dimecres, 13 d’abril del 2011

allò que no sona

m’ha estat impossible trobar l’arxiu que ho documentaria, però sembla evident que un dels punts inclosos a l’estatut fundacional del 6 de març de 1902 era “el madrid foot-ball club tendrá como actividad preferente, con la complacencia de los distintos organismos rectores del balompié ibérico, tocar con fruición aquello que no suena a la institución de la periferia peninsular denominada foot-ball club de barcelona”. portem, per tant, la fritjolera de 109 anys, 1 mes i 7 dies suportant la condemna estatutària que aquests paios ens toquin la pera tot el que poden i més.

no es tracta d’un episodi més que centenari de paranoia culer ni d’un parlar per parlar. el intent de custòdia compartida d’un futbolista anomenat di stefano (1953) o el penal tres metres lluny de l’àrea xiulat per guruceta muro (1970) són només dos postals en sèpia d’una tendència blanca a tocar-nos vitalíciament els collons i que, ja en tecnicolor, ha tingut com protagonistes a d’altres éssers vius com buyo, hugo sánchez i fernando hierro (quina ràbia d'ésser viu!), l’arrabassada nocturna i rastrera del innombrable marit de la helen swedin i, en l’actualitat, els perseverants intents tocadors de l’antipàtic duet portuguès.

però, ni que sigui per aixecar uns ponts de concòrdia ara que gaudirem d’un opípar bufet lliure d’enfrontaments amb el madrid, és just recordar que els blancs més txulapones també ens han obsequiat amb moments de delirant bon humor. l’expulsió d’un futbolista rival sordmut (desnica) per ... protestar a l’àrbitre, un ex president (lorenzo sanz) agafant calés de la caixa forta del club per poder participar en una partida de pòquer o un partit (gloriós) contra el borussia que va estar aturat una hora i quart ja que una de les porteries del bernabeu es va trencar i no en trobaven cap d’altra són boníssims exemples de la cara més divertida del madrid. al menys a mi em van fer riure molt.

el protagonista, amb diferència, del sketch blanc més hilarant és josé miguel gonzález martín del campo, “michel”. aquest guasón va passar a la història merengue del futbol no per les grans centrades que oferia, ni pel gol fantasma que no li van concedir a un mundial, sinó per realitzar tocaments poc decorosos a un rival anomenat valderrama abans d’una sacada de corner.


no recordo si els estàndards masculins de l’època convertien al tal valderrama en una mena de sexsimbol (ho dubto), però sempre he tingut la sospita que el despistat d’en michel pensava que valderrama jugava al barça i, per tant, no feia altra cosa que complir escrupolosament amb un dels punts inclosos de l’estatut fundacional del 6 de març de 1902.

i jo, en tots i cadascun dels quatre partits de nervis que se’ns venen al damunt, espero complir amb un dels punts inclosos en el meu estatut fundacional: oferir una sentida mostra de la gastronomia catalana al madrid cada cop que els guanyem.

33 comentaris:

romanidemata ha dit...

que bona, ben trobada, la foto! i va com anell al dit per allò que no sona... després em llegeixo el text ara només tinc temps per comentar la foto... encara ric amb l'enunciat !!!
fins ara

salut

sànset i utnoa ha dit...

Jo apostaria per no duxar-nos en un parell de mesos. Llavors ens els tornarien a tocar, però no ho farien mai més, t'ho asseguro.

*Sànset*

Sergi ha dit...

Allò del Míchel va ser antol·lògic. Com no es tractés d'una aposta, no ho entenc. No em puc creure que no li hagin preguntat mai què redimonis feia, segur que sí. Algú sap què va contestar?

neus ha dit...

així sigui!

que bo que ets Òscar!

una abraçada!

MK ha dit...

Mira que hi entenc ben poc de futbol...fins i tot ho trobo un pel aborrit, i em perdonarás ep..que jo ho respecto, pero que hi vols fer , prefereixo anar-me'n al cine. Pero això es una altre cosa.
Un Barça -Madrid i viceversa estarás amb mi que ultrapassa el concepto futbol.
Jo era joveneta amb lo del Guruceta , pero recordo que era de lo pitjor que et podíen dir al meu poble.
Huy! i encara estic intentant veure-hi alguna cosa rellevant a la foto aquella del Buitre...que vols que et diga , si no recordo malament no n'hi havía per tant.

David Garcia Pagan ha dit...

Ens apuntem a fer com tu una bona botifarrada (de pagès montsenyenc) a tota la camarilla cutre del Madrit de les Espanyes, on, de tots és sabut, mengen i beuen per les banyes (potser no tots, però me se d'uns quants fatximerengues que fijo que sí)

Cesc Sales ha dit...

Tot plegat val més agafar-s'ho amb conya marinera. Gaudir. Tinc l'intuició que aquest equip encara ens ha de donar molts moments de glòria. I estem a les portes d'una oportunitat única. Única Òscar.

"Tranquil Jordi tranquil, qués la Guàrdia Civil, tu tranquil..."

