dilluns, 7 de març de 2011

criatures


malgrat que a un grapat de gent els hi provoca una sobtada incontinència urinària i a molts d’altres un tic immediat que els obliga a prémer nerviosament l’aparell amb numerets que descansa damunt del sofà, a mi sempre m’han seduït els anuncis de la tele.

l’origen d’aquesta atracció està, segurament, en les improvisades competis que organitzàvem a casa per veure qui encertava més ràpidament la marca que s’amagava rere les imatges. veies una noia que no portava ni un segon ensabonant-se a la dutxa i cridaves un contundent fa-los-limones-del-caribe que t’atorgava el primer punt del concurs. o un helicòpter a punt d’aterrar enmig d’un pati d’escola (fet versemblant a matar) i jo, cames ajudeu-me, baladrant un tulipán tronador per conquerir el segon punt. com era el petit em deixaven guanyar sempre, clar.

superada la casolana dèria competitiva, els anuncis em van seguir interessant per d’altres motivacions. per oferir el warholià minut de glòria a individus d’empatia més que dubtosa.


per ensenyar-me que el dir no quan vols dir sí no és patrimoni de les dones.


per confirmar la teoria que diu que la major part de les frustracions tenen origen a la infantesa.


o simplement per simpatia generacional guai.


i per descobrir-me, avançant-se a uns grans magatzems que ho solen proclamar els primers, no només que la primavera ja és aquí ...


... sinó que el nen, a jutjar per l’estat catatònic en el que es va quedar tot veient-la, comença a tenir prou primaveres per ser cada cop menys nen.

44 comentaris:

meloenvuelvepararegalo ha dit...

A mi els anuncis em segueixen fascinant.
Hi ha marques que sempre fan spots d'aquests que et toquen la fibra, però els fan bé!
Jo de vegades faig zapping per mirar anuncis -i ho dic en serio-.
Aquest últim de l'Intimissimi és xulo, eh? sobretot la musiqueta que l'acompanya ;)
salutacions,

Elfreelang ha dit...

m'has recordat les competicions que fèiem en família, davant els anuncis sempiterns, jugàvem també a endevinar !!! igual és una dèria universal i interracial aquesta de fer passar l'estona amb endevinalles...i al capdavall posseïm una "cultura" publicitària....impagables anuncis! ah i per cert sempre hi ha un racó per conservar el nen de l'ahir

Carme ha dit...

je, je, je... óscar, jo he de dir q ue no comparteixo ni la incontinència urinària al'hora del anuncis, ni el tic amb el comandament ni tampoc el gust per la publicitat. Ja veus que avorrida que sóc, ni fu ni fa (com el de los limones salvajes del caribe) i que em fa una mandreta immensa empassar-me tos aquests anuncis que ens has regalat aquí i que com que llegint-te ja somric i ric suficient... doncs m'ho deixo per una alte moment... o no!

Als nens sempre els agrada molt la publicitat, a tots! I jo si m'hi trobo també me la miro... i de nena... res de res... però potser rejoveneix! Mira que canvio d'opinió i me'ls empasso tots! :)

Guspira ha dit...

Ara no sabria si dir-te que m'agraden els anuncis o no... La veritat és que normalment canvio quan veig que fan anuncis, però si estic fent soffing amb un estat massa vegetal com per tenir ànims de treure la mà de sota la manteta i agafar el comandament, doncs me'ls empasso. I t'he de confessar que sóc capaç d'aprendre'm de memòria els diàlegs...
(Sóc rareta, ja ho sé...)

Clidice ha dit...

Moltes vegades m'emprenya que les teles posin trossos de pel·lícula o de programes entre els anuncis. I el més divertit és comparar els anuncis per horaris i cadenes, és espectacular comprovar com tenen calculat qui, i de quina classe social (llegeixi's butxaca), mira aquella cadena en aquella hora. :)

Ironic Woman ha dit...

yo jugaba también a ese juego, y de hecho lo seguimos haciendo a veces en casa.

De hecho muchas veces me trago los ceramenes de anuncios, entre los argentinos y los alemanes se llevan la palma.

