dilluns, 17 d’agost del 2009

l'oasi mitocondrial

les ciències naturals, filantròpiques com són amb l’ésser humà, porten anys regalant-me un reguitzell de paraules de les que escassament en conec el significat però agradables d’encolomar dins d’una conversa tot i que no vinguin al cas. mots com fotosíntesi, sotobosc, quilopond i quilopondímetre, estronci i sistema penibètic (per citar només alguns exemples) són termes que utilitzo, al menys, un parell de cops l’any. perquè sí. perquè em dóna la gana.

la nineta dels meus ulls és, però, la paraula mitocòndria. el primer i únic tatuatge que recordo haver lluït és el de la captivadora mitocòndria al palmell de la meva mà esquerra. l’amenaça, durant mes i mig, d’un examen sorpresa obligant a dibuixar-la a ella i les seves parts en un full din a-4, va tenir-me la mà bruta tota una avaluació. hi ha paraules que marquen, i aquesta va marcar-me a mi força menys temps que a la professora que, merescudament, encara ara deu seguir sent anomenada com “la mitocòndria”.

igual que amb les natus, em passa amb el llenguatge associat al mercat borsari. no entenc un borrall de la informació que faciliten teles i diaris i les seves gràfiques sols tenen un mínim significat si les contemplo intuint el perfil d’una etapa de muntanya del tour de frança però, això, no és un obstacle perquè citi l’ibex-35, el down jones i les opes hostils (per citar només alguns exemples) com si les tingués cada migdia dinant a taula.

escarxofat a la platja en aquelles hores que cap metge amb un dit de seny recomana trepitjar-la, i amb el sol caient a plom damunt el meu caparró, constato algunes particularitats en el parquet platgil d’aquest estiu.

davallada històrica dels patins amb tobogan i les gandules producte, sens dubte, de la desacceleració soferta per moltes economies familiars. opa hostil de les massatgistes xineses que monopolitzen ara una cartera de clients abans en mans de venedors de gelats i llaunes de birra. puja de dos punts, a l’ibex-35, dels reproductors d’mp3 a les orelles dels banyistes en detriment d’un dels valors segurs del mercat estival: el lloro a tota castanya amb èxits d’en georgie dann i las grecas (patrimoni d’inversors de tota la vida) o amb el hits dance 2009 (nous inversors).

la calor m’estaborneix. però encara crec distingir una alemanya, amb moltes més hores de sol que jo, en el que clarament sembla un procés de fotosíntesi amb totes les de la llei. dos senyors jugant a pales lluint un veritable sotobosc al pit en el que, de ben segur, hi podríem trobar plantes de fulla caduca, perenne i caducifòlia. un clon del piranya de verano azul fent la bomba des d’unes roques amb una força de l’hòstia de quiloponds i una noieta escampant-se crema protectora als dos cims més paradigmàtics del sistema penibètic.

ni la forta calitja ni les al•lucinacions mentals transitòries fan que desitgi fugir d’aquesta platja en la que passo les vacances. ni tan sols quan, en anar agafar l’ampolla d’aigua fresca, crec intuir al palmell de la meva mà esquerra, en boli bic blau, un miratge en forma de captivadora mitocòndria. tota mona ella amb la seva membrana interior, l’exterior, la matriu i les crestes.

58 comentaris:

Sergi ha dit...

Però tu no ets dels que no t'agradava la platja? No m'estranya que estiguis mig estabornit... Jo com a bioquímic que sóc te'n podria explicar quatre coses de les metocòndries, però no ho faré perquè potser serà l'única oportunitat a la vida que tindré de ser el primer a comentar-te un post, i m'he d'espavilar!

Jesús M. Tibau ha dit...

compte, que massa sol al cap pot tenir conseqüències definitives per a la teva capacitat de racioncini

Carlos ha dit...

Deu ni do, i tot això a ple sol. ni de vacances deixes de pensar i és d'agrair perquè amb la que està caient llegir alguna cosa refrescant i amb gracia és per agrair i molt.

