dimarts, 29 de març de 2011

aquesta cançó és per dir

obrir la bústia i consultar-hi el correu és una de les feinetes més decebedores de casa. els extractes bancaris et recorden una dietètica realitat econòmica impossible d’oblidar, l’alcalde hereu es postula com a millor ploma de gènere fantàstic del 2011 amb unes epístoles que presenten una barcelona de ciència ficció i els flyers d’aliments multiculturals a domicili (doner kebab, mexicà, sushi, burkinofasonès, ...) només serveixen, convenientment arrugats fins aconseguir una forma arrodonida, per fer un bàsquet de dos a l’escombraria de plàstic ubicada sota les bústies. el correu ordinari deixa un pansit marge per a la sorpresa.

el rostre angelical presidint uns moviments femeninament gràcils i una veu de vellut que acarona més que parla (com descriuria atinadament corín tellado) porten a engany: la meva dona canta fatal, com una cloïssa, pitjor que ortega cano el dia del seu casament. i això ho descric atinadament jo.

està clar que ni sóc pavarotti ni crec imprescindible, perquè una relació de parella tiri endavant vent en popa i a tota vela, que ambdós integrants entonin amb una certa gràcia i/o salero les melodies de moda. cal complicitat, carinyo, calidesa, comprensió i un grapat de coses més que comencen amb la lletra ce. però cantar, tot i que si no ets okupa s’enceta també amb una ce, no és cap dels meus imprescindibles conjugals.

vaig saber pair amb estoïcisme, el dia del fatal descobriment auditiu, el xoc inicial de comprovar que els sons que escoltava procedents de la dutxa no eren emesos en clau humorística. al cotxe, mentre condueix, el nen i jo hem aprés a evadir-nos mirant el paisatge (ell també aprofita per jugar a la psp amb els cascs posats) i així relativitzar els constants galls, i els freqüents atemptats contra la contaminació acústica, que el relax de la conducció li indueix a perpetrar. pregar-li de genolls que no canti, com hem fet en repetides ocasions, és garantir-nos un parell d’indesitjats bisos. més val callar i aguantar.

però el nou membre de la família, la gosa, no entén d’estoïcismes ni sap evadir-se contemplant el paisatge de les parets de casa. i, per tant, cada cop que escolta l’E destrossant apassionadament cançons que els manel o la cristina rosenvinge s’han treballat de valent, reacciona amb uns sonors lladrucs de lament que eleven l’escena a la categoria d’olla de grills.

cal cercar solucions abans que el problema figuri a l’ordre del dia de la reunió de veïns. i la pansida bústia, per un cop, ens ha ofert la sorpresa d’un flyer que ha de ser el sant grial pels nostres respectius timpans, martells i trompes d’eustaqui: un curs de cant organitzat pel casal del barri que encara té places lliures.

desconec si l’E, quan es trobi el flyer del curs sota el seu coixí, l’acabarà rebregant per encastar-me’l dins de la boca o cercarà per internet un tractament d’incontinència verbal que eviti un futur de posts com aquest d’avui. o potser, després de fer les dues coses, començarà a cantar, maldestrament i a crit pelat, la versió manelera del no t’enyoro.

la gosa engegarà a bordar, inevitablement, elevant l’escena a una categoria d’olla de grills que, amb sinceritat, ve molt de gust escoltar a primera hora del matí. però molt de gust.

51 comentaris:

aina ha dit...

La teva dona...et llegeix?

niña de azucar ha dit...

ja us veig fent el proper anunci d'Ikea XD

garbi24 ha dit...

avui potser hauràs de cantar el perdoooooonameeeee del camilo sesto abans de compartir llit amb la teva estimada parella, o bé dormir amb el gos...;)

maria ha dit...

Molt bo! Jo també cante fatal, recorde que els primers mesos d'estar amb la meua parella em feia molta vergonya cantar per a evitar que ell arribara al mateix moment que tu descrius, el de descobrir les meues poques dots musicals. Ara ja sembla que està tot superat, això, o que ell dissimula molt bé...

