divendres, 20 de març del 2009

carta d'empenediment

apreciado sargento:

sirva la presente epístola a modo de arrepentida confesión de algunas de las chiquillerías perpetradas durante la prestación de mi servicio militar obligatorio. a usted, que siempre hizo gala de una paciencia casi paterna para conmigo y me despidió de las dependencias con un efusivo abrazo espetándome un “entraste aquí como un chico y te marchas como un hombre, le debo, al menos, una afligida disculpa.

soy consciente que la traducción al castellano, durante nueve meses, de todas las noticias aparecidas en catalán en prensa escrita sobre temas castrenses era un destino, cuanto menos envidiable, para un mozalbete como yo. pero en mi descargo quiero comentarle, apreciado sargento, que desempeñar esta patriótica labor además de mandar cartas a las autoridades invitándolas a pascuas militares, desfiles y otros amenísimos eventos, me hastiaba soberanamente.

el aburrimiento, nunca una falta de respeto hacia su inmaculada trayectoria al frente de la sección de prensa y protocolo y un talante, quizás pizpireto en demasía, fue el que me condujo a permitirme ciertas licencias en mi labor diaria no remunerada. también, a mor de ser sincero, mi ínfima sensibilidad hacia unos altos mandos que, tras años ejercitando su carrera en cataluña, requerían de traducciones catalán-castellano para comprender el sentido de una breve noticia.

así, a modo de divertimento y una vez consciente que nadie se entretenía en mis traducciones, me concedí aderezarlas con frases de propia cosecha no incluidas en el original, flagrantes catalanadas y pinceladas humorísticas de las que acatando su orden (no interpretes, sé literal) surgían poblaciones de nuevo cuño como san clemente suscebollas.

algún que otro desliz cometí también cursando invitaciones. mi afán igualitario me obligaba a convidar a obispos y cardenales en condiciones idénticas a las de otras autoridades; es decir, en compañía de sus esposas. la típica precaución ante la posibilidad de un matrimonio del que no se tuviera o tuvieses constancia en el gabinete.

deseo entienda estas líneas como un sincero acto de arrepentimiento por un conducta en exceso superficial. deseo entienda estas líneas, apreciado sargento, como la más fehaciente constatación de que, como usted sentenció, a ese cuartel entró un chico para acabar saliendo todo un hombre.

atentamente ... y a sus órdenes de usted.

49 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Thank God que jo no vaig passar per això: una prestació social que vaig acabar allargant -voluntàriament- per poder acabar la feina que feia en aquell moment m'ho va estalviar.

Si hagués anat a la mili hagués acabat a chirona. No me n'hauria pogut estar de deixar-li anar alguna de grossa, a qualsevol jefecillo militar d'aquests.

Carta de penediment? Butifarra de pagès, li hauries d'haver enviat!

Bon cap de setmana.

Els dijous nous ha dit...

Senyor Òscar, no sé si em sento capacitat per a perdonar-lo... Quina sort he tingut en lliurar-me d'aquest reclutament!!Estic amb el Ferran, Butifarra de Pagès!!!

Albert Lloreta ha dit...

els millors errors són els conscients. gairebé tinc ganes de que la mili fós obligatoria per pdoer-me equivocar.

marxo, que he d'anar a matarón

Assumpta ha dit...

Jajajajaja com he rigut!!!!

La meva sogra explica que a Massanet de Cabrenys, durant l'època franquista hi havia qui ho havia traduït com "Demasiado limpio de cabritos"... no m'ho invento, eh? t'ho asseguro :-))

Al meu marit li va tocar a Ceuta... A CEUTAAAAAAAA!!! Un any de vida "robada"!! Panda de lladres!!

(per cert... si t'envia resposta ja ens diràs què diu... jejeje)

neus ha dit...

Apreciat Sr. Òscar... m'inclino davant seu.


Quin fart de riure!!!

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Sort que la mili (o "puta mili" segons Ivà) ja ´fa temps que no és obligatòria!
Salutacions
Sílvia

Alex. ha dit...

T'imagino amb el teu Cetme disparant invitacions a oficials, suboficials i tropa, els teus Premis Crack de Cracks... fent de la mili quelcom més que un tràmit!

m ha dit...

xD
Es bo, bo, bo!
Bon cap de setmana!

Carlos ha dit...

el meu cap era el pater del quartell i fins i tot li vaig agafar “carinyo”, ens fotiem uns esmorzars impressionants...
si fins i tot li vaig fer d’escolanet, :))
amb el pas del temps, fins i tot pots trobar moments simpàtics.
quina raó que tenen quan diuen que el temps ho cura tot.

salut.

mai ha dit...