Que vagin de gust les vacances.

Salvador Macip ha dit...

Jo em guanyo la vida polaritzant i despolaritzant mitocòndries (entre moltes altres coses). Em fa gràcia que algú se'n recordi del pobre orgànul.

khalina ha dit...

jajaja, quines idees! A mi segons quines paraules se'm van oblidar jaja.
Vigila amb tan sol. A veure què pots acabar dient. Igualment, no deixis de dir-nos el que et passa pel cap a la platja

Rita ha dit...

No sé què diuen els metges del sol! Si a tu et va de meravella, la de coses que t'ha fet pensar l'escalforeta!

Com sempre, molt bo!

Deric ha dit...

la platja atonta molt...
jo sóc de lletres pures així que amb tot això de la mitonosequé em perdo.

òscar ha dit...

i jo XEXU, que tenia una oportunitat única a la meva vida de saber què coi és la mitocondria, hauré d'esperar quaranta anys més? grrrrrrrr!

racio...què, JESÚS? no serà un altre d'aquests mots associats a les ciències naturals, oi? :)

gràcies CARLOS. buscar l'ombra és una de les corrents filosòfiques de més força aquest estiu.

contxos SALVADOR: ara vas i inclous això del polaritzar. la llista és cada cop més àmplia!

no ho faré, KHALINA. això del wi-fi sumat al temps de lleure és la pera llimonera!

sort que de tant en tant em remullo RITS. però no descarto ocupar el palmell lliure de la mà dreta amb el miratge d'una asintota. :)

coincidim amb tot, DERIC. sóc de lletres, la platja m'atonta (tot i que no en prescindeixo gens) i amb la mitocòndria em perdo a base de bé :)

Garbí24 ha dit...

Sembla que el sol et va be per escriure , doncs t'ha quedat rodó.
Encara penso amb les muntanyes del sistema penibetic ;)

JJMiracle ha dit...

Potser sí que hauria d'anar a la platja de tant en tant, ni que fos per fer reflexions un quart de bones que aquestes… I sort que encara no has entrat en el món de les matemàtiques, que també hi ha cada nom…!

nadeia ha dit...

Jo també m'havia tatuat la mitocòndria a la mà esquerra, tot i que ningú no hauria endevinat què coi era allò perquè la travessaven tot de fletxetes indicant el nom cadascuna de les parts. Donaven per molt les mans en època d'exàmens...
Molt bona la descripció de l'escena del piranya i els cims penibètics! He rigut molt :)

Clidice ha dit...

te'n regalo una altra "soluto" ^^ també tot un trimestre i una monja batejada com a "la soluto". Si ej keee tots tenim un passat. Ben lligat el text :)

Núr ha dit...

hahaha! No entenc per què mitocondri també és l'única part de la cèl·lula que recordo d'aquella època... Hi tinc també alguna anècdota divertida a classe, que ara no explicarem, així que deu ser això. D'altra banda... com és que a tu et van dir que era femenina????? XS

Les Coses són com Som ha dit...

Jo vaig flipar, quan a 1r de carrera de mestra em va tocar estudiar anatomia i fisiologia i em van explicar tots aquests noms impossibles. Venia de lletres, i potser feia més de 15 anys que no sentia a parlar d'això, quan la resta de companys de classe sí. He de dir, que la mitocòndria, el reticle endoplasmàtic i les membranes, no les he oblidat. A mi també mhan dit que és femenina...

Ferran Porta ha dit...

Tu tenies "la mitocòndria", jo tenia "la fusa": era una mestra empolaïnada com no n'hi havia altra, i entre concert i concert de flauta (ai, "En un mercado persa"; quins records!) ens dutxava amb els quilos de polvos que s'estenia per tota la cara...

A la platja en hores desaconsellables, Oscar?? No facis el tonto, que et volem aquí donant-nos material per molt de temps!

Assumpta ha dit...

