dimarts, 24 de març de 2009

la botiga dels horrors dansaires

el llistó dansaire de dones i homes baixa ostensiblement amb la bonança climàtica. la presència de l’astre rei relaxa el nostre raser a l’hora d’acompanyar amb el cos el ritme de la música que escoltem fent que, en definitiva, a partir de la primavera ens deixem posseir sincopadament per cançons que ens mantindrien immòbils com un pal durant la tardor o hivern.

confesso que jo, en ple estiu i ajudat per un o dos lingotassos de més, he ballat sense cap mena de rubor ni vergonya aliena, “l’aserejé” de les ketchup fent totes aquelles pantomimes coreogràfiques amb les mans. també el “y.m.c.a.” dels village people imitant amb els braços (quina ràbia!) cadascuna de les lletres del títol. i fins i tot, crec que a una festa major a cabra del camp, vaig xalar de valent movent-me al ritme de “els pajaritos” de maria jesús i el seu (punyeter) acordió. el ménage à trois d’ambient estival + una mica d’alcohol + cançó patxanguera és, en el meu cas, letal.

els casaments, normalment concentrats al període comprés entre maig i juliol, també són un fastuós marc per fer el pamplines amb determinades cançons. des del tradicional pasdoble (un que es diu “islas canarias” ja em val) ballat matxucant durant tres minuts i escaig les abans immaculades sabates de la mare de la núvia, passant per unes sevillanes fent allò del se coge una manzana i rematant, ineludiblement, amb la clàssica conga de tots els convidats desconjuntant-se emulant un trenet però, això si, amb una copa a la ma i la cigarreta a la boca. si ets home, les normes d’etiqueta obliguen a anar amb la camisa per fora i el nus de la corbata afluixat. tela!

tot i aquesta pública confessió, tinc la meva dignitat de billy elliot i hi ha tubs pels que ni un excés de copes, la caloreta ambiental o la insistència de la mare de la núvia m’hi fa passar. tres en concret.

quan sonava coyote dax i el no “rompas más” fingia una estrebada muscular com si portés jugades tres pròrrogues i dues tandes de penals.

quan la veu d’una tal whigfield deia el inicial diri larala del “saturday night”, engrescant tothom a fer una coreografia massiva, apel•lava a una set de camell per anar a la barra a ofegar pena rere pena. amb el nus de la corbata afluixat, això sí.

però sobretot, quan escoltava els primers acords de “paquito el chocolatero”, l’ansietat per fugir era tal que m’agafava el passaport, traspassava la jonquera a corre-cuita i, per si de cas, prescindia de la xocolata tota una setmana. qualsevol precaució davant d’aquesta cançó era, i és, poca.

78 comentaris:

_MeiA_ ha dit...

jajaja... tens tota la raó del món! no sé per quin estúpid motiu, quan comença la caloreta ballem com tontos totes les melodies patètiques que ens posen...
Tu has ballat l'aserejé... jo he ballat "el benao".. quin horror!! què ballaré aquest estiu??? jujuju, esperem que les birres de més no em juguin cap mala passada com els anys anteriors....

un petonet!

lisebe ha dit...

jajaj. crec que més d'un/a hem passat per aquestes situacions del que parlas, sobretot quan son les festas majors del pobles i jo que visc a un poblet no molt gran, puc dir-te que es tot un espectacle..

Ôscar però digam qui es el que no a fet el burro amb una d'aquestes situacions,els casaments inclosus.

Bé es nota que estic malaltona amb una contractura cervical i del homoplat que em fa estar en respos i per això soc LA PRIMERA en fer el comentari, i es que no es pot treballar tant... perque després passa el que passa..

Doncs espero estar bé per la nostra trobada per això vaig bondad entre altres coses...

Petons guapo

_MeiA_ ha dit...

mira... te la deixo per si no saps la que et vull dir:

http://www.youtube.com/watch?v=lV4b8KLDpp4

imagina't sempre que sentiem la paraula "venao" les mans al cap i fent com si portéssim cuernos... bufff

lisebe ha dit...

Bé la segonaaaaaa

Petons de nou

Assumpta ha dit...

Jajajajaja què bo!!! Jo també havia ballat "los pajaritos" i l'aserejé... i confesso que sempre em faig un embolic amb la macarena...