¡Paso ligero!
¡A sus órdenes !
Jjjaaa!

kweilan ha dit...

He rigut molt!!

Jordi ha dit...

jajaja boníiiiisim!! M'has fer recordar la cançó aquella de la Trinca. Coses de l'idioma, crec que es deia: "Un senyor petit i exerit, de Santa Coloooomaaaaaaa, vol anar a Madrid decidit...". Gran, què gran!!

khalina ha dit...

molt graciós :D

Anirem d'excursió a Lorito de Mar, Altahoja, Santa Paloma de Gramanet, Masianueva...

Als comentaris de l'anterior blog deies que eres una mica fècula amb la tecnologia. M'ha fet gràcia la manera de dir-ho... No m'ho crec. Per què no et poses els comentaris amb finestreta emergent? Segur que el Nadador recolza la meva proposició (decent) Va millor per no oblidar-te cap comentari.

Salva Piqueras ha dit...

A veure si la llei de memòria històrica començarà anant a per tu!! Ets un terrorista de la llengua!!

òscar ha dit...

FERRAN vaig fer-la precipitat per l'oportunitat (un endoll com un catedral) de compatibilitzar-la amb la carrera. potser hauria perdut menys el temps fent la prestació. bon cap de setmana!

també un buti LLUIS? que allà amb dos butis munten un piscolabis amb autoritats, eh!

jo aquest cap de setmana em quedo equivocant-me conscientment al barri de santos, ALBERT.

fuaaaa ASSUMPTA, això de ceuta si que està a la quimbamba!!! especialment la traducció de poblacions donava molt joc però havia d'anar en compte perquè, el que més el hi rebenta, es que creguin que els hi prens el pèl. bon findeeeee i ... a guanyar! :) per cert: tenien un grapat d'entrades pel barça cada partit els tios!!!

a sus órdenes de usted ELUR. (tot quadrat i saludan-te militarment).

una pèrdua de temps institucionaltzada SILVIA. vale que t'acabes rient però ... jo també sabia riure a casa meva!

el cetme de les traduccions i invitacions és l'únic que vaig agafar ALEX ja que, allà dins, pocs crack de cracks veies.

bon cap de setmana MARTA. i gràcies!

això és cert CARLOS. esmorzaven molt i de plat el tios i, clar, t'acabaves dient si ells ho fan, jo també i baixava a les tasques del gòtic a fotre'm uns entrepans de tonyina amb olives estratosfèrics. bufff!

si-si MAI. tenien un argot i una de frases fetes els col.legues que n'hi ha per fer un post. "vas con la torrija", "estás con la caraja", "vestir de bonito", ... fuaaaa, tot menys parlar normal!!!

clar KWEILAN ... :) ... com tu no la vas fer!!! la veritat és que reies sovint allà dins.

jajajaja JORDI, no recordava aquesta cançó i deia algo així com "però el pobre home ha perdut la costum de parlar el castellà...". vaig al emule ara mateix!!! :)

lorito de mar i altahoja m'encanten KHALINA. jajajaja. no-no, de veritat que no soc massa destre amb la tecnologia. després miro però em fa por tocar la configuració i començar a carregar-me coses del bloc a l'estil n'hi ha que neixen estrellats.

al sargent aquest, que de veritat era molt bon paio, em deia "independentista" SALVA. crec que testificaria al meu favor, tot i la carta! :)

Silvia_D ha dit...

Jjaajajaja deu meu!! si te llegan a pillar, te empapelan!! eso de con "sus esposas", genial!!! me partooooo!!

Besos de primavera, niño

Lula ha dit...

Ets tremenduuuuu
I pel que sembla, ho has estat sempre!!!


Aixx, si en el fons, en el fons, us ha agradat a tots fer la 'mili'


Besoootes

Sergi ha dit...

Devies ser tremendo! Ja m'imagino les que els devies colar. És clar que no te la devies poder jugar massa, que si t'enganxaven, consell de guerra segur!

L'illa dels monstres ha dit...

hi ha unes generacions que sempre serem chicos i mai hombres. jo me'n vaig salvar gràcies a una prórroga, perquè la promoció següent ja no va tenir obligació de fer la mili. quina llàstima, no?

Albert ha dit...

Molt bo!

Em quedo amb aquesta frase:!"me obligaba a convidar a obispos y cardenales en condiciones idénticas a las de otras autoridades; es decir, en compañía de sus esposas".

El que feia l'avorriment...

Que vagi bé!

Anònim ha dit...

