dimarts, 1 de febrer de 2011

hasta per divertir-se

jo de psicologia no hi entenc ni un pebrot del piquillo, la veritat, però sembla que forces corrents d’aquesta disciplina que amb tant de salero exerceix la meva dona situen en el punt de sortida de la infantesa un grapat de maneres de fer de la vida adulta. mira, hasta per buscar un punt de sortida.

massa queixes (per no dir cap) de la infantesa no en tinc. l’únic trauma que em ve al cap era la meva incapacitat per menjar coliflor (és fastigosa!) i per dibuixar altra cosa que no fos una casa amb un sol mig tapat per un núvol. l’afer coliflor me’l solucionaven posant-hi beixamel pel damunt i el del dibuix me’l solucionava calcant aprofitant els vidres de les finestres de casa.

tret d’aquests dos relatius mal tràngols, la resta era deixar-se anar pel còmode ji-ji ja-ja d’estar corrent darrera pilotetes de futbol tot el sant dia fins que, farts de veurem passadís amunt passadís avall, em demanaven a quina activitat d’escola em volia apuntar. una per dia. gràcies a aquesta obligació per apuntar-me a coses vaig fer, segons l’any, de porter d’ok patins (ojupeligru com pesava aquella bola), base de bàsquet, piscina i futbol per allò del corpore sano; o coral de l’escola i anglès per fer que la ment també tingués la seva pertinent dosi de salut.

la dèria apuntadora se’m va quedar mala cosa d’instal•lada al cervell en aquest període tan psicològicament important i ja després, sense que ningú m’hi obligués, he estat d’apuntar-me a tota proposta que aparentés fer la vida una mica més agradable i divertida.

potser per aquesta raó, que té el seu punt de sortida en la infantesa, em vaig apuntar fa poc més de dos anys a escriure en un bloc tonteries com que no m’agrada la coliflor (per molta beixamel que li posi) o que les pilotades d’ok patins fan un mal tremendu.

potser per aquesta raó, que té el seu punt de sortida en la infantesa, m’he apuntat al sarau d’organitzar en companyia de la bargalloneta (parlem una mica de cinema), mar (bocins de lluna) i en jordi (paranoia 68), un sopar blocaire que fa tota la fila de fer del proper DISSABTE 26 DE FEBRER A BARCELONA, un dissabte una mica més agradable i divertit.

mira, hasta per buscar un punt de trobada d'amics massa virtulitzats.

PS: a tots els que us vingui de gust venir-hi (i fins el divendres 19 de febrer per poder escollir el restaurant segons els número d’assistents) amb un comentari en aquest post o als blocs de la bargalloneta (http://bargalloneta.blogspot.com/), mar (http://bocinsdelluna.blogspot.com/) i jordi (http://jordicine.blogspot.com/) serà suficient.

per d’altres detalls i consultes, al mail lostartkeeping@yahoo.es miraré de respondre el millor que pugui.


39 comentaris:

starbase ha dit...

Ostres, una bloc-trobada que no és gastronòmica, jejeje. Seria novetat per a mi. Hi ha vida fora de la cuina? Diuen que sí...

El que passa es que probablement aquest cap de setmana hi hagi una trobada gastrobloc@ire...
està tot pendent també de confirmar dates.

Estarem atents a la pantalla :D

TORO SALVAJE ha dit...

Comparteixo trauma de coliflor.
El meu dibuix era un mar, un far, núvols y un sol deplorable.
No vaig vendre cap.

DANI ha dit...

Xatín!!! ja se que em veus a la sopa, però crec que hauràs de comptar amb mi ;)))

garbi24 ha dit...

si enganxo el paio que va inventar el bròquil t'asseguro que se'n recordarà de mi.....
llàstima que em cau massa lluny lo del sopar....perquè de ganes no me'n falten pas

Clidice ha dit...

caxis, just el dia que celebro l'aniversari d'aparellament, impossibol :( i em sap greu eh! passeu-vos-ho de conya :)

Goculta ha dit...

Jo tampoc he superat la coliflor ni el broquil ni la resta de derivats. Crec que fan millor fila de decoració floral que no pas dins d'un plat.

Un sopar, que interessant. Cal anar molt mudat?

mar ha dit...

doncs a mi la col-i-flor... m'encanta! de totes maneres!
què vols que et digui!
... i a més a més des de petita, tot i que haig de reconèixer que l'olor que fa quan es cuina és insuportable!

a banda d'això, sí que comparteixo amb tu la dèria apuntadora que tens i com molt bé has anunciat ja fa dies que estic apuntada a la proposta!