Però Òscar!! les xuletes no es poden fer mai a les mans!! Si t'enganxa el profe no tens res a fer, allí mateix està la prova!! Les xuletes SEMPRE en Kleenex, que permeten llegir (mentre fingeixes tos o esternuts) i, quan ja has tret la informació, et moques com si res i guardes la prova del delicte a la butxaca... Apa! a veure qui és el maco que et diu que li ensenyis el mocador brut...

Jajajaja XeXu si us plaaaaaaaau, explica’ns què és una mitocòndria d’aquestes, home, que jo tampoc ho vaig aprendre mai. Jo era de les que sabien bé que era el “sujeto”, el “predicado”, els “complemento directo, indirecto, circunstancial de...” (en castellà perquè m’ho ensenyaven així, què hi farem!)

Per cert jajaja a l’Òscar sí que li agradava la platja (cosa incomprensible) a qui no li agradava gens ni mica era al Jordi de la Banyera d’aigua freda (Memòria privilegiada Assumpta bloggera, al seu servei)

Jordi Casanovas ha dit...

jo vaig haver de memoritzar alló de:

el cuadrado del primero, más el doble del primero por el segundo, más el cuadrado del segundo.

Jordicine ha dit...

Jo ho veig com en Tibau, el sol ens afecta a tots. Ja ja ja. Una abraçada, crack.

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Si sota sol escrius així de raonat, què déus fer a l´ombra? Caram!
salutacions
Sílvia

Babunski ha dit...

I què en penses de la paraula "difeomorfisme"? A mi em va marcar molt.

Esther del Campo ha dit...

I què me'n dius dels cefal·lòpodes i els equinoderms? Això ho vaig aprendre a 5è de primària i mai més no ho he oblidat.

Ai, és com si fos ahir quan calcava els mitocondris del llibre de text i les deixava ben acolorides amb els plastidecors... Però jo recordava el mitocondri més rodonet, eh! (ja veus quina bona estudiant de ciències, que ni sé quina forma tenia un mitocondri...)

Ma-Poc ha dit...

A vegades hi ha paraules que ens marquen encara que, a priori, haguessin de ser unes desconegudes. Mitocòndria és una de les bones ;)

òscar ha dit...

no sé ón he escoltat (potser m'ho invento, GARBI) que el sol és vida. doncs per aquí, hi ha un grapat de sistemes bètics i penibètics oferint-se a la vida.

les campanes de gauss, l'f(x) és igual a zero i les asíntotes són més difícils d'encolomar a les converses P-CFACSBC2V.

és que no vas veure NADEIA el veritable tsunami que va provocar el contacte del cos piranyil amb el mar. mai s'havia vit tanta onada a santa susanna.

s'haurà de fer un recull de malnoms de professors CLIDICE. en tinc uns quants: mitocòndria, peggy, beggintoreadsi-us-plau, xino, yumi, venganvà, vil...

potser perquè el nom impacta NÚR. a mi me'l van ensenyar en versió femenina. pel que he anat llegint per aquí, hi ha certa discrepància en anomenar-lo/la.

són d'aquelles denominacions INSTINTS que es queden a la memòria. per rares i enrevesades.

el sol em carrega les piles FERRAN. a la meva escola el hit-flauta era el dans le pont d'avignon. mai vaig saber tocar-lo!

jo era un temerari txuletil ASSUMPTA. així aconseguia barrejar examen amb un cert risc :) a tu no et calen les cues de pansa: ets una màquina de memòria bloggera.

posats a memoritzar, JORDI, la taula periòdica d'elements químics s'emportava la palma compartint lidertage amb el poema de la vida es sueño.

estic agafant un coloret, JORDI, que serà l'enveja de tots els barcelonins :) miraré de posar-me un barret!

a l'ombra m'hi faig unes becaines SÍLVIA que no se les salta un torero! :)

hosti BABUNSKI, aquesta és de nota. ara miraré la wiki a veure que en diu d'aquest "palabro"!

les denominacions animals, ESTHER, semblen fetes ben bé perquè un s'embarbussi. i la de les plantes en llatí ja són, directament, una presa de pèl!

jo temia l'examen mitocondrial de mala manera MA-POC. i ara, veient el senzill dibuixet, em pregunto: calia txuleta per aquesta fava amb quatre cosetes de no res? :)

núria ha dit...