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je, m'has fet riure amb això de l'estatut fundacional.

Ja es veu que ells "tocan los huevos" en tots els sentits literals i figurats que se li puguin donar!

Jordi ha dit...

Company, jo recordo amb un somriure als llavis un tal Spasik i el seu cap tocant una pilota per empènyer-la dintre de la porteria (seva, és clar).

Ah!! També recordo una foto d'un diari on Butragueño ensenyava la carn d'olla? És possible?

Garbí24 ha dit...

si la seva unica defensa es tocar els ous....doncs que toquin. mentrestant anem foten gols dins la seva porteria.
las pastilles contra l'infart es cotitzen a l'alça aquests dies...

Assumpta ha dit...

Òscar, xiquet, ves preparant els entrepans de carn arrebossada, si us plau...

Concentrem-nos tots, que aquesta temporada haurem viscut... MANETA DE VICTÒRIES!!

Sí, sí... no parlo "tan sols" de cinc gols en un partit sinó de "cinc victòries en una temporada"!! La primera ja la tenim al sac... i ara s'apropen les altres quatre!

Oeeeeeeee oeeeeeeeeee

I aquí queda escrit... després presumiré d'haver-ho encertat, que consti :-))

Anònim ha dit...

Jajajaj me encanta. Un beso

meloenvuelvepararegalo ha dit...

M'ha fet molta gràcia llegir-te i això que jo de futbol no hi entenc res de res... però la imatge aquesta del Michel sí que em sona :)

Álvaro ha dit...

Només diré una cosa: si a les botigues no hi ha ningú no és per la crisi... és pel Barça. Cada cop que juga els establiments es buiden i hi circulen bales de palla idèntiques a les del far west.

Això a l'època que Gaspart era president del Barça no passava!!! Les botigues eren plenes i el consum anava bé! Clar que el Barça anava 12è a la classificació...

montse ha dit...

Estic esperançada i ja he començat a entonar la cançó de....

Salut i República.

òscar ha dit...

el mèrit és de la xarxa, JOAN. un servidor només va posar a google “tocar los huevos” i el buscador em va oferir aquesta perla del humor fotogràfic.

tenim una oportunitat gegant, SÀNSET, per aconseguir que ens els deixin de tocar. si guanyem lliga, copa i champions no ens caldrà cap esprai anti-mosques colloneres.

michel era dels pocs jugadors blancs (t’ho dic de veritat) que sempre em va caure molt bé, XEXU. l’home era un catxondo integral i, penso, que la primera collonada (mai millor dit) que li va venir al cap per provocar valderrama va ser aquesta. a pizo gómez (ex d’osasuna i atl.madrid també el portava pel carrer de l’amargura). si et sé trobar un article de el país que ho explicava te’l envio perquè és tronxant.

els que són bons, i molt, són els jugadors del barça apreciada ELUR. un anunci deia “algún día todos los relojes se fabricarán así”. doncs d’aquí a no res es dirà “algún día, todos los equipos desearán jugar así”. una abraçadota gegant!

a mi em passa exactament el mateix, MK, amb els amics i companys que parlen de cotxes: no hi entenc res i m’avorreix cosa fina. però entretenir-nos amb cotxes, cinema, futbol o el cultiu de l’enciam és bo sempre i quan no en fem un gra massa. molt em temo, però, que d’aquest festí familiar de barça-madrid se’n acabarà fent (jo el primer) uns quants grans de més. ostra ... si la meva memòria no em falla el buitre de la foto calçava una xxl :)

sempre que desitjo un plus motivacional per veure el partit contra el madrid, FUFLUNS, vaig cap al youtube aquell que ja sé penjar correctament :), poso al buscador “tomás roncero” i, després de mirar-me un parell o tres de clips, em carrego de motivació per donar i vendre. ja sé que no tos els animals són iguals però ... una bona colla dels pitjors animals vesteixen de blanc i els patrocina bwin!!!

escoltar segons quines cançons de la trinca CESC, especialment les que parlen d’estatuts, no crec que em tranquil•litzés gaire. aquest equip ja ha fet història: l’oportunitat d’ara és donar un bon cop “de falç” a la història blanca. en gaudirem segur : ) tinc confiança.

òscar ha dit...

són molt i molt pesats en aquest aspecte tocador, CARME. quan guanyaven perquè guanyaven. i ara que perden perquè encara els toquen més. estic convençut que al seu estatut alguna cosa d’aquesta hi ha :)

va fer una gran rematada JORDI, per tot l’escaire traient-li les teranyines. i sí ... la foto del buitre va ser cèlebre amb tots els nakasones a l’aire. ningú li havia explicat que a futbol es juga amb els calçotets sota el pantalon?

molt a l’alça JOAN. pel partit de dissabte (crec) que només les necessito relativament però pels altres tres només se’m acut una petició ... algun metge a la catosfera que pugui receptar quelcom sense recepta ni explicacions? és per la meva salut, ho prometo!

