l'oasi mitocondrial

les ciències naturals, filantròpiques com són amb l’ésser humà, porten anys regalant-me un reguitzell de paraules de les que escassament en conec el significat però agradables d’encolomar dins d’una conversa tot i que no vinguin al cas. mots com fotosíntesi, sotobosc, quilopond i quilopondímetre, estronci i sistema penibètic (per citar només alguns exemples) són termes que utilitzo, al menys, un parell de cops l’any. perquè sí. perquè em dóna la gana.

la nineta dels meus ulls és, però, la paraula mitocòndria. el primer i únic tatuatge que recordo haver lluït és el de la captivadora mitocòndria al palmell de la meva mà esquerra. l’amenaça, durant mes i mig, d’un examen sorpresa obligant a dibuixar-la a ella i les seves parts en un full din a-4, va tenir-me la mà bruta tota una avaluació. hi ha paraules que marquen, i aquesta va marcar-me a mi força menys temps que a la professora que, merescudament, encara ara deu seguir sent anomenada com “la mitocòndria”.

igual que amb les natus, em passa amb el llenguatge associat al mercat borsari. no entenc un borrall de la informació que faciliten teles i diaris i les seves gràfiques sols tenen un mínim significat si les contemplo intuint el perfil d’una etapa de muntanya del tour de frança però, això, no és un obstacle perquè citi l’ibex-35, el down jones i les opes hostils (per citar només alguns exemples) com si les tingués cada migdia dinant a taula.

escarxofat a la platja en aquelles hores que cap metge amb un dit de seny recomana trepitjar-la, i amb el sol caient a plom damunt el meu caparró, constato algunes particularitats en el parquet platgil d’aquest estiu.

davallada històrica dels patins amb tobogan i les gandules producte, sens dubte, de la desacceleració soferta per moltes economies familiars. opa hostil de les massatgistes xineses que monopolitzen ara una cartera de clients abans en mans de venedors de gelats i llaunes de birra. puja de dos punts, a l’ibex-35, dels reproductors d’mp3 a les orelles dels banyistes en detriment d’un dels valors segurs del mercat estival: el lloro a tota castanya amb èxits d’en georgie dann i las grecas (patrimoni d’inversors de tota la vida) o amb el hits dance 2009 (nous inversors).

la calor m’estaborneix. però encara crec distingir una alemanya, amb moltes més hores de sol que jo, en el que clarament sembla un procés de fotosíntesi amb totes les de la llei. dos senyors jugant a pales lluint un veritable sotobosc al pit en el que, de ben segur, hi podríem trobar plantes de fulla caduca, perenne i caducifòlia. un clon del piranya de verano azul fent la bomba des d’unes roques amb una força de l’hòstia de quiloponds i una noieta escampant-se crema protectora als dos cims més paradigmàtics del sistema penibètic.

ni la forta calitja ni les al•lucinacions mentals transitòries fan que desitgi fugir d’aquesta platja en la que passo les vacances. ni tan sols quan, en anar agafar l’ampolla d’aigua fresca, crec intuir al palmell de la meva mà esquerra, en boli bic blau, un miratge en forma de captivadora mitocòndria. tota mona ella amb la seva membrana interior, l’exterior, la matriu i les crestes.