Fa uns anys, un estiu, vaig triomfar amb la coreografia d'una de David Civera que ara no recordo quina era. Però quan la gent va veure que jo em sabia TOTA la coreo, es fa fer un grup al voltant meu i vingaaaa!! Oeeee... Festa, festa!!!
(He d'aclarir que, tot i ser molta gent, tots ens coneixem més o menys... no era un grup de desconeguts, si no em moro de vergonya!!)
El meu marit es partia de riure, clar... ell era dels que intentava seguir :-)

Aquestes coses em solen costar un dia següent de coixera segura, però el que hagi pogut riure, val la pena :-))

A mi m'agradava la del Coyote Dax però mai vaig lograr aprendre-la. La meva cunyada la sabia molt bé i a mi em feia una enveja terrible!! jajaja

Ballem una miqueta?? jejejeje

zel ha dit...

Jo t'entenc, eh, en segons quins moments...però sóc de mena balladora, què hi vols fer...

Assumpta ha dit...

Apaaaaaa, què bé us ho passeu!! organitzant trobades i tot!! :-)) amb ballaruques? jajaja

Jordi Casanovas ha dit...

estàs parlant de la mítica diri larala ritmo, ritmo de la nocheeeee?

Això no t'ho perdono! ara que havia aconseguit oblidar-la i em passaré la nit cantant-la ;)

P-CFACSBC2V ha dit...

I el pitjor de tot és que aquestes cançons que has dit caaaaada estiu tornen!!! :-( No n'hi ha prou de patir-les un any, no!

kweilan ha dit...

A mi m'agrada ballar i m'és igual la cançó que sigui :)

- assumpta - ha dit...

Je,je,je
Potser si que ho fa l'estiu, però t'he de confessar que quan arriba la festa major del "poble.petit" (sóm censats uns 50 i alguns com nosaltres no hi vivim), ja pot estar sonant el que vulgui, que ja m'hi veus allà al mig.

És si com aquells dies tinguès una espècie de "dispensa" i au... amunt, avall, tomba i gira per tot arreu... amb tota aquesta mena de cançons frikis que tant bé descrius i a sobre m'ho passo bé, je,je!.
Passats aquests dies, torno al meu estat normal i en recordar-ho em sembla que he sigut objecte d'una extranya abduccio. "Ai sinyor" quins moments... i tornen cada any a meitats d'agost... serà la canícula ?
I potser perquè aquesta és terra de cereals que ara em bé al cap aquella de "tengo un tractor amarillo, que es lo que se lleva ahora..."
Ai, ai, ai i de moment ni tant sols ha arribat la calor !
quina por !

:)

sky-walkyria ha dit...

el sol escalfaels anims
i ballar es nomes un de les millors maneres

L'illa dels monstres ha dit...

demostres gran valor al fer aquestes confessions, no tothom seria capaç. lo de coyote dax no entenc com encara no és delicte penal!!

jo als estius aconsegueixo cada cop més abstreure'm de la música de turno i segueixo fidel al meu winamp carregat de bona música a tot drap.

salut!

Carlos ha dit...

Quanta raó que tens, jo ara tinc una excusa genial "ho sento he d'estar amb els nens i no puc sortir a la pista" tot i que em guanyes de lluny en imaginació.
Per cert afegiria dues cançons més: el tractor amarillo i los gorilas.
;)

Albert ha dit...

Molt bo.
Odio profundament les cançons aquestes "estrella del verano". Se t'enganxen i no te la pots treure del cap.

De tant en tant torna la boooooombaaaaaaa, d'aquell africà (o que es feia passar per africà). En canvi la bomba Navarro no ha pogut fer que el Barça guanyés al Tau. Has vist com lligo els temes? jaja.

He fet un post de frases mítiques del futbol al meu blog.

Vagi bé!

Jesús M. Tibau ha dit...

jo, amb qui no puc, és amb el chololatero

Sílvia ha dit...

Hola!
Res comparat amb un Barça-Tau :( Això sí que es horror blaugrana.
Salutacions
Sílvia

Els del PiT ha dit...

Totalment d'acord que ens tornem micos quan arriba el bon temps.
No puc amb les tres que has dit i fujo també abans que m'enxampin...
:-)

La foto... La Obregon s'ha engreixat una mica de cuixes, oi?
;-)

XeXu ha dit...

Com la claves. Jo no sóc gaire de fer el ximple amb les cançons, però recordo haver sentit odi amb dues de les que esmentes. Coyote Dax era insofrible, i Paquito el Chocolatero... no puc fer servir les paraules que penso en casa d'altri... Però mira la Whigfiend encara la tolerava, la cançoneta té la seva gràcia. No en va, la tinc a l'ordinador entre moltíssimes altres, cosa que no passarà mai amb les altres dues que esmentes.

el nadador ha dit...

Veig que no has aconseguit posar la finestra emergent. Així que torno a protestar: VOLEM FINESTRA EMERGENT, VOLEM FINESTRA EMERGENT...

