dimarts, 31 de maig de 2011

my own art of cooking a champions

INGREDIENTS:
1 baguette / 1 ou / 7-8 talls de carn (vedella o porc) per arrebossar / farina de galeta / 1 tomàquet madur/ oli / sal / pebre / paper de cuina / paper d’alumini.

PASSES A SEGUIR:
PRÈVIA- cal (abans de moure un sol dit) desar al congelador el sentit del ridícul i el poc o escàs raciocini que el cuiner conservi per seguir fil per randa totes i cadascuna de les passes següents sense qüestionar mai el perquè (això és monopoli dels entrenadors portuguesos verbalment incontinents). és dogma de fe i punt.

1.- batrem enèrgicament un ou en un plat fons tot procurant que cap bocí de la closca participi d’aquest procés. si algun tros, per accident o manca de traça, cau al plat; l’extraurem del líquid viscós amb el primer que se’ns passi pel cap (cullera de cafè, forquilla o fent un cotxino efecte pinça amb dos dits de la mà).

2.- remullem els talls de carn, prèviament salpebrats, en l’ou batut mirant que quedin íntegrament impregnats pel líquid. tampoc cal matar-se.

3.- posarem una generosa quantitat d’oli a escalfar a una paella. mentre l’oli es va animant, agafarem els talls de carn i els hi anirem donant voltes i voltes en un plat atapeït de farina de galeta fins que quedin ben recoberts. els viatges de la carn d’un a altre plat, i el posterior anar enfarinant-la amb alegria, solen deixar més aviat pringòs el silestone de la cuina. una baieta a prop es fa d’agrair.

4.- quan l’oli ja estigui prou calent com per citar a sa mare si t’esquitxa, posarem els talls de carn a la paella fins aconseguir un color dauradet (a ambdues cares) atractiu pels ulls.

5.- cobrirem un altre plat (ja en portem no sé quants de embrutats) amb paper de cuina i hi dipositarem la carn ja definitivament arrebossada per tal que perdi l’excés d’oli.

6.- tallarem un tros de baguette suficient per encabir-hi un parell o tres de talls de carn. l’obrirem pel mig en horitzontal i, en les dues llesques resultants, hi untarem primer mig tomàquet ben madur, després hi tirarem un polsim de sal, un raig d’oli d’oliva i, finalment, hi dipositarem la carn. farà una fila collonuda.

7.- embolcallarem el gloriós entrepà en paper d’alumini i el deixarem reposar a la nevera mentre duri la final europea que estigui disputant el barça. ningú no el podrà obrir, mossegar i, si molt m’apureu, ni mirar fins que no acabi el partit.

8.- un cop el barça s’hagi proclamat campió gràcies a l’entrepà de carn arrebossada intocable, et miraràs la cònjuge més txulo que un vuit, amb aquella cara que expressa facialment un orgullós “tu anar rient, tu anar fotent-te tota la setmana de les meves supersticions, però ja tenim la quarta al sarró ... carinyu –aquest darrer mot pronunciat amb retintín-”.

9.- ara ja, si a algú li ve de gust, pot anar menjant de l’entrepà de carn arrebossada mentre el cuiner, mirant des del balcó en direcció a terres luses, canta desganyitat la successió de perquès més feliç de la seva vida.


42 comentaris:

aina ha dit...

Hahahaha, quin fart de riure. Realmente és tot un ritual i crec que, ben possiblement, el teu panet és el "perquè" de tot plegat.

Enhorabona i bon profit!

Carme ha dit...

T'he vist al comentari de cal Ferran i amb l'entrepà del pefil, pensava, aquest òscar és l'òscar, òscar o deu ser un altre?

De seguida he vist que havies actualitzat i ha vingut a veure't. Realment encertat, molt encertat, tot el procés. Jo crec que després del resultat obtingut, tot el país farà entrepans de carn arrebossada a cada final del Barça (ha de ser final o pot ser qualsevol partit?).

Genial, je, je, je, una mica de riure sempre va bé.

fanal blau ha dit...

Ets un champion a la cuina??? ejem...
Potser si que haurà ajudat...;)
Una abraçada, òscar!

Del teu perfil a l'entrepà, estaves mooooooooooooolt millor tu! :)

paraula de comprovació: cuinatin

lisebe ha dit...

