dijous, 9 de juliol de 2009

la nova cançó

o vagareges (verb omnipresent als encreuats) evocant afligit un amor no correspost de joventut. o reivindiques quotes de llibertat saquejades per mandataris totalitaris.

tota generalització pot tenir les seves excepcions però, normalment, qualsevol cantautor reconegut haurà d’inclinar-se per una d’aquestes dues opcions per, carregat amb una guitarra i un extens mostrari de metàfores, tirar endavant una carrera reverenciada pel públic.

un altre dels segells de la marca "cantautor" és emprar un to més aviat ensopit, mancat de passió, d'aquells que t'acaben clavant l’estocada definitiva si te'ls escoltes un diumenge a la tarda que ja estàs una mica tou.

sigui cantant al cruel amor que el/la va abandonar injustament per altri gairebé als peus de l’altar o sigui solicitant una pàtria menys oprimida, l'important és que l’oïdor acabi amb els ulls enterbolits de llàgrimes i ganes (boges) de prendre’s cinc o sis micebrines amb ginseng.

aquesta habitual absència d’humor i passió al gènere m’ha portat a embrancar-me, els darrers dies, en una feixuga tasca d’arqueologia cantautoril cercant la perla musical, el tresor cantat qua aglutini aquestes dues característiques.



a les catacumbes del youtube, en blanc-i-negre, el senyor josé luís trenca amb els estereotips. transita, sense treva, des del hieratisme inicial a la passió desaforada. carrega, sense embuts, poesies ni metàfores, contra l’indignant ocupació anglessa de la roca de gibraltar amb un manifest toc d’humor que, al menys, jo li crec intuir.

trobo a faltar entre els cantautors catalans una peça de fina orfebreria musical com aquesta. una somrient núria feliu, per exemple, que a ritme de foxtrot reivindiqui la titolaritat catalana de l’illa de sardenya. podria acompanyar-la en duet, per allò de no obrir noves confrontacions, l’aragonès jose antonio labordeta. humor, passió i reivindicació pàtria tot en una.

com intueixo a la gran dama de sants massa enfeinada a les festes majors d’aquest estiu, potser millor apostar sobre segur. a norma duval, amb lletra de jiménez losantos, segur que li faria molta patxoca enaltir cantant la reconquesta ibèrica de l’illot de julivert de fa uns anys.

sentit de l’humor, a cap dels dos, segur que no els hi falta.

40 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

I on té la guitarra aquest José Luis? Ai, massa mudat per ser cantautor :-D

Jiménez Losantos, a part de fer la lletra per a la Norma Duval, també hauria de cantar, no?

Clidice ha dit...

No sé com t'ho fas però nen ets un crack! t'hi hauries de dedicar, sinó mira el Bonafont! Per un moment, amb la boira que hi ha i tanta caspa del vídeo, he pensat que nevava, en comptes de ploure, a la cara sud de Montserrat! :P si ej keeee

Jordi Casanovas ha dit...

Una història d'amor a un Perpinyà que vol tornar a ser català, en un duo estremidor dels tiets de Catalunya (la Bet i en Manu Guix)en plan Serge Gainsbourg y Jane Birkin.

_MeiA_ ha dit...

Uffff... m'he quedat impresionada d'aquest vídeo! jaajajaja
Ara és quan surt alguna iaia d'algun racó i diu: "Allò si que era música! no el què fan ara!"

Anna Tarambana ha dit...

Buff... quina veuota i quin orgull amb que canta el paio! Mirant el video m'ha entrat una mena de mal rotllo... Llavors diuen que "cualquier tiempo pasado fue mejor"

Jesús M. Tibau ha dit...

apoteòsic.
Això sí: els nacionalistes són els pitjors del món, gairebé dimonis. Però ells no són nacionalistes; no!!!

carina ha dit...

Quin ímpetu el tio! "No tienen razón, bien lo sabe dios, Gibraltar Español", i acompanyat amb el dit acusador, noi, quina perleta que has trobat, me'l posaré de melodia per al mòbil

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Quin vídeo ;)
salutacions
Sílvia

Assumpta ha dit...

Juaaaaaaassss jo vaig veure aquest vídeo fa temps per la tele, en un programa així en to d'humor i em vaig quedar absolutament impressionada que algú fos capaç de cantar "això" amb aquesta passió tan gran jajaja

Noooooooo en Losantos no!!

M'ha fet gràcia l'opció Bet - Manu Guix que proposa en Jordi per una versió catalana d'alguna reivindicació jajaja

XeXu ha dit...

Quina ràbia de cançó, i de tio! Només cal mirar-lo que ja et venen arcades... altres èpoques... Però en Losantos t'ho feia, això segur.