La Khalina segur que em farà costat :-)

També he ballat coses rares, com ara els pajaritos. Tots tenim un passat.

I una vegada vaig anar a la festa major de Cabra del Camp. M'hi va portar un amic de Barberà de la Conca. Em va explicar una bona anècdota. Es veu que una vegada van demanar a un escriptor tarragoní que fes el pregó. Va començar el discurs amb un "fills de Cabra...". Es veu que el van perseguir fins als afores del poble amb actitud poc amistosa.

ddriver ha dit...

sort vaig tindre de ser dj i no passar per aquets moments

Striper ha dit...

Sincerament crec que estrata de pasr-ho bé i tant es el xocolatero com la Marsellesa , no crec en les etiquetes.

sargantana ha dit...

que ningu recorda al georgi dan??? jajajaj aquest si que el tindrian que excomulgar...jajajaja
ep...espero que tot aixo no surti d'aqui oi??
jajajaj
anem be..!!

Cesc ha dit...

El show-business té aquestes frikades tan bèsties. Sempre ens queda, però, canviar de canal...

Salut

Jordi ha dit...

Començant per la barbacoa, para hacer bien el amor hay que venir al sur, mama qué será lo que quiere el negro, sopa de caracol, eva maria se fue, si yo tuviera una escoba, boig per tu, europe living a celebration, i acabant per "uno el brinquindance, dos el maikeljason..." crec que les he ballat totes! Sense cap intent de rampa ni sed que no pogués fer passar més tard.

Ara, com els casiotoners (coneguts així perquè porten un teclt Casio ben gran) de les festes majors i BBC (Bodas Banquetes y Comuniones) no hi ha res per fruir, sempre amb tres o quatre copes de més, d'una gran nit de gresca i xerinola. Sempre, al repertori, tenen dos cançons que no poden faltar mai: Frenesí i morena la de la reja florida.

Gran article, com sempre!! M'has fet riure molt, anginesc meu!

òscar ha dit...

ufff MEIA ... també he participat en aquesta mena de dansa tribal :) autoposant-me les banyes al cap. com un ramat però amb un somriure a la cara, això si!

les festes major són tremendes LISEBE. a una d'osca vaig fer el meu "debut" damunt un escenari cantant una cançó amb l'orquestra. no recordo quina.

és veritat ASSUMPTA: les d'en david civera també són molt propícies per innovar coreografies avantguardistes. a més, amb aquell punt d'anar interpretant el que diu la lletra amb cert dramatisme. ves pensant una de ben creativa per quan, seguts al descapotable d'en jordi camí de sant miquel del fai, soni al cedé el "rumore" de rafaella carrá. :)

clar que si ZEL: jo també sempre m'acabo animant. tenir sols tres cançons amb les que m'hi nego, és tenir-ne molt poquetes.

ull JORDI, n'hi ha dues: el "ritmo de la noche" de mystic (que mira, pot tenir el seu que) i aquesta de whigfield, "saturday night", que tenia una coreografia massiva que et treia les ganes de moure ni un dit. la cantant, això si, té cara de ser una noia molt eixerida. et deio els enllaços ...

"saturday night"
http://www.youtube.com/watch?v=xcmBaRAj7FU

"ritmo de la noche"
http://www.youtube.com/watch?v=CV87-38W5R0

jajjajajaja ... tu ho has dit P-CFACSBC2V: no n'hi ha prou i cada estiu hi tornem a caure de quatre grapes.

bé KWEILAN; sols em passa amb tres cançons i pensa que la oferta estival dansaire és amplíssima. així que una petita treva per agafar oxígen amb alguna d'aquestes tampoc va malament!!! :)

buffff -ASSUMPTA-, aquest efecte abducció jo també el vaig patir una revetlla a un xiringo de llavaneras ballant una de safri duo. aquesta ... http://www.youtube.com/watch?v=974hL2bunLw ... semblava, ben bé, a punt d'entrar en contacte amb èssers d'altres planetes :)

Alex. ha dit...

Òscar, de proposar-t'ho series l'amo de les pistes flamenques de Barcelona, el seu cinturó i el Pallars Sobirà.

Sempre he pensat que ets un tio molt flamenco!!

Monna ha dit...

jajajaj mencanta el tono ironico que sella tus posts...jejej yo poco bailo porque cuando empiezo no parooooo jajaja me llaman lavadora...por el no parar...ainssss que recuerdos....la de veces que he llegado descalza a casa por el dolor de pies..pero como me río de mi misma...que payasa soy un rato jur jur jur

Bonisimmmm

Besitos flor

Disculpa que me exprese en castellano, me he dado cuenta que en catalán el escribirlo..bufff he vuelto a comprarme libros en ctalán para practicar....

