divendres, 13 de març del 2009

la central

traspassar les portes de la meva entitat finançera és un dels plaers que no dubto en autoregalar-me, al menys, un cop cada quinzena. no té preu.

el benestar podològic de la moqueta esdevé més gratificant que trepitjar la sorra de la platja. l’oasi de relax auditiu que m’ofereix la música ambiental no el trobo en cap recopilatori de café del mar ni en aquells cedès ètnics amb els que pico, com una truita de riu, cada cop que visito l’fnac.

la plàcida espera per ser atés, en ocasions molt puntuals i normalment concentrades als dies de cobrament de les pensions de jubilació i viduetat, queda més que amenitzada pels caramelets de franc o els vistosos tríptics oferint finançament per una senyorial vaixella d’exhibició obligatòria al dinar de nadal.

parlo amb persones, no amb maquines. educades, servicials, acollidorament xerraires si s’escau. oblido que acaben de carregar-me 155 euros del carnet del barça quan els sots-director s’aixeca de la seva taula per dir-me òscar (pel nom) i em comenta les bones sensacions que li transmet l’equip aquesta temporada.

encaixar la mà del director (en persona) mentre em felicita el nadal fa que surti de la meva entitat finançera com si hagués acabat de veure el qué bello es vivir de capra però, a més, amb l’afegitó d’un pràctic calendari i algun que altre boli que sempre va bé per omplir sudokus.

friso esperant que arribi el proper dilluns per tornar a saludar (pel nom) al sots-director, desitjar-li molt bon dia i preguntar perquè em cobren 0.96 euros mensuals en despesses d’un correu que mai no rebo.

friso per explicar al director (en persona, i després del bon dia de rigor) que no em sembla correcte que em carreguin el cost del duplicat d’una tarja quan la original vé tarada d’orígen.

tant director com sots-director s’excussaran dient-me que són coses de la central però miraran a veure què s’hi pot fer i acabaran, ambdós, oferint-me un caramelet i la seva ditxaratxera crònica de l’almeria-barça. .

traspassar, el proper dilluns, les portes de la meva entitat finançera
serà de nou un plaer que penso autoregalar-me. un plaer que amb sort i si la central ho permet, per mi no tindrà preu.

modestament penso que la central, aquest ens eteri, impersonal, sense nom ni cognom, sols fa que enviar circulars amb noves normatives, denegar prèstecs hipotecaris i cancel.lar unilateralment pòlisses de crèdit; però no s’entretén en collonades com les meves.

crec que la central, en realitat, és el vuelva usted mañana del segle XXI per les oficines. modestament penso que director i sots-director són, a més d’una mica cuentistes, socis del madrid.

51 comentaris:

Monna ha dit...

Estas entidades financieras...y encima a principio de año.son las unicas que cierran con beneficios!! buf buf buf...
A mi no me dan la mano...será por mis numeros rojos?¿?¿?..

Disculpa por contestarte en castellano, me expreso mejor

Un saludo

Salva Piqueras ha dit...

Vaaa, que sembla un anunci de La Caixa això!!!!

Jo et recomano un altre lloc encara millor: la botiga de la Nespresso. Has d'anar-hi. Et fan tan bé la pilota que els hi compraries una cafetera cada vegada. Et sap greu només comprar 3 cartrons de monodosi... però et conviden a un cafè i tot!! Fes-me cas, no te'n penediràs...

Noctas ha dit...

Ha de ser difícil fer una crítica als bancs i no caure en la grolleria, mantenir sempre aquesta fina ironia, insuflar el verí i tanmateix fer veure que res ha passat. Ha de ser francament difícil i tú ho fas com si fos la cosa més fàcil del mon. Un relat diria que perfecte...saludus crack i Visca el Barça.

Abogadaenbcn ha dit...

Quina por les centrals! yuyuyu

carina ha dit...

cada dos dies entro al teu bloc per veure si hi ha alguna novetat. M'encanta llegir-te, sempre ho faig amb una rialleta a la boca perquè tens més raó que un sant. Au, i com diuen al meu poble, endavant les haches!

kweilan ha dit...

Jo només sé que ens carreguen comissions per tot i que al final són els únics que tenen guanys. Uns guanys escandalosos. Molt bo, el post!

Garbí24 ha dit...