L'illa dels monstres ha dit...

et recomano que li facis una ullada a aquest vídeo:

http://muchachadanui.rtve.es/celebrities-rosa-leon.html

la teoria es resumeix en què si un cantautor et dona bajón és que és bo

Albert ha dit...

Jajajajaj.
Quin tresor has trobat! El youtube és fantàstic.

Et dóno la raó en aquesta reflexió inicial sobre els cantautors.
Adéu!

òscar ha dit...

no creguis P-CFACSBC2V! per exemple luis aguilé, cantautor paradigmàtic on els hi hagi, sempre sortia tot trajat a l'escenari. elegància i cantautorismo no són termes antagònics :)

com sol dir ma mare CLIDICE: ets del que no hi ha! (referint-se a mi, clar). sempre s'ha d'entendre com una cosa bona ... oi? :)

veig la versió, JORDI, la veig! la bet gemegant de fons, en manu guix posant veuota ben greu i, en no res, el single seria el disc de referència en tots els contactes concupiscents entre catalans i francesos. si fem la versió entre la bet i l'olivier martínez, la cosa pot quedar encara més arrodonida! :)

i no el que escolteu ara MEIA! :) jajajajajja

jo a aquest home, ANNA, l'intueixo amb problemes estomacals greus, eh.

no estaràs titllant gratuitament, i sense cap element de judici JESÚS, al senyor josé luís de nacionalista, oi? dolent-dolent! :)

com m'has fet riure amb això de que te la posaràs com a melodia del mòbil CARINA ... deixo d'estar enfadat :) amb tu per les vacances :) aquestes de bloc que fas. petoons!

tela SILVIA, tela.

jo crec que en josé luis, ASSUMPTA, devia ser l'únic gibraltareny que voli ser espanyol i d'aquí aquesta superpassió.

està clar que en losantos voldria participar de tan magne projecte XEXU. i més sabent que norma duval posaia veu a l'epopeia julivertera.

vaig a per el clip ara ILLA. de muchachada em parteix del riure el de cindy laupert.

estic per tirar la tele, ALBERT, i dedicar els meus dies d'oci (i de feina) a capbussar-me en el paradís youtubero.

Lula ha dit...

Què seria de nosaltres sense el sentit de l'humor?

Jo preferiria els Antònia Font

Bsooootes

La RaTeta Miquey ha dit...

eps!! a mi que no em treguin el Lluís Llach. Si bé tens raó que generalment són una colla d'ensopits, potser ho deu portar el mateix gènere.

Ara bé, d'això a dir que el sr. José Luís té sentit de l'humor.... valga'm Déu... almenys fa rimar els versos...

khalina ha dit...

a mi m'ha fet molta gràcia el video aquest del José Luís sense guitarra :D I com feia moure el dit. Quina por!

Els antics joglars de l'Edat Mitjana, eren cantautors esperats per la gent, ja que explicaven històries de cavallers o d'humor

Violeta ha dit...

Quina canya, Óscar. Aquesta troballa no té desperdici. Boníssim.

Mon ha dit...

Jo penso que en lluis Llach al piano i en Peret i la Roser cantant amb la tenora de la Dharma de fons i uns cors dels Gossos... amb el Santi Arisa a la persussió....

òscar ha dit...

sense aquesta escapatòria, res LULA.

després de glòria fuertes, RATETA, de les millors rimes mai escoltades.

el dit, KHALINA, de tocar el terra, iniciava les obres d'una nova línia de metro.

el mèrit és d'ell VIOLETA. i de l'espanya del no-do, clar :)

ostra MON; has aconseguit reunir gairebé una mena de we ara he world, we are the children en versió nostrada :)

Mireia ha dit...

Què faríem sense el youtube!

Laia Martínez ha dit...

hola! youtube serveix per conèixer coses que no hem viscut, i per trobar frikades que no ens podriem ni haver imaginat que existeixen, o si, com aquest vídeo que has penjat, per exemple. I trobo que no se per què tants problemes per posar lletra a l'himne espanyol... si aquest home ja ho ha fet! i segur que més d'un estaria encantat de posar-hi aquesta lletra, no us recordeu del follón que hi va haver per allò de Perejil? hehehe 3/4 del mateix... són la pera!
per cert, hola oscar, que és el primer cop que entro al teu bloc! t'agrego al meu llistat per anar-te llegint! :)

TORO SALVAJE ha dit...

Aquest paio hauria d'estar al Zoo.

Tots els cantautors ara em semblen uns timadors.

Jordi ha dit...

Si això no és la cançó reivindicativa, que baje Dios (el de dalt) y lo vea!! N'hi hauria alguna per reclamar el Rosselló i Andorra cantada per la Carmen de Mairena?? O sinó, si ella/ell està enfeinada/t a les festes majors, que hi vagin els Sírex o el Mustangs i reivindiquin l'acord de l'estatut!!

