dijous, 7 d’abril de 2011

gràcies per venir

igual que el catxondo del pastor de la faula que dia sí dia també espantava els vilatans cridant allò de “¡que viene el lobo, que viene el lobo!”, els pastors dels barcelonisme (és a dir, l’il•luminat d’en cruyff i el profeta pep) portaven dies alarmant la culerada amb crits que anunciaven “¡que vienen los rusos!”.

enmig del pols armamentístic aquell anomenat guerra freda, els camarades russos fotien més por que visitar el dentista. amb el cap cobert per barrets fets amb pèls d’animals (que segurament ells mateixos, sanguinaris com eren, havien matat), fumant uns puros quilomètrics i sucant el croissant de l’esmorzar en vodka; era d’allò més normal que els paios tinguessin mig acollonida la població mundial no comunista. però ara que això de la guerra freda només apareix, i molt de tant en tant, en alguna peli d’espies; en assabentar-me que ens tocava el shaktar donetsk a l’eliminatòria de quarts de la xampions vaig fotre una exclamació d’alegria de l’estil “ole que sí!” o “bieeeeeeeeeen!”, no ho recordo massa bé.

els russos del shaktar ja fa temps que han desat l’antiga d.o. per agafar la d’ucraïnesos i el seu potencial bèl•lic passa per un arsenal de futbolistes d’atac íntimament relacionats amb les xancletes bahianes, ipanema i els sambòdroms. ahir nit van sovintejar l’àrea de valdés com només l’avantguarda del betis coper l’havia visitat, van ensenyar a l’europa futbolística que la sortida de pilota del barça no sempre és de bufar i fer ampolles i que a la nostra esquena, si busques bé, s’hi pot trobar una autopista per la que acesa, de moment, no cobra peatge.

si obviem que fent diana fallaven tal com si als peus hi portessin una escopeta de fira, tot això ho van fer de nota. el que no es pot obviar és que van defensar amb la generositat de les carmelites descalces. encaixar un gol només sonar el xiulet inicial, altre mentre es jugaven a pedra, paper i tisora qui marcaria a piqué a la sacada d’un corner i un altre més a la següent jugada d’aconseguir el 3-1; il•lustra que la nit d’ahir no era el dia mundial de la concentració a ucraïna.

els russos, com anunciaven cruyff i pep, van venir ahir a l’estadi però ho van fer sense els barrets, puros ni ampolles de vodka que van tenir acollonida a mitja europa no comunista. al contrari, van visitar-nos amb aquella generositat de turista relaxat que en acabar l’àpat deixa com a propina un inesperat 5 a 1.

només una hecatombe de la dimensió dels carpats impediria que després del partit de tornada no exclami alliberat un “ole que sí!” o “bieeeeeeeeeeeeeeen!”. l’endemà l’il•luminat d’en cruyff explicarà a la seva columna que els russos txungos de l’actualitat vesteixen de blanc, tenen un entrenador que setmana rere setmana ofereix classes d’urbanitat i un davanter portuguès que és la humilitat personificada.

però això serà, espero, després del partit de tornada.

33 comentaris:

Bitter End ha dit...

I lo bé que ens hu passarem!!! 4 barça-madrid en poc més de 15 dies... Crec que el repertori de frases cèlebre de Mou no farà altra cosa que incrementar...

Jo ja tinc el pitet a punt, mira que vols que et digui.

Can Fufluns ha dit...

Òscar: targeta groga per penjar el youtube aquest de la Linamorgan. A la pròxima expulsió. Tasavisao.

starbase ha dit...

Hem de reconeixer que el Barça ja no és l'equip dominant de l'any passat. No cal anar pensant que ens el.liminaran però ni de lluny som els jefes del cotarro.

Vayavayatriboga.

Jordi ha dit...

No crec que el partit d'ahir fos de bufar i fer ampolles. Va ser treballat i suat. Es van fer 5 gols, és veritat, però no amb el sabor d'altres manetes on el Barça havia repassat de dalt a baix al rival. El Shartak va ser molt millor que el Madrid que li vam fotre 5 aqueta temporada. Oju amb els russos, òscar, no fem broma. Van tenir oportunitats per marxar amb tres gols i ara tot ho veuríem diferent.

P.D.: Colló, la Lina Morga ha estat jove alguna vegada? No ho sabia!

Aris ha dit...

la veritat es que al futbol pots jugar molt be però com no fiquis gols, com ahir els hi va passar als russos, perds el partit i més si es devant del super barça.
Aquest que diu que ja no som el jefe del cotarro, que s'ho faci mira. El que passa es que els cules som molt cagadets, ahir anavem guanyant i a un altre camp estarien fent xivarri, i en canvi nosaltres estavem calladets...
ser del barça es el millor que hi ha

Lula ha dit...