Aris ha dit...

la idea es bona aquesta d'enviar-la a un taller de cant...però...
a)falta que accepti
b)apendra noves cançons
c)potser encara cantara més...
aquest apunt veig que tindria que tenir segona part, per explicar-nos com anat la proposta

color camaleó ha dit...

veig a venir que, si et llegeix, tindré sorpresa a l'hora de buscar el pijama sota el coixí, avui :)

XeXu ha dit...

Com et passes amb E! Exigeixo que el proper post, i no seria el proper cop, sigui escrit per ella destrossant algun dels teus pitjors defectes. És el mínim que li pots oferir després de com t'has quedat de descansat!

_MeiA_ ha dit...

Em sembla que avui dormiràs al sofà! :)

Jo l'entenc, costa molt agafar la tonada i cantar tota la lletra dels Manel sense cagar-la... Dona-li 15 dies més i ho farà de conya!

De totes maneres, dorms al sofà!

Sílvia ha dit...

Hola
ja,ja...nit mogudeta ;)
sort!

Vida ha dit...

Quin panorama! M'ho puc imaginar perfectament perquè jo també cant fatal. Però no tinc ca. L'atrezzo dels lladrucs ho ha fet tot encara més interessant!

montse ha dit...

Potser sí que després de llegir aquest post, entonarà millor el no t'enyoro.

kweilan ha dit...

Jo tb crec que hi hauria d'haver una continuació. Deixa-li llegir aquesta ressenya i a veure què passa. Una abraçada!!!

Six X ha dit...

per això jo no canto mai a la dutxa...i si ho faig al cotxe (que sí, reconec que ho faig) és quan condueixo sola, i si vaig amb el meu home i no puc evitar-ho (perquè la cançó m'encanta) ho faig en un to inaudible. Per desgràcia el meu home acostuma també a posar-se a cantar, i com no és capaç d'encertar una sola paraula, la cançó, de cop, deixa d'agradar-me i canvio l'emisora.

rits ha dit...

Apa!!! això és la vostra oïda que no està gens sintonitzada als tons alts!

Adbega ha dit...

Ai, em sap greu i tot per l'E... (tot i que viure amb algú que canta malament és molt dur!!)

Carme ha dit...

Apa, apa, no serà tant... ens explicaràs si has dormit amb el gos o no?

mai ha dit...

Apa-li!
La part divertida del cantar és passar-s'ho bé. S'alliberen tensions i tot això per poder estar després de conya, de bon rotllo , per a tu i el vostre fill.
Què vols més? ... uns taps ! (és broma )

Barbollaire ha dit...

...no saps com t'entenc, Òscar, no ho saps prou (amb la diferència que, nosaltres, no tenim gos...)...
X¬DDDD

òscar ha dit...

aquesta setmana té una feinada al damunt que no se l’acaba AINA. :) de què, sinó, que jo gosaria penjar un apunt com aquest. bona setmana!

ha de cantar, NIÑA? si és així; ni jo ni ikea hi estem d’acord.

plàcidament al llitet JOAN. que l’E tingui una setmana de gossos és un avantatge amb el que comptava jo ... i les meves hores de son.

a ella no li fa cap mena de vergonya MARIA. al contrari, gaudeix de la tortura :)

també per punts, ARIS: a) s’apuntarà a un curs de papiroflèxia i b) aprofitarà els coneixement adquirits per agafar el flyer del cant i posar-me’l per barret :)

he estat una mica punyetero, COLOR CAMALEÓ, publicant l’apunt una setmana que intueixo no tindrà temps de llegir-me. espero que la setmana entrant segueixi amb molta feina.

si vol esbombar els meus defectes (quatre tonterietes insignificants) XEXU, que es faci un bloc propi. sinó acabaré reconvertint el lostart en una mena de escenas de matrimonio i, el que és pitjor, a nosaltres dos en una mena de pepa i avelino :)

excuses (corporativistes) de males canta...pagadores, MEIA :) els manel són molt fàcils d’anar seguint. si gairebé reciten!

acabaré instal•lant una mena de canguronet a l’ordinador de casa que eviti, SÍLVIA, que llegeixi l’apunt.

òscar ha dit...

l’atrezzo dels lladrucs, VIDA, ha acabat reconvertint les cançons en quelcom molt poc musical.