Saludos!

garbi24 ha dit...

ultimament es poden mirar i tot que de vegades es mes bo que el programa que fan.....però el que recordaré sempre i no puc amb ell es el del Pronto...que et canvia el polvo por brillo......això no es pot consentir i a casa mai hi ha hagut pronto

El porquet ha dit...

Home, a veure, hi ha anuncis realment originals, com el que has posat de Coca-Cola (m'ha encantat, ho reconec, com m'encanta la beguda negra!), però n'hi ha d'altres que són infumables. A tall d'exemple... ja hem aconseguit exterminar els pallassos de Micolor? Si no ho ha fet ningú surto jo mateix a trobar-los!

Punt i a part mereix el tema Intimissimi... ja no és només els anuncis que puguin fer per la TV, és que els que pengen a les parades d'autobusos... un dia tindré un disgust de fer el bavós mirant aquestes fotos mentre condueixo... prou, prou, prou!

Six X ha dit...

el anunci de la coca cola m'encanta, però el que m'agrada més dels que fan ara és aquest: http://www.youtube.com/watch?v=TRMToPrkJro
I reconec que no veig gaires anuncis, perquè la tele que veig és prèvia descàrrega (majorment en VO)

Joana ha dit...

Hi havia un programa no sé a quin canal que només feien anuncis...per passar l'estona molt millor que molts dels programes programats que n'hi ha cada un...
el millor? tancar la tele i posar música, almenys pots ballar :)
Apaaa bona setmana Òscar!

Salvador ha dit...

I els del YouTube demanant comprovació d'edat per veure un anunci que aquí donen a la tele...

TORO SALVAJE ha dit...

No hi ha dret, no em deixa veure l'últim video.

Bargalloneta ha dit...

jajjajajaja, molt bona!! no m'hauria imaginat mai això de fer una competició d'anuncis!!! però ara penso que es molt divertit!!!

Sabies que una vegada li van preguntar al mestre Buñuel que li havia semblat veure la seva primera pel.lícula per la petita pantalla?? ell tot tranquil va respondre que no recordava haver rodat cap escena de rentadores ...(fent referència a un anunci, ;-) mentre la passaven!)
petons

XeXu ha dit...

Quan jo mirava la tele també m'agradaven els anuncis, i és que s'ha de reconèixer que n'hi ha de molt bons. He mirat els que has posat, quins records, tu! Ara em sorprenc de les hores que arribava a passar enganxat a la caixa tonta... em sembla que alguna cosa m'ha quedat de l'aparell...

Upper Cesc ha dit...

Confessió: a mi em va deixar asturat i esmaperdut, durant temps, l'anunci de FA i el de xampú Agrado...

Coses de canalla, ves!

kweilan ha dit...

No tots els anuncis però n'hi ha alguns que m'han agradat molt al llarg del temps. Bon apunt!

Deric ha dit...

hi ha anuncis que són vertaderes obres mestres!

el paseante ha dit...

Vigila que el nen no se't torni merengón (amb aquesta novia del Cristiano). Per si de cas, passa-li l'anunci de Don Algodón que protagonitza la Malena Costa (la parella del Carles Puyol).

http://www.youtube.com/watch?v=F15MD2j1dIU

Assumpta ha dit...

A casa també jugàvem a això dels anuncis!! La veritat és que els encertàvem amb una sola nota de la musiqueta... era una passada :-)

Carquinyol ha dit...

Amb la mitjana de qualitat que hi ha actualment a la televisió, a vegades sap fins i tot greu que s'acabin els anuncis.

starbase ha dit...

Intimissimi 5 - Calzedonia 0

Can Fufluns ha dit...

Hòstia tú! Però qué ven mis ojos?! (a part de la regatera rollu afrodita-A d'aques últim yutub déu meu senyor que com que la meva connexió rural -ara mateix tinc 17 Kbits/s, joer- no hem permet veure videos doncs jo m'he quedat amb la mirada clavada en la imatge fixa dels dos (com dir-ho sense ferir susceptisensibilitats?...) en els DOS MAMELLONS de la Irina Shayk gloriosa aquesta de la fotu fixa del yutub déu meu senyor me se va el santo al cielo oh my god!)

