dimecres, 1 de juliol de 2009

dret a vot

la lleva de nens que de franco gairebé sols sabiem que “tiene el culo blanco porque su mujer lo lava con ariel” varem escoltar fins a la sacietat, a casa i escola, que el dret a votar era un privilegi que ens havia caigut del cel. suposo que tal com baixava del cel aquest nou dret a escollir va començar paquito l’ascens a l’infern per rostir-se a l’ast, ben lentament.

potser per això, i perque a casa això dels referèndums no ho tenien encara massa per la mà, el professorat d’escola organitzava votacions per tal de familiaritzar-nos amb aquesta democràtica eina. votàvem pel delegat de curs, el subdelegat, el d’esports i, posats a votar, fins i tot per escollir delegat de neteja de pissarra o de passadisos. quina rellevant tasca desenvolupava aquest últim encara ara ningú no ho sap.

com tanta delegació resultava soporífera, els primers intents per organitzar votacions alienes (i més entretigudes) a l’organigrama d’aula van fer-se, en petit comité i sense acta escrita, per escollir si molaven més els rínxols de l’starsky o la pel.lambrera rossa d’en hutch, si la calba d’en kojac resultava més idònia per descobrir assasins que la gabardina de colombo o si era més txungo falconetti que l’indi joe de tom sawyer.

esperonats per l’èxit d’aquestes primàries inofensives, la primera gran votació va donar un pas endavant afegint a la temàtica televisiva una altra de caire més eròtico-festiva-infantil. 45 nens votant quin dels àngels de charlie era la que més patxoca feia.

incorporada cheryl ladd a la sèrie, les altres tres candidates eren kate jackson, jacklyn smith i l’ara recent desaparescuda farrah fawcet. excepte a kate jackson (sols un parell la van votar en catxondeio), l’elecció va estar apretadíssima i no absent de polèmica amb bescanvi de vots per flagolosines, grups de pressió i companys que afirmaven amb orgull que la seva mare era més guapa que qualsevol de les investigadores d’en charlie. van rebre, clar.

la democràcia elevada a l’absurd infantil, algun curs més tard, va obligar a debatir durant una hora sota el lema de “deportivo de la coruña: historia de un fracaso” ja que, com el profe era galleg, aquest va ser el tema escollit entre rialles. altres candidatures presentades (i no és conya) eren “campo o pelota” i “la lechuga: una especie en extinción”.

la lleva de nens que de franco sols sabiem que “tenía el culo blanco”, i que varem escollir a farrah fawcet com la més bonica de les quatre, sabem que mentre ella puja al cel amb aquest títol honorífic atorgat l’any de la picor, paquito segueix a l’infern rostint-se a l’ast.

si féssim ara un referèndum improvissat, segurament escolliriem per majoria absoluta que ben lentament. al costat d’altres com ell.

44 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...

Jo també hagués votat per farrah fawcet.

Jo també sóc d'aquella generació en que, a l'escola, ens feien votar per tot. I mira ara, no va a votar ni Déu (suposant que aquest sigui del país.)

I sí, segueixo preguntant-me que coi era allò de l'encarregat del passadís...

Salut!

*Sànset*

Deric ha dit...

em sento molt identificat amb el post

Carlos ha dit...

al pas que anem haurem de tornar a recordar als nostres nenes i nenes que vol dir democràcia i que significa votar, fins i tot podríem recuperar aquestes votacions de delegats, sense oblidar el del passadís.
el clima actual és estrany i fins i tot hi ha algú que diu "doncs els meus pares diuen que abans es vivia millor" una frase que només sentir-la em provoca calfreds.
gràcies per despertar la memòria.

Assumpta ha dit...

El meu germà també trobava guapa la Kate Jackson, de veritat!! :-) De fet, no era una bellesa espectacular però tenia el seu encant...

A mi m'agradaven les seves melenes al vent... m'encantava el cabell de la Farrah i de la Jacklyn :-)

Ah!! I entre Starsky i Hutch mil vegades més Starsky!!!

Bargalloneta ha dit...

Oscar, a vegades em fa molta por llegir els teus comentaris eh!!!!
perquè m'hi sento taaaaaan identificada, que passen els anys i tot el que tu expliques jo també ho he viscut...
però es maco que algú com tu ens ho recordi....
un petó
jo també l'hauria votada... ara que a mi la Jackson també era del meu estil eh!!!

TORO SALVAJE ha dit...

Encara que la votació ja va finalitzar vull votar per la Farrah Fawcet.

Per si de cas.

:)

Clidice ha dit...