Mireia ha dit...

La del coyote Dax que han nomenat, que tiri la primera pedra qui no hagi ballat mai aquesta!!!

Ferran ha dit...

Ostres, el larala del Saturday night, què gran!!! Això del Coyote Dax aquest... ho hauré de buscar al Tubo, perquè ni em sona.

Si tu, en el fons, deus estar fet un balleruco acabat!! :)

òscar ha dit...

exacte SKY-WALKYRIA, tot i que sospito que els ¿autors? d'aquestes cançons s'aprofiten de l'ànim relaxat estiuenc.

si clar ILLA. a la platgeta, mentre prenc el sol o el nen m'obliga a jugar a pales amb ell ja ho faig això. ipod amb els franz ferdinand o similars però ... que fas quan surts? pantxenguejar a dojo!!! :)

hosti CARLOS; ha sigut llegir això del tractor amarillo i m'ha entrat un calfred (de por) per tot el cos que no vegi's. i ara, pensant-ho, també em negava amb aquella d'opa ti vi hacé un corrá. bufff! :)

ALBERT el tau és la bitxa del barça. com també ho és per mi aquella veu que, com sortida de les catacumbes, crida booooooooooooomba! posats prefereixo perdre amb el tau que, total, ja hi estem més que acostumats!

JESÚS, per culpa d'ell he estat a punt d'abandonar el xocolata. imagina't!

ja va bé SÍLVIA; diu la llegenda urbana que quan el bàsquet té un any en blanc, el futbol arrassa! :)

PITT la obregón, es comenta, que està embalsamada qual mòmia de fa temps i la que apareix és una doble (trilladeta també). com allò d'en franco (eccccccs).

a mi m'agrada mirar el clip de la whigfield de tan en tant XEXU. sembla una noia dialogant, amable, de bon tarannà, simpàtica i, mirant-la bé, ... està com un formatge!!!

NADADOR ... però si a mi ja em surt això de la finestra emergent!!! llurs desitjos són ordres i ho vaig configurar (seguint les teves acurades instruccions) el mateix dia del comentari. la feina d'escriptor sembla tenir força riscs! jajajaja

DRIVER ... però a ben segur que te les demanaven!!! :) sr. dj, sr. dj, me pone ....

això segur STRIPER. a més la marsellessa, en versió dance, segur que tindria el seu públic. abraçada!

georgie dann ja seria l'esglaó perdut SARGANTANA. aquells moments d'altes hores de la matinada que es perden al fons de la memòria. jajajaja.

elur ha dit...

ejem... doncs jo mai, MAI! n'he ballat cap!!!

cola? :P

caterinacortes ha dit...

Mare meva quan he entrat i he vist la foto d'aquest post! He sentit un no sé què... Ens estem convertint en una societat hortera, d'aquí a que la música també ho sigui. Que a l'estiu està bé fer el catxondeo i ballar coses divertides però, a aquest pas, no sé jo...

òscar ha dit...

si fós sols a la tele la solució és, com bé dius, senzilla. però als casoris ques fas CESC? ballar? beure? ballai i beure? :)

ohhh anginesc meu (JORDI)! quina intro tan aclaparadora amb títols d'ahir, avui i sempre que han fet les delícies (o no) de molts dels aquí presents. quants fèmurs posats en perill! quantes tíbies i peronnés a punt d'esmicolar-se al compàs d'aquests megahits!
post propi mereix la morena la de la reja florida, la del dorado mantón, la de la alegre guitarra, la del clavel español tocada des del casiotoner aquest per una banda al postconvit. i aquells balls, aquella revolta de descamisats passats de copes, ... com m'agraden els casaments!!!

ai ALEX, soc més rumbero que flamenc! a mi donem una imitació de maría jiménez arremangant-se la faldilla, uns camela als cotxes d xoc, un ni má ni meno dels txitxos a cop de palma i muto en el paio aquell que surt a les ampolles de tio pepe això si; necessito, de forma imprescindible, un previ de copes! :)

nada de disculpas idiomáticas MONNA: avui toca l'idioma del ball. avui toca centrifugar-se ) al ritme del diri larala ...

tiro jo la pedra MIREIA :) les hauré de ballat de més horteres, de més inversemblants, però aquesta ... noooooooooo! :)

tu ho has dit FERRAN: acabat! un dia faré un post de les diverses modalitats de ball realitzades i copiades a tan bareto i disco com he anat. per llogar-hi cadires!

jajajajja ... que va: no cola ELUR. és més; juraria que erets de les primeres a sortir a la pista :)

no soc gens amant d'aquesta música CATERINA, però reconec que té un puntet de vitalitat i bon humor que és, potser, el que la salva. el més important és que la gent miri d'estar de bon humor i riure, oi?

