dimecres, 23 de febrer de 2011

recurs

en un d’aquells exercicis d’inspiració creativa que tot sovint ens regalen els mitjans de comunicació; avui, i com a farcit de la informació del 30 aniversari del 23-f, coneixerem (yuppppi!) on eren i què feien alguna de les firmes i/o tertulians de premsa escrita, ràdios i teles mentre el bigotut tejero escridassava allò de “todo el mundo al suelo”. no sé, la veritat, cóm hem pogut viure amb aquest ignorant neguit fins ara.

a mi això de conèixer a quina noble (o innoble) activitat es dedicaven curri valenzuela, salvador sostres o ana rosa quintana en el moment exacte en el que el congrés dels diputats es posava cos a terra em sembla un recurs informatiu que fa clapar a les ovelles. semblant, més o menys, a quan li pregunten al famós de torn (alejandro sanz mateix) quines tres coses s’enduria a una illa deserta (segur que el coi de guitarra és una d’elles) o quan posen el imagine de john lennon com fons musical del resum de l’any (lennon no va escriure altra cançó?).

a mi això d’acabar explicant que el 23-f estava a escola en un entrenament de bàsquet i que a una illa deserta segur que no m’emportaria una guitarra perquè no tinc ni la més remota idea del què s’ha de fer per tocar-la em sembla un recurs patiller per fer l’apunt d’aquesta setmana.

he aconseguit fer clapar a les ovelles i que vosaltres viviu sense l’ignorant neguit de saber què nassos feia jo mentre uns guàrdies civils foradaven el sostre del congrés a trets. imagine de john lennon, això sí, no us la poso. m’avorreix més que les efemèrides del 23-f

32 comentaris:

Clidice ha dit...

tens tota la raó: algú ho havia de dir! :D

TORO SALVAJE ha dit...

A mi m'ha agradat saber -30 anys després!!!- que van arrasar el bar del Congrés i es van atipar de whisky, cervese y no se quantes begudes alcohóliques obviament sense pagar.

O sigui com si fos un día normal de servei.

Uns autèntics patriotes...

pons007 ha dit...

jo estava fent un cop d'estat xD

Aris ha dit...

jo volia fer una entrada però al final em passava que no havia fet res extraordinari i em vaig inventar un conte però no em va agradar...potser l'any que ve...

starbase ha dit...

El tema de on èren els periodistes de pedigrí me la porta fluixa. Però el tema de l'Imagine del Lennon... per aquí si que NO!!

O sigui, tot el que vulguis menys l'Imagine que és una plasta de cançò gastada com la pana del Alfonso Guerra i que necessita descansar a la nevera durant uns quants anys.

Ells me la porten fluixa, Imagine m'enerva. A on he arribat en la meva perversió de les prioritats morals, pordió.

XeXu ha dit...

Vaig a ser molt groller, ja aviso, per si algú de cor sensible comença a llegir el meu comentari, millor que no continuï. Com que considero que tu no ets de cor sensible, dic el que he pensat. Curri Valenzuela no sé què ha declarat que estava fent en aquell moment, però jo et diré el que estava fent en realitat, s'estava ficant els dits en el lavabo més proper, de l'exitació orgàsmica que li produia el cop d'estat. Aquesta dona... bé, m'estalviaré altres comentaris, que et tanquen el blog...

Per cert, inicialment havia llegit 'clapar a les orelles', no 'clapar a les ovelles', i m'encuriosia aquesta expressió teva. Però no, no, clapar a les ovelles sé perfectament el que és.

Lula ha dit...

Jo era al col.le, els meus pares mirant la tele i jo vinga dir: treieu aquest rollo, però no em feien cas.
L'endemà a classe erem la meitat.
Intuïa que alguna cosa passava tot i que només em manaven callar i no fer nosa.

Avui fa un any que es va morir una persona molt estimada, el millor amic del pare de la meva filla, i bé, sempre recordaré que va ser el 23F xq la data s'ha fixat en el nostre inconscient, però ara ja no puc pensar en el Tejero sino en el Joan.

Anyway.

Besotes!

Assumpta ha dit...

Ostres, i jo que no tenia ni idea de qui era la Curri Valenzuela! (ho prometo) ho he hagut de buscar al Google i, llavors, la seva imatge ja m'ha sonat... pels APM's i tal... és la de Telemadrid, oi?