Doncs a mi ja no sé si m'agrada gaire, perquè m'he sentit vella! quan va morir el susdit tenia 12 anys i això de votar em semblava una cosa moooooolt esotèrica. Potser també perquè anava a monges :( En tot cas, la meva àngel era la Kate, perquè com què les senyores no m'interessen pel body serrà, doncs ja m'estava bé que fos intel·ligent :) I, de carrer i per golejada: Starsky. Era baixet, pelut i lleig però feia riure i això, amb l'edat, és el millor que pot tenir un home ^^ Ah! i venint més cap aquí: MAGNUM forever!

Albert ha dit...

Jajajaj, sí, avui en dia trobem votacions per a tot. I no parlem ja de la quantitat de gent que compra els vots! Si un volia que el votessin de delegat només li calia dir a qualsevol company de classe: "vota'm i seuràs a última fila, de manera que et podràs distreure, parlar,etc. i els professors no ho notaran"

Adéu!

Jordi Casanovas ha dit...

company, avui t'has superat. un post brillant! Jo hauria votat jacklyn smith

elur ha dit...

Chapeau!

Les nenes de la classe, que a l'hora del pati jugàvem a Los Ángeles de Charlie, (originals que érem, vès) ens barallàvem per poder ser totes la Chris, altrament coneguda com a Farrah Fawcet. El criteri i/o motiu que ens movia? totes érem morenes i volíem ser rosses, suposo... qui lo sa!

'la democràcia elevada a l’absurd infantil, algun curs més tard, va obligar a debatir durant una hora sota el lema de “deportivo de la coruña: historia de un fracaso” ja que, com el profe era galleg, aquest va ser el tema escollit entre rialles. altres candidatures presentades (i no és conya) eren “campo o pelota” i “la lechuga: una especie en extinción”.'
aissssssssss... que em pixaré de riure!!!!

Això de la majoria absoluta... no sabria què dir-te, si el referèndum els fas als teus lectors segur que sí... si anem gaire més enllà, potser acabaríem plorant.

La Kate Jackson em va fer riure molt a 'L'Espantaocells i la senyora King' :P

Assumpta ha dit...

A mi també m'agradava moooolt l'Espantaocells i la Sr. King!! :-))

Ma-Poc ha dit...

Ostres, ala nostra classe també féiem aquest tipus de votacions! :)

carina ha dit...

Ostres Òscar, ja t'ho he dit moltes vegades la claves fins al fons ets com un revival amb potes. Com t'ho fas? Ets un crack

Violeta ha dit...

Encantada d'haver descobert el teu blog, Óscar. Seguiré passant per aquí.

el paseante ha dit...

No ho tinc tan clar que el dictador sigui a l'infern. Ell dormia amb el braç incorrupte de no sé quina santa. I si ara és al cel i s'ha lligat la Farrah?

òscar ha dit...

l'insistència desmesurada per les votacions inútils (delegat de passadís p.e.) és la que, potser SÀNSET, fa que ara tampoc siguem superpartíceps de votacions en les que es presenten polítics no massa útils.

com es deu dir DERIC, en euskera, dictador a l'ast?

quan escolto frases d'aquest estil, CARLOS, se'm posen els pèls de punta. sembla que una cartera més plena legitima l'existència de dictadors. tela!

normalment guanyava starsky ASSUMPTA, és cert. la simpatia rinxolada triomfava davant l'estereotip ros.

la memòria no ha de fer por, MÒNICA. un somriure sí.

queda anotat el teu vot, TORO. ara et toca participar del debat "deportivo de la corúña: historia de un fracaso" o, millor encara, envia-hi com a tertulià a justiniano. :)

què gran magnum, CLIDICE. més dropo i més tarambana que ell no n'he conegut; al menys a la tele.

encara es continua amb la compra de vots a escola, ALBERT? bufff ... tot sembla que canvia per a no canviar res.

l'elecció era complicada JORDI. jo mateix, potser massa suggestionat pel biquini a ratlles de la cheryl ladd de la presentació de sèrie, vaig tenir els meus dubtes.

el meu vot, ELUR, va anar per l'opció "campo o pelota" que prometia un debat intens. un tomb final, dels quatre acollonits que temien conseqüencies, va fer que l'opció depor fós la menys dolenta de totes :) feieu piñau-piñau mentre jugaveu a ser àngels de charlie? :)

l'absurd electoral, MA-POC, no es patrimoni del meu cole. després diuen que els catalans som uns sosos!!! :)

sols és qüestió de memòria per les xorrades CARINA. i, aquest tipus de memòria, sembla que e tinc d'allò més desenvolupat :)

gràcies per la visita VIOLETA. ens anem seguint!

com el dictador estigui al cel, PASEANTE, deixo de mirar enlaire de per vida. no tenia, ni té, perdó de déu possible.

caterinacortes ha dit...