Wenu... ja ho veurem.
Jo no vaig seguir tot el partit, que els dimecres fan el 'Què Qui Com' i és un must, però vaig veure el golet del Piqué i vaig entonar un waka-waka d'agraïment. Malgrat tot i com molt bé expliques, el resultat podria haver estat 1-5, però la primavera ens ha fet florir el cul.
Esperem que el fred de Donetsk no ens la congeli.


Besazos

Clidice ha dit...

a mi, això de veure tant els del madriT em fa com cosa tu, perquè ja ho va dir el filòsof: "al futbol pots guanyar, perdre o empatar", però amb el madriT només val guanyar, que la resta fot mal rotllo.

i ahir no ho tenia gaire clar, no. gairebé mato a l'Alves (bé a la tele) d'un cop de sabata. i a en Víctor Valdés que li facin un monument, please.

El porquet ha dit...

Ai aquells temps de la CCCP, allò sí que feia por osti.

En Rinus Dassaiev, o com s'escrigui, havia arribat a ser el meu ídol de porters (guardametas o cancerberos).

Allò es feia respectar...

Joan ha dit...

Aquest que no saben d'on són (ho dic per això del Xhaktar D'on-ets, a veure si creus que tens l'exclusiva dels acudits dolents) venien carregadets de Caipirinha, i clar, és més dolça que el vodka i passa el que passa, que ni els regals de l'Alves, tu, que també també amb la Caipirinha.

Ara que tu et deushaver passat amb la ratafia que recuperar la Lina Morgan té delicte.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

La meua avia sempre deia que "aquest 'home soviètic' té cara de dimoni" Supose que també tenia por dels russos i això que estàvem del costat republicà.

La Lina Morgan no t'ho passe jajajaja

Salut!

XeXu ha dit...

Bé, per més que digui en Guardiola, el Shaktar no és rival pel Barça, ni tant sols a casa seva, ara que serà abril i no estarem a -20ºC. Amb un temps atemperat, allà els en podem fer 5 més, si convé, encara que dubto que sigui així, i potser tornem contentets amb un empat just. La feina ja està feta, a la manera com aquest Barça ha fet molts cops ja, malgrat la seva superioritat: a casa. A casa resols, i després no te la jugues. Però aquest anàlisi, o el que has fet tu, molts acurat, tot i no estar mancat de veritat, no pot oblidar mai el Betis, que va donar tota una lliçó. I els que no l'han d'oblidar mai són els mateixos jugadors del Barça. Si obliden el Betis i surten a agradar-se, passarem igual, però la imatge que donarem serà decebedora i ens poden posar la por al cos.

I què vols que et digui, jugar semis contra el Madrid, tot i que ara sembla que el culer ja no és patidor, sinó valent i no té por de res, a mi no em fa ni puta gràcia. No es pot oblidar que tenen un equipàs. No es pot oblidar que tenen una arribada demolidora i que la nostra defensa fa una mica aigües, de vegades. I no es pot oblidar, sobretot, que en una semifinal de Champions, Mourinho enviarà a prendre pel sac a Florentino, a Valdano, a Pardeza, a Di Stefano i a les mares que els van parir, i farà servir les armes que coneix per fer mal al Barça (a diferència del que li van deixar fer el dia del 5-0). Ho va demostrar amb l'Inter, i aquest Madrid és molt millor que aquell Inter.

Encara que a la lliga els tornem a guanyar. Encara que guanyem la copa del Rei (que també és una final i Mourinho no s'estarà per hòsties, qüestió de currículum). Mai, mai no ens podem confiar davant del Madrid. Per sort, porta una motivació implícita jugar contra ells. Però qualsevol relliscada ens pot fer molt mal. Així que d'eufòries poques. Ara som molt valents. Veurem el dia 4 de maig, quan tot això acabi, si som tan feliços. Esperem que sí.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

una crònica molt professional del parti, que vaig veure amb un ull i l'altre al plat... i xerrant i bevent i cridant cada gol!
(si hagués estat en un cinema m'haurien cridat, "l'alto"...)

ah! la Lina no l'he aguantat més d'un minut...

salut

pati di fusa ha dit...