Però quina gloria d'entrepà noi!!! Es tot un artistás de la cuina !!jajaj

Això sí amb la victoria guanyada del Barça i un gloriós VISCA EL BARÇA !!!!!!a ritme de waca, waca.. i que es fot.. el luso (de marras)

Petonets Òscar

Aris ha dit...

l'entrepa no el vas fer a la copa del rei! a que no?
Un secret: a casa tots porten samarretes del barça menys jo perque ningú me l'ha regalat...potser el dia que m'emposi una, perderem?

Pais secret ha dit...

El faig igual que tu l´entrepà de carn arrebossada, amb un afegitó: si a l´entrepà hi caben dos o tres talls en fregeixo cinc o sis. Es per no caure a la temptació de clavar-li mossegada abans de l´hora H.
Llavors , mentre recullo la cuina i tota l´empastifada de pa ratllat, ou i oli ( les dones normalment deixem la cuina recollida...ejem...tu també suposo), vaig fent l´aperitiu ;-)
Salut!

Alyebard ha dit...

Sí senyor!!

paraula de pas; alcule :D al culé, que fort!

garbi24 ha dit...

n'hi ha per repetir-hi i tot.....

Cris (V/N) ha dit...

ummmmmmmmmmmmmmmm, que bo!!!!!!!! fa mil anys en menjava i ara, a règim, snif.... quina enveja m'has fet.... I el tema, doncs, perfecte! A ritme dels 80, com m'agrada a mi, m'encanta tornar i sentir-me com a casa :) Un petó, i felicitats, CULÉ!!!

Assumpta ha dit...

És l'explicació de l'entrepà de carn arrebossada més GENIAL que he llegit mai!! ;-))

Tot el vocabulari que utilitzes és per partir-se de riure!! :-DD

Encara recordo la primera vegada que ens vas explicar, aquí al teu blog, aquest costum de l'entrepà, i quin era el seu orígen i... encara ric!!

Per cert... que M'ENCANTA AQUESTA CANÇÓ QUE HAS TRIAT!!

Potser la gravaré per la Cara B del meu Por qué, por qué juaaaaaaaaaasssss

Assumpta ha dit...

I el plat de la foto és sobre una bandera blaugrana!! hahaha

Per cert, xiquet, on em vas enviar l'sms?? al mòbil antic que ja fa gairebé un any que no funciona? :-DD

Obre el teu correu que et torno a enviar el nou! :-P

Assumpta ha dit...

Hehehe

http://www.youtube.com/watch?v=NbIyX--xd44&feature=related

XeXu ha dit...

La quarta, nen. Fa 20 anys tu i jo ja teníem força consciència (tu més que jo), i érem d'un equip trist, d'actors secundaris, que havia guanyat els títols menors d'Europa, però no acabava mai d'arribar al cim. Per contra, els de la capital de l'imperi ens miraven amb sorna perquè ells en tenien 6 a les vitrines. Feia temps que les tenien, la veritat. Però les tenien. I nosaltres morint-nos de fàstic.

Bé, en aquest temps ells n'han guanyat tres, no ho podem amagar això. Però nosaltres hem passat a ser un equip de secundaris a guanyar 10 lligues (doblant les que teníem) i 4 copes d'Europa. Per no dir que hem passat a practicar un futbol al que li haurien de canviar el nom, el Barça no juga al mateix esport que els altres.

Sigui per la teva carn arrebossada, sigui perquè tenim el millor equip del món (cosa secundària, ja ho sé), som campions. Per cert, que jo les quatre finals guanyades les he vist de manera diferent, així que no hi he tingut res a veure.

TORO SALVAJE ha dit...

Menys mal de l'entrepà de carn arrebossada intocable.

Et mereixes un premi.

Està molt callat el Mou aquests dies.

starbase ha dit...

La meva preferència personal és fer-lo de pit de pollastre arrebossat. Per alguna atàvica raó probablement relacionada amb la meva infància el trobo superior a tota la resta d'arrebossaments.

:)

pons007 ha dit...

jo no hi hagués posat pebre...

maijo ha dit...

Bon xef! Es veu una recepta molt viscuda. Ets el millor!

montse ha dit...

Bon profittt i un fort visca el Barça!!!
Salut, ara toca pair tots els entrepans.
OehOehhOeh fins l'any que ve on provarem de fer aquest entrepans.

marta ha dit...

Una nit perfecta oi? mira que demanem poc eh!!!!
De Wembley al cel passant per la teva cuina.

MPG ha dit...

Ah! i els de casa que pensàvem que el Barça havia guanyat la Champions perquè el meu pare va renunciar a celebrar la victòria amb cava? Pobre home, començat el partit s'adona que no ha posat el cava al congelador. Arriba el primer gol, i diu que s'en va a posar l'ampolla a refrescar. Ma mare li diu que no, que perdran. Ell la posa i el MU empata. Ell cames ajudeu-me la treu i diu: Ja ho celebraré demà! I apa, arriben dos gols més dels de casa.... Uffff! el sacrifici ha valgut la pena.