Doncs jo si recordo el que estava fent el 23-F... i és memorable de veritat! :-)

Tenia 19 anys i era a l'estació de tren, amb una amiga... el seu novio marxava a la mili, a Vitòria i m'havia demanat que l'acompanyés... suposo que per no tornar sola després d'acomiadar-se d'ell (snif)

Just quan marxava el tren, un tio amb una ràdio petita (res dels invents d'avui en dia, ni tan sols d'mp3 o un walkman) una ràdio... petitona, prop de l'orella... i anava cridant "Un golpe de Estado en el Congreso!!"

I tots pensavem, "quina poca gràcia que té aquest tio, aquests nanos que van a la mili al País Vasc i aquest inventant un cop d'Estat"

Ningú el va creure!!...

I, en sortir de l'estació, ens varem assabentar que era veritat!! hahaha...

Ostres, ara ric, però la meva amiga, quan sentia que si els tancs per aquí o per allà estava espantadíssima pobreta.

Vida ha dit...

Jo el 23F no el puc oblidar mai: és l'aniversari del meu pare :) 75 anyets avui...

Ricard d'A i D. de L ha dit...

Ah, però és que hi va haver un cop d'estat? Jo pensava que era un anunci del Geyperman Spanish Picoleto.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Jo acabava d'entrar en l'adolescència, però ací en aquesta ciutat de 25.000 hab. els fatxes, que brindaven en un bareto de memòria execrable, havien escrit el meu nom i el del meu germà en una llista negra. Per què?

lisebe ha dit...

Ostres ara m'adono que es el 23 F 30 anys després !! Doncs ni flowers del que estava fent concretament, sé que estava estudiant i que de sobte aquell dia no vaig tenir clase..
Tothom a casa anava d'un lloc a l'altre amb la tele encesa, i la radio .. i la gent gran com els avis ens deian que ens preparessim per la guerra ,que nosaltres no sabien el que era, i teníen rao, els meus germans i jo no sabien res.. de res..

I ara m'adono que ja tinc una edat!

Petonets Òscar

Mireia ha dit...

jo no recordo que estava fent , ni en recordo rs de res . Això que ja tenia 7 anyets.

Alguna ovella adormida?

Elfreelang ha dit...

Ja se sap periodisme d'alta volada! però com se t'acut mirar aquests programes....després et pot agafar mal de cap o alguna cosa pitjor....hipersomnia o insomni el que seria interessant seria que hi sortissin uns quants dels qui van promoure el cop d'estat i ens expliquessin la veritat....la curri no sé qui és però ara m'has fet venir la idea de fer-me arrós al curri!

Delfica ha dit...

Ok, exercici de rebobinat:
La Curri anava per la cosa que apunta Xexu, segurament.
Lo Sostres s'emprovava amb mala fortuna les calces de la iaia i trempava mentre es mirava al mirall.
AR buidava un flascó d'esmalt per les ungles al bolso de la becària que li va aixecar el plan amb el jefe de turno.
Una servidora s'acabava el Phoskitos de tornada del cole cap a casa.
I les ovelles... pregúnta-li a en Shaun: http://www.youtube.com/watch?v=Mtfb4m6xGCA
See you on saturday!

garbi24 ha dit...

el que més recordo es el fet de que el meu germà a l'endemà marxava a la mili...Cangueli, però no massa

maria ha dit...

Cert, què pesats estan siguent amb l'aniversari! a ningú se li ha ocorrit fer alguna cosa que no fora "què estaves fent aquell dia"?? em fa gràcia especialment quan pregunten a gent que tenia 1 o 2 anyets aquell dia, de segur que aporten testimonis molt enriquidors... per als fabricants de xumets

Rafel ha dit...

Jo sí me'n recordo què estava fent. Aquests personatges només fan que banalitzar la dimensió dels fets, res com si fos l'any de la nevada.

Nits ha dit...

M'estas dient que ahir van fer un especial famosos-23 F i jo m'ho vaig perdre. Feia anys que desitjava saber què feia en Paquirrin (bé aquest potser encara havia de nèixer) però que feia en Jesulín, la Pantoja, ostres l'Ana Rosa...ohhh i jo que estava a la parra. Deuen estar apunt de donar-els-hi un premi al reportatge interessant, original.... Perquè aquesta associació de dades= famosos-23F no se li hauria ocurregut a ningú.
Oscar, sobretot, pel què més vulguis si tornen a fer un especial així avisa'm. No sé, per exemple què feien el dia que va caure el mur de berlín-famosos; el dia que l'home va arribar a la lluna-famosos;... ;P
Mira, tu, si pot donar per programes això...espero no haver inspirat cap ment perversa de la premsa rosa amb la meva anterior ironia.