Noctas ha dit...

Oscar Crack he jalat un munt amb aquest post. M'has recordat tants moments fent el burro amb cançons d'aquestes horteres i també tinc la cançó que marxo i em faig el boig per no haver-la de ballar, aquella que surt a la plei Prsicilla la reina del desierto és superior a mi...saludus company!!!

Spaguetti ha dit...

juass què seria un d'un estiu sense horterades...RES!En èpoques estiuenques qui més qui menys es torna folclòric perdut!hehe

nadeia ha dit...

Doncs jo m'ho passo de conya als casaments, tu! Això de veure tothom desinhibit per un dia està molt bé, tots relaxadets i rient i els uns fotent-se'n dels altres i els altres dels uns... N'hi ha que haurien d'assistir a 15 o 20 casaments l'any! Ho hauria de poder receptar el metge això. Tindrien més bon humor, segur. Ara que n'hi ha alguns a qui s'hauria de poder retirar d'escena a mitja festa...
Jo sóc de les que no ballo (no em cal per desinhibir-me i a més no m'agrada), sóc de les que observo... crec que m'ho passo millor i tot!

eva al desnudo ha dit...

I la alfombra i les braves?? Això ha sigut una emboscada ;)

Justament ahir vaig llegir un post molt divertit que més o menys es podía aplicar en aquest post, es tracta de la "cançò pudenta".
Quant estigues a la feina o a un altre lloc on hi ha gent, vas i comences a canturrejar un d'aquest hits, per exemple:

GUACAMERI CONSU
WAPI PATI WAPI PATI
GUACAMERI CONSU
SOPA DE CARACOL

En uns minuts ja li hauràs enganxat a algú la cançoneta!!
Se xala perquè després no se la poden treure del cap, jejej.

Totes les que heu dit aquí son perfectes per a ser "la caçó pudenta". Passa-la!!

Ballarinadeplom ha dit...

buf...certament l'estiu ens canvia! fins i tot en criteris musicals :)

en fi, jo mentres no posin reguetón d'aquell ballo el que sigui (sempre i quant hi hagi un cubatilla pel mig que amenizi la velada i ennuvoli la vista de certs passos de ball)

elur ha dit...

jajajajajaa tampoc et passis, eh?? la ballaruca m'ha agradat sempre, però hi ha cançons realment odioses i que m'he negat a ballar com feia tothom.
Te'n recordes de la Booooooooooomba? i el movimiento sexi? doncs jo semblava un ximpancé :P

garbi24 ha dit...

Els cubates et desinhibeixen , pero sempre queden coses que no ens faran ballar . Antes partio que doblao , com deia aquella

Marta ha dit...

NO sóc de ballar però l'alcohol fa coses que no faria en estat normal... menys algunes.
Espero que la resta tampoc ho vegi. xD

Tens una manera d'escriure divertida. I m'agrada. M'agradaria saber-ne una mica com a mínim

rits ha dit...

m'has transportat a l'estiu i les festetes en un segon!!!
genial, he rigut molt!

la barreja és el que té... ens perd en la nit de l'estiu!

et confesso que vaig trigar els meus anys a entendre que els moviments espasmàtics amb el YMCA eren per simular les lletres,..una que l'anglés no el domina massa.

i com ja t'han dit uns quants, tornen i tornen i es repeteixen cada any, com per recordar-nos els estius de més joves.

amb el que mai he pogut és amb el pasodoble, és tan acartronat!

nimue ha dit...

ai sí... en segons quins moment som ben capaços de perdre tot el nostre criteri musical... Si el meu Elvis Presley mirés cap aquí i em veiés ballar segons què i segons quins dies, segurament em retiraria la paraula... ;)

Albert ha dit...

Òscar, ja he publicat les frases mítiques del Barça, amb les teves incorporacions d'última hora. És a dir, que a més del post amb frases de futbol, ara n'he fet un exclusivament del Barça.

Molt bona l'anècdota del cambrer i els JJ.OO.
Que vagi bé!

Cesc ha dit...

Quins personatges nano... és que no tinc paraules...