és una boníssima cançó de trencament MONTSE. no és el cas de casa, eh! :) a la meva dona li agrada pel to grandiloqüent que li posen els manel, no per d’altres raons.

KWEILAN ... tu vols que la meva dona em doni quatre cleques, oi? perquè si li deixo llegir això altra possibilitat no contemplo :)

això és tallar-li les ales a la seva creativitat, SIX. nosaltres ens queixem, a vegades fins i tot li implorem que calli però ... ni gosem treure-li la cançó.

el to no és que sigui especialment alt. o no sempre. el problema és que no acaba mai d’agafar ni to, ni melodia, ni cadència ni res de res RITS :)

aiiii ADBEGA ... són anys patint en silenci (bé, això de patir en silenci és una metàfora mal trobada perquè en realitat patim en soroll) però ens estem fent forts. al menys auditivament parlant.

no-no, he dormit amb l’E com sempre CARME. potser gràcies al petit detall que no ha llegit l’apunt ni que jo, poruc de mena, tampoc he gosat deixar-li el flyer sota el coixí, clar :)

si és que jo em queixo per vici MAI. en el fons, m’agrada que ens posem a cantar per casa (és una immillorable senyal de bon humor). però a vegades ... a vegades no pots ni imaginar lo malament que canta :)

ja és un què, amic BARBOLLAIRE. si les melodies, entonades per ella sola, ja et fan replantejar les virtuts de la música com entreteniment; imagina’t si

òscar ha dit...

la gosa es suma al (des)concert.

(no sé perquè m'ha tallat el final del comentari, BARBO. a veure si la meva dona ronda per aquí sense jo saber-ho) :)

MPG ha dit...

No sé de què et queixes... gràcies a l'E i el seu cant has pogut fer aquest post... valorem les coses positives!

Goculta ha dit...

Vols dir que no ets tu que no saps apreciar els sons alternatius que surten de la seva gola? ;-)

starbase ha dit...

Ahhh, ja m'ha vingut bé una entrada tan divertidament escrita com aquesta!!

Jo per venjar-me, a les nits... ronco.

TORO SALVAJE ha dit...

Ostres... ho sento molt.
Això deu ser molt dur.
Ànims.

Assumpta ha dit...

Eeeeeeeeei!!! Ningú s'ha adonat que l'ÒSCAR ja sap posar bé els vídeos? hehehe :-))

Ara torno que em truca la mama per telèfon... un moment...

Deric ha dit...

jajajajaja
aquest post pot ser motiu de divorci!!!

Assumpta ha dit...

Ja torno a ser aquí... és que avui és l'aniversari d'en Josep Lluís (48) i han trucat la mama i la Mercè i parlaven amb ell i, mentre, jo anava fent el comentari hehehe

També és l'aniversari d'en Van Gogh, però amb ell no han parlat.

Bé doncs, que molts ànims per l'E!! hehehehehehe

Elfreelang ha dit...

jo de tu no el deixaria llegir a ningú ni a la dona ni al gos...

Alyebard ha dit...

Jo faig això i dormo un mes seguit al sofà.

Acabatdefer ha dit...

Com he rigut amb el post d'avui, jo penso el mateix del meu xicot. El pitjor de tot és que ell es pensa que canta com un tenor, i malgrat les meves cares d'insatisfacció incontrolada i les meves paraules... calla siusplau!! li fan de reforç positiu vés per on!.. és quelcom que hauriem d'analitzar profundament...

jordicine ha dit...

La teva dona no pot ser perfecte, ÒSCAR. Que sé que fa moltes coses bé... perquè m'ho has explicat tu. La meva canta bé, molt bé diria jo... tot el contrari que un servidor. Salut, crack!