Salutacions! :)

Ironic Woman ha dit...

Que decir sobre el 23-F...yo no habia ni nacido. Poco puedo aportar a tu entrada escepto que como siempre, no defraudas.

Un saludo!

el paseante ha dit...

Coi, el 23-F ja havies nascut? Què n'ets de vell! (com t'acostuma a posar una comentarista, que sempre em fa riure).

Albert B. i R. ha dit...

Jo em puc estalviar explicar res perquè llavors encara no havia nascut (i encara faltava algun anyet perquè ho fes!).
La història de l'Assumpta posa els pèls de punta. Quin patir totes dues després de saber la notícia!

llenguaddicta ha dit...

I a mi el 23 F d'aquest any em va passar per alt, perquè a Anglaterra és un dia com qualsevol altre... tot i que vaig tenir un flaix de mi mateixa entrant a la classe d'estadística amb el paraigües en alt cridant "everybody to the floor!" i amenaçant el professor si no m'aprova el coi d'examen...

Six X ha dit...

doncs jo el que cada any em cansa més del 23 F és sentir parlar del rei com si fos un déu salvador, com si fos l'única cosa de profit que hagués fet...òndia!! és que és l'única!! (a part del "¿por qué no te callas?", és clar)(és una manera de justificar la monarquia???)

illadelsmonstres ha dit...

I cada any sentir els especials del 23F des del Congrés i que sempre diguin: encara es veuen els forats de bal.

I és que què farien els mitjans de comunicació sense els temes recurrents de cada any? Jo faré territori i em quedo amb un tema que em fascina completament. Potser perquè m'ha tocat cobrir-lo algun cop i sempre ho he fet preguntant-me per què estava perdent el temps. Parlo de la notícia de la primera nevada a Prades (poble del Baix Camp a molts metres d'alçada on la notícia real seria que algun any no nevés). Doncs res, ja em veus fent una hora d'anar i una altra de tornada per fer foto de la plaça blanca i preguntar a la gent la seva opinió sobre la nevada. Periodisme d'alt nivell, cinc anys estudiant per això.

Un altre tema que m'encanta és l'aniversari del naixement/mort de l'Elvis o de la Marilyn, com si no hi haguessin hagut altres genis de la música que compleixin anys cada any. D'aquesta manera no m'estranya que la gent després no conegui a figures imprescindibles del món de la música i del cinema, si només senten a parlar dels dos de sempre.

En fi, que l'originalitat mola molt, només falta que molts mitjans la descobreixin.

Salut!

caterinacortes ha dit...

No puc explicar on era aquell 23-F perquè encara no estava ni en projecte dins les ments dels meus pares. Però passat els anys i el que se sap al respecte, encara que hi hagi buids entremig que potser mai sabrem, crec que se l'hauria d'estudiar com el cop d'estat més "xapusa" de la història.

fanal blau ha dit...

ostres, guapo!
jo vaig triar "imagine" per la b.s.o...;) Si ho arribo a saber, n'hauria proposat una altre per no fer-te passar aquest mal tràngol...;
però m'estalviaré explicar-te què feia i on era el dia en qüestió.

em va encantar conéixer-te!
un petó, o dos!
:)

Carme ha dit...

Ostres, ostres, Óscar! I jo que venia a buscar comentaris sobre el sopar i em trobo aquest Cumpleaños total, que és més pesat que... que... que l'Imagine del Jonh Lennon, que ja és dir! ;) bé, jo sóc carrossa i m'agrada més el Lennon...

No, tampoc no t'explicaré res del que no vols saber... però me'n recordo perfectament ja que tenia 29 anys... ei! qui parlava de vells?

Sí que et diré que em va agradar molt conéixer-te i vaig trobar que ... bé ja t'ho he dit al meu blog i no t'ho repetiré per no fer-me pesada i per no fet-te posar vermell.

Guspira ha dit...

Jo és que era molt i molt petita quan van fer el cop d'estat i clar, no me'n recordo de res... De fet, si me'n recordés, em preocuparia!

