dimarts, 24 de maig de 2011

104

doncs serà que el prou d’en cuní s’ha quedat en una minúcia anecdòtica en relació al que van cridar milers de persones la setmana passada farts de la situació, que la bandada de gavines peperes que pobla el cel peninsular després de les municipals em manté mirant defensivament enlaire o que l’eliminar al madrid a semis ha estat com conquerir gairebé mig títol; però a hores d’ara, quan tot just falten 104 hores pel xiulet inicial a l’estadi de wembley, no pateixo cap dels símptomes oscarians previs a tota final europea del barça.

el mirall, pel matí quan m’afaito, continua reflectint la mateixa cara de empanat de sempre. un pèl bronzejada, això sí, però amb un coloret que té més relació amb les hores de sol acumulades el cap de setmana que no pas amb cap mena de reacció epidèrmica per la proximitat de la fita futbolística. tampoc agafo el metro més nerviós que d’altres vegades ni a la feina aparco escrits i documents per recrear mentalment els 90 minuts (o més) del futur matx tot mirant embadalit el sostre del despatx.

no he anat a comprar la carn arrebossada que, convenientment dipositada enmig de dues llesques de pa (formant allò que el consens lingüístic anomena entrepà) i conservada intacta fins l’acabament del partit, seria el talismà infalible per garantir el triomf culer. no m’he capbussat a l’altell buscant la bufanda que hauria d’embolicar el cap de la tele ni la bandera que, si no vull batrem en duel amb la malastruga, hauria de lluir sí o sí clavada a la paret o caient per la llibreria durant el partit. no ho he fet.

no he confirmat a la ninos (la dona d’un amic) que, en cas de victòria, pujarem a peu en penitència culer, des de monistrol a montserrat en companyia dels nens ni m’he preocupat en buscar algun bareto de mala mort que diumenge al matí em permeti complir amb la tradició post títol d’esmorzar, en dejú, uns seitons acompanyats d’una copa de conyac mascaró. no he dedicat ni un sol moment a planificar promeses sense cap solta ni volta.

i no ho he fet perquè sé positivament que tot aquest patir anticipadament preparant talismans infalibles, supersticions i, en definitiva, sobiranes gilipollades no faran que el nostre equip marqui un gol més que el rival. les faré, sens dubte, quan faltin 48 hores pel xiulet inicial a l’estadi de wembley ja que, de no complir-les, puc garantir que el manchester marcaria un gol més que nosaltres.

i també perquè sé que fer el gilipolles per una final del barça amb massa anticipació porta, evidentment, una mala sort tremenda.

39 comentaris:

aina ha dit...

hahahah, que n`ets de superticiós. I que m`agrada llegir-te abans d`un partit, ets una barreja de nervis, i il.lusions, deus ser encantadorment insoportable...ja ens ho dirà la teva dona.

kira permanyer ha dit...

osties pedrin, i no es pot canviar el Mascaró per cervesseta freda? es que a mi el conyac.... la resta ho puc fer, sobretot lo de l'entrepà, no ho havia pensat, rico,rico,rico... si perd, que sigui amb la nostra panxa contenta!
FORÇA BARÇA!
Per cert, per la teva info a Dublin no es parlava del Barça, només del Manchester, com si ells ja haguessin guanyat la copa... il.lusos!

MK ha dit...

Lo del ritual dels seitons crec que quedaría més reforçat si es fes extensiu a tots els diumenges del mes de juny i convidesis als amics i espontànis que passin pel bar.
Ves-hi pensant , no fos que ara lo del gol de més o de menys ens hi anés per una tontería d'escatimar ...

Alyebard ha dit...

Tranquil, jo ja he encès dues varetes d'encens. Cada u amb els seus rituals.

Joan ha dit...

Ostres, si segueixes afegint rituals amb aquest Barça hauràs de començar-los pels volts de la primera ronda.

ara, que... tu creus que els teus seitons afectaran als nostre Inazuma Eleven?

Acabatdefer ha dit...

No pateixis tant, això ho tenim guanyat però no vol dir que no patirem i de valent.
M'has fet molta gràcia llegint les típiques promeses que fem abans d'un partit tan decisiu, és curiós però sempre acostumem a prometre la lluna en un cove i després quan ens trobem més serens i podem reflexionar racionalment ens adonem que estem com una p--a cabra.
Visca els seitons amb conyac! ;)

Bitter End ha dit...

