dimarts, 26 d’abril de 2011

el rosaire tardón

si els nens de sant idelfons, aquells retacos encarcarats dins d’uns vestits blaus marins, sortegen any rere any euros a tort i a dret cantant números amb una fiabilitat nadalenca; el veí de dalt, emulant casolanament les repel•lents criatures del col•legi madrileny, va celebrar fa uns dies un sorteig que unia a parelles anònimes de blocaires per la diada de sant jordi. somriures, roses, llibres i tones de bones intencions van viatjar el passat 23 d’abril, gràcies a aquesta iniciativa, d’un a altre bloc trencant la nostra virtualitat de cada dia amb l’excusa d’aquesta jornada tan assenyalada.

sigui perquè les festes de nadal ja fa mesos que les tenim més que païdes, o sigui perquè el veí de dalt ja fa prou anys que s’afaita perquè se’l pugui considerar un nen (de sant idelfons o de on sigui); el sorteig va patir unes lleus errades de comunicació fent que el qui hauria d’haver estat rosaire invisible de la simpatiquíssima RITS (és a dir, un servidor) desconegués ser l’escollit per aquest plaer santjordià.

com la feinada del veí organitzant el sarau ha estat exemplar, és més que just que el rosaire invisible de la simpatiquíssima RITS (és a dir, un servidor) s’acosti ara a la floristeria google images, li agafi quatre roses (una per cada dia de retard) i, fent bo allò de “que més val tard que mai”, li faci entrega d’un ram que em fa molta il•lusió donar-li.



també em fa molta il·lusió penjar-li la cançó dels gabinete calighari ...


... amb cors del veí de dalt, que encarcarat dins d’un vestit blau marí de nen de sant idelfons, confirma que, ara sí, la diada de sant jordi a blogville ha estat perfecta.

19 comentaris:

garbi24 ha dit...

tu ho has dit val més tard que mai.....

Deric ha dit...

T'ha quedat molt bé, la Rits estarà contenta

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Doncs com dius, més val tard que mai, i com que val la pena, de segur que no es queixarà...

rits ha dit...

jejeje, moltes gràcies!! xò no m'hagués queixat pas! unes roses molt maques!!! està bé això dels retards,.... enlloc d'una, en tinc quatre!

muntar aquests saraus i tant que és una feinada!! per mi ja era perfecte, que ha estat molt divertit!!!!

ooh, una cançó ben tendre i bonica!!

això si, no et passa que quan escoltes Gabinete Caligari et ve la imatge del Millan Salcedo fent morritos quan els imitava? Sempre em fa riure!!

una abraçada a tots dos!

Violette ha dit...

:)

fanal blau ha dit...

la rits no s'ha emprenyat, estava cantat, i amb quatre roses...:)
Un petó, òscar!

El veí de dalt ha dit...

És que jo no sé com permeteu que un tanoca com aquest del pis de dalt munti res de semblant... Sort que no us ha fet regalar cards o paper higiènic entre el veïnat. Jo ara mateix vaig a dir-li quatre de fresques. Sort que la Rits és una santa i no ha penjat cartells de "se busca" pel barri...!

Carme ha dit...

Molt boniques les 4 roses, i la rits se les guanya de sobres, per guapa i simpàtica, amb retard o sense. :) I a sobre no s'hagués queixat! Què més volem?

òscar ha dit...

i quatre dies no són res, JOAN, però quatre roses són un senyor regal :)

que l'espera, al menys, li hagi valgut la pena DERIC.

la rits és una de les "meves" cracks de la catosfera DISSORTAT. que jo quatre roses no les regalo així com així :)

el veí és un tros de crack i, per tant, organitza saraus de crack RITS. ahir quan em va comentar l'equívoc vaig dir-me immediatament (a vegades parlo sol) que ni tu te'n podies quedar sense ni ell es podia quedar amb la sensació que no tot havia resultat perfecte. així que molt content (contentíssim) de enviar-te aquestes quatre roses per guapa, simpàtica, dolça i bona gent. l'urrutia dels gabinete és per imitar: té una d'aquelles cares que podriem anomenar com ben especials. petonarroooooooooooo gegant RITS !!!

un somriure ben ample amb totes les veines i veins de blogville ben contents VIOLETTE.

la rits fa tota la fila de ser força cantaire i alegre FANAL BLAU.

és un element perillós, VEÍ, però se'l veu de bona pasta i amb iniciativa. tanta iniciativa i empenta que, encara ara, segueix fent els cors a la cançó dels gabinete calighari. embotit, això sí, dins del vestit blau marí dels nens de sant idelfons.

es nota pels comentaris dels blocaires que la rits és molt apreciada CARME. més que merescudament, clar.

MPG ha dit...

Mai és tard per regalar/rebre roses ni per escoltar Gabinete...

sànset i utnoa ha dit...

tard... però no només una, sinó 4. Això segur que compensa.

*Sànset*

starbase ha dit...

Ha estat veure l'Urrutia i el tall de digestió, tot una mateixa cosa.

Ja veig que soc minoria al local, cosa que m'envalentona encara més per a arrufar el nas devant l'agulla del meu comptador de radiació Caligari: a punt de sortir-se d'escala.

Però no pasa res, aguanto estoicament com a bon liquidador i aplaudeixo el regalet floral. Als Caligari no, que ja seria demanar-me massa...:-P

Assumpta ha dit...

Ei, acabo de llegir a ca l'ELUR que l'ALBERT del Racó Blaugrana s'ha trencat la cama en un accident de moto i que l'han operat mentre es jugava el partit.
Sembla ser que està bé doncs està escrivint al Twitter :-)
Jo no en tinc així que li he escrit un sms!
Li deixem missatges d'ànim al blog? :-))

el paseante ha dit...

Em puc imaginar el Veí de Dalt vestidet de nen de Sant Ildefons i cantant els números de la Loteria, o els gols del Messi al Bernabeu. Som a la final?

Sònia ha dit...

Que mono. A mi em regalen unes flors d'aquesta manera i perdono el retard mil vegades :)

jordicine ha dit...

Una iniciativa molt maca, ÒSCAR. Una abraçada i visca el Barça, crac!

òscar ha dit...

massa gabinetià no ho sóc, MPG, però regalar roses és un esport que hauriem de practicar sovint.

espero que a la rits li hagi compensat SÀNSET.

jajaja STARBASE; massa dels gabinete no ho sóc, la veritat. m'agraden "cuatro rosas", "al calor del amor", "suite nupcial" i poca cosa més. i jaime de urrutia, en solitari, tampoc és que em convenci massa més.

ostra ASSUMPTA; no en tenia ni idea. m'acosto ara mateix al seu bloc per donar-li ànims i una abraçada ben forta.

el vestit blau marí segur que li escau, PASEANTE. ara, si al damunt va cantant gols del nostre déu particular al bernabeu només se'm acut dir que "el vestit li senta de p.m.". quin goig lo d'ahir, joan. quin goig!!! :)

va ser una petita errada, SÒNIA, que crec hem sabut solucionar bé i amb "carinyu".

el sant jordi a blogville ha estat una iniciativa preciosa JORDI. ara, lo d'ahir nit ... :) ... va ser quasi tornar a tocar el cel. falta la tornada i, espero, després la gran final. abraçada!

El porquet ha dit...

Ja diuen que allò bo es fa esperar...

òscar ha dit...

una espera, això sí PORQUET, involuntàriament massa llarga.