I per saber què feia l'Ana Rosa al moment que es va produir el cop d'estat jo MA-TO!!!
Queda clar... no? :)

òscar ha dit...

cada any la mateixa excusa CLIDICE. pesats que són, déu meu!

la pàtria amb alcohol entra, TORO. de tota la vida.

a alguns estats un bon cop, segur, que no els hi aniria malament PONS.

un any per fer un conte ARIS??? no me’l penso perdre!!! :)

els límits de la perversió comencen i acaben en l’imagine de lennon, STARBASE.

prefereixo, XEXU, pensar en el desbordament lacrimal que deuria patir la sra. curri (fins i tot el nom té pebrots!) el 20 de novembre. no sempre les tristors dels altres ens han de commoure, la veritat.

l’11-M és el dia del meu aniversari LULA. t’explico això perquè, molt cops, les pàgines del calendari de la història acaben esdevenint molt menys (però molt menys) importants que les nostres pròpies històries.

doncs si la mili, per si sola ASSUMPTA, ja no feia massa gràcia; una mili en ple cop d’estat deu ser per acollonir més que per recordar.

amb retard VIDA però ... per molts anys!!! celebracions com aquesta sí que valen la pena repetir-les any rere any.

molt de moda en aquella època RICARD. ara ja no ... per sort!

òscar ha dit...

hòsties DISSORTAT ... això si que no fa riure. ni gota, venint d’uns fatxes.

tenim una edat, és cert LISEBE, però és que cada any (amb memorials d’aquesta mena) s’entesten a recordar-nos el ràpid pas de les planes del calendari. petoooons!!!

jo sí que m’adormo, MIREIA, amb tant de record al coi de 23-f. cada any la mateixa conya!

els que van fer el cop d’estat deuen estar passant una jubilació daurada ELVIRA. i les jubilacions daurades solen silenciar moltes boques.

vas ser tu, apreciada DELFICA, qui et vas fotre el darrer phoskitos del súper? això sí que és un fet per commemorar, bandida! :) unes ovelles gens somnolentes, la veritat.

doncs sou valents a casa teva, JOAN. si mon germà (el gran) hagués fotut el camp a la mili el 24-f a casa meva es munta un drama d’aquí t’espero.

els testimonis enriquidors, per tal de sortir a la tele MARIA, s’inventen el testimoni que faci falta i més. i sinó, sempre els hi val allò de “me lo explicó mi padre”.

doncs porten massa anys banalitzant RAFEL. per banalitzar així, millor no commemorar res i posar una reposició del diario de patricia.

hi ha, ara mateix NITS, un grapat de caps de redacció de diaris i tn’s prenent nota del teu comentari. ja sé a qui :) fotre-li la culpa de la programació del proper 23-f.

te puedo asegurar que jugando al baloncesto sí que defraudaba. ¡y mucho, IRONIC! :)

òscar ha dit...

és molt bona l’aina, PASEANTE. fins i tot dient-nos vells :) fes un cop d’ull als seus escrits.

quan ets nen, totes aquestes coses passen com un joc ALBERT. i tejero i els seus amics no jugaven pas.

suposo que et va aprovar LLENGUADDICTA. contra el que jo podia a priori creure, les classes d’estadística poden ser mooooooooolt interessants :) molt content de trobar-te de nou per aquí!!!

a jutjar pel que han explicat els darrers trenta anys SIX, el 23-f del rei va durar al menys quaranta-tres hores. com dirien els depeche :) l’haurem de nombrar, in eternum, com el nostre personal jesus.

doncs a un servidor a prades, apreciat ILLA, li agradaria tornar a cobrir la notícia de la festa del cava. era anar primer als sanfermins i després ... cap a prades que hi falta gent! :)

pel que he anat escoltant (inevitablement) amb el pas dels anys, si enlloc d’en tejero ho organitzen uns tals esteso i pajares també semblaria coherent CATERINA.

jo sóc molt rajón FANAL. però no cal disculpar-se pel pobre lennon, cal disculpar-se per posar-lo a tots els resums de l’any. va ser un plaer molt i molt gran que, segur, s’ha de tornar a repetir. :)

els planetas són molt bons, CARME, tot i que a vegades al cantant (J es fa dir) li costa una miqueta vocalitzar. i sí ... ho he llegit i has aconseguit posar-me vermell :) un plaer la trobada de dissabte, de veritat.

la delfica ha dit, GUSPIRA, que estava buidant un flascó d’esmalt per les ungles al bolso de la becària. la delfica s’equivoca molt poc :)