Petons!
Ens veiem aviat!

Acabatdefer ha dit...

Ostres jo dec resultar odiosa, a més de psicòloga com la teva dona m'agrada la coliflor jejejej, i amb força beixamel sí senyor!
Fins aviat!! ;)

Lula ha dit...

Uff... adoro la coliflor i el bròquil, amb beixamel o sense, fins i tot crus!

Es pot anar a un vegetarià??

To be confirmed.

Mil petons

Assumpta ha dit...

Doncs a mi m'agrada la coliflor! :-)

I no confongueu coliflor amb bròquil que són dues coses diferents (la meva mare s'empipa si la gent diu l'una per l'altre... té aquesta fixació hehehe)

Aquí es pot veure la diferència:

http://ca.photaki.com/picture-broquil-i-coliflor_358560.htm

http://ca.photaki.com/picture-broquil-i-coliflor_358800.htm

Per cert, mireu què diuen els entesos:

"Bròquil i coliflor:
Aquestes hortalisses són de les més reconegudes a l’hora de pensar en prevenció del càncer, sobretot en el que esta relacionat amb l’aparell digestiu (de còlon i recte).
Si ho incloem en la nostra dieta de manera habitual, podem estar segurs que el budell estarà més cuidat i eixís tot el nostre organisme, ja que l’aparell digestiu és la porta d’entrada dels aliments al cos. Això repercutirà en el fet que aprofitarem al màxim totes les vitamines i els minerals que portin els aliments. També son potents antioxidants, i això fa que el cos es recuperi més ràpidament de qualsevol ensurt de salut que travessem


A mi el bròquil... psé, psé... però la coliflor m'agrada molt, bullida, amb trossets de patata, una mica de carn magre, amb beixamel, formatge ratllat i al forn... Mmmmmmm

Deliciós!!

En quant a la trobada... hehehe... què et diré que tu no sàpigues :-))

Assumpta ha dit...

ÒSCAR: T'has fixat que sempre que poses un vídeo surt tallat, fill meu? Sí, sí, per la banda dreta :-))

No saps que, quan poses un vídeo al blog el pots fer més petit? (el vídeo, vull dir, no el blog) i ajustar-lo a la mida del cos principal del blog?

D'altre banda... si t'agraden els vídeos grans... No saps que pots fer més ample el cos principal (on poses els posts, vull dir) del teu blog? :-))

Aris ha dit...

ahhh! Odio la coliflor, la detesto! La meva dona sempre m'en fa un cop al mes i no puc evitar-ho, es fastigosa! I fa pudor! I el broquil pitjor!
No podre vindre a la trobada perquè tenim una altra trobada.
Jo també m'apunto a tot, ara estic de pare delegat i orgnaitzat la festa de fi de curs i vaja rotllo! No sé com no em freno abans! En fi, que us ho passeu molt be!

Assumpta ha dit...

ARIS, un cop al mes no és res! n'hauria de fer més sovint... és pel teu bé... és molt saludable, anticancerígena, antioxidant... :-))

Joan ha dit...

No tinc problemes amb la verdura. Però faig més pel bròquil, mira.

Tinc problemes amb el 26 de febrer perquè no estaré a Barcelona sinó a Alacant, mirant a veure si ens entenem.

P.S.: M'he estat trencant de riure amb el teu "ok" patins. Sí, la bola és per deixar-te K.O.

murga ha dit...

tota una infància i només tens una mala experiència alimentària amb la coliflor? els teus pares poden estar ben contents.
a mi, els dibuixos me'ls feia la meva mare. crec que encara no ho ha descobert ningú.

rits ha dit...

doncs jo, la coliflor ni amb beixamel!!!! ecs!!!!!!

el 26 has dit?mmmmmm, ja veurem!

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Oscar ja veig que de petit t'ho passaves pipa i et teníen força entretingut, parlant de la coliflor et diré que m'encanta feta de totes maneres, sobretot amb beixemel i formatge ratllat i gratinada al forn.Bon profit !

Deric ha dit...

Em sembla que ja ho vaig comentar en el blog d'en Jordi, però per si de cas, torno a dir-ho: si no surt cap imprevist, seré puntual a la cita del dia 26!