Aquest equip m'està ensenyant a gaudir. S'ha acabat el patiment. De debó. No hi ha urgències històriques. Ni hem de demostrar res a ningú. Crec que guanyarem perquè tinc fe en aquests jugadors i aquest equip. Però si es perd, no passarà res. La filosofia continuarà sent la mateixa.

Però guanyarem, Òscar, n'estic segur!

montse ha dit...

Arribar a la final ja és tot un guany.
Que guanyi el millor............... Barça!!!

Aris ha dit...

tranquil, Òscar, tranquil, està tot controlat, fins i tot el volcà...per cert, val una pota de conill o una ferradura?

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Oscar, hem de guanyar per força, aquest Barça no pot perdre de cap manera,la Champions será nostre !Una abraçada

Clidice ha dit...

Per un moment m'he pensat que aniries a destruir les possibilitats del Barça negant-te a fer les màgies oportunes. Fiu! ja he vist que, senzillament, és una qüestió de temporització. Quin espant! no ho tornis a fer més. Ara mateix tinc poca fusta al voltant per tocar. Glups!

XeXu ha dit...

El meu únic ritual és veure el partit, els altres te'ls deixo per tu. Si han de funcionar, doncs bé. I si no, doncs putada. El Manchester no ho posarà fàcil, és un equipàs, que personalment m'encanta. És una llàstima que jugui contra el Barça, si no fos així, jo aniria amb ells clarament. Esperem que estiguin ben concentrats, perquè si no Rooney, Chicharito, o el mateix avi Giggs ens en poden fer una de bona. O Park, o Carrick, o Fletcher, o Berbatov, o el rabiós del Vidic rematant un corner. Em fan més por que una pedregada.

Sort que des de fa uns anys, els altres sempre pensen 'esperem que els nostres estiguin ben concentrats, perquè si no Messi, Pedrito o el mateix Villa ens en poden fer una de bona. O Iniesta, o Xavi, o Busquets, o Bojan, o el rabiós del Piqué rematant un corner. Em fan més por que una pedregada'.

Assumpta ha dit...

Jo només puc deixar anar un sospir...

M'agradaria tant guanyar aquesta Champions!!

La vull!! :-))

meloenvuelvepararegalo ha dit...

Jo el que no veig tan controlat és el volcà, per la resta, ja ens prepararem quan calgui!
salutacions,

El porquet ha dit...

Mira, el que tu vulguis, però ja estàs fent totes les supersticions i manies habituals i encara més!

La Champions també depèn de nosaltres!

Carme ha dit...

Je, je, je... doncs apa tu als teus rituals... i com ho saps que ha de ser 48 hores abans? ja ho has mesurat bé? No serà massa aviat encara? ostres, tu! no ens facis patir més del compte eh?

rits ha dit...

oscar!!! anava llegint i anava pensant,... a mi tb em passa!!!! no sé xq no estic gens centrada en el partit.
I això em preocupa. És com que no em fa il·lusió.

Però m'agrada pensar que dissabte, estarem apunt per celebrar-ho!

òscar ha dit...

la meva dona segurament dirà que el “encantadorament” està de més, AINA :) ocurrències a banda, no sóc gens supersticiós en tots els altres àmbits. el futbol, quan jugava i ara que només faig de malalt culer, és l’única cosa que em fa prometre bajanades i anar sumant talismans i manies. un al•licient de més a això d’anar veient uns noiets xutant una pilota en pantalons curts!

no-no KIRA; no admet canvis. la companyia de la cervesseta faria bons els seitons i es tracta d’autocastigar-se amb una combinació nefasta quan un està en dejú. si guanyem serà el tercer any que em torturi amb aquest esmorzar post títol. la conyeta de l’entrepà també té tela: es tracta de fer el bocatta de carn arrebossada i no menjar-lo :) si t’avorreixes l’explicació està aquí ... http://lostartsecret.blogspot.com/2008/11/supersticions-no-grcies.html

que no falti de res a ningú, MK! ara, només accepto valentes i valents que inaugurin el matí del diumenge (allà les vuit, més o menys) menjant el duet seitons + conyac. res de seitons amb birrilla, o seitons amb una clara o seitons a pal sec. seitons i mascaró: un duet letal per l’estómac però triomfant pel barça :)

l’encens també ajuda, ALYEBARD? amb dues varetes n’hi ha prou? dedicaré tot el meu divendres comprant el que calgui per la quarta. no descarto comprar unes maletes noves per si la meva dona em desterra de casa : )

el de l’entrepà, JOAN, té un cent per cent d’efectivitat. mai m’ha fallat però, s’ha de dir, que només l’utilitzo a finals europees de futbol. no puc cremar els rituals que funcionen :) i els seitons post-partit ens han fet guanyar ja dues champions. per tant, jo no goso variar res de res.

som plenament conscients que estem pitjor que la cabra de la legió, ACABATDEFER però ... a veure qui és el xulo o xula que modifica una conducta que ens fa guanyar? jo ni parlar-ne :) ara, en confiança, els seitons amb conyac de bon matí són una bomba de rellotgeria (ecsssss!)

ni ara, ni demà, ni diumenge després del partit, CESC, ningú dubtarà d’un equip que és el millor de la nostra història i el que més ens ha fet xalar. no hi ha urgències: hi ha ganes de fer aquesta història nostra més bonica i més gran. i si no es guanya no menjarem seitons acompanyats de conyac però continuarem ben orgullosos d’aquesta colla de futbolistes de dibuixos animats que tenim.

escoltar mourinho ploriquejant ja és una ansa de la champions. llegir l’as i el marca l’endemà d’eliminar-los és l’altra. si guanyem al manchester .... ja tindrem una quarta champions ben completa, MONTSE. que guanyi el millor; que guanyi el barça.

el tema conills i ferradures de moment no el toco, ARIS. sí que, a vegades, poso un ninot del jordi culer en algun lloc estratègic per si cal ajuda extra. a la d’etoo i belleti ens va caldre :)

òscar ha dit...

guanyem fent el que millor sabem fer, M EUGÈNIA: jugar a futbol. guanyar fent bandera del bon tracte a la pilota és fer encara més gran la força del barça per tot arreu.

les màgies a una final europea sempre es fan, CLÍDICE, sigui pel civil o pel criminal. però, com totes les màgies, cal una posada en escena, una distracció del públic i, finalment a quaranta-vuit hores vista ... els trucs finals!

anar llegint, els darrers dies XEXU, les coses que del barça diuen els entrenadors de mig món (l’admiració que desperta el nostre gust per la pilota, el solidari esperit d’equip que ha sabut inculcar guardiola, les individualitats letals que tenim, ...) confirma que, a hores d’ara, el club que genera més por que una pedregada és el nostre. i una por que neix (i això enorgulleix) des de l’admiració.

guanyar la quarta seria, ASSUMPTA, acostar-nos moltíssim històricament al model de futbol poderós a europa que va conquerir l’admirat milà. nosaltres hem esdevingut un referent de joc, ells de títols. si aconseguim casar ambdues coses serà ... la peraaaaaaaaaaaaa (suspirant també)

el joc del barça desperta fins i tot els volcans MELOENVUELVEPARAREGALO. si un mira detalladament les cendres que emboiren el cel del vell continent, es veu ben clarament que tenen un coloret blau i grana : )

només les verbalitzo (o escric, si vols) en aquest apunt tan patidor de mena, PORQUET. quan dic que no em poso mans a l’obra fins dijous tarda o divendres matí, és que fins allà no mouré un dit per abonar encara més les meves supersticions PORQUET. parauleta de nen culer :)

l’experiència de passades temporades CARME. abans les finals es jugaven en dimecres i no era fins dilluns que començava amb aquesta mena de gilipollades. doncs ara que es juga dissabte, no en queda altra que donar el tret de sortida la tarda de dijous. matemàtica pura :)

desenganyem-nos RITS: eliminar el madrid ha estat un descans pels nervis d’aquesta temporada tan brillant. ara no hi ha cap urgència ni pressió afegida del famós entorn ja que mou i els seus destralers estan (contra la seva voluntat) de vacances anticipades. però si nosaltres volem la quarta, imaginat cóm la volen aquesta colla de mags de la pilota que formen el nostre equip. dissabte ells estaran més que preparats per conquerir-la i nosaltres ... a mort amb ells.

jordicine ha dit...

No sabia que tenies tantes manies amb això del Barça, ÒSCAR. Però, vaja, si fins ara li ha anat bé a l'equip... no canviis res, si us plau! Jajaja. Força Barça, crac.

Lula ha dit...

Donx ja tardes company!!

però tens raó, no hi ha massa tensió ambiental... sort del volcà, que dona una mica de vidilla al tema.

FORÇA!!

i ja farem la kdd per pujar a Montserrat
:D

TORO SALVAJE ha dit...

M'has encomanat els nervis.

Fins ara mateix estava mol tranquil.
Com si faltés mol temps per la final.

Ja no...

starbase ha dit...

Ahir no em va deixar posar els comentaris.

Llogo grup de ciutadans de l'Europa de l'est per mòdic preu que poden anar a cercar hinches del Manchester per a desballestar objectes i rutines que ells puguin utilitzar en aquesta batalla. No només hem de sumar amb les nostres tonteríes, és imperatiu que aconseguim evitar que ells puguin fer les seves.

:-P

garbi24 ha dit...

jo que m'anava a posar els calçotets del barça ja.......potser segons tu que m'esperi a que manquin 48 hores.

òscar ha dit...

són manies, JORDI, exclusivament centrades en les finals europees. supersticions xorres que comences practicant mig en catxondeio però que un cop veus que funcionen no deixes de fer. per tant, deixar-les de fer seria una bajanada :)

ja va faltant menys perquè pugui deixar anar la meva vena supersticiosa LULA. des d’avui a mitja tarda, el festival de tonteries ja poden començar a desmelenar-se sense pors i reconvertir l’ambient tranquil en estat pre partit.

un relaxament massa continuat no és bo pel futbol TORO. cal nervis, tensió, promeses estúpides i una mica de fer bullir l’olla per l’esclat final de dissabte. un esclat, per si no ho he dit, evidentment guanyador.

a manchester són bons fent de bressol de grans grups de música, STARBASE: en això ens guanyen. ara, conquerint forces pel seu equip a còpia de promeses, manies i supersticions vàries són més aviadet rancis, la veritat. no em preocupen tot i que ... quin preu has dit que val contractar aquests senyors de l’europa de l’est? :)

cal repetir els models d’anticipació de les anteriors finals, JOAN. com abans es jugaven en dimecres, no en queda altra (ara que juguen dissabte) que començar avui a fer el paperines. per tant, ara sí, ja et pot posar els calçotets sense cap recança.

Can Fufluns ha dit...

T'entenc tant bé ÒSCAR!!!!

Creu-me: tots els mèrits fets per aquest Barça NO SERIEN RES sense la intervenció (rollo fringe) miraculosa, màgica i, perquè no dir-ho?, PROVIDENCIAL, de CINC MAGDALENES (5) que abans de tots els partits que juga el nostre (gloriós) equip em porta, ritualment, un amic "encantador", super-supersticiós i culé com tu i jo. Magdalenes que no puc ni tocar olorar ni mirar (les amago en un armari -sic-) i que m'he de menjar quan acaba el partit EM VINGUIN O NO DE GUST. (Ho he de reconèixer: aquest anys de la Era Guardiola m'estic fent un fart de menjar magdalenes. Tu diras!!).


P.S.: HAURÍEM DE PATENTAR EL DESAYUNU: MASCARÓ + SAITONS + MAGDALENES... TRIUMFU GASTRONÒMIC SEGUR!!

caterinacortes ha dit...

A veures si puc veure el partit, m'agradaria, pero crec que aquest cop faré una excepció i seguiré fent pinya amb els acampats, fins i tot dissabte vespre :)

Can Fufluns ha dit...

(Perquè les magdalenes? Tant se val: és cosa idiota, gilipollas (has clavat l'adjectiu) a tope... pero el ritual ÉS SAGRAT!!!!)

marta ha dit...

Cordons, sí q se'n poden fer de rareses per un partidet de res :))))

òscar ha dit...

les teves cinc magdalenes, FUFLUNS, segueixen una litúrgia molt similar a la del meu entrepà de carn arrebossada. només un aspecte la fa diferent: jo NO em puc, de cap de les maneres, cruspir l’entrepà. si ningú el vol es tira, però jo ni olorar-lo. el desayunu de l’endemà (ja en la categoria de “promeses vàries”) serà la tercera edició :) que el faci i és, més o menys, com una penitència ja que, et puc ben jurar, fotre’s sense haver tastat res abans, de bon matí, l’explosiu cocktail seitons + mascaró és una putada per l’estómac sense parangons. tot plegat és una gilipollada, ho sé. la meva dona em mira raro, em diu que idiotades així no són bon exemple pel nen però jo, si t’he de dir la veritat, penso que el millor exemple pel nen és un barça campió d’europa. ell, està clar, opina com jo :)

entenc que potser no vegis el partit, CATERINA. aquestes mobilitzacions, aquestes ganes de regirar maneres de fer i situacions enquistades que demostreu tots els acampats són molt més importants per tothom que qualsevol futbol, de veritat. tot i així ... :) ... no es pot mirar de fer compatible futbol i acampada?

uffff MARTA ... el cordons es queda curt, la veritat. són bogeries, petites i grans, que suposo aconsegueixen que visquem rient-nos una miqueta més i patint menys. però, fet i fet, és només futbol.

maijo ha dit...