uf, ara pixaré una mica fora de test, però allà vaig. jo era molt del barça, molt. i suposo que encara ho sóc, però mira, em fan pena els rivals que, com els d'ahir, perden per golejada. no puc fer-hi més. i tampoc suporto la xuleria de l'alves. aquest és dels jugadors que, si fos del madrid, em crisparia de mala manera. jo no veig que el xakhtar els plantés gaire cara ahir. no sé si és per pragmatisme o perquè no hi entenc un borrall, en futbol, però si et claven 5 gols, molta resistència no has pogut oposar, a mi que em perdonin. i el xut al pal, pobres... :S sóc una figaflor, no m'entenc ni jo.

sort en tinc del madrid, per tornar-me a connectar a l'eufòria futbolera! a vegades penso que sóc del barça gràcies al madrid, glups. a aquests sí que no em sap greu que els en clavem uns quants, però com el xexu, ja tremolo, que no les tinc totes... almenys el patiment em fa tornar a creure en la meua condició de culé. :)

perdona pel rotllo, òscar. hauria pogut fer un post al meu blog, en comptes de plantar-te aquí aquesta reflexió de pa sucat amb oli. :S

garbi24 ha dit...

tot i que això es futbol.....estem a punt d'entrar als play off.....

Carme ha dit...

Jo crec que tants partits contra el Madrid són dolents per la salut mental i l'equilibri... a mi també em dóna mal rotllo...

Carme ha dit...

Ah! I no he engegat el vídeo... no era obligatori, oi? Si normalment ja em fan mandra els videos, aquest me la multiplica per deu.

rits ha dit...

només vaig veure els 10 darrers minuts del partit, però tothom estava exultant! i me n'alegro molt!!!

gràcies per venir. I que continui la festa!!! (que ja serà prou complicada, ja!!! ho sento,.... sóc de la vella escola patidora de can barça... no puc fer-hi més)

sànset i utnoa ha dit...

Doncs jo no les tenia totes quan ens van tocar els "donettes". I després de veure el partit només puc concloure dos coses: sort que aquells russo-brasilers deurien portar una ressaca de tres parells de collons i... que torni en Puyol!

Ah, i era necessari posar la Lina Morgan? Això s'avisa, què no veus que acabo d'esmorzar?

*Sànset*

montse ha dit...

Endavant patidors de mena, que ja tenim un peu a semi-finals i ja veureu com farem petar al Madrid.

òscar ha dit...

a madrid tenen unes urgències extraordinàries per donar un gir a la història, CESC. i a can barça l’oportunitat de fer(encara) més gran la història d’aquest equipasso ja, a hores d’ara, mític. serà tot un festival que, suposo, el meu cor aguantarà mitjanament bé.

li demano al senyor refree les meves disculpes, FUFLUNS, però ... és que la lletra em venia al ditet per arrodonir musicalment l’apunt :)

el barça és l’equip que més bon futbol fa al món ara mateix STARBASE. queda per saber si enguany acabarà guanyant la versió romàntica d’aquest esport o la que juga mirant el marcador. jo, com a romàntic recalcitrant, segueixo tenint molta no, moltíssima fe.

no dubto, gens ni mica JORDI, que aquesta gent té un sistema atacant que molts grans d’europa envegen. la pega és, pel meu gust, que per guanyar és imprescindible un equilibri defensiu. i shaktar i equilibri defensiu són termes antagònics. beno ... jove-jove no sé jo si ho ha sigut mai :)

la culerada pateix en silenci ARIS. a l’estadi això s’hi nota molt. només un detallet xorra: la primera part ben poca gent del meu entorn va fumar mirant de respectar la recomanació de l’espai sense fum. marca el shaktar i ... allò es va tornar un petit londres. sort d’en keita i que els ucraïnesos aquests, de veritat, eren unes mares defensant!

el fred de donetsk ja no és el que era, LULA. a més, el teu waka-waka d’agraïment té als jugadors molt contents i aquest jovent són de correspondre els gestos de la culerada.

alves va tenir un primer quart d’hora conreat-conreat, CLIDICE. la embafada de partits contra el mandril és un meló per obrir però jo confio que ens surti madur i bo no, boníssim.

hosti JOAN, ens espera patir molt i molt en aquest play-off però ... sinó confiem en aquesta colla que han fet el barça més gran de la història; en qui podem confiar?

