dimarts, 1 de setembre de 2009

els aixafaguitarres

aixafaguitarres: persones i coses que consagren bona part de la seva existència a aigualir prèviament la festa del veí pronosticant, agosaradament, que la festa no serà altra cosa que un sepeli.

des de la gènesi dels temps sempre hi ha algú que fa de l’aixafar guitarres el seu modus vivendi i operandi. com massa partícip de la gènesi dels temps no en vaig ser, m’he de limitar a esmentar als professionals d’aquesta mena d’esclafat que he anat coneixent els darrers anys.

un dels exemples humans més empipadorament carregadors és l’avuinotriomfem. l’individu (no se’l pot anomenar d’altra manera) que, quan ja erets ben guarnit i perfumat per arrasar a la disco entre la parròquia femenina, et destrempava asseverant que aquella nit la deglució de rosques brillaria per la seva absència. normalment encertava, tot s’ha de dir, però això no el legitimava per treure’t la il•lusió.

en un terreny gastronòmic més literal hi està l’hemfetcurt. és el que, quan ja has sortit i abonat un compra estratosfèrica del caprabo per la calçotada o costellada de torn, afirma que dues ampolles de vi negre per barba no seran suficients o un ramat de xais (amb pastor i gos d’atura inclosos) faran passar gana a un grup de deu persones. els hemfetcurt, per tal de donar validesa a la seva teoria, segueixen menjant xai i bevent vi mentre la resta fa estona que està amb el moscatell i el whisky.

i, finalment, en una recopilació tan pintoresca com aquesta no pot mancar-hi l’estaràplé. un dels aixafaguitarres per excel•lència que té la mà trencada vaticinant que el restaurant al qual vols anar no hi haurà taula (ni que la tinguis reservada), tampoc entrades pel cinema o teatre i que, fins i tot, tenint vol per viatjar a les canàries et quedaràs al prat per culpa de l’overbooking.

el paradigma aixafaguitarrista amb el que no trago, el que miro de combatre amb més força i vehemència, curiosament no és de natura humana. l’anomenaria tejodescomodijoherodes i sol apareixer, sí o sí, a finals d’agost primers de setembre, en forma de núvols i pluja quan encara ets de vacances a la platja.

contra el tejodescomodijoherodes crido a la família a les barricades. faig pamflets, en la clandestinitat, propagant que sense la dictadura dels núvols es viu molt millor. encapçalo manis per la sorra cridant, junt amb uns quants guiris que massa cosa no entenen, “pluja pel camp, sol pel litoral” i organitzo roms cremats a la platja en els que interpretem, una mica pets i sota l’empara d’una guitarra no aixafada, grans temes com “no nos moverán”, “resistiré” (duo dinámico) i el “i
will survive
” de gloria gaynor.

a mi ni el cel ni els núvols m’aixafaran avui la guitarra. la festa de la platja no serà cap sepeli i menys encara quan, tot i el plugim que va caient, hi estic amb tot el pack-beach complert. quan acabi de mullar-me sobre mullat al mar, confirmi que jugar a pales sota la pluja té un interès afegit i m’assegui damunt d’una tovallola que ha perdut la seva funció d’assecat, llavors miraré desafiant al núvol més gran i gris que hi ha tot dient ”te jodes, chaval, como dijo herodes”.

després ja aniré a la farmàcia buscant alguna cosa pel refredat. amb paraigües, és clar.

60 comentaris:

Clidice ha dit...

rodó ;P he rigut molt :D Gràcies :D

estrip ha dit...

resisteix contra els aixafaguitarres, vinga!

Rita ha dit...

Genial! hahahaha

Molt bó!

Això sí que és ser optimista, nano!

Ferran ha dit...

Ei Òscar, pensa que aquest tejodescomodijoherodes té una altra variant: la de l'aixafaguitarres que apareix, efectivament, a finals d'agost - principis de setembre, per recordar als seus congèneres en estat de shock post-vacacional que ell encara és de vacances!! ;)

Núr ha dit...