òscar ha dit...

no tinc cap motiu de queixa, MPG, malgrat que l’escrit pugui donar aquesta sensació. sense l’E ... la meitat dels meus posts no existirien :)

jajaja GOCULTA; a veure si jo aquí rajant i resulta que una visita a l’otorrino desvetllaria que les mancances les tinc jo. bé, jo, i el nen i la gosa.

hosti STARBASE, això de roncar algunes nits també ho practico. a veure si el meu subconscient li està tornant per la nit tot el que m’entrega durant el dia :)

m’estic curtint, TORO, per acabar tenint una façana humana i uns fonaments de granit :)

sembla mentida i tot ASSUMPTA; quan els veig ben quadradets i íntegres, fins i tot m’emociono :) coi ... un gegantí per mooooooooolts anys dedicat en josep lluís. No dic de dedicar-li una cançó que, potser, s’apunta l’E i li aixafem el dia!

si el jutge l’escolta cantar, DERIC, la pensió compensatòria que m’hauria de passar em permetria pre jubilar-me a cos de rei :)

pobra gosa ELVIRA: ella no canta, es limita senzillament a manifestar el seu malestar de la millor manera que sap.

el gran què no és fer-ho o no, ALYEBARD. el gran què és que ho llegeixi o no. de moment, ni sofà ni balcó han fet d’improvisats receptors dels meus ossos.

és ben bé com ho expliques ACABATDEFER. quan més cas fas dels atemptats acústics que perpetren, més es motiven per continuar destrossant la història de la música sense cap mena d’escrúpol. jo ho avaluo des de dues paraules: puteig + indiscriminat. :)

Joan ha dit...

Sort però que la cançó a la que fas referència portava el subtítol aquell de "cançó d'amor desesperada", i es pot reinterpretar com un apunt d'aquells de dir-li, "reina, t'estimo per damunt dels teus defectes".

Ara, que si ella té el mateix sentit de l'humor, no t'estrany massa si et regala un joc de taps per les orelles.

el paseante ha dit...

Óscar, posa-li la lletra d'aquesta bonica cançó sota el coixí i que te la canti el dia de la final de la Copa del Rei:

"De las glorias deportivas
que campean por España
va el Madrid con su bandera
limpia y blanca que no empaña.

Club castizo y generoso,
todo nervio y corazón,
veteranos y noveles,
veteranos y noveles,
miran siempre tus laureles
con respeto y emoción.

¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
Noble y bélico adalid,
caballero del honor.
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
A triunfar en buena lid,
defendiendo tu color

¡Hala Madrid!, Hala Madrid!, Hala Madrid!
Enemigo en la contienda,
cuando pierde da la mano
sin envidias ni rencores,
como bueno y fiel hermano.

Los domingos por la tarde,
caminando a Chamartín,
las mocitas madrileñas,
las mocitas madrileñas
van alegres y risueñas
porque hoy juega su Madrid

¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
Noble y bélico adalid,
caballero del honor.
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
A triunfar en buena lid,
defendiendo tu color
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!"

El porquet ha dit...

Has considerat la possibilitat que llavors s'animi i s'apunti al Casal del barri (pensant que l'animes perquè creus que canta de conya i li dius que es semiprofessionalitzi) i això porti a l'extinció del Casal per fugida de tots els seus membres?

Homeee, que d'activitats associatives no n'anem sobrats...

òscar ha dit...

la perfecció seria avorrida, JORDI. ara, escoltar-la cantar és pitjor que està emmanillat al bafle d’una discoteca. enviaré un mail al gran boss dels matins demanant que ofereixis un tast de les teves especials dots cantaires :)

el joc de taps per les orelles resultaria ideal, JOAN. per mi mentre canta. per ella mentre ... ronco! :) això sí que seria una prova d’amor compartit i la resta tonteries.

hosti PASEANTE ... quina por que fa llegir aquesta lletra en un comentari del bloc. són carrinclons i trasnitats fins i tot per l’himne perquè no em diràs que això de les “mocitas” no fa tuf a sarsuela estil la verbena de la paloma.

coi PORQUET, si a hores d’ara (després de mil comentaris xuflant-me d’ella) vaig i li dic que canta bé; em fot un jec de plantofades que ni al petitó de benny hill.

Josep Lluís ha dit...

Divertidíssim article, Òscar. L'he llegit amb un ampli somriure de cap a fi. Sols espero que l'E sigui pròdiga en el perdó (segur que sí). Salutacions.

khalina ha dit...

tu li has de buscar unes classes de cant adequades, amb una professora que li digui que no és convenient que practiqui sola a casa, que li aconselli només cantar a les classes de cant fins que no tingui la veu més modulada i l'afinació a lloc.
Crec que pagant un extra a la profe de cant, pot fer això per tu

Esther ha dit...