Segur que petits gestos com el teu o el del meu pare han pogut amb el MOU (ara si que em refereixo a l'innombrable entrenador).

Bitter End ha dit...

Kina gana nen, qualsevol dia pots convida-me a fer un mos tot veient, per DVD, la repetició dels millors moments de la temporada.

Per què?

-Pel 5-0
-Per la Lliga
-Per la Champions
-Per l'Abidal
-Per la caiguda de la copa de'n Ramos
-...

rits ha dit...

pensava que te'l menjàves durant el partit, així doncs, a la nevera reposant com si fos un bon cava per brindar, oi?

Visca el barça!

carina ha dit...

Ostres Òscar,
ja trobava a faltar els teus rituals prepartits del Barça i la veritat que ha estat reparador llegir-te. M'apunto els passos exactes per seguir-los l'any que ve. FORÇA BARÇA

Acabatdefer ha dit...

Amb la bona pinta que fa l'entrepà no sé com vas poguer esperar-te fins el final! sort que el Barça va guanyar.... sino malaguanyat entrepà.
Visca el barça i visca els entrepans de carn arrebossada! ;)

òscar ha dit...

el bon joc dels futbolistes d’en guardiola també hi ha de tenir alguna cosa a veure, AINA. ara, sense falsa modèstia t’he de dir :) que aquests nois a la primera champions, la del 92, no hi eren i, en canvi, el meu entrepà sí. suposo que, en breu, seré convidat a quinto milenio per explicar el magnífic cas de l’entrepà infalible d’arrebossada.

nooooooooooooo CARME, no ens carreguem la seva efectivitat ara :) només pot ser utilitzat a finals europees. no val per per partits importants de champions ni d’altres partits de lliga o campionats estiuencs d’aquests que s’empesquen per fer calaix. només finals de champions o europees. per d’altres partits cal buscar solucions alternatives.

és el primer cop, en gairebé tres anys de blog FANAL BLAU, que he modificat la meva foto del perfil. suposo que el canvi va ser només una manera de matar els nervis i seguir apostant per l’efecte entrepà a les finals continentals del barça. ara que ja ha funcionat, i fins la propera, hauré de trobar la foto de sempre per retornar-li el, diguem-li honor, que tenia.

van adrià, arzak i ja després un servidor amb els seus saborosos entrepans de carn arrebossada, LISEBE. ells, poc imaginatius que són, van acumulant estrelles michelín sense cap extra addicional. jo sóc el primer “cuiner” que col•lecciona copes d’europa, recopes i champions. que n’aprenguin!!! :)

la mania/xorrada, ARIS, només és aplicable a finals europees. va triomfar, per primer cop, una final de recopa entre barça i standard de lieja. no pensis que tot han estat flors i violes ja que els seu no ús a la final de sevilla contra el coi d’steaua (bufff ... quin disgust!) em va fer sentir :) culpable molts i molts anys. quan una cosa funciona: no la moguis. per tant, no et posis una samarreta ni per fer-te una foto al costat d’en messi.

no solc deixar massa empantanada la cuina, PAIS SECRET, ni fent els entrepans d’arrebossada ni els dies que m’hi poso per àpats menys màgics com un dinar o un sopar “normal”. no tasto, això sí, ni un bocinet microscòpic d’entrepà ni de carn abans del partit. seria ... :) ... com cridar al mal temps sense cap necessitat. de fet, mai n’acabo menjant.

tothom, menys mourinho clar, està conjurat a favor del barça ALYEBARD. el sr. blogger posant paraules de pas que són tot un “guinyo” a la culerada, el meu entrepà no errant ni volent i els futbolistes jugant com mai ho havíem vist. tenim la pedra filosofal per aquesta i per d’altres champions que han de venir :)

Joan ha dit...

Quin sort saber que seguiràs fent rituals i entrepans. Li haurem de dir al Sandro que no cal que s'escarrassi en fitxar ningú. Uns entrepans de carn arrebossada i llestos, això és la felicitat!