Òscar, ets un as!!! Brillant, com sempre, i rodó, com cada article! Sí, senyor! Em poso el barret per poder-me'l treure davant teu! :D Quin tip de riure, sobretot perquè he reconegut algú del meu voltant entre els tipus d'aixafaguitarres descrits! I el més trist és que tens taaaanta raó!

Pel que fa a la teva lluita contra en tejodescomodijoherodes, m'ha semblat sentir-te esternudar fa un moment? hehehe Hi ha batalles que les tenim perdudes, sobretot aquesta del canvi de les estacions. Tot i això, si ens esforcem a rebentar el medi ambient, segur que algun dia aconseguim que sigui estiu tot l'any! :S

kweilan ha dit...

Jo odio aquesta gent que sempre veu la part negativa de les coses...he rigut molt. Un escrit genial!

P-CFACSBC2V ha dit...

Que bo!!! :-D Però, un moment, avui vols anar a la platja? Avui no triomfaràs, home! I faràs curt, i estarà ple!!!

Violette ha dit...

M'has fet pensar en un cantant que, en els seus inicis, abans de sortir a l'escenari sempre deia : hoynovendránadie...
A mi també m'has fet molt riure!!

garbi24 ha dit...

Tu aguanta , home , que per el que queda a'estiu cada minut de platja es or . Però ojo amb la grip A .

TORO SALVAJE ha dit...

Així m'agrada resistint.
Ni grip ni res.
Tot es mentida.

Montse ha dit...

ets bo de nassos (bé, dic "nassos" pq és horari infantil i com q faig la feina q faig s'han de guardar les maneres, però en realitat, penso "coll..." XD)

i tens més raó que un sant!!!

rits ha dit...

i no t'agrada banyar-te al mar quan plou? (no amb tempesta, però si polvent) és una sensació fantàstica!

a mi que no m'agrada la calor, aquests dies serien fantàstics si no hi hagués aquesta xafogor immensa. L'aigua encara és calenta, hi ha poca gent a la platja i el sol no crema. De tant en tant una nuvolada, alguns dies la mar revolta una mica i la sensació d'aprofitar els útlims dies de platja.

per mi són el millor.

a més, no et pots queixar, que aquest agost ha estat de solarium fins a gairebé l'últim dia!!!!


i si, els aixafaguitarres fan moooolta ràbia! (de vegades, m'incloc, doncs d'aquí poc començó vacances!)

elur ha dit...

ai mareta quin riure!!!!
em trec el barret Òscar!!! ets un crack! perdò, ets el putu crack!! ;)

Lansbury ha dit...

MOLT BO un bes molt gran i una carcalla com les que he pegat muas

Assumpta ha dit...

T'has oblidat els faremtard!! jajajaja

Ara, amb la meva "desfatxatesa" habitual diré: "què bé si plou una mica" jajaja

Abaix la caloooor!! :-))))

Albert Lloreta ha dit...

Oh, quin riure aquest post! 10/10. Per què no escrius en algun diari?

kika ha dit...

molt bo, molt bo.
estic amb el ferran: l'aixafaguitarres que ell anomena ho és i molt :-D

Trini ha dit...

Sublim! Genial! Brutal!
Avui començo el dia sense permetre que res ni nigú m'aixafi la guitarra!

Com he rigut...! Ets el meu ídol, Òscar! XDDD

Trini ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
òscar ha dit...

gràcies a tu, CLIDICE. jo també he rigut molt fotent-li al rom cremat mentre cantava hits de la resistència :)

serà dur, ESTRIP! avui segueix el cel tapat i dubto que pugui tornar a enganyar els guiris per manifestar-se enlloc d'anar a visitar l'obra gaudinianna a barcelona.

diga-li optimista, RITA. o diga-li, a jutjar per la tos que llueix el nen, inconscient.

aquesta és una tipologia, FERRAN, que ara mateix presenta escasos exemples. la platja és buida :) ... fins que jo, ben esmorzat, hi torni :)

merci NÚR. i millor no em donis idees que, posats a escollir, entre fer bandera de l'ecologisme i fruir d'un estiu permanent, gairebé segur que opto per l'opció 2. tinc un desodorant en spray que fa tota la pinta d'esmicolar la capa d'ozó en un pis-pas :)

gràcies KWEILAN. al menys, podrien veure el got mig plé algun que altre cop, oi?

l'home tenia confiança en el seu talent cantaire, VIOLETTE. segur que ha tingut un estiu farcit de bolos :)

ho intento, GARBI. cada cop que em llenço al mar gairebé l'acarono com un nadó i la faig tota mena de mimos i carantonyes.

els mass media que, a l'estiu, no saben que inventar-se per farcir les planes dels diaris TORO.