La sèrie l'he vista per reposicions algun cop però d'aquesta època m'agradaven més unes altres. Trob que darrerament s'estan morint moltes celebritats juntes...

Deric ha dit...

diktaroak a l'asten
;)

jordicine ha dit...

Jo crec que votar es un privilegi. N'estic convençut. I que s'ha de votar, encara que sigui en blanc. Però vaja. Conec la cançoneta d'en Franco, la calva d'en Kojac i la passió dels nens pels 'Ángeles de Charlie', però mai he votat sobre coses d'aquestes. Ja ja ja. Aviam. Ja que hi estem posats jo em quedaria amb la Jacklyn. Una abraçada.

Violeta ha dit...

Jajaja, Deric...!

elur ha dit...

'oitant' que sí!!!
'piñau-piñau' i quan ens 'mataven' quèiem a terra i comptàvem fins a 50, llavors ressucitàvem ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

La Farrah hauria guanyat referèndums així a gairebé tots els col.legis

Thera ha dit...

Amb el teu post m'has traslladat al temps d'escola... quins anys... i quina falera a 'votar-ho' tot!!! Tens tota la raó, el vot era una nova eina i calia exercitar-la!

Jo era nena i no votava per la bellesa dels àngels, n'era directament una admiradora! I sí, la Farrah la més admirada! :)

mai ha dit...

Jo a més de votar quina ens agradava més , hi jugava. A mi em tocava ser la Farrah. Qui no s'havia fet les pistoletes amb agulles d'estendre la roba i amb aquell estil tan peculiar ... Uff! Quins temps!!

Ramon ha dit...

Ei, encantat per la descoberta!!! A classe votavem pel delegat, subdelegat i el de la fila. Tot i recordar-los tots, a mi em comença la memòria amb l'escurço negre, allo allo i n'hi ha que neixen estrellats. I de producte nacional, a part del filiprim, també l'Oliana Molls i el Mecanoscrit del segon origen (Per escombrar cap a casa)...

XeXu ha dit...

Doncs a mi no em diu res la Fawcet, bé, no em deia res. Potser era l'estètica que portava, però només per ser rossa, per mi no guanya. Ara que, tampoc sóc contemporani de la sèrie (almenys amb ús de raó), així que tampoc no aventuraré un vot.

khalina ha dit...

A la meva escola, de monges, també jugàvem al pati a ser "angeles de Charlie" De vegades n'hi havien dues de cada.
Jo escollia ser la Kate Jackson. Així no havia de barallar-me, i a part tenia el seu estil... Una altra feia de Charlie. Li agradava manar jaja. Quins records! Potser si veiés la reposició fliparia.

M'agradava molt l'Espantocells i la Sra. King. I en Magnum, com ja no era tan nena, encara més!

Eva ha dit...

Jo m'apunto a les votacions!!! S'ha de tenir sempre en compte als altres...
Salut!!!

òscar ha dit...

sí CATERINA, una estranya coincidència tanta mort de famós.

i això que diuen, DERIC, que l'euskera és costa. tu, en poquets dies, ja ets capaç de rostir dictadors en aquest bonic idioma :)

guaita JORDI! com a bon demòcrata no has volgut deixar passar l'oportunitat de votar i, sense sentimentalismes :) ni gaites, has suat de la pobre farrah optant per la morenassa.

crec que hem de propossar a deric, VIOLETA, que ens faci classes d'euskera per a principiants des del seu salt al món. segur que ténen molt d'èxit!

com mola ELUR! d'això de tirar-se al terra no me'n recordava. jajajajaja

arrassava JESÚS.

però entre poc i massa THERA. votar per un delegat de neteja era fer que un pobre nen (l'escollit) tornés a casa més pensit que jo que sé.

nosaltres les pistoletes les féiem amb els dits de la mà MAI i, per jugar, escolliem els homes de harrelson. el piñau-piñau si que no distingia, pel que veig, nenes de nens :)

el mecanoscrit del segon origen crec, RAMON, que me'l van fer llegir a quaranta vuit cursos diferents. vaig acabar de l'alba, verge i bruna, fins al capdemunt.

vot en blanc XEXU. votar per votar ja ho féiem a classe.

el paper d'en charlie, eternament desaparescut i de vacances KHALINA, era el millor de tots.

convoquem eleccions a nous àngels, EVA? ull que si t'escullen et tocarà viatjar a indrets paradisiacs que, segur, :) no venen gens de gust amb aquesta calor!

Mireia ha dit...

El Ramon ha esmentat OLIANA MOLLS... quins records!!

Al meu cole, de votacions en féiem poques, la veritat, recordo que (encara) hi havia massa gent de la vieja guàrdia!

bajoqueta ha dit...