Es d'agrair la seva amabilitat per robar , i pregunto jo ? que hi ha dintre d'aquells caramels ? que ens hi fan tornar ? seran adictius ? . D'aqui poc en conta de caramels hi posaran supositoris per donar-nos directament pel cul .

Assumpta ha dit...

Jajajajaja el final és genial!!! :-))

Suposo que la sensació que tens quan el director en persona et diu Òscar i encaixeu les mans, és similar a la immensa felicitat que va tenir el meu marit ahir quan li va arribar la felicitació del Director d'El Corte Inglés per Sant Josep... que n'arriben a ser d'amables, oi?
(el que no entenc és perquè, amb l'il·lusió que semblava que li havia fet, la va estripar i la va llençar a les escombraries "normals"... al paper no hi posa res que tingui noms i adreces)

Estic segura que aquest senyor tan amable d'El Corte Inglés també deu ser soci del Madrid (pobres, no ho deuen estar passant pas massa bé, oi?)

Ara bé, el plaer de trepitjar aquella moqueta i el caramelet no hi ha qui te'l tregui, eh? :-)

Alex. ha dit...

Com una lògia massònica, però sense el com, semblen talment sortits de l'institut del teatre, pell de be i ànima de llop, hienes de somnis, someres explicacions, garses somriures, voltors dels desemparats.

Guaita si n'hi caben de coses sota la moqueta!!!

Ferran Porta ha dit...

No sé si plorar pel trist paper que la central els reserva, als directors i subdirectors, o bé engegar-los a dida ja que són l'única opció per descarregar-me. Vaja colla de lladres, els de la central!

JJMiracle ha dit...

Ui, la central! Vols dir que no és una altra dimensió?

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
uf! les caixes d´estalvis (o els bancs) són tot un món. Somriures quan entres i males cares quan vols treure els diners. I a més, comissions, comissions, comissions...
salutacions i paciència!
Sílvia

Shalheira ha dit...

Em sembla que tu i jo tenim els estalvis a la mateixa caixa.
Quan em cobren recàrrecs i manteniments per la tarja de dèbit, quan teòricament m'hauria de sortir gratuïta fins als 25 anys, i vaig a reclamar, no sé com s'ho maneguen, però m'omplen les butxaques de caramels i bolis i fan que se m'oblidi, misteriosament, què anava a fer jo a la oficina...

Lula ha dit...

I tant Òscar, com ho saps!!!

Mira que al veure el títol he pensat que havies visitat la llibreria... jo sempre al món de banner i flappy, ja saps.

A la meva entitat i vaig molt poc, i encara hi vaig massa si vols que et digui.
Quines ganes d'acabar la hipoteca i engegar-los tots a dida!!!

Besoootes

Bargalloneta ha dit...

jajjajajajjajaa!!!!!!!!!
m'ha encantat aquesta subtil ironia!!!!!!!!!!

Sergi ha dit...

Quina ràbia em fa això del 'vuelva usted otro día', que no només passa amb les entitats bancàries. Tothom et dóna llargues, no hi ha manera de solucionar cap problema de manera trivial. Crec que seria més fàcil que els problemes es solucionessin a l'instant, que alguns podrien, n'estic segur, que anar-los acumulant, però crec que és norma general, i que si s'és massa eficient, alguna cosa no va bé.

Rita ha dit...

Fa anys que vaig deixar les caixes, la de Pensions i la de Catalunya, per passar-me a la Caixa d'Enginyers, no cobren a ningú per res, ni per les targetes.

bajoqueta ha dit...

Jo no els deixo passar ni una a la central, comissió rara que veig comissió que reclamo... i de vegades me l'ha tornen :)

Quan van fer els castings per a treballar a "la central", només van agafar a gent incompetetent i dolenta, perquè mira que treballen malament. Com és que no els foten fora a estos? :)

coses2 ha dit...

Hola,
M'agrada el teu blog i aquest post m'ha fet molta gràcia. Sí, en alguns bancs són molt pilotes i força falsos.

Eva ha dit...

Estalvi? Comissions? Entitats financeres? Targes? Cobrament? No entenc res!!! Això existeix de veritat?

Parlem?