Descobreixo el teu blog; em fas somriure; m'agrada. Diria que les mitocòndries se'm posen contetes i tot. Gràcies per avisar que a l'era del mp3 ja no hi han lloros estridents a la platja. Potser hi tornaré!

Joana ha dit...

A mi m'apassionen molts noms de biologia o medicina...
Però encara tinc al cap el muscle "esternocleidomastoideu" i " l'àcid desoxirribonucleic" i això que em va costar aprendre'ls! :)

el paseante ha dit...

M'agrada com vas lligant aquest post amb imatges potents associades a les paraules difícils. Em quedo amb la noieta del sistema penibètic.

I aquest dissabte, a la Barceloneta, hi havia un tipus (amb un veritable sotobosc al pit i farcit de tatuatges) amb el lloro a tota potència, mentre passaven els del "agua fresca, servesa, biir".

Deus anar a platges "pijes" on predomina l'MP-3 i les massatgistes xineses.

òscar ha dit...

gràcies per la visita NÚRIA. si tornes fés un cop d'ull abans: sempre hi ha nostàlgics del passat que segueixen, erra que erra, amb en georgie dann a tot drap. :)

o l'adn! com molava! i també allò del mínimo común múltiplo i el m´´aximo común divisor JOANA.

la penibètica porta tota la setmana aquí, PASEANTE. l'imatge de la barceloneta m'agrada (soc massa malalt de platja, ho sé) però ara, amb el que m'ha costat agafar-les aquest any, prefereixo no moure'm de santa susanna.

Angle ha dit...

Jo gairebé no recordo res de les classes de biologia, però mai oblidaré el entranyable Glomèrul de Bowman... no sé perqué sempre me l'imagino sortint de marxa amb el Binomi de Newton. Si els veus per aquella platja, saluda'ls de part meva.

Eva ha dit...

Ostres!!! Quina força per enganxar, encara ric perquè recordo aquesta època, la de quan havia de memoritzar paraules que mai més a la vida he tornat a utilitzar i que tu has sapigut plasmar en aquest escrit tan entretingut...
Salut!!!

Agnès Setrill. ha dit...

A mi em va passar ja de petita amb l'-esternocleidomastoideo-,si, un muscle d'entre el coll i la cara.

Babunski ha dit...

Una petita rectificació, amb la vènia: En la campana de Gauss, f(x) és sempre positiva, per tant no pot ser mai igual a zero. I és asimptòtica als infinits.

Ja has trobat la definició de difeomorfisme?

Jordi ha dit...

Recordo aquell crit tant famòs a la platja de Castelldefels de l'home que venia gelats: "Hay bombón heladoooooo!! Heladoooooo!! Hay bombón heladoooo!!". Tot un clàssic extingit de les nostres platges...

Vigila que al costat de les sueques no trobis a l'Esteso i al Pajarés tocant-los el cul!

Les naturals tampoc era el meu món, i la rubonucleosis i la reproducció per espores em tenien crucificat!!

A torrar-se a gust, Òscar!! Com t'admiro!!

Ah!! Per Gràcia, tot bé! El carrer Verdi, espectacular!

rits ha dit...

decididament el sol t'ha afectat!


mitocondries,....crec que no vaig arribar mai a saber què eren.... les natus no eren gens el meu punt fort!

