dissabte, 29 d’agost de 2009

dissabte dissabtet

cada dia té el seu què. molta gent cassa, fins que la mort els hi separi, els matins de diumenge al xocolata amb xurros, no entenen un dijous sense paella o el dimecres resta un dimecres escarransit sinó s’acaba dins una sala de cinema. a casa de mons pares, com això del dissabte-dissabtet no sé (ni m’interessa) com s’ho gestionaven; el sisè dia de la setmana era el dedicat a les mundanals xafarderies.

el clixé diu que els homes llegim premsa del cor a la sala d’espera del dentista o que li fem una lleugera mirada, com qui no vol la cosa, quan cau un exemplar a les nostres mans. el clixé que expliqui el que li vingui de gust però jo, des de ben petit, no entenc un dissabte sense devorar l’hola com qui es fot un plat de canalons: amb ganes.

mirant embadalit aquesta bíblia del paper coutxé, m’he assabentat de les cuites amoroses de la preysler (iglesias, griñón i boyer) abans d’acabar anunciant bombons i porcelanosa, he flipat llegint com carles d’anglaterra li deia a camila parker-bowles que “voldria ser el seu tampax” i indignat veient com inés sastre mai aconseguia encapçalar el rànking anual de les més elegants.

he participat, també, del lent ocàs del principat més glamourós de tots els principats: mònaco. l’exquisit ball de la rossa és menys exquisit des que carolina hi assisteix en companyia del tenaç bevedor de whisky que és el seu marit (ernst de hannover) i el gran premi d’automobilisme és cada cop més ensopit sense els agosarats modelets d’estefania a la llotja.

per tant no és gens d’estranyar que el glamour, ahir nit a l’estadi louis II de mònaco, brillés per la seva absència. el camp era una extensió de terreny òptima pel conreu però insuficient per practicar el futbol: el que se’n diu un patatar. els rivals tenien l’abandonat aspecte dels cassats d’un partit de solters contra cassats però, això sí, pelmes i paparres com els mosquits les nits d’estiu. i, per acabar-ho d’adobar, el pobre touré yayá va dir adéu definitivament a la possibilitat futura de ser pare per obra i gràcia de la dolorosa trepitjada d’una bota rival a la part de l’anatomia masculina més delicada: els nakasones.

està clar que el principat ja no és, ni de bon tros, el que era. el barça conquerí el cinquè títol d’una temporada gloriosa en un partit frenat i gris. i mònaco passarà a la història culer gràcies al gol d’un futbolista que comparteix nom amb el pastor amic íntim de la heidi. lo dit: sense glamour.

però ... a qui l’importa el glamour després d’una temporada com aquesta i tenint l'hola, ara mateix, al meu costat?

36 comentaris:

Clidice ha dit...

marededéusenyor! tu llegeixes l'Hola? doncs fes-ne cròniques que jo si que NO el llegeixo i friso XDDDDDD Pobre Touré Yayà, això si que em sap greu, tan rebufó ell. Hi ha parts de l'anatomia que no cal tocar :)

elur ha dit...

Peedroooooooooooooooo!!! (només falta que algú quan faci el resum del partit posi a la Pe cridant i ja serà per... bé, no se per què)

Mònaco ja no és el que era des que la Grace Kelly (llegeixi's Gràsse Quèlli, com dèia la iaia) ja no hi és i d'això fa un munt d'anys.

És increïble que la UEFA faci jugar un partit en un camp com aquell, és increïble que la UEFA designi un àrbrite com el d'ahir, és increïble que perquè els senyors que remenen les cireres puguin anar a rondar casinos es jugui una final d'aquesta magnitut en un estadi tan ... tan... cutre!
Mònaco és decadent, per sort essent culé li he tingut una especial devoció després de que fa cinc anys van eliminar al madrit galàctic de la xampinyons i ara encara més després de veure com el meu estimat Barça emulava al de les CINC... 5!!!!! copes!