Segur que estarà molt contenta amb el títol que li vau atorgar :)

Natàlia ha dit...

jajaja Fem referendum fem!! jejeje

Pais secret ha dit...

Ai...aquells vespres de dissabte amb en Charlye i els Àngels. A mi m´agradava la Jacklyn , i l´Starsky.
Però com la cabellera i les dents de la Farrah, cap.
Quina pena que això d´anar a votar
s´hagi tornat més una obligació que no un gust.

Violette ha dit...

Jo penso com País Secret i, com en Dupont de Tintin, encara diria més... Aquells vespres de dissabte amb en els Àngels de Charlie... A mi m´agradava la Farrah, i el cotxe de l´Starsky.
Quina pena que això d´anar a votar
s´hagi tornat més una obligació (que no executo) que no un gust (tal com vaig creure que seria per sempre).
País! Que deia en Forges...

nimue ha dit...

i jo que no tinc records de los Angeles de Charlie... Em consta que a casa ho veiem però no recorde res de res!!! snif!

Àlex ha dit...

Hauré de parlar amb ma mare, perquè no recordo en absolut que a casa es veiés "Los ángeles de Charlie"... I tampoc no recordo que al cole hi juguéssim... Votacions sí que en fèiem i fins i tot es feia campanya electoral! Recordo que per al Consell Escolar (votàvem des de 6è fins a 8è) hi havia pancartes, es van fer mítings i hi havia equips de campanya!!! (recordo haver comprat vots a canvi de promeses de favors: fer redaccions per als altres, fer els deures... quina vergonya.. :-)))
Però m'apunto a l'Espantaocells i la senyora King! Aquesta sí, que la recordo... Però la més present en la meva memòria infantil és, sense cap dubte, la Jèssica Fletcher septuagenària, amb S'ha escrit un crim!

Assumpta ha dit...

Jessica Fletcheeeeer!!! M'encantaaaaaa!!! :-))

òscar ha dit...

si eren de la vieja guardia estarien assistint a inauguracions de pantans enlloc de parlant de drets a vot, MIREIA. jo era més de terra d'escudella :)

45 nenets votant, BAJOQUETA, ja érem una bona mostra respresentativa. segur que sí.

ni otan ni romansos: àngels de charlie NATÀLIA.

la culpa, massa dels electors, no crec que sigui PAIS SECRET.

doncs sí VIOLETTE. la cosa no està com per recobrar la fe però, com es diu, és el menys dolent dels sistemes.

bé NIMUE ... segur que el seu careto el tens més que vist de revistes, etc. i, segur també, que el teu vot va per la farrah :)

amb aquella musiqueta de la capçalera, ÀLEX. era una superàvia detectiu. una crack!

Rita ha dit...

Un post genial, òscar!!!

A mi m'encantava la Farrah i estava enamorada de l'Starsky... :P

Alba ha dit...

Llegint el post m'ha fet recordar els moment de les eleccions de delegats de curs. Era un moment infernal i sens dubte sense cap mena de control, ja que les votacions no tenien funaments. La veritat es que pensant encara no he trobat l'explicació del perquè d'aquestes eleccions d'ambit estudiantil i no era el professor el que decidia i anomenava a la persona que més idicada estaba per ocupar aquest càrreg inútil (no servia per res del món). En fi, memòries que sens dubte queden en el cap en busca d'una resposta.
Salutacions

òscar ha dit...

ostra RITS ... menys mal que, en un acte de mestissatge televissiu :) no pretenies que la farrah i l'starsky acabessin sortint junts.

el delegat tenia un paper similar, ALBA, al del president de la comunitat de veins: tramitar peticions, normalment txorres, de la resta de la classe cap els profes. quan dic txorres dic de l'estil "cada setmana portarà la bola a classe un nen diferent" o "volem el dret a escollir el lloc per anar d'excurssió i no acabar, com sempre, a la salut de sabadell", etc ...

Els del PiT ha dit...

La Farrah sempre, després la smith i la Jackson, massa mala llet...

Noctas ha dit...

Si noi. Aquest home deu estar a l'infern i em sembla que s'hi estarà molt de temps de tants assassinats que va cometre. L'altre dia mirava "Salvador Puig Antich" i plorava al veure l'escena del garrot Vil. Sembla mentida que això passés a Espanya fa solsament cuaranta anys...en fi gran dedicatòria a Farrah fawcet...SALUDUS

òscar ha dit...

el club de fans de las farrah és, pèl que llegeixo SERGI, un dels que més socis té a la catosfera.

dedicatòria a la farrah que, aprofitant que el pisuerga passa per valladolid NOCTAS, intenta fer una contradedicatòria al menut dictador.