dilluns, 2 de març del 2009

l'efecte calçot

l’hivern és l’ase dels cops de les estacions de l’any. el cap de turc anual en el que ens recolzem per legitimar que el caràcter se’ns regira una mala cosa.

coartades n’ofereix com per omplir un llibre. que el fred glaça els (bons) propòsits, que els dies s’escurcen i són més tristos, que la manca de sol xucla la vitalitat com una esponja i, per acabar-ho de salpebrar numèricament, sempre tenim a mà les estadístiques que indiquen que als ombrívols països nòrdics els índexs de suïcidi són elevadíssims.

reconec que aquest període de l’any em genera idèntica antipatia que la coliflor, el diari abc o els inspectors d’hisenda però crec, honestament, que els abruptes canvis de temperament tenen el seu punt i principi, no en el genèric hivern, sinó tot just finalitzada una de les cites hivernals per excel•lència: la calçotada.

és d’una lògica matemàtica: un cop acabada la mascletà d’alegria, l’orgia d’amistat al voltant dels calçots, dels pitets preventius, de la fantàstica salsa de màgica recepta ancestral i del got de vi amunt, got de vi avall ... què ens queda? una gèlida marató esperant que el fred foti el camp i arribi la meta de la setmana santa.

quan la flaire del calçot vallenc s’esvaeix de les pituitàries dels essers humans esclaten tot un seguit d’esdeveniments molt allunyats del raciocini: l’efecte calçot, poc conegut pels no calçotomenjants.

dos exemples molt recents.

quan la rentadora new pol eliminà els darrers perfums del ceballot que impregnaven la camisa de quadres de l’ernest, aquest va decidir tunejar el seu vehicle oficial amb quatre detallets del tot a cent oblidant que, en política, els gests tenen tanta importància com les paraules.

quan l’aroma del calçot va evaporar-se de l’atmosfera dels països catalans, el primer equip del barça va començar a fer el passerell transformant als orgullosos socis i patitzants culers en individus porucs i mancats de confiança.

de desgràcies, decisions precipitades i pors al blanc balompèdic; les mínimes. per tant, com l’hivern no en té la culpa de res i, indiscutiblement, no desitjo que s’elimini per decret llei el plaer de la calçotada, proposo que la confraria del calçot distribueixi de manera urgent entre la població ambientadors amb la seva fragància.

amb una senzilla ruixada a l’ambient recuperarem l’esperit alegre i positiu que l’hivern ens ha congelat. amb un parell o tres de ruixades cada cap de setmana, coincidint amb el partit del barça, potser descartarem exiliar-nos als ombrívols països nòrdics on, a més de no fer-hi calçotades, els índexs de suïcidis són elevadíssims.

45 comentaris:

neus ha dit...

jajajajajajaja
m'apunto a fer calçotades al pàrquing de can Barça cada dia que hi juguin!! aisssssss... que terribles que som els culés!

Cristina ha dit...

I jo sense haver provat els calçots...Interessant reflexió. Feliç dilluns!

Noctas ha dit...

El calçot amb aquella salsa de color taronja que te la menjes amb el calçot, amb pa, amb les patates al forn, amb la carn, el vi, molt vi i després aquella migdiada estirat al camp i aquell regust de la salsa que et dura tota la tarda i tanamteix és agradable. Les calçotades les fem amb els amics a Can Toni i em sembla que d'aquí dues setmanes en tenim una. AAAHHH me n'oblidava el partidet de futbol al cap de dues horetes d'haver jalat.....saludus crack

JJMiracle ha dit...

Molt bona idea, això de la fragància calçotaire. Potser són els jugadors del Barça els que haurien de fer una calçotada abans del partit!

Mon ha dit...

Sabies? Es cert el que dius...Aquesta frase, en poc diu, la gran diferencia que hi ha en les ments.

Qui gaudeix de si mateix, atret per la seva bellesa i qui pensa, que aquesta mateixa bellesa interior, el mata i el traiciona!!!Potser soc una priviligiada, pero jo, per molt que putejin el silenci...sempre tinc una cançò que em fa ballar les neurones...

I avui, tenia al cap una lectura ( i una cançò que no m'ha deixat dormir) que vai trobar casualment sobre "ECO Y NARCISO" diuen que li deia t'estimo pero que al sentir-se a ell mateix va ofegar-se al llac...

mmmm rarot rarot "NARCISO"

PD: On es la calçotada????? Porto vi?

_MeiA_ ha dit...

Buffff... m'encanten els calçots! (bueno, tot el mèrit se li ha de donar a una bona salseta!)
Aquest any encara no hem fet calçotada, però està prevista per aquest meset que hem acabat d'entrar

bimbonocilla ha dit...