:) MONTSE! el meu nen (que també utilitza paraules d'horari infantil) dels c-ll-ns en diu nakasones. crec que ho ha tret d'un programa estil humor amarillo que fan per tele.

ha estat un agost tremendu, RITS. el bronzejat de julio iglesias té molt a envejar del meu :)

gràcies ELUR. doncs també llueixo llum pròpia, en forma de xurrusque epidèrmic, com en gusiluz.

merci LANSBURY. agafo petons i carcalles i me'ls enduc a la platgeta ara mateix.

ohhhhh ASSUMPTA ... sabia que iniciaries un motí entre els guiris covençent-te'ls per gaudir de la fresqueta visitant passeig de gràcia i rodalies. què fort! :) això és, gairebé, una mena de guerra fraticida entre germans anginescs :)

gràcies ALBERT. no sé ... jo ja em postulo com a candidat des d'aquí però, de moment, no hi ha manera que em cedeixin un petit espai per dir quatre collonades.

KIKA, però si us estic cantant, des d'aqui, tota mena de cançons ridícules per tal d'animar-vos la reentreé :)

merci TRINI! soc el teu ídol perque no m'escoltes cantar :)

XeXu ha dit...

Quin paio, això és un excés d'orgull, no trobes? És que per mi seria perfecte com a excusa per no anar a la platja!

Ja no sé si és per hipocondria emocional o què, però em sembla que em reconec entre algun dels teus aixafa-guitarres... que malament, no?

Albert ha dit...

Molt bo!
A mi m'agrada més dir "aiguafestes" i en castellà dir "aplastaguitarras" jeje.
No et refredis!
Adéu!

Esther ha dit...

i tant òscar!!! Que ningú (ni les inclemències meteorològiques) t'aixafi la guitarra!!!!
petons, i ja convidaràs a frenadol :)

Grigri ha dit...

Que bo!!! la veritat és que a casa meva hi ha tradició familiar de predir maldats com les de lestaràple.. és un tema que toco molt d'aprop!!!
Murphy ha fet molt mal, ha acabat minant l'optimisme de molts individus!!!

Daixonsens, si necessites alguna cosa pel refredat, et puc donar l'adreça de la farmàcia-futurista!!jeje..

polaroid mental ha dit...

no et preocupis que encara vingui algun nuvarrot encara tenim calor per estona. si no, recorda la frase que diuen alguns a finals d'octubre "aquest pas tindrem que menjar-nos les castanyes a la platja"

instints ha dit...

doncs ho trobo molt bé de jugar a pales sota la pluja, clar que sí, i si encara estàs de vacances, aprofita-les. M'ha encantat l'escrit, i que tens tota la raó, sempre hi ha el típic que li fotries 2 revesos (d'aquells que em fotia la iaia quan feia alguna malifeta) i que desitges que es quedi al lloc i no vingui més. Coi de gent!!! Petonets!!

Eli ha dit...

Collonut!!!
Que res ni ningú t'axafi la guitarra, noi!!!
Et mereixes un calor"que-tetorras!!!"
i un solarro tot per tu sol!!!
:-D

niña de azucar ha dit...

jajajaja genial! i tampoc fa res que et refredis per haver anat a la platja amb pluja...pensa en la meva faringitis per culpa de tornar a la feina.

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
ja,ja, molt ingeniós. Són uns especìmens comuns, sense previsió d´extinció.
salutacions
sílvia

Eva ha dit...