A mi l'únic glamour que m'interessa és el de l'Iniesta al mig del camp! ;)

VISCA EL BARÇA!!!!

Gabriel ha dit...

A diferència del "Díez minutos" o "Pronto", l'HOla és de les revistes del Cuore amb més estil i nivell. (o això diuen!)
Vaja, desconeixia la teva faceta de crític de revistes del Cuore...

Sobre el Pedro, Pedrito...potser és un nom que haurem de tenir en compte a partir d'ara. Qui sap potser en un matí de dissabte ens hem adonat que ha nascut una nova estrella blaugrana en el firmament més enllà del Ibra dels demés.

rits ha dit...

però el glamour de l'hola tampoc ja no és el que era,...

felicitats pel cinquè!

garbi24 ha dit...

Reconec que de vegades també m'encanto amb revistes tipus hola , més que tot perqué no s'ha de pensar ,de totes maneres compenso l'estat de la gespa d'ahir amb la cara dels Florentinos.....juas juas juas , potser asta avui mirare el partit per riure una miqueta....

TORO SALVAJE ha dit...

Cinc copes.
Cinc!!!
:)

I al desembre la sisena, la intercontinental.

Com deia en Puyal "Ja em puc morir"

kweilan ha dit...

Doncs jo ni a la perruqueria puc amb aquestes revistes. I és curiós no llegint-les m'assabento de tot.O de gairebé tot.

Babunski ha dit...

Jo al barber llegeixo el MARCA, com ha de ser en un barber. Quan era petit llegia l'Interviu.

- assumpta - ha dit...

Diria que el post de la Kweilan l'havia escrit jo mateixa. M'ho ha tret del teclat, je,je.

Visca el Barça!!! A veure que farà Guàrdiola amb el Pedrito/Pedro. De moment el nano ho està fent molt bé.

A per la sisenaaaaaaaaaaa!

khalina ha dit...

Quan vivia la meva tieta li agradava comprar revistes del cor a l'estiu. Era divertit a la platja mirar fotos de vestits de nit, cases de somnis... Durant uns anys, teníem una veïna que ens passava les 4 o 5 revistes que es comprava un cop les llegia. Però va morir.

Ara només les miro a la perruqueria o al dentista, tot i que hi surt molta gent que no coneixo. Famosos sense glamour d'aquests que surten a programes de TV a cridar i dir amb qui s'enrotllen i criticar la seva pròpia família.

P-CFACSBC2V ha dit...

Ah, el glamour! S'ha anat evaporant pertot arreu…

Carlos ha dit...

I jo que pensava que ja havies acabat de patir..., ni a l'estiu descanses.
Això de ser seguidor és molt cansat i estressant, ja ja, enhorabona.
Sort que ho amaneixes amb una gran lectura com l'Hola que sinó, no sé com podries suportar-ho.

PD jo quan vaig a casa de la sogra també me les miro, je je.

zel ha dit...

Que visca el barça...i deixa't de holes i lectures i romanços, que no són d'aquest món!

Sílvia ha dit...

Durant el curs mai miro revistes del cor però he de confessar que aquest estiu n'he fullejat alguna, sense emocionar-me en absolut. La veritat és que no em diuen gran cosa...Però, mira, hi ha moments que per passar l'estona...
En fi, VISCA EL BARÇA!

Jesús M. Tibau ha dit...

els dissabtes a la tarda, almenys abans, era típic veure una vella pel.lícula d'aventures. Sovint, quan en fan una d'aquest tipus a la tele, la dona i jo diem: aquesta és una peli de dissabte a la tarda.

Assumpta ha dit...

Doncs jo, quan vaig a la pelu, sempre miro si puc agafar l'Hola perquè és la que té les fotos més xules i més grans :-))

Força Barça!!

Ei!! Ja segueixes la caminada d'en Jordi? Ja porta més de setze hores de marxa!!! :-))

Eva ha dit...