òscar ha dit...

mirar la tele sense solta ni volta, MIREIA.

benvinguda LAIA. exacte: tant preparar consursos públics cercan lletra quan, en realitat, més acurada que aquesta és impossible de fer :)

però, a l'estil dofins TORO, amb passis cada mitja hora per turistes i visitants. una actuació així no pot quedar sols engabiada.

si sirex i mustangs participen JORDI, crec que poquet a poc podrem anar engrescant a tots els nostres tòtems per acabar fent un cedé reivindicatiu. pubicat, està clar, l'11 de setembre.

Salva Piqueras ha dit...

Com diu ma mare, hi ha d'haver gent per tot...

I els cantautors són així perquè sempre van sols i pensen massa i parlen poc. Aquesta seria la definició que donaria la meva filla.

caterinacortes ha dit...

Està clar que frikis n'hi ha a tots els àmbits i la música tal volta sigui una d'aquestes coses que més afavoreix l'aparició d'aquests hehe

Deric ha dit...

és terrible aquesta cançó!!!
Hi ha cantautors amb sentit de l'humor, si no escolta alguna cançó de Jorge Drexler

Eva ha dit...

Ei, això no ho havia sentit mai... sort que tu vas per davant i obrint portes al món...
Salut!!!

òscar ha dit...

doncs la teva filla en sap una estona llarga SALVA. ha aconseguit definir en una frase el que a mi m'ha costat un post sencer.

el frikisme musical s'està reivindicant, ja ara CATERINA, com tot un gènere.

sí que n'hi ha DERIC. és el tó el que, pel meu gust, els mata molts cops.

ull que un dia, tot obrint portes EVA, em trobaré que a l'altre costat no hi res i ... xoffff! :)

fada ha dit...

Veig que amb l'estiu se t'aguditza el bon humor, eh? Fantàstic, sempre va bé "vagarejar" per la xarxa i trobar qui et fa somriure ;) Petons.

bajoqueta ha dit...

Ets la prova que la calor afecta a la gent jajaja. Ai què mal!

Núr ha dit...

bufff... òscar, bunik, vols dir que cal?? espero que cap dels dos darrers que has anomenat arribi a llegir aquestes lletres teves, ja que podrien inspirar-los quan se'ls acabin les bajanades que fan i diuen!

...la qual cosa és força improbable...

- assumpta - ha dit...

José luis y su guitarra?
Que potser li van pendre a Gibraltar i per això està l'home tant encès?.
Quina passió més desmesurada, per déu!
Vols dir que no li va agafar cap cobriment.

òscar ha dit...

el vagareig indiscriminat en periode estival FADA, hauria d'estar subvencionat pel govern. el de gibraltar, per exemple :)

doncs això només ha fet que començar BAJOQUETA. :)

hosti no; retiro el que he escrit! una cosa és la conya i una altra que aquest parell, de veritat, es decidissin a fer una cançó lloant la capacitat colonial d'espanya, NÚr. uffff!

sí que se'l nota una mica massa afectat, ASSUMPTA :)

Esther ha dit...

és veritat. Per quins set sous sempre el cantautor t'ha de fer treure la llagrimeta? Recordo quan estava a Madrid que em van convidar a un concert d'una tal Conchita, i em va deprimir d'allò més. No saps tu pobre noia les seves desgràcies en cançó. I en canvi, vaig plorar d'allò més també al concert de Valls de l'última gira de Lluis Llach...però allò va ser d'emoció. Ai, la norma duval cantant, no! siusplau!!!

jordicine ha dit...

Un crack, com tu! Jo em quedo amb el Sabina. Bona setmana, Òscar.

Grigri ha dit...

ostres ostres ostres... però heu vist amb quina cara diu "españoooool"???
Si es posés més serio es more el paio!!!

sí senyor, quin material noi!

des d'aquí voto a la proposta del Jordi del duet Beth-Manu Guix, que serien com el relleu de la Marina Rossell i el Tomeu Penya...no???
ui, potser ara m'he passat...

òscar ha dit...

epppp ESTHER, vés a saber si la duval, en aquest nou gir cantautoril de la seva carrera, també ens fa caura la llagrimeta. de llàstima, segurament! :)

m'agrada sabina JORDI. estic empapat de les seves cançons tot i que a la persona, per xafarderies que m'han anat explicant amb el temps, no li tinc massa simpatia.

i tant, GRIGRI. el duet rosell&penya ha escrit un abans i un després a la història de la música en català. per cert ... han cantat mai plegats? :)

Delfica ha dit...

Salutacions de nou... la feina als blogs s'acumula que és un contento!!
Video impagable, cançó inefable... momento José Luis per començar el dia.
Peton!!

òscar ha dit...

ostra DELFICA ... no sé jo si el josé luis aquest resulta el més recomanable per començar el dia amb energia. millor un cereals kellog's, no? :)

petoooons!