XeXu ha dit...

Bé, saps de sobres que no vindré, però de tu espero que facis fotos de tots i que després les pengis amb nom i dades personals principals. Es vendran molt bé, ja veuràs.

Ni bròquil ni coliflor, eeeeexxx!!!

Albert B. i R. ha dit...

La coliflor tampoc m'agrada gens. No l'he poguda menjar mai! De petit no tenia tanta activitat com tu. Ni molt menys estava apuntat a tantes bandes!
Tema sopar fa bona pinta. Diré alguna cosa properament.

meloenvuelvepararegalo ha dit...

A mi la coliflor aquesta m'encanta i després de llegir les molt bones aportacions de l'Assumpta encara més!
Els traumes infantils són això, s'ha d'aprendre a conviure amb ells i ja està... no és fàcil però no hi ha més!
Això del sopar, m'agafa per sorpresa, però sempre estic "embolicada" en mil històries. Seguiré la pista a aquesta entrada.
Bona nit,

Ricard d'A i D. de L ha dit...

Bon dia,

quan era petit i em deixaven a dinar al cole vaig fer una mena de negoci consistent a menjar-me la coliflor i la pastanaga bullida dels companys a canvi que aquests es mengessin la carn i les mandonguilles del meu plat. M'encanta la coliflor i la cuino quan la meva dona no és a casa, mmmmmm...

El tema del sopar m'agrada, estaré al cas.

Six X ha dit...

la coliflor (o és el bròquil?) jo també el prefereixo amb beixamel, però per sort o per desgràcia el meu home no soporta l'olor que deixa a la cuina, així que no en faig mai. De la meva infantesa no en vull recordar res (no és que fos desagradable, però sí "oblidable")
Tema sopar: la meva comarca para una mica lluny de la vostra contrada.

El porquet ha dit...

Ui, jo les verdures me les menjo totes, amb una grandiosa excepció... les carxofes!!!

Pel que fa al sopar... encara m'he de decidir... sóc un blogaire molt nou i no acabo de tenir clar això de deixar de banda la virtualitat... timidesa... estupidesa?

òscar ha dit...

i tant que hi ha vida fóra de la cuina STARBASE. malament ho tindríem, sinó, per trobar un restaurant en el que fer la trobada :) ens anem fent cinc cèntims d’una i altra bloguitrobada, company: a veure si hi ha sort i acaben no coincidint.

amb un far i tot, TORO? coi ... tu una mica més de talent segur que en tenies perquè si jo intentava dibuixar un far m’acabava sortint la torre eiffiel o alguna cosa a la que li caldria codificació.

hosti xato, no saps l’alegria que em dones! t’ho anava a dir face to face però vaig pensar que, potser, la moguda no t’acabaria de fer el pes. mola tot i que caldria, si no volem arribar a casa massa tovets :) no compartíssim massa coporros. ens veiem enllà i et vaig explicant tots els quès!!!

és molt mala persona GARBÍ: posat a inventar que inventi una cosa útil, saborosa i que no faci una pudor que s’olora des del replà de casa però ... el bròquil i la coliflor? t’aniré informant un cop s’acosti a veure si t’acabes de decidir. segur que serà una gran nit!!!

moltes gràcies CLIDICE! de moment, un cop fet el primer recompte en aquests i els d’altres blocs, la trobada fa força patxoca. gaudeix de l’aniversari d’aparellament que, fet i fet, això passa només :) un cop l’any.

i, si per mi fos GOCULTA, ni com a decoració floral les acceptava. de petit no podia dir massa cosa i m’ho tragava però ara ... ni parlar del perruquí! sopar informalíssim: jo no hi aniré en pantalons pirates i xancles perquè farà encara massa fred. ja t’aniré donant els detalls de dia, hora, gent, etc, per aquí o via mail :)

no ACABATDEFER, res d’odiosa tot i que ... a la meva dona també li agrada la coliflor! a veure si a la carrera és assignatura obligada, a més de torturar a les parelles amb tests i proves de tota mena, també torturar-la amb la coliflor? t’aniré donant detallets de la trobada a veure si aquest aviat ... rep confirmació :)

ostra LULA; ara sí que m’ho has posat complicat! :) en conec un parell a la vila de gràcia però mirarem d’aconseguir un menú assequible i que permeti alternatives no càrniques també. et vaig explicant detalls pel face o correu i a veure si, finalment, t’hi pots apuntar. segur que valdrà la pena!

doncs hi ha una cosa que no “encara” no sabia, apreciada ASSUMPTA: que t’agrada el coi de coliflor!!!! (grrrrrrr) a veure, no dubto que sigui oli en un llum per la salut i prevencions de malalties però ... no es pot aconseguir salut i prevenció per malalties amb alguna cosa que no faci aquella olor tan tremenda quan la cuines?