D'aquests sempre se´n troben... però trobo que encara són divertits... quan els coneixes clar...
He rigut molt...
Salut!!!

ddriver ha dit...

preparat doncs per el refredat, porto dos setmanes i no marxa el cabro

DANI ha dit...

No sabria a quin grup incloure'm. Potser pertanyo a tots plegats, tu ja ho saps.

Ara estic lluitant amb el "segurquedeatambéesdespertaalessis"

;))

Assumpta ha dit...

Ja se sap que els germans es barallen molt jejeje

Mamaaaaaaa l'Òscaaar no voool que marxi la calooooor

òscar ha dit...

el més important és que hi hagi un model, XEXU; sigui per no anar o anar a la platja. crec que jo he sigut algun dels aixafaguitarres descrits en determinats moments.

el solet, de moment, em cuida del possible refredat ALBERT.

rooooooooooooonda de xupitos de frenadol per tothom. arriba, abajo, al centro i p'adentro ESTHER. ull que això fa tota la fila de pujar molt.

siiiiiiiiiiiii GRIGRI. vull anar el pont de la mercè al carib. si primer posem a la seva màquina una tarja visa fosa, segur que després en sortirà una de nova, llampant i em fons per parar un carro.

la frontera entre el torradet i el xamuscat és molt fina i sutil, ELI. jo estic, ara mateix, en aquesta frontera :)

potser dilluns, NIÑA DE AZUCAR, m'he de fer una autotarja excussant la meva assistència a la feina pel refredat :)

tampoc són mala gent els aixafaguitarres, SÍLVIA. de fet, si ets de bon humor et fan somriure amb les seves previsions agoreres.

merci EVA. sí-sí, són divertits i, per les costellades, t'obliguen a agafar tant de menjar i beure que l'alegria està del tot garantida.

ànims DRIVER! has provat en rostir-te al sol? :)

tots tenim algun tret aixafaguitarresc DANI. però són trets simàtics. tant o més que el que ara pateixes i al que, segurament, sols hi afegiria al final "........tambéésdespertaalessisperfotre". abraçada xatooooo!

mamaaaaaaaaaaaaa, L'ASSUMPTA ha fet fora tots els amics guiris que eren cantant amb mi a la platja. buaaaaaaaaaa buaaaaaaaaaa buaaaaaaa

jordicine ha dit...

Resistència, sempre resistència. Una abraçada, ÒSCAR.

Efrem ha dit...

Ahahahah sí nano! Al que te les coses clares no li xafen la guitarra tan facilment. Revolució de la voluntat!

_MeiA_ ha dit...

A cada colla hi pots trobar algun cas descrit aqui... a la nostre, personalment, no hi falta mai un "faremcurt"... tenen tanta por de fer curt amb alcohol... que els burricassos es gasten 100 euros només amb ampolles!! sort que les noies anem a part... jejeje

Violeta ha dit...

Aiiiiii....quin riure!!! Ets molt bo, Óscar.

khalina ha dit...

A mi també m'ha fet molta gràcia tot el post. I és que per desgràcia tothom té un amic o conegut o familiar (llavors és més empipador desfer-se d'ells) aixafaguitarres.

Deric ha dit...

espero no trobar cap d'aquests durant les meves vacances!

Lula ha dit...

Com sempre... la claves noi!

Petons

Els del PiT ha dit...

És ben dura la vida dels que estimeu torrar-vos al sol, eh?
hehehe...

òscar ha dit...

un comentari ben maratonià, JORDI. :)

amb revolucions d'aquesta mena EFREM, he de reconèixer que poquetes coses variaran al món.

100 euros en priva, MEIA??? semblen força simpàtics els nois de la teva colla :)

més que el foie-gras la piara, VIOLETA? ara estaré tot el matí amb la cançoneta del foie-gras al cap! :)

el zènit dels familiars aixafaguitarres està en qualsevol dels àpats nadalencs, KHALINA. alló sí que desenvolupen tot el seu potencial.

estaràs com el rei del mambo a eivissa i formentera DERIC. passa-ho bé!

gràcies LULA! em queden ja poquets dies per seguir clavant-la de vacances. miraré de clavar-la pencant una mica i, això sí, amb bona cara.

estem en aquest món per patir, SERGI. ser esclaus de l'astre rei no és gens fàcil :)

Cris ha dit...