òscar ha dit...

el guardameta o cancerbero dassaev era tota una destral, PORQUET. a sevilla, molt donats a rebatejar els futbolistes, l’anomenaven rafaer per fer-ho més senzill.

pobrissona lina, JOAN. tants anys amb protagonisme a la 1 i ara ningú no li dona bola. calia un “sincer” homenatge a aquesta gran senyora de l’escena ibèrica. val ... és conya!

i a mi que el que més por em donava (per dir algo!) era el de la taca gegant a la cara que, fet i fet DISSORTAT, era el que menys por hauria de fer.

no penso, XEXU, que patida l’experiència de sevilla tornin a caure en les mateixes errades. i sí, que collons, jugar contra el madrid unes semis de xampions fa canguelis (molt canguelis) però com li comentava abans a garbí: hi ha altre equip a la història del barça que ens pugui donar més confiança que aquest? hi ha altre equip a europa que jugui millor que nosaltres (fins i tot sense abidal i puyol? la resposta és un confiat no.

tampoc suporto la lina ni un minut, JOAN. de fet, confesso que ni he mirat el clip que he penjat :)

l’any passat, PATI, en tornar del camp de veure com l’inter ens eliminava; em vaig trobar el nen plorant enrabiat al sofà de casa. molt. des d’aquell dia penso que si ha de plorar algú que plorin els rivals que dol menys. també penso, però no des d’aquell dia, que el gran suavitzant del puntet de prepotència del barça és que existeix un mandril que si sempre ha fet una ràbia terrorífica, ara amb aquest de parell de portuguesos és senzillament insuportable.

no sols no era obligatori, CARME, sinó que no era recomanable. :) patirem però espero que amb una bona recompensa final.

la festa serà d’aquelles de moltíssim patir, RITS; m’ho veig a venir. però no diuen que bé està el que bé acaba i jo, digue’m optimista, sóc més de pensar que aquest super duel acabarà bé per nosaltres. toco fusta! (és a dir, el cap d’en cr7).

el paseante ha dit...

Ens estem malacostumant amb aquest Barça. Trobo que jugar sempre amb excel.lència a un esport que la toques amb els peus és impossible. I n'estic segur que dels quatre partits contra el Madrid no en perdrem cap.

Elfreelang ha dit...

Home dispensa que discrepi però crec que van tenir molta sort ( el barça) perquè els altres si arriben a estar fins podien haver marcat fins tres golets....a més ccrec que té raó en Guardiola de lligar curt i no fer volar coloms després les coses igual surten malament i no es pot dir que no van avisats....tant futbol contra el Madrid potser ens acabem empatxant...jo hagués preferit que els eliminessin de la Champion

Josep ha dit...

Només un matís, crec que ningú ho ha dit... no són russos, són ucranians. Amb tres brasilers i d'altres cracks estrangers, però el club és d'Ukraïna.

òscar ha dit...

la tornada d'en puyol (imprescindible ara que toca jugar-se les garrofes, SÀNSET) és tot un expedient ics. la de lina morgan, ni que sigui en un clip caspós, no ho és gens. :)

això esperem gairebé tots, MONTSE. mentre els hi guanyem tot, ni tan sols em cal la humuliació,

que el déu del futbol (messi, oi?) t'escolti PASEANTE. no em cal guanyar-lis tots els partits mentre guanyem la lliga, copa i la semi de xampions.

varem tenir sort, ELVIRA, i tant, però més pels regals que ens van oferir defensant que per altra cosa. amb empatx o no de partits contra el mandril; que guanyem i ja està!

sí que ho diu l'apunt, JOSEP. són ucranians sens cap mena de dubte i ... una mica tous defensant.

Josep ha dit...

"els russos, com anunciaven cruyff i pep, van venir ahir a l’estadi..."

TORO SALVAJE ha dit...

Al principi del partir vaig patir.
Potser es que m'havíen espantat amb tanta por.

maijo ha dit...

Dios, quin patiment! I el vídeo, sorprenent.

khalina ha dit...

doncs a veure com van els quatre amb el Madrid.

òscar ha dit...

cert JOSEP: cruyff i pep no van anunciar això que jo mateix vaig escriure.

a tots ens van espantar TORO. i unes canyes no ho són, ni molt menys, però defensant de la manera que ho van fer tampoc fa la fila que a massa finals de champions puguin anar-hi.

el vídeo, MAIJO, és una manera de fer un pèl més llarg el patiment :)

vaig preparant tota la bateria de supersticions per guanyar els partits KHALINA.

Álvaro ha dit...

La cloenda de la teva entrada m'ha fet sorgir una llagrimeta recordant les nits (casposes) en què a casa dels meus avis es mirava Hostal Royal Manzanares i la meva iaia quasi es pixava a sobre veient a la Lina Morgan tontejar amb en Joaquín Kremel.

Quins temps... no sé si bons, però quins temps!

taio ha dit...

interesant

òscar ha dit...

sempre ha estat molt superior a mi, ÁLVARO. dir que no la suportava és quedar-me curt.

moltes gràcies TAIO.