molt millor

doncs avui em dona que enlloc d’un apunt emparat en fórmules ortodoxes d’inici, nus, desenllaç i clip de vídeo tancant la paradeta; no em pot sortir altra cosa (a mi que tant odio els puzles) que quelcom molt semblant a aquest entreteniment-tostón en el que, a més d’una paciència infinita, cal anar unint un grapat de petits bocinets de cartró per acabar aconseguint una foto panoràmica de, per exemple, el llac de sant maurici.

i començo a treure peces ... el politburó organitzatiu dedicant-nos un reüll còmplice de l’estil la-feina-ben-feta-trenca-la-frontera-de-la-freda-virtualitat-companys. la melé de rugby organitzada al voltant de les croquetes de bolets. la recerca del grial del got de vi perdut en companyia de l’amic. el trident més encantador suportant la meva taladrada sobre l’heterogeneïtat musical del cedé que tothom s’endurà com a record. l’speakers corner improvisat al carrer culminant en l’anècdota d’una trobada ben fruitera amb una actriu americana. la simpatia encomanadissa (hauria de dispensar-se, sense recepta, a totes les farmàcies de catalunya) del fotògraf oficial i d’un torrent de dona amb més llum que fecsa-endesa.

i més peces a la caixa d’aquest II sopar blocaire. la recomanació del miolastán, via telefònica, com a última opció per assistir a la trobada. una col•leccionista i un colat de darrera hora pagant el peatge d’escoltar la meva admiració per la senyora de reus i l’home del turó parc. l’elegància personificada renyant-me (per dir-ho d’alguna manera) per ficar-me tant amb la meva dona als posts. el cinèfil desconfiat de l’existència d’una cockteleria al carrer còrsega o la gratitud envers el lladre d’aniversaris pel regal d’una primera lectura amb el meu nen.

doncs dissabte em dona que un grapat de blocaires (32 si no m’equivoco) amb el seu grapat de bocinets de cartró, van acabar aconseguint completar un puzle espectacular i gens tostón. molt millor, sens dubte, que qualsevol foto panoràmica del llac de sant maurici.