Una abraçada!!!!

khalina ha dit...

jo no acostumo a anar-hi. Però per les comissions dels duplicats de les targetes, que a mi se m'espatllen molt (serà què gasto molt? Es per les màquines de les autopistes suposo), per evitar aquestes comissions has d'anar a l'oficina a queixar-te. I la paraula màgica, doncs si no pots fer-hi res faré reclamació escrita.

A mi em fa ràbia la falsa simpatia d'alguns directors d'oficina. Clar que no generalitzem perquè també trobes bons professionals que et tracten sense ser hipòcrites i que no et pregunten per què treus X diners, i que no intenten vendre't una nova targeta.

òscar ha dit...

però caramelets si que en pots agafar, oi MONNA? si es que són el més simpàtic del món :) saluditos!!!

també els conec SALVA. els de passeig de gràcia amb provença és cert que són acollidors a matar. ara, amb el preu al que van el coi de cartutxos no m'estranya.

merci NOCTAS. i mira que ens ho posen complicat per no caure en la grolleria.

però ... existeixen ABOGADA? :) vols dir que la central no és una cacofonia en un castell perdut? :)

poques haches hi ha contra ells CARINA. somriure, callar i ... pagar! :)

sorgeix la crisi per culpa d'ells i ... la paguem nosaltres! mola ser el sr. entitat finançera KWEILAN.

jajajaja GARBI. :) però si ells sols són una mena de robin hoods moderns.

ASSUMPTA allò és millor que anar a les termes de montbrió o caldes. un luxe, un relax, una pau interior, ... una caraduraaaaa!!!

ténen, ALEX, el premi margarida xirgu a les millors interpretacions anuals. són uns fenòmens als que la comparacio amb xais, llops, hienes i garses els hi és massa generosa. agafaria tots els responsables de les centrals del mon, els tancaria dins d'un zoo i allà els clients, tot cofois, llençant-lis ... caramels! :)

:) un crack FERRAN. tu, no els de la central. tot i que si que en són de cracks de ... l'escapisme!

la desconeguda, MERCÈ. hitchcock (a.c.s) en vol fer una minisèrie amb les seves aventures i desventures.

paciència per no perdre els papers (o diners) SÍLVIA.

compartim estrella SHALHEIRA. molt bucòlic sempre i quan la estrella no sigui finançera :)

una visiteta a la central no els hi aniria malament als de la meva central LULA. una mica de lectures sol donar una mica més de criteri i menys barra.

és del poquet que ens queda davant d'ells MÒNICA. la ironia! :)

potser és una manera d'omplir l'horari laboral XEXU. tens raó que el vuelva usted mañana no és exclussiu de bancs i caixes. segur que els hi ténen restringit l'us de internet i, clar, paguem l'ànec nosaltres.

la tinc molt a prop de la feina RITA, però massa lluny de casa. és cert que hi ha força gent que me n'ha parlat bé.

no creguis BAJOQUETA, penso que el càsting el van clavar. grans escapistes, millor que huddini, que donin la cara per ... la central!

gràcies per la vista COSES2. però ... i lo a gust que si és dins :)

jajajaja EVA. jo els hi reconec que parlant són bons. ténen el do de xerrar molt per no dir altra cosa que excusses i, normalment, abonan-te les "errades". llavors ... perquè ens les encasqueten de inici? quín nom té això? es-ta- ... moooooos muy mal!!! :)

no KHALINA: diuen que és que ens carreguem la banda magnètica posant al mateix lloc unes targes i altres. :) són bons els tios: la culpa sempre és del client!!!

Deric ha dit...

Molt bo, però t'he de confessar que la central, sí que existeix perquè jo hi vaig treballar 2 anys allà!

RaT ha dit...

Cremem-les totes i tornem a començar...

TORO SALVAJE ha dit...

Si.
Penso que la Central es un ens imaginari que fan servir per carregar-li tots els crims financers.
No deu ser fàcil fer aquest paper dia darrera dia, trobo que encara cobren poc pel que paguen avui en dia als grans actors.

òscar ha dit...

colze amb colze de la infanta DERIC? :) sempre hi ha una central per damunt de la central de la que dir que és la que ordena les coses!!!

totes-totes no RATETA. primer anem a retirar els quatre eurillos que hi tenim i després val: un sant joan avançat!!!

i, a més TORO, per personatges tan xerraires i amb tan paper com tenen. és cert; estan infravalorats! :)

Albert Lloreta ha dit...

dónen ganes d'anar-hi un dia i demostrar que ets del barça allà pam i al cap d'un mes, amb barba, comprovar cara a cara la hipocresía bancaria anant amb una samarreta del madrid i probablement rebent els estímuls encoratjadors del senyor director.