Can Fufluns ha dit...

Dos coses (tres):

1) L'Assumpta té rao: els teus youtubes se'n surten de mare

2) La teva dona té rao: ets un conformista un ranci i/o les dues coses a l'hora: quan penses currar-te el tema watxu-witxu (HTLM), por favó?

3) Sense cap ànim de crear cap precedent, encara que sigui per una única vegada... tens rao (!): l'art de guardar un secret és un art perdut. Ho sentim però no hem pogut guardar el secret... www.canfufluns.com

òscar ha dit...

sóc un pèl mandrós i inepte preparant els apunts, ASSUMPTA, i jo vaig i planto la foto, el text, enllaço el vídeo i a d’altra cosa papallona. de fet, en can fufluns em va enviar tot amable per mail les instruccions per poder fer el que tu dius i ... no me’n vaig sortir. si no sé penjar un trist quadre a la paret, com vols que el vídeo del youtube m’aparegui sencer? :)

el meu m’apunto és molt selectiu, ARIS. només m’apunto a tot el que m’agrada, que consti! és a dir, que jo a això de fer de delegat a l’ampa, president de l’escala i tota cosa que faci la pinta de que em farà pringar; miro d’escaquejar-m’hi com puc. a veure si a la propera hi pots venir!

és una nova denominació que s’han empescat a la mateixa lliga JOAN. quan jo hi jugava era hockey sobre patins i andandu (bé, rodandu en aquest cas) però ara ho anomenen ok lliga els col•legues. fa més guai! si finalment no fas un alacant serà un plaer trobar-te al sopar.

mon germà gran dibuixava, i dibuixa, de p.m MURGA. suposo que com el tio em veia d’allò més content calcant al vidre no em preguntava si volia ajut. també m’emprenyava força acompanyar ma mare i ma germana de botigues pel centre però, fet i fet, com amb tanta activitat extraescolar sempre estava pel pati d’escola, massa oportunitat d’acompanyar-les (i frustrar-me) no n’acabava tenint, la veritat. i ja saps, si et ve de gust, t’esperem al soparet!

estic amb tu, RITS. amb l’aversió (perquè és aversió el que jo sento) a la coliflor i també estaré amb tu al sopar :) estarà molt bé i ben ple de bona gent. segur!

bufffff M EUGÈNIA, quasi que prefereixo tornar a jugar a l’ok patins (crec que no dec ni recordar com es patina) que menjar coliflor de nou. no puc amb ella, de veritat.

doncs si no surt cap imprevist DERIC, ens veiem el dia 26 a barcelona. espero que ens surti una trobada ben rodona i divertida.

val XEXU, com ja sabia que diries que no vindries tenia previst un pla B i/o xantatge ,copiat dels vietcongs, molt útil per aquests casos: carnetet del barça per un partit que et faci el pes? :) és conya ... quan et vingui de gust anar-hi me’l demanes sense tenir que anar a cap sarau blocaire, faltaria.

vinga ALBERT, a veure si t’acabes de decidir que segur valdrà la pena. com em sembla que la logística restaurantil fa tota la fila de recaure en mi, prometo que cap plat inclourà el coi de coliflor. et vaig informant a mesura que s’acosti el dia!

doncs va, MELOENVUELVEPARAREGALO, no només ves-li seguint la pista a l’entrada sinó que, també, l’entrada t’anirà informant de totes les pistes sobre el sopar. a veure si hi ha sort i acabes venint. això sí ... la coliflor penso vetar-la del menú! :)

pati di fusa ha dit...

a mi la coliflor m'agrada, i crec que sempre m'ha agradat, en la justa mesura que sol agradar la verdura quan ets menut, clar. els meus petits traumes gastronòmics eren els pèsols i el pebrot, com el shin-chan. però val a dir que no n'he tingut gaires, sempre he sigut de bon menjar. :)

amb el que no podia era amb l'esport. era una autèntica sapastre, capaç de paralitzar tota una classe quan havia de saltar el plint. ni amb la música. així que ni remera ni clarinetista, una pèssima ebrenca, en aquest sentit. jo sempre vaig preferir de llarg les manualitats, veus? ;)

GEMMA ha dit...

