dimarts, 28 de juliol del 2009

la vírgen de la cueva

en un món oníric, de cançó infantil, plouria quan se li solicités a la vírgen de la cueva. els ocellets cantarien sense que els humans haguéssim d’esquivar els misils que tot sovint ens envien per manca de wc’s als arbres. els núvols s’aixecarien al gust del consumidor. les entitats financeres esdevindrien robin hood’s concedint crèdits (com les ampolles) no retornables i, el millor de tot, treballariem en una feina divertidísima i enriquidora que ens faria sentir en perfecta comunió amb nosaltres mateixos. en un món oníric, clar.

després de setmanes atabalat, la proximitat de l’agost està oferint-me una treva laboral pre-vacances en la que frueixo d’hores i hores per avorrir-me com una ostra del cantàbric. sense saber massa què fer, em deixo hipnotitzar pel lent passejar de les agulles del rellotge del despatx i, clavant la mirada als números III, VI, IX i XII que marquen els quarts, divago oníricament sobre l’autorealització a la feina ...

penso, mentre la vista es perd al IX que a eto’o li acaben de pispar, que les feines que encara m’avorririen més que el no res, que fet i fet és el faig ara, serien les de vigilant nocturn de parking (acabaria fins el capdemunt de veure anuncis de l’abdominaiser al teletienda), garitero d’un peatge d’autopista (ningú es digna ni a saludar-te i sols s’anima una mica quan els usuaris, farts dels preus abussius, fan sonar el clàxon en passar la barrera) i de venedor de cotons de sucre al circ (poca gent va a un circ que no sigui el du soleil i, els que hi van, segur que ja no mengen cotó de sucre).

la que més m’entretindria, amb diferència, és la de posar els títols de portada dels diaris esportius. encara flipo, mentre em captiva el XII del rellotge, que els adolescents desitgin participar a ot o ser contertulis maleducats d’un programa del cor enlloc de convertir-se en ideòlegs de perles com “van maal” (quan el barça de van gaal no parava de perdre), “9 semanas y media con laporta” (striptease presidencial al control de l’aeroport) o “la reencarnación de judas” (marxa de figo al madrid).

en un món oníric, de cançó infantil, no miraria els quarts del rellotge ni escriuria un post sobre l’autorelització laboral, sobre les feines que m’ensopirien i les que em divertirien. estaria deixant el pis com els xorros del oro ja que demà torna la meva dona i em caurà una pluja de retrets quan vegi com està tot que no hi ha vírgen de la cueva que l’aturi.

segurament l’sport titolaria, en portada, “la cagaste, burt lancaster” i el mundo deportivo “aquí no hay quien viva”. amb raó.

28 comentaris:

Clidice ha dit...

po zi! :P

JJMiracle ha dit...

Que bo! Potser sí que hauríem de posar WC als arbres.

Joana ha dit...

Posa-t'hi! Ja!!!!!
Que arriba la dona i si no et don un cop de mà "la virgen de la cueva" al proper post riurem més ... :)

neus ha dit...

Òscar!!!! homeià! que ara no sé si riure i felicitar-te per aquest GRAN post o renyar-te perquè estaré cantant la cançoneta del que sí que no que caiga un chaparrón...

Sempre saludo als 'gariteus' de l'autopista, és que em fan molta pena...

rits ha dit...

gaudeix dels dies de poca feina i pre-vacances! jo vaig a tope i avui que semblava que la marabunta havia passat, en 5 minuts he tornat a tenir la taula plena de tasques!

de les que dius, se'ns dubte, crec que la que menys suportaria seria la de vigilant de nit d'un pàrking! buff!!!

Babunski ha dit...

Amb un crio de 2 anys per casa només espero poder tornar a treballar.

mar ha dit...

jejeje...
que bé t'ho passes a la feina òscar...
segur que la teva dona al final es mostra 'comprensiva' i només et canta les 'quaranta'...
bon retorn familiar!

RaT ha dit...

Discrepo:
a) jo SEMPRE saludo als dels garitos del peatge. Dic, amàblement i amb un somriure, bon dia o bona tarda i gairebé sempre els treballadors fan algun comentari de les meves gatetes (si sortim juntes el cap de setmana)

b) cada Nadal vaig al Circ Raluy i passo per alt el de Soleil.... massa màrqueting i poc circus. Acostumem a menjar patates perquè a casa el cotó de sucre mai ens ha agradat. Ara, les pomes vermelles ensucrades causaven sensació.

