gràcies per venir

igual que el catxondo del pastor de la faula que dia sí dia també espantava els vilatans cridant allò de “¡que viene el lobo, que viene el lobo!”, els pastors dels barcelonisme (és a dir, l’il•luminat d’en cruyff i el profeta pep) portaven dies alarmant la culerada amb crits que anunciaven “¡que vienen los rusos!”.

enmig del pols armamentístic aquell anomenat guerra freda, els camarades russos fotien més por que visitar el dentista. amb el cap cobert per barrets fets amb pèls d’animals (que segurament ells mateixos, sanguinaris com eren, havien matat), fumant uns puros quilomètrics i sucant el croissant de l’esmorzar en vodka; era d’allò més normal que els paios tinguessin mig acollonida la població mundial no comunista. però ara que això de la guerra freda només apareix, i molt de tant en tant, en alguna peli d’espies; en assabentar-me que ens tocava el shaktar donetsk a l’eliminatòria de quarts de la xampions vaig fotre una exclamació d’alegria de l’estil “ole que sí!” o “bieeeeeeeeeen!”, no ho recordo massa bé.

els russos del shaktar ja fa temps que han desat l’antiga d.o. per agafar la d’ucraïnesos i el seu potencial bèl•lic passa per un arsenal de futbolistes d’atac íntimament relacionats amb les xancletes bahianes, ipanema i els sambòdroms. ahir nit van sovintejar l’àrea de valdés com només l’avantguarda del betis coper l’havia visitat, van ensenyar a l’europa futbolística que la sortida de pilota del barça no sempre és de bufar i fer ampolles i que a la nostra esquena, si busques bé, s’hi pot trobar una autopista per la que acesa, de moment, no cobra peatge.

si obviem que fent diana fallaven tal com si als peus hi portessin una escopeta de fira, tot això ho van fer de nota. el que no es pot obviar és que van defensar amb la generositat de les carmelites descalces. encaixar un gol només sonar el xiulet inicial, altre mentre es jugaven a pedra, paper i tisora qui marcaria a piqué a la sacada d’un corner i un altre més a la següent jugada d’aconseguir el 3-1; il•lustra que la nit d’ahir no era el dia mundial de la concentració a ucraïna.

els russos, com anunciaven cruyff i pep, van venir ahir a l’estadi però ho van fer sense els barrets, puros ni ampolles de vodka que van tenir acollonida a mitja europa no comunista. al contrari, van visitar-nos amb aquella generositat de turista relaxat que en acabar l’àpat deixa com a propina un inesperat 5 a 1.

només una hecatombe de la dimensió dels carpats impediria que després del partit de tornada no exclami alliberat un “ole que sí!” o “bieeeeeeeeeeeeeeen!”. l’endemà l’il•luminat d’en cruyff explicarà a la seva columna que els russos txungos de l’actualitat vesteixen de blanc, tenen un entrenador que setmana rere setmana ofereix classes d’urbanitat i un davanter portuguès que és la humilitat personificada.

però això serà, espero, després del partit de tornada.