Jo he de reconèixer que d'aquestes revistes només miro les fotos...
Glamour!!! Aix, això amb el temps es va perdent... o no... va canviant...
Salut!!

Àlex ha dit...

Doncs jo sí que si puc, me les miro i em tronxo, sobretot amb els crepats de cabell, amb els tapissats de cortines i sillons, que no lliguen ni amb cordills, i amb fotoxop que els hi apliquen per estar més primes, més guapus i menys vells...
De totes maneres, no entenc d'on ha sortit mai el glamur de Mònaco. Vam tenir la sort de poder anar al partit i ens vam fotre de fàstic en un lloc horrorós, avorrit, sense res a veure, sense res a beure i que recorda més a Marinad'Or que no pas a Hollywood!
Apa, retornats som de vacances!

Violeta ha dit...

Aiiiii, els dissabtes, dissabtets...

:)

Angle ha dit...

El glamour de Mónaco és una d'aquelles entelèquies que mai he pogut comprendre. No li hi he trobat mai el glamour en aquest poble-ciutat-principat-païs-nació. Una família reial antipàtica sense cap mèrit, ni tan sols la Kelly era bona actriu, tot són costes cap a munt i cap avall, un casino i atura de comptar.
Jo quan hi vaig estar de pas, l'únic que hi vaig fer va ser entrar en un supermercat, comprar una barra i una llauna de foiegras i menjar-me-la assegut a una paret. El glamour vessava per tots els costats de la barra.

Albert ha dit...

Realment, poc glamour a Mònaco per la Supercopa. És possible que s'ho guardin per la Fórmula 1.

Pobre Touré, jajaja.
Adéu!...o Hola, segons la revista!

òscar ha dit...

aquí estaré CLIDICE: l'anne igartiburu ja tremola davant la posibilitat que la substitueixi.

i, sobretot ELUR, és increible que el partit el presideixi el sòmines de l'alberto enlloc de la carolina. algú diu (amb mala idea) que estava amb en hannover gaudint d'una happy hour de mojitos!!!

no tinc massa fe, GABRIEL, en aquest jugador. tinc la teoria (txorra, però teoria al cap i a la fi) que els futbolistes amb noms poc llampants no poden triomfar. i pedro, o pedrito, llampant no és que ho sigui massa.

val RITS ... :) però les receptes del final de la revista fan molta patxoca!

són com les barrejes de kikos, pipes, cacauets, etc. no te les menjaries cada dia però un cop a la setmana GARBI, per acompanyar una peli o partit, van d'allò més bé.

amic TORO ... jo segueixo pessigant-me per veure si és cert o no.

és veritat KWEILAN. la tele ha adoptat tant al cor pel seu format que, vulguis o no, te'n acabes assabentant.

al meu barber, BABUNSKI, no li agrada el futbol. deu ser l'únic de tota la ciutat.

com segueixin amb aquest ritme, ASSUMPTA, hauran de posar els títols als banys del camp nou per manca d'espai a les vitrines del museu.

ostra és cert KHALINA ... una de les modes dels darrers anys és rajar dels de la pròpia casa. i això, ben mirat, massa glamourós no sembla.

aquí, a la platja, tot el glamour va fotre el camp ahir a la tarda P-CFACSBC2V.

no-no CARLOS; ara és un patiment subtil que té regust d'after sun i paella.

el barça sí que no és d'aquest món ZEL.

a l'estiu mola el cuore que se'n fot, una mala cosa, dels famosetes SÍLVIA.

pel meu gust, JESÚS, el dsabte a la tarda peliculero té regust a ivanhoe, flecha negra, robin hood i, potser, algun western.

segueixo el que bonament puc, ASSUMPTA, ja que el wifi d'aquí va a estones. ja saps que, sempre que puc, m'atanso als amics anginescs amb devoció lectora!!!