Ets un crack, amb els teus escrits em desconcertes amb el títol i després gaudeixo amb el text, jo res de res, això d'aquestes ordres no són per mi :)

ddriver ha dit...

jaja ptuts bisbes,quina cara farien

Lula ha dit...

Òscar... t'he dit mai que et conectes a hores molt estranyes???
No són hores de comentar!!!

Jajajjaaaa
Besotes

òscar ha dit...

bueno DIANNA; tengo (y tenía) de inconsciente lo mínimo y, por tanto, el riesgo era controlado. las cartas seguían un modelo con lo cual la excusa del "yo sólo introducía" siempre estaba a mano y en las traducciones ... en las traducciones si que, quizás, la excusa del "usted me dijo que fuera literal" hubiera sonado a tomadura de pelo, oi? lo dicho: ¡me aburría mucho!


noooooooo LULA, m'avorria. et quedes amb les quatre conyes divertides que t'hi passen però estar "obligat" a un lloc a mi no m'agrada gens. ps: no saps la tranquilitat comentatòria que dona la casa en silenci, dormint, i jo aquí dale que te pego llegint-vos a tots. benvolguts diumenges al mati! :)

mirava d'anar en compte XEXU. tot i així, més que un consell d'aquests (uuuuuu) una bona temporadeta sense anar a dormir a casa si que podia caure!

a mi m'agrada ser chico ILLA. és una de les coses que més m'agraden!!!

potser algú s'havia cassat sense que a la secció en tinguèssim constància ALBERT :)

doncs bé que vas fer CESC. una cosa és que en pugui parlar amb simpatia i d'altra és que li trobi algun sentit.

que va DRIVER. el secretari del secratari la obriria i pensaria que burros aquesta gent! :)

Eva ha dit...

Si ja ho dic jo.... esperant sempre els teus escrits.... genials!!!
Doncs si, la mili, quin munt d'històries per explicar, anècdotes i amistats... però quin any no?
Arribar allà amb el "petate", ser considerat un "pelusa", pagar les "novatades", aixecar-te al toc de "diana", fer "imaginàries", ... quin canvi de ritme....
Una abraçada!!!

Mireia ha dit...

je, je, mooolt bo!

T'enllaço al Racó de la Solsida , Òscar

Jordicine ha dit...

Ja ja ja. M'ha agradat llegir-te en castellà. Jo no vaig fer el servei militar!!! Ja ja ja. Una abraçada, crac.

nimue ha dit...

JAJAJAJA! ja diràs si contesta el bon home... JAJAJA!

el paseante ha dit...

Jaja, boníssim lo del señor obispo y esposa. Ara em sap greu haver fet la PSS, segur que m'hauria divertit més a la mili.

M'afegeixo a la reivindicació de la Khalina: VOLEM FINESTRA EMERGENT, VOLEM FINESTRA EMERGENT...

Va molt millor per comentar, perquè així veus el post.

És fàcil home. Vas a "Configuración", i després a "Comentarios". A "Ubicación del formulario de comentarios" cliques "Ventana emergente". I a sota de tot de la pàgina veuràs "Guardar configuración". La deses i ja està.

No petarà res. I si peta, la culpa és de la Khalina. Queyonosenà.

òscar ha dit...

EVA ... no seràs pas l'alter ego de la carme chacón, oi? :) quín domini del lèxic militrontxo que tens!!! sols t'has oblidat afegir-hi l'arreladíssim "vas con torrija" o "estás con la caraja" (estàs atontat) que s'empra a tothora allà!
a sus órdenes de vuecencia eva! (tot firme jo al dir-ho). petoons!

gràcies per les visites i l'enllaç MIREIA.

la mili és el vuitè art JORDI. em sentia com la recluta benjamin que ara ben bé no recordo de què anava però és la única peli que m'ha vingut al cap de temàtica mili. abraçada!!!

jo no envio això ni fart de vi NIMUE. :) tot els fets relatats aquí són fruit de la meva imaginació i cap personatge i/o organisme citat al post han existit mai més que en la ficció.

apreciado NADADOR:
tras arduas y farragosas tentativas y, teniendo muy en consideración la solicitud presentada por la srta. khalina y usted mismo, debo comunicarle que su petición ha sido convenientemente formalizada por el departamento informático de esta bitácora. según circular que ahora mismo obra en mis manos, la ventana emergente, con tanta perseverancia demandada, ya se encuentra plenamente activa para todos los usuarios. sin otro particular, le saluda atentamente, el traductor.

neus ha dit...

aiiiiiiii... nonono! no'm saludis militarment que fa mal!

;)

Txarli ha dit...

Jajajaja...bonissim!

