i samarreta blau i grana humiliessin al reial madriz i, de tant en tant, conquerissin algun títol.

quan una petita ombra de triplet començava a treure el nas pel cel culer, el benjamí va repescar pretèrites promeses d’efectivitat manifesta però, això sí, cutres com una peli de la pantoja i, engrescant-se amb altres tres blocaires, va afegir-hi la promesa de pujar caminant de monistrol fins els peus de la verge més bronzejada de totes les que es fan i es desfan.

el que el gol de lo puto gusiluz ha unit no ho pot separar l’home i, el passat dissabte, vaig gaudir del plaer de la companyia del blocaires implicats: l’assumpta, l’àlex i el jordi. l’ascens d’hora escasa o el sol rostint-me el clatell van ser sols els mínims efectes secundaris d’un matí de bandera amb persones de bandera.


es suposa que això dels blocs pot bernissar amb lletres i frases boniques, ni que sigui inconscientment, la veritable manera de ser de les persones que hi som al darrere però, pel meu gust, el matí va ser, com a poc, igual o més plaent que la consecució del triplet culer i, tots ells, extremadament millors en persona que el que mostren als seus excelents blocs. una delícia.

a jutjar pels beneficis que n’he obtingut, he de reconèixer que tot i les meves terrenals reticències soc un veritable as de les promeses amb intactes entrepans de carn arrebossada, seitons amb conyac per l’esmorzar i pujades a peu a montserrat.

hem guanyat el triplet, he guanyat tres amics (o més) i, veient com el nen assegut a la falda de la moreneta ensenya un claríssim TRES amb els seus dits, he acabat perdent les meves terrenals reticències que em deien que feia tot això per divertir-me i no pas per creença.

27 comentaris:

Thera ha dit...

Tot sigui per el triplet!!! je, je,...

Assumpta ha dit...

Eeeeeeei!!! que xulooo el post!! :-))

Estic absoluta i totalment d'acord en el que dius de la gent que hi ha al darrera dels blogs: En Jordi, l'Alex i tu ereu, veritablement els mateixos "Jordi de la Banyera", "L'Alex del cavall de rodes" i "L'Òscar del the lost art" i suposo que per això em vaig sentir tan còmoda :-)

I no tan sols jo: el meu equip de suport logístic jajaja (marit i germana) també van quedar encantats. Suposo ja es va notar!! ;-))

Vull afegir (modesta que és una) que la bonica foto on apareixen els tres que, veritablement, van assolir el cim caminant, la vaig fer jo!! ;-))

I què maco és Montserrat, i la nostra Moreneta, i Catalunya... i que Visca el Barçaaa!! ;-))

P-CFACSBC2V ha dit...

La veritat és que amb aquell esmorzar em sembla que ja va haver-hi prou penitència, però veig que has arribat fins al final :-)

elur ha dit...

però... però... i el hula-hop Òscar???? o va venir després de les fotos l'exhibició? ;) o potser les has censurat? jejeje
Ja els hi vas cantar l'hereu riera?? jo te l'hauria demant, vès.

Dóna gust llegir totes aquestes bones vibracions. Gràcies per compartir-les!!!

Ostres... com m'hauria agradat veure la cara d'en Jordi veient les xancletes!! jajajajajajaja

Lansbury ha dit...

Que gust dona vore als cules humiliar al Madrid ja que els chotos no sabiem molt be que fer esta temporada. Que bonic coneiser a gent del bloc i mes per una cosa tan xula. Un bes per tu i un altre per ta mare.

Sílvia ha dit...

Hola!
una jornada d´amistat i Barça. enhorabona.
salutacions
sílvia

bajoqueta ha dit...

Ja ho he dit al blog de Jordi, vaja secta que esteu feta jajaja. Però veig que va anar molt bé! Me n'alegro molt. I sobretot de que la senyora Assumpta aconseguís el seu llapisset IKEA, que era com un pecat no tenir-lo jajaja.

Jesús M. Tibau ha dit...

i lo que heu xalat

Esther ha dit...

hehehehe, això de guanyar tres amics (o més) no passa cada dia, i tot gràcies a lo gusiluz!!! Molt maco aquest post! :)

Jordi ha dit...

No puc més que admirar aquest gran escrit, amic. I em prec la llibertat d'anomenar-te així perquè jo també crec que en vaig guanyar a tres (o més). Va ser molt gran, ser allà, plegats, reunits, guaitant la verge morena de tots els catalans!

Així doncs, la propera promesa hauria de ser pujar un entrepà de carn arrebossada al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya de Montserrat!!

XeXu ha dit...

Ja és la tercera crònica que llegeixo d'aquest singular fet i és que em feu venir ganes d'escriure'n una a mi també, que no sóc de l'equip, però he seguit les vostres evolucions.

Un gran escrit el teu, m'ha agradat molt, i no està mancat d'humor, és clar. Sou una colla ben trempada, ja es veu de tres hores lluny. I tot i que no el segueixo, em semble que ha arribat el moment d'anar a casa l'Àlex a veure què diu del tema. Ja he fet triplet de posts, però amb un més tampoc em queixaria. O això seria de títols? Que què dius que fareu si guanyen el mundial de clubs? De veritat??? Uaaaaalaaaaa!!!!