òscar, son les 9 i poquet el matí, estic al meu "despatx" i m'han cridat l'atenció per aquest somriure quasi bé escandalòs.... ais, deu, com em mola començar el dia amb una rialla!!!! Gràcies i gràcies per aquest magnífic text, i, si us plau, passa dels "aixafaguitarres-encara-que-tinguin-més-raó-que-un-sant" :D Salutacions!!!

Mireia ha dit...

upps! Jo sempre dic que faig curt de menjar. Ho juro, canviaré!!!

Bolero ha dit...

Visca l'optimisme!!!
Un petonàs Oscar!

el paseante ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el paseante ha dit...

Em sembla que has fet curt amb aquest post, noi. Aquesta vegada no triomfaràs.

òscar ha dit...

doncs això d'estar rient-li a l'ordenatta, CRIS, m'ha passat un grapat de cops al despatx i, el millor, és la cara atònita de la resta de la coleguilles que et miren amb cara de "aquestavuinoshapreslamedicacio". :)

nooooooooooo MIREIA: gràcies als "hemfetcurt" ens posem com el kiko de menjar i beure.

petonarrooo BOLERO. l'optimisme, tot i que a vegades costi, sempre per bandera.

PASEANTE tocaria, llavors, dir-me a mi mateix, en un monòleg interior dels que deixen empremta, que em "jodocomvadirlherodo", oi?

òscar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Wayfarer ha dit...

Boníssim aquest post! Igual que el teu bloc!Després d'una inactivitat et torno a llegir! Salut

fada ha dit...

I tu, bon culé, també deus sentir molta ràbia contra els aixafaguitarres que cada inici de temporada vaticinen un desastre esportiu (després guanyem cinc copes, però no té massa mèrit perquè era fàcil i ja veuràs com aquest any res de res perquè són unes pepes i bla bla bla) Continuo? No cal, oi? Petons ;)

òscar ha dit...

molt bones WAYFARER. tots una mica, de blocs o vacances, hem estat una mica inactius aquestes darreres setmanes. ara toca tornar a l'activitat amb un somriure a la cara.

els mateixos culers, FADA, fent gala d'un canguelis sense massa sentit, som molts cops uns aixafaguitarres de campionat.

Carlos ha dit...

Gràcies per fer-me riure, cosa que després d'un inici de tornada a la feina bastant desastrós té molt de merit.
Ah!! jo m'afegeixo a l'Assumpta una mica d'aigua i fresqueta si us plau.
Salut.

òscar ha dit...

gràcies a tu per passar per aquí. el que és un desastre al principi, acaba sent la pera al final CARLOS.

Natàlia ha dit...

jajaja a mi em puteja el "escapdesetmanaiplou"!!!! jejeje De totes maneres, t'entenc perfectament!!

lisebe ha dit...

jajaj m'ha fet molta gracia "eltejodesconmodijoherodes", es veritat que sempre que vols acabar l'estou i les vacances apareixen els nuvols per fer-te la vida imposible.. això de fer-li la guerra.. i a las barricadas" (com El Padrino) es l'ideal.. Òscar pero malgrat tot noi ja s'acaban.. aprop tenim la tardó sense remisió. jo soc "laaguafiestas" de torn, que quan veu que s'acaba l'estiu veig que aprop a final d'aquest més tindré un any més i m'agafa la depre noi que farem..

Petonets guapissim

òscar ha dit...

òhhhhhhhh NATÀLIA, m'havia oblidat aquesta zènit aixafaguitarrista.

què va, LISEBE. això d'anar fent anys tots els blocaires ho portem perfectament. com una rossa és poc! petoooons!

myself ha dit...

No sé entraria dins dels aixafaguitarres però també hi ha els jat'hovaigdir... que emprenyen també jeje.
Encara ha aguantat el temps, has fet sort i tot!
Petons!

òscar ha dit...

i encara segueix MYSELF. avui mateix ... de cap a la platjaaaaaa!