Irene Pujadas ha dit...

a mi els bancs sempre m'han recordat a la cavalgata de reis. quants caramels, quants, tots amb l'estrelleta aquella i les rodonetes groga i vermella, en plan la caixa (parlem) total. el que passa és que els hi vaig agafar una mica de mania, perquè eren els que abundaven més i hi havia massa sabors que no m'agradaven, i en ocasions puntuals ens tiraven aquells caramels que son tovets que són una delícia o sugus o així, i és clar, la caixa i bancs en conseqüència (els caramels santander també són un mite) als 6 anys ja van passar a cosa rara que abunda i que no pinta massa bé.

Albert ha dit...

Molt bon post.
Sí, sort en tenen dels caramels, que sinó no tindrien ni un client, ja que amb el cas que els fan...

Vagi bé!

Ballarinadeplom ha dit...

ufff...quina colla de sangoneres tots plegats!

J.M. ha dit...

"el benestar podològic de la moqueta esdevé més gratificant que trepitjar la sorra de la platja. l’oasi de relax auditiu que m’ofereix la música ambiental no el trobo en cap recopilatori de café del mar ni en aquells cedès ètnics amb els que pico, com una truita de riu, cada cop que visito l’fnac."
El meu temple ocasional en algun moment també, ho confesse.

rits ha dit...

des de que he descobert el correu electrònic em veuen poc per l'oficina. De debó, va de conya poder enviar correus perquè et mirin les coses.
És que anar a l'oficina em genera orticaria, de vegades em sento que parlo en suajili o algo així.

mai ha dit...

Els quatre duros que tenim perquè no arriben ni a això, els posaria sota la rajola, a pendre vent a tots per no dir una altra cosa !

òscar ha dit...

se'n sortirien ALBERT LLORETA. tenen talent.

com tu has dit IRENE: no pinta massa bé. ni amb ni sense caramels.

cas penso que si que en fan una mica ALBERT; però sempre a còpia de queixes sobre aquests petits furts als clients.

jajaja BALLARINADEPLOM. m'ha agradat: sangoneres. no hi ha animal que els hi escaigui millor.

un temple en el que tot sovint estem obligats a dir amén JERONI.

ostra RITS ... se'ls hi pot enviar mails? utilitzo força la banca electrònica però desconeixia la possibilitat de queixar-me per mail. ufff ... que es calçin!!! :)

és una possibilitat que he rumiat molts cops MAI. si tothom eliminèssim les domiciliacions i els quatre (o tres) euros que tenim a un calaix de casa ... no tractarien una mica millor als clients?

Silvia_D ha dit...

Jajajajaaja qué bueno eres!! desde luego que el trato es personalísimo, vas con quejas y sales con caramelos, como los críos y las comisiones no las devuelven, pero... son tan amables... yo, ni tengo que dar el DNI ¡¡me tienen fichada!! jajajaja

ah!! los caramelos de la caixa son muy pegajosos y no se desprenden del papel ¡¡qué asquito!! se pone una los dedos pringadísimos!!

Me ha encantado :)

Petonets i bon dia

neus ha dit...

merengues rematats sí senyor! i la central segur que també... sinó no s'entèn de cap manera. (juas!)

Jordi ha dit...

Òscar, els bolis de la Caixa sempre funcionen. Mai fallen. Són de fiar. És nota on hi ha diners...

Dels caramels, en parlo meravelles
també. Sobretot els que són de color groc. De totes maneres, voto perquè els canviïn per sugus. Crec que seria un bon reclam.

La central és una excusa que els va com anell al dit. És el forat negre, el triangle de les Bermudes, el pot on va a parar tot el que no té explicació ni arguments que siguin de pes per comentar-te que ells l'han espifiada. El que els informàtics solem dir: coses del windows i del Bill Gates. I, és clar, busca'l, al Bill Gates. No li aniràs a demanar explicacions.