...Ah si! Lo que estaba dient (déu meu quina regatera!): Però que veuen els meus ulls?!! Has formateado els you tubes! ara se veuen sencers, enteritor, joé! Enhorabona Òscar!! Des que et vaig enviar el missatge aquell del watxu-witxu/HTLM que NOMÉS HAS TRIGAT 4 mesos, 3 setmanes, 5 díes i picu en arreglar-ho!! CONGRATULATIONS: ETS UN MONSTRE TECNOLÒGIC JAJA EL PUTU AMU DE L'INFORMÀTICA JAJAJA!! (QUÉ HUEVOS, NEN!)

maijo ha dit...

Sempre ens sorprens!
Hi ha anuncis amb els que disfruto, perquè realment són obres d'art amb ganxo. Els que ens regales són divertits, d'aquells que aixeco el cap per veure'ls, perquè quan estic davant la tele normalment estic fent alguna altra cosa.

òscar ha dit...

és cert que algunes vegades acaben esdevenint la mosca collonera d’algunes pelis i sèries, MELOENVUELVEPARAREGALO. però les petites històries que ofereixen per captar l’atenció de l’espectador i vendre xampús, joguines o birres són, també molts cops, força més brillants que la majoria de pelis que tallen. eppp ... poca conya que, a banda de la curvilínia noieta, la cançó tampoc està gens malament !!!

pel que he anat llegint en els comentaris, sembla que és un joc, ELVIRA, que s’ha practicat i practica en moltes llars d’arreu. passar l’estona encertant anuncis, cercant cotxes d’un color determinat a l’autopista o buscant calbs entre els vianants és, fet i fet, una bona manera de fer família tenint cura, grans i menuts, del nen que portem dins.

els anuncis per si sols no són, ni molt menys CARME, cap garantia de petits moments de felicitat. fer coses que ens facin somriure, i si és en companyia dels que ens volem, sí que ho és. has vist ja les noves fotos de la trobada? doncs allà, que no fèiem altra cosa que pelar la pava amb semidesconeguts, les cares de felicitat anaven que trinaven.

rareta dius, GUSPIRA? però si hi ha diàlegs d’alguns espots que haurien d’estar inclosos en algunes antologies dels diàlegs enginyosos mundials. l’estrany és aprendre’ns de memòria la taula periòdica d’elements quan, en realitat, només consultant-la ja en tindríem prou :)

síiiiiiiiiiiiiii senyora, CLIDICE: és simptomàticament graciós fer aquest exercici. crediràpids i productes de neteja enmig del diario de patricia, birretes i cotxes al descans dels partits de futbol, ... ens tenen del tot calats. i nosaltres també a ells, clar!

los suelen pasar, al menos por tele IRONIC, a unas horitas que déu ni do. suerte del youtube que nos ofrece algunas recopilaciones que te dejan flipando de los buenos que son algunos.

jajajaja JOAN ... hi ha bescanvis, que per molt bé que te’ls publicitin, no s’han d’acceptar mai. exiliem, si ha de ser en aquestes condicions, el pronto de les llars catalanes.

a la cruïlla d’aragó amb passeig de gràcia van penjar un super-rètol PORQUET, fa uns anys ja, que va produir un pinyaco que no va acabar gens bé. no sé si era de intimissimi o d’altra marca però la filosofia era, més o menys, la mateixa. el van acabar retirant.

l’espot és bo, SIX, però és que la meva mania a la caseta de mobles sueca és tal que, anunciïn el que anunciïn, el que primer procuro és canviar de canal si la meva dona és a la vora. una precaució com qualsevol altra :)

epppp JOANA, que les cançons d’alguns anuncis són per aixecar-te del sofà i no parar de cantar i ballar. de fet, segur que al menys un cop per setmana això ho acabo fent. bona setmaneta guapíssima!!!