La mili sempre dona un munt d'histories a contar. Jo no la vaig fer pero el meu avi sempre em contava un munt d'anecdotes de la mili.

Abogadaenbcn ha dit...

ostis, el tema militar em persegueix ajjaja

TORO SALVAJE ha dit...

Crec que s'haurà emocionat, perque estic segur que al llegir-la no trobarà cap ironía.

Quina tropa....

bajoqueta ha dit...

Quina bona traducció lo de la "cebolla" jajajaja. Segur que et perdona, ell també deu ser tot un home :)

Quina pèrdua de temps la mili por dios!

Clip ha dit...

Yo pido perdón humildemente como asistente esclavo del sargento de utillajes de haber añadido varios ceros en los respectivos inventarios y asistir impavido al ver como le chorreaban sus superiores al ver que faltaban 1,000.000 de camas en aquel pequeño cuartel, por un trabajo que en teoría debía hacer él.
Me ha hecho reir tu post, un saludo !!

rits ha dit...

ja t'imagino allà palplantat amb el teu uniforme verd barrinant aquestes traduccions tan acurades per ara recordar-les i fer-nos riure a tots!

una abraçada!

RaT ha dit...

Mira, a mi em vé al cap aquesta cançó. No és militar però em transporta a aquella època (coi, tampoc sóc tant vella!!!):

Margarita se yama miamoooor, Margarita Rodríguez Garcés
una xica, xica, xica, puuuum del calibre "183"

Petonets ratolinersss!!!

Dan ha dit...

Brillant. Absolutament brillant!

òscar ha dit...

vaaaaaaaa ELUR: em fa ilu i, a més, és una salutació militar de pa sucat amb oli

són una bona font TXARLI. recordem les de la puta mili d'ivà.

ve ser el llegir el teu post ABOGADA, el que em va treure la pols d'aquestes petites històries.

suposo que el que ja no deu ser és sargent BAJOQUETA. amb tants anys haurà pujat de categoria.

gracias por la visita y la sonrisa CLIP. unas camitas de más o de menos tampoco tenían porque crear tanto ... chorreo. :) ¡mira qué son tiquis-miquis en la mili!

anàvem amb el uniforme de mudat, el marró aquell tan lleig. ells l'anomenaven de bonito, RITS.

jajajajaja RATETA. el margarita se llama mi amor? jajajaja ... això ho he vist a cine de barrio! :)

gràcies DAN. diga-li brillant, diga-li poca feina que tenia.

un finíssim sentit del humor no crec que el tingués, TORO.

Noctas ha dit...

Delicicós el post. Noi et superes cada dia!!! saludus crack!!!

Grigri ha dit...

Un post epistolar d'allò més divertit, sí senyor!

Jo crec que si li enviessis de debò aquesta carta tampoc s'ho prendria malament, fa falta tenir més d'una neurona al cap per captar la ironia!

bimbonocilla ha dit...

AAAAAAAAAAAaal cuartelilluuuu!
;P

jaja!!

Eva ha dit...

Aquest vocabulari és resultat d'escoltat gran quantitat de batalletes i experiències... Es nota que estava atenta eh!!!
Petons!!!

polaroid mental ha dit...

feia temps que no sentía parlar de batalletes de la mili, però realment aquestes van ser memorables.

Els del PiT ha dit...

Excedent del contingent, gens penedit de ser-ho, felicita per les traduccions al "chico" traductor fet "hombre" pel seu enginy, no pel seu penediment.
:-D

òscar ha dit...

la mili NOCTAS, que sempre dona per una història o altra

s'ho pendria malament segur GRIGRI. el paio m'apreciava o al menys així semblava.

no fotis BIMBONOCILLA. altre cop no!

ets una perfecte oidora EVA. jo, quan el tema no em fa ni fred ni calor (cotxes, per exemple), desendollo i de la missa, la meitat de la meitat.

alguna cosa havia de fer per passar les hores POLAROID.

traductor fet home traduint, felicita el inteligent PIT per l'excedència de contingent. bona decissió!

Anastàsia ha dit...

Bonissima , la carta !!! Nen , quin estilas , quin domini de la "fatxollengua". M has transportat a altres temps ... Hauries d intentar recordar i escriure altres d aquestes "collites propies", que li posaves al teu "sargentu".
M he fet un fart de riure...

òscar ha dit...

alguna més si que en deuria fer ANASTÀSIA però tampoc creguis que massa. allà no és que fóssin tots físics nuclears però, si alguna cosa els hi rebentava, era l'excès de tonteria a les seves dependències i jo, la veritat, en portava molta damunt.