la llegenda urbana diu, EVA, que els homes fem el mateix (mirar les fotos) amb el playboy. ay no ... que s'ha de dir que mires els reportatges monogràfics :)

ostra sí ... i un excès de laca que déu ni do també, ÀLEX. mai he trepitjat mònaco i, pel que he anat llegint, per sort meva diria!

sempre amb camisa nova, VIOLETA :)

ostra ... és que un bon entrepà de foie-gras ben rebossant, ANGLE, és el aradigme del glamour. a mi m'agrada molt, també, el dolç moment de desembolicar el paper albal :)

va ser una trepitjada, ALBERT, de les que fan pupa. molta pupa!

jordicine ha dit...

Jo, com la Kweilan, aquestes revistes lluny, lluny. Abraçada, crack.

elur ha dit...

imagina't, si és que... on anirem a parar!!

Noctas ha dit...

Sóc un amant de les revistes del cor. La Hola la trobo un `pel aborrida. Em quedo més avait amb el Que me dices i Interviu per allò de la dona despullada....en fi crack a dsifrutar de la cultura general....saludus

Trini ha dit...

Noi..., tu ets, indubtablement, l'excepció que confirma la regla!

XDDD

Ah! I de "pedrito" en sentirem parlar, potser més que del paio aquell que té el mateix nas que en Batiatto (és que ara em fa mandra escriure ibraimovic) :P

òscar ha dit...

i anar pel món, JORDI, sense saber de les batalletes del pessebre del paper couxé? :) bé ... segurament se'n pot presindir!

el reducte monegasc ja no és el que era, ELUR.

a més són utilíssimes, NOCTAS, pels formatgets rosses del trivial pursuit.

segur que sí, TRINI. però mentre no és consolida la seva carrera ni se m'oblidin els dibuixos animats de la infantessa; en pedro és el pedro de la heidi :)

instints ha dit...

veus, jo sóc més de Lecturas i Pronto... jjee, i sempre que en tinc la oportunitat les llegeixo, i si cal informo al del costat, jajaja. M'encanten els cotilleos.
Pobre Touré...aix.. (però és negre...jajaja).
I ahir doncs es va notar la bona gespa no? Hem començat bé la lliga!!!

Ballarinadeplom ha dit...

apaaaa
del que ens enterem aquíiii!!!

(jo em poso al dia quan vaig a la pelu, però no en conec la meitat...)

òscar ha dit...

del pronto m'agradaven, INSTINTS, les cartes dels lectors amb tota mena de consultes d'allò més tronades. no sé si encara les fan però, si segueixen, prometo afegir al cistell de la compra del dissabte també aquesta revista.

el meu perruquer, BALLARINA, és una mica sosaines i, a banda de ser l'únic de la ciutat al que no li agrada el futbol, tampoc té tirada per les revistes del cor.

XeXu ha dit...

És la crònica de la Súper Copa d'Europa més estranya de totes les que he llegit...

moontseta ha dit...

^_^

òscar ha dit...

això és el que més em posava del post, XEXU. fer una crònica el més estranya possible i en la que es demostrés que els malalts de futbol i barça el portem ... dins del cor! :)

gràcies per la visita i el somriure MOONTSETA.

Alba ha dit...

ja ja ja ja, molt bon post. La veritat es que sempre son enginyosos. Alguns dies, sense les tradicions es fan estranys.
Salutacions

PD: El cap de setmana escriure un post sobre renovacions dels links que tins. N'eliminaré alguns que están en desus y afegiré d'altres. Estigues aten si vols que t'inclogui.

el paseante ha dit...

Òscar, hauries de mirar a l'Hola si el Touré Yayá té fills. Jo diria que ja és pare.

òscar ha dit...

estaré ben atent ALBA.

sort si ja ha avançat la feina PASEANTE perque, després de la gleva-trepitjada que li van fotre, poca ampliació familiar crec que pugui fer. quin mal, mare de déu!