dimecres, 4 de maig de 2011

tot el contrari

si la versió manelera del no t’enyoro dels pets és la meva cançó post-trencament predilecte en català, en espanyol els meus cracks en aquesta mena de cançons són los planetas.

los planetas són, resumint molt, uns granadins abanderats del indie ibèric que, a més de tenir un cantant (jota) que vocalitza de manera precària, ho claven quan han de posar lletra i música a aquest afer tan comú entre els humans com és això de partir peres.

si en un buen día ataquen la qüestió adoptant el paper d’un fingit no passa res que amaga una melancolia de manual, en pesadilla en el parque de atracciones la veu de jota escup tones de ràbia i bilis a cada estrofa. l’ex parella destinatària de la cançó hauria de ser una veritable joia de la corona ja que no hi ha ni un sol segon, dels 143 que dura la cançó, en el que es pugui intuir ni un gramet d’alegria per haver-la conegut.

aquest matí, mentre camí de la feina taral•lejava mentalment aquest temasso que em sonava al ipod, recordava que els quatre anys compartits no m’havien deixat un sol indici del tipus de monstre amb el que vaig conviure.

aquest matí, mentre camí de la feina taral•lejava mentalment el pesadilla en el parque de atracciones que em sonava al ipod, recordava sense gens de melancolia els quatre anys compartits amb xosé mourinho. i no sentia ni un gramet d’alegria per haver-lo conegut. tot el contrari.

29 comentaris:

starbase ha dit...

Porque sí.

pati di fusa ha dit...

que bo, òscar! :D molt ben trobada la cançó, li va pintadeta al patètic de mou.

i això és un hit entre hits! l'any passat vaig poder complir el somni de veure'ls en directe. que grandíssims que són los planetas i el jota!!!

Joan ha dit...

Buf, quin mal rollo que genera l'innombrable!

garbi24 ha dit...

porqué? antes de morir quiero saber porqué.......

starbase ha dit...

Tradicional.

rits ha dit...

xò... va estar al Barça? segur que era el mateix???? de vegades ho dubto!

És la primera vegada que no coincidim en gustos musicals, cre. A mi Los Planetas no em diuen res de res. Mai em van agradar i no li sé trobar motiu, .. coses que passen.

XeXu ha dit...

Mai m'han agradat els Planetas, així que només puc coincidir amb tu en una cosa, en Jota vocalitza com el cul.

Qui ho havia de dir quan en Mourinho estava al Barça. Amb aquella cara de 'novato', semblava tan inofensiu... com s'ha tornat aquest home. No s'entén.

montse ha dit...

Avui, tot em sona bé, hem guanyat al Madrit i això s'ha de celebrar i tots sabem el per què.
Perquè som un poble petit amb un gran equip. Visca el Barça!

jordicine ha dit...

Aquest Mourinho ha perdut els papers. La cançó se li escau perfectament. Bona elecció. Una abraçada i fins aviat.

elur ha dit...

¿Por qué?

L'enveja pot ser molt dolenta, vet-ho aquí. I mentrestant el barça, el nostre Barça, s'ha portat com un senyor. Perdó, Senyor. L'Equip, è?
I pensar que hi havia qui el volia com a entrenador blaugrana. I pensar que tenim el millor entrenador del món i el millor gestionador que pot tenir un equipàs!
A mi en Mou ja pot anar dient, jo m'escolto en Pep i ahir ja ho va dir, sort que ja s'ha acabat. Mai m'hauria imagina't que podria generar tant d'odi, sincerament.

VISCA EL BARÇA!!!

Carme ha dit...

I jo penso, deu existir alguna persona en tot el món mundial que pugui sentir un miligramet d'alegria d'haver-lo conegut?

I jo mateix em contesto que no... No, no, impossible... encara que ell no sabrà mai el perquè.

sànset i utnoa ha dit...

A mi per "Mourinho" no em ve res. Potser em torna durant l'agost. Potser no, ves a saber...

*Sànset*

DANI ha dit...

Osti tio! amb lo be que t'estava quedant el rotllo de crític musical...i vas i ho esgarres tot parlat de futbol!!!

Si es que no t’arreglarem mai xatin!


Un abraçada

PD: Fa un Primavera?? el Nacho s'apuntaria.

Assumpta ha dit...

No ho enteneu... és que ens enyora!!

Vosaltres no sabeu allò que diuen (que no sé si és cert o fals, però que de moment que la frase existeix deu ser perquè en algun cas sí deu ser així) que "de l'amor a l'odi va un pas".

És com un "amante despechado":

http://www.youtube.com/watch?v=I88VYnpJUR0

En fi... la vida és així :-))

Ara s'ha convertit en una mena de monstre i el seu cervell només genera pensaments negatius. Crec que s'hauria de retirar del món del futbol i mirar de recuperar algun sentiment bo... podria començar una nova vida en algun lloc llunyà... a una ONG.

òscar ha dit...

arrossegarà els perquès aquests fins el final de la seva carrera, STARBASE. per cert ... si es tracta d’hamburgueses enllaunades :) sóc del tot tradicional!!!

la ràbia que aquestes setmanes ens ha fet acumular, PATI DI FUSA, l’havia de treure per algun lloc; i el pesadilla és mala cosa de rabiosa. tot i que m’agraden força, no els he vist mai en directe. ara, m’han explicat que la dicció d’en jota en un concert és encara molt més justeta.

que pensi, escoltant la lletra de la cançó en ell JOAN, no diu gaire cosa bona de mi però ... tantes setmanes d’agafar benzina amb un misto a la ma acaben deixant una factura de ràbia.

I l’eliminació és només un punt i apart JOAN. l’any entrant, molt em temo, el seu discurs no variarà ni gota. quina llàstima d’home!

ha mutat, està clar RITS, en un ens monstruós. i, pel que sembla, lluny d’un camp de futbol és un paio amable i educat. no sóc un superfan però m’agraden força los planetas. em tiren més els singles (un buen día, cumpleaños total, david y claudia, pesadilla, ...) que no pas un treball sencer. i sí ... :( ... crec que és el primer gust musical que ens separa. la culpa, està clar, de mourinho :)

hi ha consens, XEXU, en que jota necessita amb urgència visitar el logopeda: realment costa entendre’l una barbaritat. també hi ha cert consens que mou necessita, amb encara més urgència, visitar un psicòleg.

un país petit amb un gran equip, MONTSE. un país petit que ha de recuperar l’orgull de ser-ho no només mitjançat el futbol però .... benvingut sia!!!

òscar ha dit...

els ha perdut ell, JORDI, però de retruc ens els ha fet perdre a nosaltres. que escolti la cançó i pensi en ell és només una mostra del clima d’extraordinària tensió que ha aconseguit generar. ens veiem crack! aniràs a londres???

molt periodistes pensaven que aquesta marató de clàssics podien ser molt bons pel futbol, ELUR. la guerra psicològica, i les pixades fora de test, han demostrat que més val que aquesta marató no es repeteixi molt sovint si no es vol que algú acabi prenent mal. tot i que, a l’estiu, tindrem supercopa de les ibèries :)

he llegit a més d’un lloc, CARME, que a nivell privat és un exemple de bona educació i maneres. llàstima que els comportaments privats variïn tant quan es tracta de fer rodar una piloteta damunt la gespa.

ha sortit, i ha de sortir, del nostre diccionari durant uns mesos SÀNSET. per sort nostra ja que el discurs era, cada cop, més i més bel•ligerant.

t’he enganyat, eh DANI? començar amb planetas i acabar amb mou és fer mal, molt mal, al indie espanyol :) no sé com tinc els caps de setmana d’ara en endavant. faig una ullada als dies i cartell del primavera, consulto amb la jefa i et dic alguna cosa per mail. una abraçada xatoooo!

deuria tenir coll avall, en el seu moment ASSUMPTA, que el seu punt de destí era barcelona. i, per sort nostre, ha anat a fer petar els seus ossos a un indret pèl llunyà. repeteixo, malgrat el que es veu al clip del youtube, per sort nostra!

El porquet ha dit...

Bé doncs, portant la contrària als vents predominants per aquí jo em declaro FAN INCONDICIONAL de Los Planetas! Hipermegafan!

El disc Una semana en el motor de un autobús és senzillament espectacular!

Durant molts anys han estat el meu grup de referència, sens dubte! Val a dir que en els darrers discos aquests nanos ja estan en caiguda lliure. Han intentat evolucionar, però s'estan quedant en una cosa sense sabor a res (els vaig veure al Palau de la Música i gairebé m'adormo...).

En fi, però jo sempre em quedaré amb aquells Planetas que em van fer embogir a Zeleste. Brutals. Encara els escolto tot sovint!

Em nego a barrejar Planetas i Mourinho, tan bon rollo uns tan mal rollo l'altre.

Planetero forever!!!!!!! (sóc tan freak que a Granada vaig buscar el bar Amador... però estava tancat!)

el paseante ha dit...

Quin sustu. Mentre et llegia pensava: "Aquest s'ha separat de la dona i, a més a més, li diu monstre". Sort que parlaves del Mou.

òscar ha dit...

no sóc tant fanàtic com tu, PORQUET, però trobo una veritable delícia algunes de les lletres de los planetas. la quotidianitat que amaga l’enyor de l’ex parella a un buen día (a més de la referència a mendieta i el seu gol a la final de la copa del rei), la ràbia incontrolable del deute pendent de pesadilla o l’apocalipsi etílic (com a poc) de cumpleños total, entre d’altres, m’han tingut enganxat molt de temps. ara, com sol passar, ja els tinc una mica trillats però segueixen sent un dels imprescindibles del ipod. la catosfera, pel que hem anat llegint, sembla que massa planetària no ho és.

jajajajaja ... mira que li arribo a dir coses des del bloc a la meva dona PASEANTE; però si goso dir-li monstre (o el que és pitjor) comparar-la amb mourinho, el proper post l’escric amb un ull a la birulé. o els dos.

pati di fusa ha dit...

si jota vocalitzés bé, los planetas no serien los planetas. és part del seu segell. jo sí, planetària total!

Joana ha dit...

M'agraden Los Planetas, però no entenc perquè és ben cert que vocalitza amb el cul!

TORO SALVAJE ha dit...

Mourinho es una mala persona.
Així de simple i així de terrible.

òscar ha dit...

hi ha també, PATI DI FUSA, una part d'eina de marquèting: has d'escoltar uns quants cops les cançons per mirar d'esbrinar què diu la lletra :)

cadascú té el talent que té JOANA. sembla que jota té el de la vocalització obscurantista.

però un bon professional, TORO. és el que es diu en aquests casos, oi? :)

Elfreelang ha dit...

Jo em faria fan de la cantat revelació de l'any que és l'Assumpta i enllaçaria la magnifica cançó dedicada al gran Mou mourinho!

Lídia Gázquez ha dit...

Ui Mou i tot el que va al darrere... Massa atenció li donem.

El que lamento és que alguns mitjans de comunicació hagin perdut els papers d'una manera tan descarada i es faci de la calúmnia una pràctica habitual, perniciosa i se li doni credibilitat. Estic molt emprenyada perquè això no és ser professional. Hem passat del color d'un mitjà a la desinformació agressiva i salvatge.

Gràcies pel teus comentaris.

Salut!

Aris ha dit...

i jo que abans del guardiola vaig pensar que podria ser el nostre entrenador, millor que no em dediqui mai a Pitonisa del futbol...

òscar ha dit...

l'assumpta ho va més que brodar amb el seu "¿por qué? ¿por qué?", ELVIRA. tot i que, veient l'èxit obtingut, a més de fan crec seu que em demanaré ser el representant. hi ha pela llarga a guanyar :)

el famós codi deontològic, LÍDIA, és paper mullat i gairebé podrit, diria. sembla que, especialment en esports, el tot s'hi val governa moltes redaccions amb l'objectiu únic d'escalfar el clima. hi haurà un dia (ja ha passat abans) en el que algú prendrà mal o passarà una desgràcia i, llavors, els mateixos que ara escupen foc es presentaran com abanderats de l'essència del esport. trist!!! gràcies a tu.

si parlem de pitonises nefastes ARIS, et diré que jo vaig pronosticar (tot veient el jove puyol al b) que no mereixia jugar ni als nostres juvenils. ja veus l'ull que tinc ... :)

mai ha dit...

Saps que té de bo el tema ? que tothom el pot cantar sense complexos als "karaoques".

òscar ha dit...

la vocalització de l'original, MAI, facilita que qualsevol improvisació karaoquil acaba sonant perfecta. al menys, perfectament entenedora :)