De totes maneres no els expliquis la relació d'amor entre el teu Barça i la carn arrebossada. No ho mereixen!

bimbonocilla ha dit...

pfffffff... jo vaig un cop cada 2 mesos a que em treguin totes les coses extres que m'hi posen... ja crec q és un ritual... aaaaaaaargh!!! pena!

nadeia ha dit...

m'encanta òscar!
:-)

Carlos ha dit...

Si et dic la veritat, fa quasi un any que no xafo l'oficina bancària.
Això de viure en un poble ajuda molt a l'hora d’estalviar-te hipocresies o semblar tonto.
Tot i que tal i com ho pintes anar de tant en tant a que et raspallin una mica potser no està tant malament ho hauré de provar.
Salut.

el paseante ha dit...

A mi em van trucar fa un parell de setmanes de la meva sucursal per demanar-me si hi podia passar personalment. Hi vaig anar pensant que potser tenia algun problema greu que no havia detectat. Tot plegat em volien vendre una assegurança de cotxe (a mi que no en tinc).

Ah, oblidava explicar que la meva sucursal és a 150 kilòmetres de Barcelona. Em van fer passejar una bona estona en tren. Segur que eren del Madrid :-)

òscar ha dit...

si DIANNA, ara ens ténen fitxats amb la signatura digital. sols ens faltarà donar-lis, també, l'emprenta digital i seran, ben bé, com la mateixa polícia.

però no merengues dels normals ELUR (que algun n'hi haurà); són una mena d'ultra sur de les entitats finançeres.

la central és el gran titiriter de la vida JORDI. mouen els fils ocults per una mampara, posen veu a la nostra veu i ens fan perseguir la caputxeta o fugir del llop (uuuuuuuu) segons els hi convingui. sols una dada:a la central hi treballa una infanta.

exacte BIMBONOCILLA; és un ritual com afaitar-se, anar a treballar, dutxar-se i, de tant en tant, anar al banc a que t'abonin les comissions injustes. ens marquen l'agenda!

:) i a mi ells NADEIA! que faria, sino, cada dos dilluns més o menys? anar a treballar? :)

noooooooooo. no hi hi caigui's CARLOS. és addictiu! :)

del madrid NADADOR i miren per potenciar el turisme intern en temps de crisi. l'exemple: el teu viatget de 150 kms! no sols miren pel país: ells són el país!!! :)

lisebe ha dit...

Uiiii! Òscar:

Jo com sempre arribo de les ultimes, o a vegades no arribo, será perque la feina em té atrapada i em deixa molt poc, la veritat es que aquest cap de setmana després de molts he tingut festa de feina i he sortit a gaudir-ne una mica de bon temps i el camp i , no he mirat ni blocs ni res, i ara quan he cpmençat de nou la setmana estic enderreride de llegir.

Doncs m'ha semblat força interesant el ralat amb ironia inclosa i tot jajaj. ets un crac noi.

Petonetssssss retrasats

una que bada pels núvols ha dit...

jajaja els estimats bancs...

òscar ha dit...

entre els blocs i gaudir d'una mica de descans, de temps de lleure, no hi color LISEBE. ja ho diuen els brasilers menos treballo i mais samba :)

has dit estimats NATÀLIA??? grrrrrr mira que li comento al quim que segueixi insistint, eh! :) bona setmanaaaaaaa!

Jordi ha dit...

Sí, sí, la infanta que té el cap més moblat de les dues!

òscar ha dit...

el concepte "moblat" és molt relatiu. especialment quan parlem d'infantes JORDI.

uffff la casa real! ell, m'ha provocat ell!!! :)

Naida ha dit...

Res de oficinas...internés!! no tinc ganas de veure a gent que tenen un somriure de plastic...

òscar ha dit...

hauré de reclamar, NAIDA, també per internet però ... com m'agafo els caramels? :)

Mis Girasoles y yo ... ha dit...

Jajajaja I tant que és així. Però aquest problema passa també a Veneçuela, et cobran dos coses, un manteniment ( de qué ? no ho sé ) i el envio de un estat de conta... que mai arriba....

Petonet maco... que avui hi ha calçotada !!! :DD

òscar ha dit...

ostraaaaaaa ... doncs gaudeix de la calçotada i a oblidar-se dels bancs que ells tenen molt, però que molt, poca salsa!!! :)

petoons!