òscar ha dit...

jo no, JOAN, que porta mala sort tastar-lo. ara, l’entrepà enguany, al nen i a la dona els hi faltat temps per cruspir-se’l. fan molta conyeta però, per mi, que deuen voler comprovar si serveix per d’altres coses a banda del futbol. criatures ... :)

els entrepans d’arrebossada són, també CRIS, el típic àpat d’excursió d’escola, oi? com ara per tornar a escola ja se’ns ha passat una mica l’arròs :) ens conformarem fent un parell de setmanes d’operació bikini que l’estiu ja està al caure i hem de passejar palmito per la platja. bentornadaaaaaaa!!!

han plogut anys des d’aquell barça-standard de lieja que ho va començar tot ASSUMPTA (snif-snif). el pefect, fent de cara b del teu ¿por qué?, seria molt adeqüat ja que, així, hi podríem posar la foto d’en guardiola amb un entrepà, clar, i al revers el burro d’en mou fent la única cara que sap fotre: la de eternament emprenyat.

sembla que existeix un futbol a.b. (abans del barça d’en pep) i un altre, el que meravella, anomenat futbol p.b. (post barça), oi XEXU? ens hem fet molt grans en un tres i no res i ara cal no espatllar un model que, es guanyi o no, desperta admiració arreu. no ho he comentat per aquí però :) una altra superstició era veure el partit a un lloc inèdit: la primera a les corts (ca mons pares), la segona a l’eixample (un piset en el que vivia), la tercera a sants (ca meva) i aquesta quarta a ca un amic meu a gràcia. ufff ... quin stress això d’haver-ho de vigilar tot!!! :)

menys mal d’aquesta colla de marrecs que juguen com mai s’havia jugat TORO. juguen tant bé que fins i tot un incontinent verbal com mou s’està amb el bec tancat i sense piar. no patim, però, perquè ja despertarà la bèstia, ja. segur. fastig d’home, la veritat.

estic amb tu STARBASE; el pit de pollastre és menys sec, més melós, que el llom o la carn de vedella però com que, fet i fet, jo no me’l puc menjar, conservo el pollastre per ocasions en les que sí participo del menjar. titllem d’egoista :)

vaig dubtar, PONS, ja que no recordava exactament si els altres cops n’hi havia posat. però és que això d’anar tirant herbes i herbetes damunt la carn mola tant que vaig pensar “tu tira que no vindrà ara d’una mica de pebre”. i no va anar-hi :) vist el resultat.

òscar ha dit...

viscudíssima MAIJO. de fet, dissabte vaig anar al súper només a comprar tot el que calia per seguir amb la litúrgia. la gent amb els carros carregats i jo, més feliç que un gínjol, amb la carn, la farina de galeta i uns seitons collonuts per l’endemà. quanta xal•ladura pel futbol!

una mica de treva de futbol ja ens anirà bé MONTSE. ha estat una temporada de massa tensió amb les declaracions del burro aquell, massa clàssics contra el madrid (encara em faig creus que a ningú li hagi agafat un atac de cor) i massa ai ai ais. ara, a gaudir del solet de l’estiu que ja ens toca!

el futbol ens ha fet massa anys patir i gairebé plorar, MARTA. ara ens toca recollir el fruit de tanta angúnia i seure a veure futbol per gaudir, somriure i, de tant en tant, dedicar alguna que altra botifarreta als bocamolls que ens provoquen.

va fer molt ben fet, és un crack MPG! si cal brindar amb cava calent (anda que no ho hauré fet cops jo això!) es fa però, les condicions “ambientals” de barça guanyador no es poden variar fins al final del partit. el vostre cava desat, el meu entrepà ridícul i tantes d’altres manies que la gent va posar en pràctica dissabte van ser, gairebé, :) tant importants com el gol de villa.

no et faltarà de res, CESC. els devedés no els tinc (mira, no m’ha pegat per aquí) però això amb una razzia furtiva a internet s’aconsegueix ben ràpid i el súper és a un minut de casa. avisa quan baixis que posaré les birrilles a la nevera i avisaré la dona no sigui cas que s’empesqui alguna visita a ma cunyada o algun d’aquells gols per l’escaire que tant sovint em cola :)

què va, RITS: he sortit encara més estrany. l’entrepà jo no me’l puc menjar mai, ni un bocí. els altres, un cop guanyem el partit, poden fer el que vulguin amb ell però jo ... ni tocar-lo. mr. bean era un tipus raru, oi? doncs jo encara ho sóc més que ell :)

saps el que va ser del tot reparador, bentornada :) CARINA? comprovar que el ritual, per molts anys que passin, continua esdevenint cent per cent efectiu. i, per tant, que les finals europees del barça són un patir (tampoc ens enganyem) però menys patir que mai.

Barbollaire ha dit...

Brutal!!!