Ostres Òscar, doncs tinc una coliflor a la nevera, veig que no et puc convidar a sopar!

Bon soparillo bloguer, que us ho passeu de fàbula, potser em presnti en una altra trobada.

Saludables activitats!

Carlos ha dit...

je,je,je a mi de petit no em van apuntar a gaires activitats extraescolars i ara em passa com a tu em trobo a tots els "fregaos" molts voluntaris i uns quants imposats ;P
respecte als traumes, la coliflor bé, sense passions i els dibuixos vaig fent (jeje) l'únic eren uns problemilles amb la pronuncia de la rr i unes sessions esgotadores on mon pare no parava d'insistir que ho fes bé.
Passeu una bona trobada :))

Vida ha dit...

Si jo et cuinàs una colflori ofegada, com la feim a Mallorca, segur que camviaries de trauma :)

el paseante ha dit...

Dius un sopar amb coliflor de primer per a tots els comensals? I on es passi a la tele gegant de plasma el Madrid 5 - Barça 0 amb el Laudrup de blanc? Interessant :-)

jordicine ha dit...

Ens ho passarem de conya, ÒSCAR; clar que sí. Una abraçada. A mi la colifror no m'agrada gens ni mica. Quan algú en fa s'olora a quilòmetres!!!

òscar ha dit...

ostra RICARD, això és gairebé "l'antitrueque" per definició. canviar coliflor i pastanaga per la carn i les mandonguilles, segur, et van convertir en el compi de classe més venerat. t'aniré informant a veure si t'animes: intueixo que serà una trobada molt agradable i divertida.

tot i que jo tampoc soporto l'olor, la meva dona l'acaba fent igual SIX. una altra cosa és que jo me la mengi, clar! bahhhh ... les distàncies comarcals són menys distàncies amb un cop de cotxe. t'aniré dient a veure si finalment t'hi animes.

les carxofes són de les poques verdures que em menjo content i tot, PORQUET. crec que vindran blocaires de tot tipus d'antiguitat i dels (pocs) que conec personalment et puc dir que són un encant de gent. així que animat a abandonar timidesa, estupidesa i virtualitats i vine. t'aniré donant detalls a veure si axiò t'hi ajuda.

aiii FUFLUNS (sense el sr ja) ... 1) l'assumpta sempre té raó 2)la meva dona sempre té raó 3) em va emocionar llegir-lo, moltes, moltíssimes gràcies pel detallassu.

jo amb el menjar, PATI DI FUSA, tret de la coliflor, els callos i els peus de porc, m'hi defensava més o menys bé. amb l'esport era una veritable màquina de matar que practiva de tot i amb força traça (com molava el plintong). ara, dibuix, manualitats, etc em semblaven cosa de superherois dotats d'estranys poders. :)

a la nevera encara la tolero GEMMA. ara, entrar a casa quan l'ha cuinada la jefa és ... per anar a comprar i no tornar! a veure si a la propera et decideixes!!!

una de les sorts meves, CARLOS, és que a casa realment no em marejaven gens ni mica amb deures, notes, etc. anava fent a la meva bola sense massa pressions ni sessions. esperem que sigui una trobada ben entretinguda per tothom!

ostra no sé, VIDA. potser si està ofegada (i per tant, morta i ben morta) té un altre sabor més gratificant :)


per ser, veritablement, el sopar dels horrors PASEANTE, hauria d'afegir-li un segon plat de callos o peus de porc i per la plasma, a més del partit comentat, l'steaua-barça (amb els penals, clar!) i aquell partit a casa contra el metz. no paro de beure en tot el sopar, t'ho ben juro!!! :) jo, pesao de mena, t'niré insistint a veure si caus :)

sortirà igual de bé, segur, que la primera que us vareu empescar JORDI. sense coliflor, això sí, si us plau :)

Bargalloneta ha dit...

jo tambéeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee vinc!!!!!!!!!!!!!!!!

Joana ha dit...

Precisament la coliflor admet disfresses :)
Amb una mica de crema (una mica ep!)i un porro tens una crema fantàstica.
Amb beixamel i al forn i patata excel.lent! