dijous, 28 d’abril de 2011

aquaplaning

s’anomena aquaplaning (més o menys, eh; que jo dels cotxes només conec que solen anar damunt de quatre rodes) a la pèrdua del control del vehicle per part del conductor en travessar una carretera coberta per una fina capa d’aigua.

el plugim fi, però constant i tediós, de coartades autoexculpadores, de copiar i enganxar bastardament només algunes parts de les pel•lícules d’stamford bridge i l’eliminatòria contra el inter i el degoteig, setmana sí setmana també, d’insinuacions empastifadores; ha aconseguit que la fina capa de paranoia de l’amic xosé s’instal•li al paviment.

i s’hi ha instal•lat de tal manera que, ahir nit, després de veure l’obra d’art que messi va pintar en forma de 0 a 2; vaig deixar que el meu cos llisqués meravellosament descontrolat pels cinc metres de passadís de casa mentre cridava un estrident gooooool.

i, amigues i amics blocaires, he de confessar que l’experiència d’aquest aquaplaning casolà no la bescanviaria ni pel millor dragon khan del món.

també es va posar d’allò més content el passadís de casa que, fent ús d’una prosopopeia que li desconeixia, em va agrair efusivament que avancés a dimecres la neteja del dissabte. “és que la gosa perd massa pèl” –em va dir-


PS: ja em perdonareu grup i cançó, però a l’alegria li importa un cogombre la música.

30 comentaris:

aina ha dit...

Hahaha, ja ho val que guanyin només per veure gent com tu que torna bojament feliç i contagia la seva alegria als qui l`enrevolten.

Enhorabona.

XeXu ha dit...

Vaig quedar tant content després del partit que fins i tot jo hagués escombrat el passadís (amb escombra, però). Però no, no, no es va donar el cas. Vaig recollir la roba dels estenedors i para de comptar. Per partits com els d'ahir val la pena ser seguidor del futbol!

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Quina sort lliscar per un passadis de cinc metres, jo ho vaig celebrar cridant com una boija.una abraçada.

TORO SALVAJE ha dit...

Vaig lliscar, cridar, saltar i emocionar-me com quan era un nen.

Carme ha dit...

je, je, je... Òscar, ja t'imagino amb el teu passadís-planning! Una imatge mooooolt divertida. La rialla abans de posar-me a treballar. Gràcies!

Visca el Barça! Visca el Messi! Visca el Pep!

El porquet ha dit...

Home, jo tinc el passadís de casa una mica brut. Si vols, el dimarts passa per casa meva, et convido a veure el partit amb unes pizzes i fas unes passadetes des del rebedor fins al menjador! :p

Clidice ha dit...

caxis! m'ha passat al davant El porquet :( grrrrrr ;) gooooooooolllllll ai, quin descans que em va quedar. I després, el tipus, està per tancar i llençar la clau eh!

Goculta ha dit...

Gooool, entre les cames del Casillas el primer ... I la cara de Mou impagable...

garbi24 ha dit...

el partit d'ahir va ser MOU bo i el resultat també és MOU bo de cares a la tornada que per MOU malament que ho fem, farem camí a wembley MOU aviat.
Perquè en sabem MOU de jugar a futbol.

Aris ha dit...

Ara quedaré molt malament, però no sere hipocrita: quina sorpresa quan va marcar el primer gol, i després el segon...feia temps que no era tan feliç, pensava que ens guanyarien!
Solo tengo una pregunta: porque?

Joana ha dit...

A casa també van fer aquaplaning...jo no que passo "la mopa" però un parell de voltes al menjador cridant gooool també ho vaig fer :)
Escolta la música de "la vida de los peces" i ja em diràs ...
Bon capde wapo(haurem d'agafar l'abric de nou)

kira permanyer ha dit...

Molt ben fet! el problema es fer això en una casa amb nens... en el camí et pots clavar tota mena d'objectes petits a les cames...je,je Força Barça!

Pons ha dit...

jo esperava el vídeo teu lliscant pel passadís...

Elfreelang ha dit...

ara a veure el dimarts com anirà el patinatge....visca el aquaplanning!

Thera ha dit...

Per aquaplaning avui al sortir de la feina!!! Massa aigua!!!!On ets solet???

Assumpta ha dit...

Nosaltres no varem fer aquaplaning d'aquest però ens varem deixar les cordes vocals cantant a duo, ben fort, amb alegria desbordant (tenim un veí merengue i ens havia de sentir, sí o sí... uaaaaaaaaaaaaa) i amb el segon!! oh, el segon!! quin gol, quin gooool :-))

M'encanta que el teu passadís parli... ja era hora que algú més parli amb les coses, jo creia que tan sols jo atribuïa sentiments als objectes, llocs, etc :-))

el paseante ha dit...

Ahir va ser un gran dia, pel resultat, per la roda de premsa prèvia del Guardiola, per la roda de premsa posterior del Mourinho... Crec que has definit perfectament què vam fer molts de nosaltres a casa nostra. I t'ha quedat rodona l'entrada amb la metàfora de l'aquaplaning. No me'n recordo mai de dir-t'ho (perquè els teus posts sempre són fàcils de comentar -ens ho poses a güevo), però escrius molt bé. A més, tens una capacitat d'enllaçar idees i fets que em fan treure el barret. A veure, a quina càmera he de mirar?. Aquella? Óscar, ets el puto amo.

òscar ha dit...

el barça ja fa unes temporadetes que encomana alegra bogeria, AINA. si dimarts vinent torno de l’estadi amb la classificació per la final de wembley a la butxaca, segur que deixaré passadís, saleta, bany, cuina i habitacions com una veritable patena : )

i per equips com el goig de barça d’aquestes darreres temporades, XEXU, val molt la pena ser seguidor del barça. no sé si acabarem passant a la final (sospito que sí), no sé si la guanyarem; però aquesta colla de marrecs ens estan oferint els millors anys de la nostra vida –futbolísticament parlant-.

lliscar, cridar fins a quedar-se ronc, fer la vertical recolzat a la paret ... tot val, M EUGÈNIA, com a senyal d’alegria per un equip que, indubtablement, ens posa de molt bon humor.

aquesta parentela de criatures que tenim, TORO, treuen el nen que portem dins tinguem l’edat que tinguem. són el millor psicòleg que existeix :)

desconec si existeix un record mundial, CARME, en aquesta difícil disciplina del lliscament pel passadís però, d’existir, jo el vaig conquerir ahir nit. segur.

dimarts cal anar a l’estadi, PORQUET. ara, pel dia de la final (si hi anem) tinc l’agenda lliure :) un com els xorrus de l’or garantit.

ha anat a petar al psiquiàtric de més renom que existeix, CLIDICE: la clínica de salut mental real madriz c.f. amb pepe, de moment, les pastilletes no acaben de fer l’efecte esperat.

va ser molt gran GOCULTA. a ells, que són tant de braus i aquestes històries, segur que els hi van agradar moltíssim les dues estocades de messi.

mou ofereix molts jocs de paraules, GARBI. la llàstima és que ell, més que parlar, escup. i escopir cap el cel té certs riscs quan un no ho fa amb un bon paraigües.

òscar ha dit...

la impotència de les males arts sembla que s’amaga rere un encadenat de porqués, ARIS. mentre li deixin seguir utilitzant aquesta màscara ...

tinc la impressió, JOANA, que moltes llars de catalunya van quedar el passat dimecres buides de pols i plenes d’alegria. la tinc en procés de “downloading” :) ja et diré el què.

de nen a casa (a banda de mi mateix, clar) ja n’hi ha un, KIRA. un que quan em veu fer aquestes animalades de felicitat , hi acaba participant. en aquest cas, ho va fer venint a abraonar-me estirats al terra al més pur estil teletubbies horitzontals :)

el millor vídeo seria el de la cara (atònita) de la meva dona cada cop que em veu fent determinades expressions d’alegria esbojarrada, PONS. una cara de “perlamordedéuambquimheanataajuntar” :)

dimarts, si tot va bé ELVIRA, dubto que patini. a l’estadi em comporto com una persona normal i corrent; és a casa on muto a bèstia parda : )

coi de setmana santa, THERA, i coi de setmana post santa. a tocar de maig i un servidor, encara, sense passar per mar i platja (grrrrrrrrrrrrrrrr)

un dia, quan era ben petit ASSUMPTA, vaig veure un anunci a la tele en el que unes galetes em deien “cómeme, cómeme”. si les galetes ja fa tants anys que em parlen, el passadís no pot ser menys. quina alegria que ens va donar aquest jovent; quina alegria!!!

t’agraeixo molt el piropo i/o floreta, amic PASEANTE. però el puto amo de tot plegat; el paio que ha aconseguit que anem al futbol amb orgull enlloc de por, que gent de totes edats i colors vagin amb la samarreta del barça arreu, que ha recuperat la llibertat de pati d’escola d’un esport que anava pel camí del corsé ... és el puto messi.

Joan ha dit...

Hehehe, millor lliscar que clavar els genolls a terra després del gol mentre mires de recuperar-te d'una lesió ... al genoll.

Però què caram, al segon, tornem-hi!

starbase ha dit...

Lliscar gràcilment denota que tens estil, no com el burro que viu a casa meva que va començar a cridar com un ase. Literalment.

Ara, que també et quedes descansat, aixó sí...

rits ha dit...

dimecres vinent, signes un altre aquaplaning?

montse ha dit...

L'emoció culer s'encomana i no parar de créixer traspassant fronteres, mentre que algú es pregunta per què?

Carlos ha dit...

Per veure el moment tu passes el pronto i jo el panyo jajajaja això del futbol al final et farà mal, s'està convertint en un esport de risc

maijo ha dit...

Està bé que llisquis (l'ocasió s'ho mereixia), fes-ho més sovint que cinc metres de passadís no els té qualsevol. Vaja vídeo "pedorro" que has posat per a celebrar-ho.
Petonets.

òscar ha dit...

socis i patitzants del barça som molt donats a autolesionar-nos, JOAN. també es pot dir masoquistes : )

a la señu que vas STARBASE :) li has dit ase al teu home i això, entre culés, obliga al xivatasso.

avui signo, sens dubte, un o dos aquaplanings més RITS. encara no estic nerviós però suposo que no em falta gaire minuts pel canguelo pre partit.

igual que nuñez passarà a la història pel quicir, cruyff pel en un momento dado i figo pel cap de garrí; mourinho serà recordat, MONTSE, no pel grapat de champions guanyades sinó per la concatenació de per quès rabiosos que va oferir. un bon curriculum :)

i espera CARLOS que aquesta nit la batalla continua. sort que des de setmana santa he començat a aplicar el 3 en 1 de l’esport al meu cos.

avui nit els passadissos del camp nou m’oferiran, MAIJO, una recta encara més temptadora. Jajajaja ... els jonas aquests són molt més (però molt més) del que mourinho es mereix :)

GEMMA ha dit...

Òscar, aquesta nit a resseguir de nou el paviment del teu passadís!!

Força Barça.

òscar ha dit...

vaig deixar els passadisos del camp nou, GEMMA, com els "xorrus de l'or". :)

menxu ha dit...

5 metres de passadís? Collons! :-o

Jo com a noia/dona (que no acaba mai de pillar com van els fores de joc) sempre m'he d'esperar 5 segons per assegurar-me que es gol. Que a vegades veig la pilota passar per davant la xarxa i crido sola. No podrien fer les pilotes d'un altre color? Blanc i blanc, dóna blanc!

òscar ha dit...

jajajaja ... quan el camp és nevat les posen de color taronja MENXU. per cert ; ahir vaig intentar comentar un post teu però no em va deixar. ho torno a provar!