òscar ha dit...

ohhhhh NOCTAS, el "i will survive". és un cançó que no deixa indiferent: o fas el primaveres damunt la pista de ball amb el hit de glorya gaynor o te'n vas del pais quan sona. saludus crack!

l'estiu ens fa patir una mutació genètica SPAGHETTI. al menys, en l'aspecte musical.

els balls de casament representen el clímax intergeneracional de desinhibició NADEIA. des del nen petit que volta enmig dels pasdobles armant la bulla, passant pel segment mig que va amb el puro i una copa de cognac i els ja tradicionals avis amb una taja del quinze ballant desaforats. tens raó: no cal moure's de taula que l'espectacle ja està servit :)

res d'emboscada EVA. l'estora l'han retirada els de barcelona neta (no tenia permís) i les braves (gluppps!) me les he menjades jo en veure que tardaves tant. :) l'efecte de la cançó pudenta és real del tot. sols cal donar-li, per exemple, un volum una mica més alt a la sopa de caracol mentre la cantes i, en cinc minuts, te'n adone's que que tothom murmura la cançó.

el reguetón ja ni el compto com a ballable, BALLARINA. allò és una invenció diabòlica per buidar les pistes de ball.

val, però l'odiossa bomba ELUR segurament un/a no la balla però allà, a la barra o a on sigui, vas seguint el seu ritme amb les peus.

fins i tot tajes, tots tenim petites dignitats dansaires GARBÍ. :)

MARTA, escric com ballo, a estones i de manera sincopada. això si: sense ni gota de alcohol davant l'ordinador.

jo tampoc vaig pillar lo del ymca a la primera RITS. creia que era el invent de quatre que havien estat assajant davant del mirall de casa fins que, un dia, vaig i em trobo amb tothom fent els gests aquells. els pasdobles acartronats??? (falsament ofés) val, accepto acartronat però les trepitjades que li fots a la partenaire et relaxen que no vegi's :)

hi ha una de l'elvis NIMUE que m'encanta ballar. el little less conversation en versió del jxl ... http://www.youtube.com/watch?v=BSkDQYe2FYw ... em posa de molt bon humor aquesta cançó!!!

una estoneta lliure que trobi ALBERT, te'n passo per mail unes quantes perquè en facis un nou post. crec que en tinc un grapat!

jajajajaja CESC ... doncs crec que en paquito el xocolater és fidel seguidor del barça .... jajajajajaja. t'imagines? :)

TORO SALVAJE ha dit...

Jajajjajajajjaaajjaajajaa
Que bo.
El meu sentit de la dignitat m'ha vetat sempre l'accés a participar en aquests espectacles.

Ni la conga, ni res. No puc.

Com he rigut.

jordicine ha dit...

Jo no sóc massa de ballar. Era més d'aguantar la barra. Ja ja ja. Molt bo, ÒSCAR. Que vagin bé les colònies aquesta que t'has muntat com excusa per no venir al sopar blogger. Una abraçada!

siempreconhistorias ha dit...

Mucho alcohol me hace falta a mí para adentrarme en esas congas colectivas, pero sí que está bueno el post y horrorosa la foto. Desde luego me acuedo del Dan y por supuesto el trío que propones es casi infalible.
Encantada de visitarte.
Izaskun

Bargalloneta ha dit...

jajaaja, boníssims tots els comentaris... jo tampoc soc de ballar Jordicine, ja en som dos... de fet no m'agradava anar de discos perquè havia de ballar.... però los pajaritos.... si que l'havia cantada perquè era horterament enganxosa.... i ara que la tinc al cap pensant amb el post de l'Oscar... em fa ràbia!!!!!!
Oscar!!!!!!!!!!!!! perquè me las feta recordar.............

khalina ha dit...

Primer de tot: m'encanta la finestreta de comentaris emergent. Gràcies!

M'ha fet molta gràcia el post i també molts comentaris. Jo reconec que les ballo totes, i a més a més m'ho passo bomba! Potser algú s'horroritzarà, però ha d'haver-hi moments per a tot... Estava pensant si alguna cançó m'ha fet ràbia... Crec que no. Visca el Paquito! I Saturday night! I Follow the leader! I el No rompas más mi pobre corazón. I "al compás del chaca chaca, del chaca cha del tren..."
I el Frenesí ("cha cha cha") ohhh.

I les versions de balls en grup de colònies i fogaina com el "bugui bugui" "En Joan petit quan balla..." les oques van descalces"...Ja ja ja. El que estic confessant!

Ah, ja sé quina odiava, la de la Melody i els Gorilas. Aquesta l'he ballada però burlant-me. Em rebenta aquesta cançó!

Jeroni Maleuff ha dit...

Terrorífic!

Jeroni Maleuff ha dit...