I mira que jo no hagués fet servir baguette... però si dona resultat.... el que faci falta!

(Ara m'has fet venir gana, que no he dinat...)

kira permanyer ha dit...

Sort que no es una paella.... FELICITATS!!!!!!!!!!!!

maria ha dit...

Aquests entrepans que t'estàs preparant fan una bona cara...

helena arumi ha dit...

mmm un autèntic delicatessen, tant el post com la cançó "Perfect"

:-)

el paseante ha dit...

Encara t'agafaran de nutricionista a ca'n Barça. Ara m'he imaginat tots els jugadors amb panxeta :-)

Ja rentes l'ou sota l'aixeta abans de trencar-lo al plat? Mira que una salmonel.losi l'endemà d'una Champions... I per què poses els entrepans a la nevera? Si fos una eliminatòria -anada i tornada- amb una setmana de diferència ho entendria. Però una final dura noranta minuts, i la carna freda perd una miqueta d'encant.

En qualsevol cas: ja en tenim 4. I que duri aquesta festa. Felicitats, Òscar.

òscar ha dit...

en els partits d’aquesta mena se’m tanca l’estómac ACABATDEFER. ja no tant per l’entrepà que tinc clar que (per coses de les promeses) no puc menjar sinó, també, per tot el pica-pica, pizzes, etc que gairebé ni tasto mentre juguen. vaig, això sí, xarrupant de la birrilla tota l’estona.

coi JOAN, si a més a més del meu infalible entrepà cauen unes estrelles mundials de l’estil rossi, cesc fàbregues i alguna sorpresa de darrera hora; millor que millor.

un panet de xapata, BARBO, ben cruixent i torradet segur que li hagués caigut més bé però com, total, jo no me’l puc menjar; tampoc cal fer una obra d’art entrepanianna. és un talismà i punto! :)

a un entrepà KIRA, per bona fila i saborós que estigui, hi puc renunciar. ara, a una paella amb els seus llagostinets i escamarlans, els seus bocinets de conill, no sé pas si jo hi renunciaria :)

la cara és important, MARIA, però l’efecte que fan a les finals del barça és imprescindible. no hi puc renunciar.

un clàssic dels 80’s, HELENA, que com gairebé tots els clàssics del 80’s ens han posat “hasta” a la sopa. però que ens trobem el “pefect” enmig dels galets no treu perquè sigui una cançó optimista i vital. no treu perquè sigui una molt bona cançó.

oju PASEANTE que els ous, aquest cop, em van costar un ull de la cara. en un atac de generositat culer vaig comprar uns de granja a 1’50 la mitja dotzena. amb aquest preu vaig suposar que ja venien nets, polits i, si molt m’apures, fins i tot batuts. l’entrepà va a la nevera com a mesura preventiva. si a casa es deixa algun comestible a la vista de tothom, damunt d’un plat, se’m carreguen l’efecte talismà sens dubte. són una colla de carpantes.

Lula ha dit...

I la pujada a Montserrat???

òscar ha dit...

montserrat és a l'agenda de promeses ineludibles LULA. suposo que a partir de setembre buscarem un matí de dissabte o diumenge per atacar la nostra muntanya més sagrada. òbviament ... aniré informant! :)

Lula ha dit...

Jo sé d'una colla que està plantejant-ho pel 19 de juny

Que lo sepas

Joana ha dit...

M'agrada com s'ha de treure la closca d'ou si es donés el cas que en caigui.

Albert ha dit...

Sort de tu i del teu deliciós ritual!

Jo també tenia alguna mania d'aquestes... en l'època que no guanyàvem res. Segur que hi té alguna cosa a veure, que quan em vaig deixar de tonteries vam començar a guanyar títols.
Adéu!

òscar ha dit...

una colla blocaire, LULA? qui-qui-qui? :) tinc un cenorro only for man el dissabte 18 i no sé pas en quines condicions físiques i mentals podria atacar el cim, la veritat.

que no passa gairebé mai, JOANA, però quan passa ... cal tenir solucions a ma. o a dits, segons sigui l'opció escollida :)

llavors és que la teva mania, ALBERT, és no fer cap bajanada abans dels partits importants. tot acaba quadrant finalment. :) bentornaaaaaaaaaaat!!!

Deric ha dit...

Ets genial, Òscar! Però quin va ser el destí final de tan apetitòs entrepà???

òscar ha dit...

a l'anterior champions se'l va cruspir el nen només acabar el partit, DERIC. en aquesta, la dona va ser més ràpida que la criatura fent-li els honors.