Jo, PER FI!!, hi vaig dissabte!!
mmmmmmmmm

Salva Piqueras ha dit...

tot molt bé, sí... però calia parlar del Barça??????

Judit ha dit...

Ai els calçots!!! Aquest any tot just n'he menjat una vegada i ja els enyoro!!!

Lastienditas ha dit...

M´apunto a la confraria dels calçots. Encara no sé ni quin gust fan ni quina olor, així que els ambientadors, que arribin a Mallorca, porfa...

Els del PiT ha dit...

Un punt de vista força acurat dels mals que patim alguns i molt encertat relacionar-ho amb els calçots. Sergi :-)

Espero que aquest estudi sigui més fiable que aquell que assegura que el 10% dels suïcides se'n penedeix d'haver-ho fet, hi hi hi...
-Avi! Faci el favor, si us plau!
-Ja callo...

Assumpta ha dit...

Eeeeeeeeeh!!! Que encara no he dinaaat jo!! :-))

M'apunto a un a calçotada prèvia a cada partit i, com ha dit en P-CFACSBC2V, amb els jugadors i en Pep també (que la paguin ells que guanyen una mica més que nosaltres jejeje)

Visca la salsa dels calçots!!
Visca el Barça!!
Visca Catalunya!!
I que afortunats que som d'anar líders :-)) Oeeeeeeee oeeeee

Jordi ha dit...

No sóc partidari dels calçots perquè, bàsicament, no m'agraden. Però com a tradició i menjar arrelat a la nostra terra, faria bé el president del Barça d'incloure una clàusula al contracte de tots el jugadors de que, en cas de crisi, se'n vagin a fer una calçotada de germanor! Pel Valdés, ració doble que últimament canta una miqueta, i no precisament d'olor a calçot...

Garbí24 ha dit...

A veure si el proper partit podem celebrar els gols amb una bona calçotada .
Si no hi gols ,calçotada igual i caldra posar-hi molt de vi per oblidar .
L'unica cosa que no soporto dels calçots es que siguin BLANCS per dintre .

Albert ha dit...

Jajajajajaja.

Jo crec que el problema és que els jugadors del Barça van menjar massa calçots fa dos o tres setmanes i per això no rendeixen com cal.

Tot i que sempre he pensat que els calçots no serien res sense la salsa.

Que vagi bé!

Núr ha dit...

Doncs jo em sembla que fa un parell d'anys que no en faig cap, prò sempre que sento que algú se n'hi va, m'entra un bon humor! És a dir, que no em cal menjar-ne per sentir el bon rotllo que produeixen! ;) Així que, deixem-nos de tonteries, no és l'hivern ni la manca de calçots, és que són tots uns bons ceballots! I mai millor dit!

Alex. ha dit...

De calçots a calçasses no hi va gaire, fonèticament parlant... vull dir!

Esperem que el partit d'ahir, tan sols fos una indigestió de calçots o, de ben segur, tots plegats esdevindrem uns calçasses!!

Més enllà de qualsevol tipus de calça, ¿qui no agafa una grip a l'hivern que és l'ase dels cops de les estacions de l'any, el cap de turc an.....

Sílvia ha dit...

Hola!
Sempre serà millo menjar calçots que patir amb el Barça :(
salutacions
sílvia

CDS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordicine ha dit...

M'encanten les calçotades. Fa un parell de setmanes vam fer la del programa: SENSACIONAL! És l'únic que m'agrada de l'hivern. Salut!

kweilan ha dit...

Menjar calçots és un plaer... ara, el futbol, ja és un altre tema.

Eva ha dit...

I jo encara sense provar-los aquest any... a què estic esperant???
Una abraçada!!!
Com sempre, genial!!!

rits ha dit...

mmmmm, m'ha vingut salivera!! que encara no n'he fet cap aquest any!!!!
fins d'aquí dues setmanes,...res de res!

vols dir que els suecs entendrien lo de les calçotades...perquè vist des de fora és tot un espectacle!!

Carlos ha dit...

Jo, ja en porto una. Deliciosos i la salsa estupenda (que he de dir, la vaig fer jo).
Salut.
;))

Ballarinadeplom ha dit...

"Eau du Calçot" per a tots sisplau! A veure si veiem les coses amb el teu bon humor :)

L'illa dels monstres ha dit...

voleu fer el favor de parar de parlar de calçots!! argh, me n'estan agafant ganes de menjar-ne!! brruf i un dilluns a les 11 i pico de la nit és difícil aconseguir-ne...

khalina ha dit...

A mi m'agraden molt els calçots (de fet, en especial la salsa) i aquest any encara no n'he menjat snif... I mira que a la rua de Carnestoltes, una comparsa anava de calçots, i dalt el camió, uns homes disfressats d'àvies, n'anaven fent i menjant. Quina oloreta venia!