_MeiA_ ha dit...

Em sembla que els anuncis són la programació més bona que tenen en alguns canals.

;)

òscar ha dit...

no tenen cap mena d’escrúpol SALVADOR. posar obstacles a la serena contemplació de monuments de la humanitat és practicar la dictadura visual.

vaig, ara mateix TORO, a buscar-lo per internet i gravar-me’l en un pen drive. no sigui cas que el mateix que fan els de youtbe ho acabin fent també les teles deixant-nos amb un pam de nas. ho dic pel nen, clar.

que tiquis-miquis en buñuel :) MÒNICA! les pel•lícules, un cop rodades, construeixen la seva història mitjançant la mirada de l’espectador i a mi, si enmig d’una peli d’en buñuel, hi acaba sortint l’espot de intimissimi la construcció visual em sembla, no puc mentir, molt millor :)

doncs imaginat a mi, XEXU, que la tele era com el meu germà petit. per això, està clar, només sé parlar tonteries, escriure tonteries i fer, el que més m’agrada, ... tonteries :)

és que a l’anunci de fa que expliques, CESC, a la noia se li insinuava un mugroneta la dutxa. i un mugronet, quan encara ets un nen, et deixa esmaperdut i asturat. i de gran ... :) ... també!!!

alguns són píndoles concentrades d’històries, KWEILAN, molt millors que algunes de les històries que ens expliquen (algunes) pel•lícules i llibres.

per això jo sempre, DERIC, espero a d’altres moments per visitar el bany o canviar de canal.

també la tinc controlada PASEANTE. en puyol no és gota de tonto escollint però, colors a banda, entre don algodon i intimíssimi no hi ha color. ara ... com el nen es replantegi res respecte al barça, li clavo el primer calbot de la seva vida. hi ha coses amb les que no s’hi juga :)

nosaltres encara hi juguem ASSUMPTA. més que encertar, el que m’agrada ara és cridar enmig del batibull de respostes o posar peròs a les respostes de la meva dona.

Salva Piqueras ha dit...

com deia algú, això dels anuncis és realment el que cal veure de la tele i, de vegades, entre anunci i anunci hi fan coses que no estan malament...

rits ha dit...

a casa també hi jugàvem, com jugàvem a endivinar les províncies dels cotxes a través de les matrícul·les!

el món de la publicitat pot ser fascinant!!

jordicine ha dit...

A mi tampoc no em desagraden els anuncis, a no ser que duri tant la pausa que quan s'acaba no recordes ni que estaves mirant. La teva selecció és impecable. Els recordo absolutament tot. És això de ser contemporànis, crack. Una abraçada i fins aviat.

Noa ha dit...

Cada cop menys nen, cada cop més gran, cada vegada més lluny.

És llei de vida, però... que malament ho portem!

òscar ha dit...

trobo a faltar, al menys jo no sé que el facin CARQUINYOL, un programet setmanal d'anuncis. fa uns anys atv3 el passaven.

i encara t'has quedat curt STARBASE: la malena ni xuta a la porta de l'irina aquesta.

ja m'havies donat per un cas perdut FUFLUNS? no home no! jo sóc d'aquells del a poc a poc i bona lletra.

la tele és un bona companyia per anar fent d'altres coses MAIJO. exigir atenció, el que es diu exigir atenció, no és que ho faci massa.

el pati televisiu no es que sigui per tirar cohets MEIA. però mira, a vegades, aconsegueix esgarrapar-nos algun somriure.

però com dirien els amics de les arts, SALVA, només ... a vegades.

a això de les províncies també hi jugavem RITS. i a mi, a les cues i esperes per pagar els peatges, també m'agradava fer carones als ocupants dels altres cotxes. :)

segons el que s'hagi de recordar, apreciat JORDI, potse ens fan un favor i tot. especialment els diumenges a les quatre amb aquelles pelis tan infumables que programen. abraçada crack!!!

Thera ha dit...