òscar ha dit...

glomèrul i binomi (ja que en bowman i newton no són entre nosaltres de fa anys) venen cada estiu a torrar-se al sol del maresme, ANGLE. allà les set de la tarda, solen seure a una de les terrasses del passeig a fotre-li a la sangria (sense dirigir-se gairebé la paraula) que és un contentu.

hola-hola-hola EVA! pel meu gust, les més senzilles de recordar són totse aquelles de nom inversemblant. a mi m'agradaven especialment els elements de la taula periòdica de l'estil franci, rubidi, estronci,...

crec que el dia que van explicar aquest curiós muscle, AGNÈS, tenia unes dècimes de febre i vaig quedar-me a casa. :)

hosti BABUNSKI, ets una mena d'alter ego de fermat: quína màquina de matematificar. sí però ... no he entés res: "homeomorfismo diferenciable entre variedades diferenciables". aquesta definició l'han posada per putejar, oi? :)

angineeeeeeeeeeeeeesc! :) que tal JORDI? aquest any no hi ha massa sueca per aquí (totes estan per carrer astúries): alemanyes altes com roberto dueñas i para de comptar. ets per barna? gaudint de les festes gracienques? posa-li una gorreta a l'estàtua del banc de plaça rovira que, amb tan de sol, aquell bon home se'm xurruscarà!

ni el meu tampoc RITS. per això havia de recórrer tot sovint als tattoo's en boli bic. a força de tattoo, crec que vaig acabant amb un notable d'expedient que, per no saber-ne res, no està gens malament.

TORO SALVAJE ha dit...

La teva mirada te bones perspectives de futur.
Es per invertir en ella.
Molt bo.

Jordi ha dit...

Ahir, sento dir-te, el senyor Rovira portava una borratxera de les que fan història i es deixava magrejar per propis i estranys... On anirem a parar!!

neus ha dit...

no sé si riure o obrir desmesuradament la boca d'admiració o potser tot plegat... vès que ara que he mig sobreviscut l'estiu no'm mori d'alegria tot llegint-te!!!

Disfruta tant com puguis!

fra miquel ha dit...

Jo també prenc el sol, òscar. Tot el dia, però a la feina! Aquí no tinc sistemes bètics ni penibètics. Sniff!
Sort que a última hora toca regar i em refresco una mica.

A mi també se'm va quedar lo del esternocleidomastoideo, i poca cosa més. Em queda tant lluny...

Posat crema protectora! Que no està clar l'estat de la capa d'ozó.
Salutacions

òscar ha dit...

moltes gràcies TORO. tinc la sensació que les mirades, tal com està el pati, no cotitzen massa a l'alça.

el senyor rovira, JORDI, és un listillo que des de la seva falsa quietut aprofita per fotre's les botes a base de bé.

això miro de fer ELUR. sol i mar són les piles duracel que, espero, em recarreguin per la resta d'any. però sense ser tan pesat com el conillet, eh! :) petooons!

a mi també em queda força lluny FRA MIQUEL. però és que la por mitocondrial va deixar-me empremta!

Cesc Sales ha dit...

Tant de sol a vegades no és bo, Òscar...

Babunski ha dit...

Sento dir-te que la definició "homeomorfismo diferenciable entre variedades diferenciables" és certa. Però clane mooooooooolts conceptes de geometria diferencial previs que no et recomano.

estrip ha dit...

ara quan vagi a la platja veuré mitocòndries per tot arreu.

òscar ha dit...

gairebé sempre no ho és, CESC. el fotut del cas és que no hi ha crema protectora pels miratges :)

la suma de sol a plom més conceptes previs de geometria diferencial, crec BABUNSKI, que podrien acabar fent-me veure mitocòndries per tot arreu.

benvingut al club ESTRIP. un cop en veus una, no hi ha umbrela que te'n defensi.

DANI ha dit...

Ja saps....a mitocondriosearse! ja ja ja.

Una abraçada xato, a veure si ens fem una trucada

Déjà vie ha dit...

ei jo tb vaig haver d'estudiar la mitocrondia!!! jaja quina gracia. K vas estudiar tu doncs?

neus ha dit...

tetracampions!!!!! ole ole i ole!!!!

tinc les mitocòndries ballant sardanes!!

Albert ha dit...

Quin gran joc que li dónes a totes aquestes paraules!