Es curiós a on has arribat amb les teves reflexions.

Jo em vaig desenganxar del futbol fa anys, i tot el que m'estalvio és poc. Que sent del Barça mai pots estar tranquil, ni hivern, ni tardor ni primavera.

el paseante ha dit...

Ni m'agrada l'hivern, ni les calçotades. Tot plegat ho trobo gris. Prefereixo la coliflor, el diari abc o els inspectors d’hisenda. Sempre que sigui a l'estiu. I el Barça guanyarà un parell de títols aquest any, home de poca fe: lliga i xampinyons. La copa del rei la perdrem amb l'Athletic de Bilbao.

Bargalloneta ha dit...

jo sóc d'hivern, a mi m'agrada l'hivern.... però el que més m'agraden són els calçots, jajjaja!!!

òscar ha dit...

nooooooo ELUR: els teribles no som els culers (que també). els terribles són els jugadors :)

bona setmana CRISTINA. més que reflexió ... pany de llàgrimes :)

NOCTAS ara farà tres anys, en el partidet de futbol post-calçotada, vaig trencar-me els lligaments creuats del genoll dret :( tota la vida donant patades a una pilota i ... l'efecte calçot va girara-se en contra meva!!!

ahir MERCÈ, al crackovia, van fer un sketch ... amb els jugadors del barça fent una calçotadaaaaaaaaaa! increible! :) no cal que patim gens! ps: o els guionistes passen pel bloc, o jo tinc accès als guions o ... casualitats de l'efecte calçot!

no cal MON. el comprem a la cooperativa. música n'hi haurà i de silenci, la veritat, ben poc. parles tu amb :) eco i narciso per veure si s'apunten? bona setmanaaaa!

carcassone, calçotada, ... MEIA, no trebalaràs pel canal viajar, oi?

que vagi bé BIMBONOCILLA. mira de batre el record i ... porta un potet amb salsa!

ho sento SALVA. tenia que treure el desencís que duia dins. entono el mea culpa :)

encara ets a temps de repetir LLUNA.

en que la confraria ho comercialitzi TIENDITAS, t'envio aquesta espectacular fragància :)

SERGI el mal sols pot tenir cura espantant el virus blanc. AVI, de penedits n'és el cel ple.

val ASSUMPTA. dos dies més tard ja m'ho veig d'una altra manera però això de tornar a estar pendents del que fa el madriz m'empipa. i molt :)

JORDI crec que en valdés és, ara mateix, un sac de nervis. els calçots els hi acompanyarem amb unes infusions tranquilitzants.

la confraria està estudiant, GARBI, tenyir el interior del ceballot en colors menys agressius.

saps quin és el problema ALBERT? que hem fet blat abans de tenir-lo al sac ...

un gran manat de ceballots NÚR. vaja farra que et vas pegar, eh! :)

amic ALEX: faria bé joan "al lloro" laporta d'encomanar-te l'organització d'una travessa a peu amb els futbolistes del barça. si veient a l'horitzó les postals que ofereix catalunya no es relaxen i tornen a agafar el to, potser acabaran esdevenint ells els ases dels cops, els caps de turc, ...

va SÍLVIA, que ja han passat un parell de dies i, a més, guanyar quan abans has patit una mica hes doble satisfacció, oi?

i no vas dir-me res JORDI??? grrrrr :)

de ben cert KWEILAN, el futbol és un tema de ... patiment! :(

però EVA ... què fas? a què esperes? que la salsa s'acaba i el vi també!!! :) gràcies!

tu tampoc RITS? el suecs deixarien de pensar en suicidis i foscors nòrdiques si tinguessin el plaer de participar en aquest àpat tan espectacular

li vas posar galeta maria CARLOS? o faras com els gran experts i no diràs quín és el teu truc? :)

millor encara BALLARINA ... a veure si l'eau du calçot (de venda a grans magatzems, balear, sephora,...) fa que guanyem alguna coseta que no sigui el trofeu joan gamper

les 11 i encara no n'has fet cap, ILLA? però ... si el calçot és el millor substitutiu del croissant!!!

desenganxar-se del barça ho entenc. dels claçots no, KHALINA. per tant ... a corre cuita que la calor no tardarà en arribar!

és que la cosa pintava tan bé NADADOR i ara ... patir, sentir l'alé d'aquells neofatxes (semblo lluis llach) al clatell, el canguelis tan culer, ... faré una teràpia inversa: menjar coliflor, llegir l'abc i conversar amb inspectors d'hisenda i així, segur, que tot m'ho miraré d'altra manera :)

BARGALLONETA jo sols puc amb l'hivern gràcies a les calçotades. havia d'escollir entre esquiar o menjar aquests deliciosos ceballots i vaig tirar cap a l'opció dos. :)

Sílvia ha dit...

jo tinc moltes ganes (moltesmoltes) de menjar calçots!