Com m'agrada aquest post!! I és que m'has fet recordar quan de petita el meu germà i jo ens quedàvem embabacats davant la caixa tota mirant toooots els anuncis, i sí, a sobre ens agradaven i ens els sabíem de memòria. Temps era temps, quan només disposàvem de dos canals per triar... Què era fer zàping (aixecar-se del sofà i anar cap a la tele i girar l'interruptor... quina mandra, millor mirar l'helicòpter del tulipan!!).

Barbollaire ha dit...

Aquell programam d'anuncis de tv3 estava força bé.
Està clar que, com en tot, hi han trunyos i coses fetes amb gràcia. Els de Coca-Cola acostumaven a ser-ho...
I això que aquí no veiem les "conyes" que es porten amb Pepsi!!!

Per cert Òscar...

Per molts anys, companys! que avui fas anys ,no?

Una abraçada enorme!

fanal blau ha dit...

Avui, onze de març, vinc a estirar-te les orelles ben carinyosament...!
Per molts anys!

Un petó!!!

kweilan ha dit...

Moltes felicitats!!

Albert B. i R. ha dit...

A mi mai m'han agradat els anuncis. Se'm fan avorrits i pesats. El que m'interessa és el que estic veient, no que em vulguin vendre vés a saber què! Tot i que cal reconèixer que amb aquekll concurs es fa més passable i distret.
L'anunci del Maradona, impagable!

khalina ha dit...

No acostumo a veure els anuncis. Clar que tampoc miro massa la tele. De petita que la mirava més tampoc m'entusiasmaven, doncs em partia "vacaciones en el mar", "los ángeles de Charlie" o "La casa de la pradera"
Ara alguns anuncis estan bé, però si els veig, és per casualitat

òscar ha dit...

i pensar, NOA, que fa dos dies només es fixava en els dibuixos animats :)

l'helicòpter del tulipán era tot un clàssic THERA. i la de falses expectatives que generava ja que jo al pati, i de tant en tant, anava mirant al cel per si apareixia el sr de la mantega :) mai va venir, clar!

moltes gràcies BARBO. anem fent anyets i, per tant, cada cop anirem recordant menys anuncis :)

les tinc del tot vermelles FANAL BLAU. un petó ben gran!

moltes gràcies KWEILAN. divuit anyets ja :)

no podien escollir millor model per dir no a les drogues ALBERT. això sí que és clavar-la :)

que bons eren los ángeles de charlie KHALINA. i quant temps fa de la sèrie ja!!!

Aris ha dit...

Odio els anuncis, però sense ells no exisitirien les televisions...de quan en quan en donen algun que val la pena.
Fa molts anys vaig veure una película espanyola que hi havia un nen que s'aprenia de memoria els anuncis de la televissió i era un crack repetintlos...

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Espero tornar aviat, reb una forta abraçada.

pilar ha dit...

M'agraden els anuncis hi ha de molt bons, felicitats m'identifico emb el de la cocacola,els dels nens m'enrecordo perfectament i el d'intimissimi molt dolç i fí.
A veure si en els meus tallers de risoteràpia poso el joc dels anuncis i repeteixo el de les pelis.
Muacs

Duschgel ha dit...

Jo no sóc gaire fan dels anuncis, però sí que n'hi ja alguns de molt bons. El que trobo a faltar són les cançonetes que s'inventaven abans per acompanyar l'anunci. Eren una patata en general, però... qui no s'aprenia la cançó?

òscar ha dit...

segur que la peli era una història real ARIS. segur que hi ha algun nen, en algun lloc del món, que es dedica a memoritzar anuncis i anar als programes de tele a "publicitar" el seu talent. :)

i nosaltres que t'esperarem M EUGÈNIA.

són una molt bona font per fer riure PILAR. petooons i somriures.

ara en canvi, DUSCHGEL, tiren de cançons conegudes per donar més rellevància a l'spot. les cançons eren unes patates però ... s'enganxaven tant! :)

bajoqueta ha dit...

Hi ha de bons està clar, però jo sóc de les que va canviant, no veig gaires coses... hi ha nits que em passo hores i hores fent zapping jajaja.


Terra de llibres