Aquest post demostra que els professors passen massa temps intentant explicar coses inútils com la mitocòndria i es deixen coses importants com el vocabulari de la borsa.
Que segueixis gaudint de la platja.
Adéu!

òscar ha dit...

de moment estic fotosintetitzat, DANI. en una horeta estaré jugant a tennis i, segur, que amb el sol veuré les pilotes com mitocòndries. aquesta nit et faig un truc. petoooons a les nenes!

DÉJÀ VIE vaig estudiar periodisme però la dèria mitocondrial em vé de l'egb.

tenia uns amics de visita i, la veritat ELUR, és que va ser una celebració descafeinada. tan de bo seguim acostumant-nos a guanyar.

o també pot demostrar, ALBERT, que la perfecció de la perfecció seria una borsa mitocondrial :)

zel ha dit...

Jo, aquestes xuletes les feia amb la física i les mates, que no m¡agradaven, no m'agraden ni m'agradaran... mai dels mais.

I consola't, jo també he fet alguna bajanada d'aquestes badant estabornida al sol, però ho he pagat car, enlloc de fotosíntesis directament vaig passar a perdre la pell, exfoliació formenterenca...i des de llavors, hi he anat dues vegades, apa...

petonàs!

Cris (V/N) ha dit...

Jo m'hagués posat dirèctament sota una "sumbrilla".... a fer un sudoku o a llimar-me les ungles que no tinc.... mare meva, quin desfici! jajajajaa, m'has fet ben riure :)

Noctas ha dit...

Oscar posat un barret pel sol quan agafis un d'aquests patins amb tobogan que tan pateix la crisi. No miris moltes alemanes que després s'ho creuen.) saludus!!!

Violeta ha dit...

Aiiii...quin fart de riure. Tu fes cas d'aquells que t'aconsellen no anar a la platja en aquestes hores inhumanes. Que llavors et passa això de les mitocòndries a la teva mà esquerra.

No fos cas que, de sobte, et despertessis sota el sol calçat amb uns coturns i uns odonats et brunzissin a cau d'orella i, en obrir els ulls, et semblés veure un dracocèfal.

Petons juxtalincals.

:-D

òscar ha dit...

per això de l'exfoliació, ZEL, hi ha centres d'estètica que fan pagar una pasta gansa, oi? :) doncs jo ho estic fent de gratis! petooons!

aquest estiu ja no practiquem el sudoquisme CRIS. per sort meva ja que la meva dona (vehement i perseverant com és) em va tenir fa dos estius no fotent altra cosa.

aquesta darrera setmana d'estiu NOCTAS, el nivell alemanoteutó ha baixat moltíssims punts al down jones.

anda VIOLETA, m'estàs fent entrar la por al cos. després del miratge mitoncondrial a la mà esquerra ... encara pot seguir el procès de flipe? :)

Anònim ha dit...

M'he llegit els 53 comentaris i m'ha estranyat que no sortís Citoplasma... Suposo que deu ser massa fàcil..., a mi m'agrada, encara que sona una miqueta a caçafantasmes!!!

Agraït de llegir coses tan ben escrites!

Violeta ha dit...

Ni t'ho imagines...

òscar ha dit...

el que has fet, RAMON, recordant-me els caçafantasmes. molt em temo que avui estaré el dia sencer posant-li al trident sol, mar i sorra la cançoneta de marres com a banda sonora. pirubiru birubi pipiru birubibirubi .... gosthbusteeeers!!! :)

com no aturi l'empatx de sol, VIOLETA, més que imaginar-ho, ho acabaré visquent en carne viva!

neus ha dit...

Tinc les mitocondries ballant sardanes, pop, samba, rock... i 'hasta' sevillanes!!!!!!!!!!!!!!

som PENTACAMPIONS!!!!!!!!!!

òscar ha dit...

les meves ELUR, com són força donades a recordar-se del veí, han estat cridant tota la nit "madriz se quema, se quema madriz".