I gràcies pel premi, que no te n'havia dit res! Gràcies.

carina ha dit...

juas, juas, juas...
tots tenim un passat i moltes nits per oblidar, recordo quan sortíem amb les amigues en plan matador els dissabtes a la nit... totes mones nosaltres i... ara que hi penso devíem fer baixar la líbido del personal quan ens posàvem en filera i ballàvem les cançons del David Civera o aquella tan horrorosa d'un tal Raül... que penose i ens pensàvem que estàvem la mar de matadores. Reconec que he pecat, jo sí que he ballat el Coyote dax, em poso vermella només de pensar-ho.
Em donen bon rotllet els teus posts.

mai ha dit...

Mare meva! No sé com t'ho fas però ho has retratat que n'hi pintat. M'has fet recordar "el no te vayas de Navarraaaaa " i sí coincideixo que a vegades m'amago sota la taula si cal quan sento certs acords.

òscar ha dit...

el que la dignitat, i una mica de criteri musical, vetava; unes copitxuel.les els hi obria les portes TOROSALVAJE. :)

no cregui's JORDI; fer de la barra un fortí també ho he practicat amb vehemència. damunt d'un taburet, copa rera copa, ara agafa uns quants quico's, ara xerra amb una, ara deia passar una altra, ara busca el ticket de consumició gratis, ... o em movia d'allà o l'endemà era una ombra. abraçada i a passar-ho bé! :)

gracias por la visita SIEMPRECONHISTORIAS y si, la has clavado, :) ... ¡¡¡mucho alcohol hace falta para participar en congas!!!

MÒNICA? m'escoltes? ... es dia de fiestaaaaaaa, vamos a bailaaaaaaaar los dos, mirando el cielo azul y el ancho maaaaaaaaaar. pajaritos a bailaaaaar .... :)

KHALINA; per fi he aconseguit cumplir la petició a duet formulada per tu i el nadador :) ole que si! per cert ... vaja perles que m'has citat: el follow de leader, que també l'he ballada, té una estona llarga de delicte. la del cha-cha-cha del tren és un clàssic bodorriero i el frenesí l'associaria més amb les festes majors (orquestra marevella). ets una professional! la del gorila? també, també hi he caigut sense remei: uh-uh-uh!!! :)

gràcies a tu JERONI. ets un tros de crack fins i tot definint concretament lo explicat aquí: terrorífic!!! :) una abraçada company, una abraçada crack de cracks!!!

potser la del coyote dax si que esmicolava tota l'empolainamenta feta a casa :) però ballant hace tiempo que sueño su boca, que la vida se me ha vuelto loca o bye bye mi picolissima damaaaaaaaaaa segur CARINA que aconseguieu disparar la líbido dels presents. va haver uns mesos que em dedicava a imitar al raul com ballava. ufff!

amagar-se sota la taula, en le meu cas, no era suficient MAI. quan escoltava paquito el xocolater tenia que fugir lluny de la comarca. necessitat vital! :)

belita ha dit...

Jajaja, jo es que no tinc dignitat, el Paquito, els Pajaritos, l'Asereje, jajaja...

Petonets

polaroid mental ha dit...

per mi el hit de la festa major era "amigo charlie brown" que només he trobat aquesta versió germànica :(
http://www.youtube.com/watch?v=D4j7hLggP0Y&feature=related

DianNa_ ha dit...

Jajajaj hay cosas que prefiero olvidar...

He tenido que cerrar mi blog, por problemas de plagios y falsas acusaciones, ahora tengo otro GRACIAS Y PERDONAD LAS MOLESTIAS.
http://paseandoporterra2.blogspot.com/

Besosss

Eva ha dit...

Molt molt molt bo....
Encara sento de fons... "el baile del pañuelo, el baile del pañuelo...", "salsa de caracol, hey"...
I totes ballables eh!!!
Seran els nostres peus que no ho poden remediar i no fan cas a la nostra ment.... però la veritat és que amb moltes d´aquestes cançons xalem com nens!!!
Una abraçada!!!

La RaTeta Miquey ha dit...

A mi m'agrada ballar "agarrao", d'allò que has d'anar amb tacó alt i el ballador arramba un pèl. Sinò és així, ballo el que sigui i amb unes gotetes de més, ni te digo. Ara, si toca trenet, pajaritos o algúna coreografia estival, La RaTeta fuig amb qualsevol excusa estúpida. Balles?

bajoqueta ha dit...

Uff treu la foto que fa mal a la vista!!! jajajaja.

Deu ser algun virus estiuenc que ens fa ballar qualsevol kutrada. Jo fa uns anys que ho he deixat... ara que ballen uns altres :)

Delfica ha dit...