Òscar,
Va, que tot anirà com ha d'anar. Fer el gilipolles no serveix de res, tens raó.
Escolta, aquest entrepà fa molt bona pinta!
Una abraçada i visca!

el paseante ha dit...

Només queden 20 hores. Si et vols tranquil.litzar de cop, pensa que hauria pogut ser una final Manchester Utd - R. Madrid. Molta sort demà.

òscar ha dit...

fer el gilipolles, i per tant gilipollades, pel barça no serveix per gaire altra cosa que anar traient nervis MAIJO. però quan les gilipollades aquestes veus que champions rere champions funcionen; sense oblidar-te del que són (gilipollades, clar!) les continues fent. :) ara, a anar passant el dia de la millor manera que sàpiga. uffff ....

estaria molt més nerviós (i rabiós) amic PASEANTE, si els blancs fossin els rivals del manchester. no suporto el madrid (com ja saps) de cap de les maneres. és més, si hagués de fer un rànquing de les coses que més odio en aquest món el madrid aniria líder (destacat) per davant de aznar (2n).

carina ha dit...

Òscar!
feia 2 anys que no passava per aquí ni per cap bloc i avui tot just pensant i neguitejant-me amb el Barça m'has vingut al cap tu i les teves prèvies divertidíssimes al bloc. No me n'he pogut estar i he vingut, he comprovat que continues en forma i que evidentment parlaries del Barça d'aquella manera que només tu saps fer. Crec que em tornaré a reenganxar al teu bloc i als dels altres companys, igual torno. Força Barça i moltes safatetes de seitons per celebrar-ho

òscar ha dit...

no saps l’alegria que m’ha fet retrobar-te de nou per aquí, CARINA :) i llegir que potser t’ho repenses i reinaugures el guant de l’allie. a veure si és veritat .. i obres un nou menú de possibilitats lectores a la meva dona que ja em té de palahniuk fins al capdamunt. acabo d’arribar ara mateix, i no és conya, de comprar al súper la carn arrebossada. en fi ... tantes coses canvien per acabar no canviant les meves gilipollades :) un petóooooooooooo gegant que, segur, ens portarà sort aquesta nit :)

lisebe ha dit...

jaja ja faré un ritual suahiri!!! si va el tema de supersticions a mí em fan molta por les coses que no pots controlar com aquesta per exemple..

Bon cap de setmana i sort!!(per avui dic)

Petonets guapo

Ferran ha dit...

Encantat d'haver llegit aquest post teu l'endemà d'aquest quart èxit culer. A més, sé on has estat aquest matí: acopmanyat de seitons amb conyac ;) Enhorabona! (per la Champions, vull dir)

Assumpta ha dit...

VISCA ELS ENTREPANS DE CARN ARREBOSSADA!!!!

VISCA EL BARÇAAAAAAAAAAAAAAAA I VISCAAAAAAAA CATALUNYAAAAAAAAA
I EN PEEEEEEEEEEP
I TOTS NOSALLLLLLLTRESSSS OEEEEEEEE

òscar ha dit...

el teu ritual suahiri va resultar d’allò més útil també LISEBE. els futbolistes van acabar-hi posant el talent i l’empenta i nosaltres, l’afició, tot un seguit de rituals cent per cent eficients. i ... :) ... així de bé ens va anar.

un sacseig letal per la panxa, FERRAN. si per lluir –diuen- que s’ha de patir, per guanyar ens hem de mortificar. i els seitons matinals amb conyaquet són una mortificació dolça, però indubtablement una mortificació :)

quina suficiència jugant, ASSUMPTA! quin lluïment davant tota europa i, què coi, tot el món! quina manera d’elevar un simple joc a d’altres categories més importants amb detall com el de la capitania d’abidal! grans, són grandíssims aquests nois!