les virtuts infalibles de l’entrepà de carn arrebossada només serveixen per finals europees (sigui de champions o de l’antiga copa d’europa o recopa) ASSUMPTA. així que hauré de cercar altra mena de conjurs per aquesta embafada de partits. tinc bones vibracions, mira el que et dic :)

gràcies LANSBURY. a veure si, també, ens acaben encantant del tot els resultats.

va ser molt sonada aquesta d’en michel, MELOENVUELVEPARAREGALO. una de les poques pretensions d’aquests posts futbolístics que tant penjo a les alçades d’abril és, a banda d’anar-me espolsant els nervis, que el puguin llegir també la gent que el futbol els hi importa un cogombre.

oju que si mourinho veu alguna d’aquestes bales de palla pel carrer, corre segur rere de ella per fotre-li queixalada, ÁLVARO. cadascú és de la natura que és.

color camaleó ha dit...

espero que amb la ració de tots plegats quedin tips d'una vegada.
que així sigui!

Joana ha dit...

Who am I???
Surprise!!!
ENHORABONA PEL TEU BLOG!!!

Sílvia ha dit...

Hola
je,je...quina foto!
salutacions

Jordicine ha dit...

Crec que et fitxaré pel programa, ÒSCAR! Quina memòria que tens. Això de Valderrama és inoblidable. Al pobre Michel encara li canten allò de "Michel, Michel mar..." i han passat mil anys. Aviam com aniran aquests quatre clàssics. Paciència... i victòries blaugrana, espero. Això i que no caigui cap porteria al Bernabéu. Una abraçada, crac!

òscar ha dit...

jo també tinc moltes ganes de cantar, MONTSE. especialment aquella (un clàssic) que explica que la capital del regne està patint un petit incendi :)

són de molt bon menjar aquella gent, COLOR CAMALEÓ. però amb tanta ofrena potser sí que, per un cop, s'afarten i deixen de fer cas al seu estatut fundacional.

ostra ... el "who i am?" inicial podria fer-me creure que ets la primera senyu d'anglès que vaig tenir; però es deia lali. per tant, i tenint en compte que sóc un patata amb els enigmes, no et ser dir. alguna cosa a veure amb el sant jordi a blogville???

té idems SÍLVIA! :)

m'apunto JORDI: tinc una clàusula ínfima de rescissió i jo ja em veig recordant la cara b del futbol amb les biografies de grans porters oblidats com theo custers (bigotut belga), amador o el saragossista nieves. home ... si els hi torna a caure una altra porteria (sense recanvi, clar) ja em veig messi xutant a una porteria feta amd dos pantalons de xandall rebregats. seria molt gran!!! bon cap de setmana i bona setmana santaaaaaaaaaaaaa!!!

merike ha dit...

m'has fet riure amb el vídeo:) Bon cap de setmana!

Mr. Aris ha dit...

li vaig explicar lo del Michel tocantli els ous al Valderrama a la meva filla i pensa que m'ho invento. Ara li ensenyaré el teu video i veurà que el papa mai diu mentides!...Aquests del madrid els hi agrada aixó de tocarlos...

El porquet ha dit...

Jo ja estic preparant la foguera per a tenir unes bones brases!

Michel, Michel, Michel, mari....., mari....., mari....oo..ooo...ooo...

el paseante ha dit...

Jo només demano no morir-me abans del 30 de maig, per veure com la palmen tots els madridistes (anímicament -que tinc amics que ho són).

òscar ha dit...

són unes bones mostres històriques, MERIKE, de tradicional humor blanc :)

els papas del barça mai no enganyem els fills, ARIS. al madrid més blanc, en canvi, el futbol s'ha instal·lat en la mentida del resultadisme. esperem seguir-los desemmascarant :)

la foguera tardarà en cremar ja que són massa dies d'anar-hi posant fustes i trastos vells, PORQUET. ara, el dia que toqui cremar del tot, espero que ho gaudim de valent.

hi havia un grup (golpes bajos, crec) que cantaven allò de "malos tiempos para la lírica", amic PASEANTE. però per la lírica del futbol, tinc tota la impressió que els bons temps han de seguir encara alguna que altra temporada.

TORO SALVAJE ha dit...

A veure si comencem bé aquesta nit.

Nervis.

òscar ha dit...

la nit no va començar gens malament TORO: fins i tot enderrocant la mentida aquesta que a la capital anomenen villarato. dimecres més i, espero, que encara millor.

Joana ha dit...

Espero gaudir més el dimecres. El dissabte no hi va haver futbol i com sempre van quedar ben retratats...En Sergio Ramos quin espècium! marededéusenyor :)
Ja tinc el cava en fresc :)))
Un o-3 a favor del Barça? va a veure si l'encerto!!!
molts records Òscar

òscar ha dit...

no fa massa fila, JOANA, que el joc del madrid vagi a donar un important salt evolutiu els propers partits. seguiran fent d'austrolopitecus i nosaltres el que millor sabem fer: jugar a futbol. a veure si el cava aquest ens el podem beure ben a gust!

Joana ha dit...

Do you like coffe?

Joana ha dit...

Oh sorry!!! Do you like cofee??