Ferran Porta ha dit...

Com Iona, jo també em moro de ganes de menjar-ne! Fa tant de temps, de l'última vegada. Per a desesperació seva, que no saben el que es perden, els "calçoten" encara no han arribat a Alemanya :-( Hauré d'aprofitar la meva actual estada catalana...

Naida ha dit...

Eau de calçot!!! ja tens la primera compradora...a la tarda, al sofa, amb una peli y aquest olor...un marc de tot incomparable, clar sense els Ferrero...

Esther del Campo ha dit...

El calçot agermana, i n'estic ben segura que grans decisions s'han pres a taula amb calçots recent embolicats en paper de diari per a que no perdin l'escalforeta, perquè contribueixen a l'agermanament, a l'amistat i a desempallegar-se de totes les etiquetes, protocols i rigidesa.
Jo tinc un "mono" horrible de calçots, com a vallenca que sóc i com a persona que, des de ben petita, els ha vist créixer any rere any a la seva masia...!!!
Sort que me'n tenen congelats, que aquí a Madrid no n'hi ha!!!! Que es poden congelar i fer... però a la setmana santa, si fa calor, ja no senten igual de bé (a més, que vigilar-los al costat de la graella llavors és un suplici!)...
Amb aquest post m'has fer recordar casa meva!!!!

Carlos ha dit...

no tinc secrets, no poso res especial, si els ingredients són bons tot surt estupendo.
oli DO siurana, ametlles i avellanes del camp de tarragona, un bon vinagre, sal, alls, tomaques i nyores de les terres de l'ebre i molt de "carinyu"
;)

òscar ha dit...

IONA no ho diguis a ningú però, més que un post reivindicatiu d'un barça guanyador, aquí el que reivindico (pagat per la confraria del calçot) és un consum massiu els propers caps de setmana dels fantàstics ceballots. ja se sap: la crisi afecta les butxaques i, per tant, els restaurants. benvinguda!!!

FERRAN, has pensat en aprofitar l'estada catalana per unir llaços entre la confraria del calçot i els organitzadors de la fira de la cervessa? crec que l'èxit estaria garantit!!!

marc incomparabilíssim NAIDA. l'olor del calçot és l'aroma de la terra: de la nostra terra! sense els ferrero, clar!

et tenia present ESTHER. :) no per fer-te despertar enyorança de la teva terra sino sabent que una vallenca com tu compartiria aquesta opinió de la calçotada com àpat d'agermanament, com festassa!!!

ets un rara avis CARLOS :). el meu amic jaumet, vallenc d'adopció, no solta prenda confessant els seus ingredients secrets.

Assumpta ha dit...

Jejejeje que bona aquesta proposta que li fas a Ferran "FERRAN, has pensat en aprofitar l'estada catalana per unir llaços entre la confraria del calçot i els organitzadors de la fira de la cervessa? crec que l'èxit estaria garantit!!!

TORO SALVAJE ha dit...

El Barça em té transtornat.
Més de l'habitual.
Veurem aquesta nit.

nimue ha dit...

AAAAH! doncs jo crec que l'hivern té la culpa de tot. En general.
Però les calçotades... nyam... quin gran invent!

Anònim ha dit...

De vegades em quedo parat de llegir el què dius, sempre amb elegància i un toc de tu, és clar està... Visca els calçots vallencs!

Silvia_D ha dit...

Siempre me ha apetecido la idea de acudir a una calçotada y no pienso quedarme con las ganas mmmm

Besotes

assumpta ha dit...

Aquest any encara no els he tastat i ummmm, aquesta flaire encomana !
encara que desprès de l'atipada un se sent gairebé incapaç de fer res més!
I Salut !!!
Tant per pair els calçots, com per la que encara te el Barça i que permetrà seguir sempre endavant !
;)

òscar ha dit...

ASSUMPTA ... calçots, frankfurts, vi, cervessa, carn a la brassa, kartoffen, ... allò seria el no va més!!! :)

TORO estem a la final però ... quina manera de patir

jajajja NIMUE: una mica de cara de culpable si que en té, oi? sol solet, vine'm a veure, ...

per elegància la del calçot CESC! una abraçada crack!

DIANNA comer calçots debería estar subvencionado por algún ministerio :)

penso ASSUMPTA que el barça aquesta temporada està jugant amb la nostra salut. anem d'ensurt en ensurt les darreres tres setmanes!!!

Núr ha dit...

i que me la pugui pegar moltes vegades, així! ;) Ara... una calçotada de tant en tant no em sabria pas greu, tampoc!

òscar ha dit...

ja està bé l'aternar oi, NÚR. i si l'alternança és farra-calçotada millor que millor! :)