No sé jo com s'ho pendrà l'E... només digues-li que qui canta els seus mals espanta :)

Doncs no coneixia aquesta cançó dels Manel, ves per on que és la descoberta de la setmana!!! :)

Albert ha dit...

Ja deia jo que últimament plou més que abans... jeje. Espero que no et passi res si la teva dona llegeix aquest post!
Adéu!

òscar ha dit...

o també, apreciat JOSEP LLUIS, que no consulti el meu bloc aquests dies. de moment aquesta opció és la que va agafant més pes :)

si existeix una profe de cant (arreu del món, KHALINA) capaç de fer que entoni; li pago el que calgui i més.

i quí canta molt malament ... què espanta ESTHER? :)


els pagesos estan d'allò més contents amb ella ALBERT. gairebé tant com jo amb el barça.

sànset i utnoa ha dit...

Només et puc dir que ets un inconscient. Jo de tu dormiria amb un ull obert d’ara en endavant.

*Sànset*

òscar ha dit...

l'anunci de la tele explicava que el que juga amb foc s'acaba cremant, SÀNSET. jo no estic xamuscat, de moment, de miracle.

kira permanyer ha dit...

Jo trobo aquesta entrada simplement... fantastica, en clau de Sol o de FA, però fantastica. I comparteixo aquesta penyora: el meu marit canta de pena. Li dona per entonar en escala d'aguts i no arriba ni de conya. Jo he intentat que ho entengui, que no fa falta ser Monica Naranjo, però ni de conya o agafa... sort que ell canta poc.
Felicitats, he rigut molt.

òscar ha dit...

jo, ara que no ens escolta ningú KIRA, t'he de confesar que també he acabat amagant el singstars de la play. posava en perill, amb els seus gorgorets, el funcionament de la consola.

Can Fufluns ha dit...

Pos eso, Òscar: que ens encanta com escrius (el plural no és majestàtic, et llegim, al alimón, aquí mi senyora colegui, la M., i yo mimmo, en D.), que cada escrit teu nou ens ho prenem com una nova entrega sortida, un nou fascicle, de la Fabulosa Ensiclopedia del Fabuloso Mundo Submarino de la Vida Cotidiana i Conyugal, i que tú, en nuestro modesto padecer (parecer) ets el Comandante Cousteau del tema (només et faltaria, per acabar d'arrodonir el símil, el gorritu vermell aquell de llana que portaba l'anyoradíssim oceanògraf). Que ens mola molt llegir-te, que ets un gran observador i que, amb tú, sempre s'apren algu (sobretot el que no s'ha de fer jeje).

Pos eso: avanti a toda vela amb el teu Calipso particular i... Òscar, fill, vigila: sa comença amb el tema de los "cantes de la parienta" i s'acaba parlant, en tota la seva amplia gamma (mochileros, muts, ninja, little hook ó del ganxet, trumpeterus -amb cua o sense- etc etc) de PETS i LLUFES ( tema en el que, per cert, tant la meva senyora colegui, M., com jo mateix, D., en la teoría i la pràctica, som uns putus craks).

Pos eso: Salut i Fufluns!

òscar ha dit...

ostra però el costeau aquest no era un ficagols que per tal de fer els reportatgets maltractava tots els animalons marins que calgués i més, FUFLUNS? bé, només per escriure una de les meves expresions favorites ("al alimón") no m'ho prendre per aquesta vessant :) una abraçada!!!

Joana ha dit...

La teva dona ...una santa :)
Sí ja sé que vaig tard però arribo :)
Bonne nuit qui'l est tard :)
Això és la primavera...què hi farem!
records sense astènia jeje

òscar ha dit...

jo mateix recolliré signatures, JOANA, per la seva definitiva beatificació. ara, això sí, sense cap mena de cançoneta commemorativa cantada per ella. clar. :)

marta ha dit...

Nanu ho sento, però tu saps el alt index de mala llet que marxa cantant?? t' ho dic per experiència, deixa que canti que assassina cançons també té el seu merit eh?.