En quan a la feina de titolar diaris esportius... n'estàs segur? potser millor fer de marujona, si... ;) i muaaaa

Jordi Casanovas ha dit...

i el 4 del rellotge com és així IV o així IIII?

L'illa dels monstres ha dit...

bueno, si fossis cobrador d'autopista me sembla que t'animaries i molt al veure lo que et paguen al final de mes per haver fet lo que has fet. A més, sempre pots endur-te el portàtil a la feina ple de pelis i sèries per anar-te-les tragant

Per cert, referent a les portades, fa temps vaig descobrir aquest fotolog que em sembla bastant ideal:

http://www.fotolog.com/marcarradas

òscar ha dit...

avui matí he fet la feina bé CLÍDICE. crec que la campana m'ha salvat pels pèls!

pendre un cafè amb gel a una terrassa seria, segur, menys perillós del que és ara P-CFACSBC2V.

la vírgen de la cueva m'ha llevat a dos quarts de set del matí i, sense onirismes i gaites JOANA, he agafat escombra i motxo que és, en definitiva, el que hauria d'haber agafat abans.

era un dels objectius del post ELUR. ja que a mi (pressumptament) m'anava a caure la del pop, que al menys part de la catosfera patissin els efectes de la cançó unes horetes.

no és consol però jo RITS, la setmana passada, vaig estar si fa no fa com tu. a la tarda tindria un passi però de nit, i amb els fantàstics programes de tele que hi fan, pinta com una de les coses més ensopides del món.

amb un d'onze que em torna avui, BABUNSKI, tot el descans d'aquests dies també serà poc.

algun petit detall trobarà malament MAR però aquest matí he complert amb els deures de la llar.

reconec RATETA que anara a rajar del cor a la tele té el seu atractiu. hòstia ... les pomes vermelles són boníssimes i, crec, que cada cop se'n fan menys.

doncs no hi ha quatre JORDI. modernitats de l'ikea de numèrica minimalista :)

coneixia que els seus emoluments feien molt goig ILLA. seria un dia de goig (el de cobrament) i trenta d'avorriment. sembla que ... compensaaaa!!! :)

Assumpta ha dit...

Òscar... pots passar per casa? És que mentre jo bloggejo una mica, podries anar fent els vidres. Després treu la pols de les prestatgeries i frega tot el pis.

Gràcies!! :-)))

Gabriel ha dit...

Ostres quins records la cançó de la Virgen de la Cueva!
Vist amb la distància em sembla una cançó una mica frik...Per cert quines cançons friks canten els nens d'avui dia?
De fet sobre feines avorrides i no avorrides és un tema tan apassionant que trobo molt més apassionant mira pel google quines entrades hi ha sobre la Virgen de la Cueva...
Òscar t'has documentat abans d'escriure aquest post?
La foto és d'alguna Virgen de la Cueva o és la primera que has trobat pel google imatges...
Sabem realment quins miracles ha obrat la Virgen de la Cueva?
Et recomano que li ressis tres avemaries i parenostre (penitència no gaire dura d'estiu) perquè la tal Virgen et concedeixi el poder de Don Limpio i del Majordom de l'anunci de Ten...
També que et concedeixi la gràcia del KH7, Cilling Bang...
Finalment abans que la teva dona entri per la porta i ho tinguis tot net no t'oblidis de la prova del Pronto...Aquell anunci tan bonic de la dona que es llença tota ella sobre la taula amb un magnífic drap per netejar les impureses de la pols de la taula del menjador i amb un parell de segons apareix la taula més neta que la dels despatxos del President.
No em queda clar si també has de fer la bugada...potser per això caldria un parenostre més i demanar-li el poder netejador de Dixan o Micolor, que les peces perden el color molt ràpid...
En fi, ja ens diràs si funciona. Si funciona ja podrem catalogar mundialment el primer miracle de la Virgen de la Cueva i institucionalitzar el dia que ens avisis del miracle com el dia de l'onomàstica de la Verge.
Salutacions!
Ja veus que el tema mariano m'inspira més que el tema de la feina...

Eva ha dit...

Espero que hagi provat el tema "neteja"... com sempre, m'ha encantat llegir-te...
Salut!!!

khalina ha dit...

la cançó aquesta té fonament "los pajaritos cantan, las nubes se levantan" i de fet abans de ploure veus núvols, i els ocells volen baix, i sembla que els núvols pugin.