Deric ha dit...

Quin crac!

Ferran ha dit...

Què xulo, Òscar!! Celebrem que quatre blocàires de la catosfera hagueu trencat la pantalla dels vostres ordinadors per conèixer-vos en persona... i en quines circumstàncies!: celebrant el triplet del Barça a la meravellosa Montserrat! Vosaltres sí que en sabeu, quin dubte hi ha. Enhorabona per la part que et toca!

PS: No tenia ni idea que la Pantoja ha fet alguna pel·li!

Albert ha dit...

Òscar, el senyor de les promeses. Sovint són cutres però si han de servir perquè el Barça guanyi... endavant!

Adéu!

el paseante ha dit...

Suposo que va ser una trobada inesperadament agradable. Aquestes coses les tenen els blogs. Escolta, haureu de tornar a pujar a Montserrat si el Barça contracta algú aquest estiu. Comença a semblar més fàcil guanyar el triplet la temporada passada que portar el Ribéry aquest estiu.

carina ha dit...

Aquest post es mereix una genuflexió: als vostres peus... Quina enveja que feu!
Salut i força Barça

_MeiA_ ha dit...

Quina excursioneta més maca que vau fer! Jo la vaig fer el reves, de Monsterrat cap amunt, i també és molt xulu.

Un petonàs

òscar ha dit...

tot sigui per fer nous amics THERA.

formem una gran família ASSUMPTA. la culer és gran, l'anginesca gegant!!!

l'esmorzar va ser tota una patacada a l'estòmac. aqeusta pujada un plaer per cos i ment, P-CFACSBC2V.

després de 60 minuts en canal pujant per aquell caminot, encara volies que agafés un hula-hoop ELUR? no he tingut prou penitències? :)

agafo el bes de ma mare per donar-li aquest migdia LANSBURY. grans bloc per gran gent.

gràcies SILVIA. va mereixer la pena de totes totes.

una secta sense efectes secundaris BAJOQUETA i sense altre ànim que el passar-ho molt bé. caldrà engrandir l'anginesca!

de valent JESUS.

òscar ha dit...

la teoria regnant durant l'ascens era que, si gusiluz no hagués empatat, la pujada montserratina no hauria estat tampoc anul.lada ESTHER. :)

sense menjar-se'l, amic JORDI. ja se sap que, quan una cosa funciona, millor no fer-hi cap canvi. i si d'alguna cosa estem convençuts és que L'ANGINESCA funciona!

el perfil del pedraforca, tot cofoi, ens espera XEXU. amb tu inclós a l'expedició, és clar! :)

quin(s) cracks DERIC. bé pel pais basc?

crec que dos (d'infames) FERRAN. per la seguent promesa cerquem nous xiflats/ades :)

efectivament cutres ALBERT. i, com has pogut llegir, no ens vam oblidar de tu, eh! :)

després de les merescudes vacances, PASEANTE, s'atistben a l'horitzó noves bogeries.

això és el que em cal CARINA: salut. perque amb aquests grimpaires de primera sense salut no podré fer altre cosa que seguir amb el conyac i els seitons. petooons.

shiiiiiiiii MEIA, calla-calla no diguis res que els anginesc son molt valents i em veig fent via cap a l'everest! :) petooons!

Noctas ha dit...

Ahhhh fantàstic. Celebro que us ho hagiu passat bé. La Moreneta de ben segur que encara està agraïda. Per cert, per l'any que bé ja podem començar a resar que el MADRIZ VE FORT!!! PERÒ ENS ELS MENJAREM:)saludus crack

rits ha dit...

les promeses, cal complir-les i fent-ho coneixent tres amics i passant-ho tan bé com desprens al post, és fantàstic!

una pregunta, xò, en total quantes promeses vas fer??? i per l'any vinent quines? el més difícil encara!

Alex. ha dit...

Impressionant el detall del Nen Jesús fent el triplet amb els tres dits... estava escrit!!!

Gràcies, Òscar, pel teu bon humor!!

Aquesta tardor pugem a Sant Jeroni... i sense oxigen!!

...i amb l'Assumpta i companyia!

òscar ha dit...

no sé que passarà l'any vinent NOCTAS. mirem de gaudir aquest sense kaka's ni cr7's a l'horitzó. una abraçada.

siml'any que vé he de seguir prometent coses, molt bona senyal oi RITA?

l'anginesca en ple demana nous reptes, ALEX. de seguir trobant-los a la muntanya, podriem passar a anomenar-no centre excursionista anginesc (cea).

khalina ha dit...

ohhh! que bé ho vau passar! I a part cumplint promeses. Vosaltres sou gent de paraula, sí senyor!

òscar ha dit...

de paraula i, al menys en el meu cas KHALINA, sembla que amb una dèria important per maltractar-me cos i ment amb promeses :)

Els del PiT ha dit...

Vaig començar per llegir la crònica d'aquesta trobada a ca l'Assumpta, després amb en Jordi i ara aquí, em sembla genial que ho hagueu pogut celebrar amb aquesta trobada!
L'any que ve m'hi apunto si fem triplet!
:-D

òscar ha dit...

l'any entrant SERGI, amb el doblet també farem la penitència montserratina. comptem amb tu! :)