Secret inconfessat però rigorosament cert:
Comparteixo ADN amb la Joana Subirana, la botoxomitzada rossa que, implacable, delata les estrabades malfotudes dels concursants del "Mira quién baila". Crec que no he sortit gaire a ella, ufff.

òscar ha dit...

posarem, BELITA, que tenim un mostrari dansaire molt dignament ampli, val? :)

anda POLAROID, aquesta em porta records de platja d'aro. un completíssim poti-poti sambero-brasiler ... http://www.youtube.com/watch?v=IHKl63d-TfM (crec que és l'original) :)

mal de caps por lo que leo DIANNA. te visitaré en el nuevo. besos!

el més important és xalar EVA. el baile del pañuelo, la botella, el tiburón, ... tot un reguitzell de balls que, en fred, semblen d'allò més cutrecillos i que, en calent, acaben per fer-nos somriure i ... ballar! abraçaaada!

ostra no sé que dir RATETA. un agarro algun cop val però, posat a escollir, prefereixo desnvolupar el meu estil aleatori de balleruca sense trepitjar ningú. n'hi havia una de agarrao (si tu eres mi hombre, yo tu mujer) que la odiava potser més que el paquito el chocolatero

fan goig, oi BAJOQUETA? :) no sé quin dels dos fa més ràbia

:) bé, que l'adn no et faci "delatora d'estrabades malfotudes" no és mala cosa DELFICA. jo no tinc parentiu amb famosetes i, per això, confeso aquí balls inverosímils :)

Noctas ha dit...

Crack tens un petit regalet al meu blog...saludus campió

polaroid mental ha dit...

gràcies òscar per la troballa,
estàn tooooootes!
tetetetete-tetete-te-te

goculta ha dit...

Inmillorable post, sabies paraules.
Jo al setembre tornaré a patir el mal de les bodes!!

Shalheira ha dit...

Doncs jo vull ballar amb les botes posades i un gintònic a la mà, encara que siguin les festes del poble i el termòmetre marqui 35º.

Irene ha dit...

oh, com t'entenc amb això del coyote dax; mai he entés el no rompas más! sempre que sonava m'amagava..
i em sembla que n'hi haura pocs que es salvin d'aquest síndrome estival que ens empeny a ballar tals pornografies musicals.. el consol és que tothom cau a la trampa.. sort en tenim que existeix la tardor, i l'hivern, i el fred.. que sino seriem tots uns horteres..

tot i això, òscar, em sap greu dir-te que un cop has ballat l'aserejé ja no hi ha dignitat justificable :)

Deric ha dit...

no ho entenc, en el meu web em surt que has actualitzat i en el teu em surt l'entrada del dimarts...

Els del PiT ha dit...

Hem girat cua, nano?!? No suportes la pressió de les pistes o has preferit fer un tomb? Hi hi hi...

Assumpta ha dit...

Epsss, jo venia a veure un article nou :-))

òscar ha dit...

ara mateix m'hi acosto NOCTAS.

no va ser senzill POLAROID. sort que en tenim del youtube :)

quina sort GOCULTA. ara ja fa un parell d'anyets que no participo en tan magne event. amb aquell pica-pica inicial del que, a vegades, ja en surts semibolinga. aiiii ... com ho enyoro!

ballar amb la copa a la mà SHALHEIRA, hauria de ser una assignatura d'escola. cal tenir una tècnica molt i molt depurada per fer-ho sense ensurts :)

ho sé IRENE: un cop has creuat la frontera del aserejé poca excussa queda. un pot fingir tots els atenuants del mon: l'ambient estival, la xafogor ambiental, unes copetes de més, ... tot el que és vulgui però, un cop el balles, quedes macat per la resta de la teva vida. :)

ahir nit vaig intentar penjar post nou DERIC, PiT i ASSUMPTA però no em publicava. crec que el blogger ja n'estava fart de tant de post ballarí. doncs apa ... aquest matí li he guanyat el pols!!! :)

Els del PiT ha dit...

Doncs Assumpta bonica, posa't a la cua, hi hi hi...

Simplemente Michelle... ha dit...

T'agrada ballar a ti ? Anem cuan ens veurem ? :D

òscar ha dit...

a mi m'agradava (i m'agrada) sortir MICHELLE. el ball és una boníssima excusa per fer-ho :)

El Taller ha dit...

És sorprenent la quantitat de comentaris que tens! Quants seguidors!
Aquest tipus de cançons estan fetes per fer el tonto. Per a mi, són quelcom positiu però cal fer-ne un ús moderat de totes maneres.