Espero un post explicant la marató de neteja, i la rebuda de la teva dona perdent la condició de Rodríguez.

Sobre les feines, et diré que jo que per feina no paro de conéixer gent de tots els sectors i de totes les comarques, t'expliquen cada cosa... I és que cada feina té ventatges i inconvenients i anècdotes... Els d'autopistes tenien un bon grapat (excepte els que estan en guixetes perdudes)

Violeta ha dit...

Que bo, Òscar. Tu com el de l'anunci, no? I has esperat l'últim dia. Si ejqueeee...

el paseante ha dit...

El Marca o l'AS potser titularien: "Otro cochinillo en el Camp Nou".

Va, neteja, que et queda temps.

òscar ha dit...

ara ja he agafat embrenzida ASSUMPTA i el motxo i jo som companys inseparables. així que ... quan vulguis! oi ... se m'acaba de girar moltíssima feina! :)

inspiració divina la del teu comentari GABRIEL. l'intervenció mística de la verge de la cova, de ben segur, ha estat la responsable del meu nou rol com netejador last minute. ara, quan avui tarda vagi al súper, a veure si hi ha sort i puc multipicar el carret de la compra ...

va ser, EVA, un excelent substitut del gimnàs. vaig posar-me la pantoja mentre li donava a l'escombra! :)

de la canço, KHALINA, la part que més m'agrada és la de "que caiga un chaparrón y rompan los cristales de la estación". és, en definitiva, una pluja molt emprenyada amb els retards dels trens de rodalies.

és que treballo millor amb una mica de pressió VIOLETA :)

gran titolar PASEANTE! :) tot i que casa meva és una mica (només una mica) més petita que l'estadi.

Jordi ha dit...

I subtitularia: las motas de polvo no aceptan un traspaso y deciden quedar-se. En declaraciones exclusivas, una bola de polvo de las que corre por el parquet ha dicho: "O voy a 4º 1º, o no me muevo de aquí". El representante de dicha bola de polvo está a la espectativa de lo que decidan ambos inquilinos.

Nuria Feliu, TV3, Carrer de Sants, Sants, Sants, Carrer de Saaaaants!

TORO SALVAJE ha dit...

La de garitero d'autopista a mi m'agrada molt, però ha de ser en un lloc que plogui molt, així m'hi trobaré molt millor.

Assumpta ha dit...

Mira, mira ara com s'escaqueja, eh? jajaja ara li ha sortit feina!! :-)))

Salva Piqueras ha dit...

Buenu, veig que encara que ho intentes no pots escapar de referenciar els Hombres G en els teus post... conec un psicóleg que...

òscar ha dit...

signat per en thiago mota, oi JORDI? :) el que no trobis aquí, enlloc ho trobarà. vine a comprar a sant, carrer de saaaaaaants ...

garitero a londres, TORO? no sé com està la lliure ara!

ja se sap la feina, ASSUMPTA! de cop i volta ... en surt a grapats! :)

un psicòleg anomenat david summers, SALVA? :)

Sergi ha dit...

Jo arribo tard, així que com que crec que et vas salvar pels pèls de l'esbroncada, et diré que tinc un amic que sempre saluda molt amablement els que treballen als peatges, així que almenys, no tothom passa d'ells.

òscar ha dit...

em va salvar la campana XEXU. i a les persones que treballen als peatges els salven (semla que una molt bona nòmina a final de mes) els usuaris educats. :)

Albert Lloreta ha dit...

aquest blog encara guanya amb el temps...!!!

jo vull estudiar periodisme per poder escriure "Valencia cierra Laporta" a la portada d'un diari de veritat

òscar ha dit...

me'ls imagino, ALBERT, amb un (o tres) carajillos al cos, el nus de la corbata descordat a l'alçada del pit i veient qui la diu més grossa. envejable! :)

Gabriel ha dit...

Benvolgut Òscar...
Només volia comentar-te que he citat aquest post de la Vírgen de la Cueva en el post que acabo d'escriure titulat "Sant Tornem-hi". I d'aquesta manera he decidit seguir la iniciativa que vas començar d'apadrinar un sant/a maltractat del santoral. Espero que algún altre blocaire s'animi.
T'animo a llegir el post.
Una salutació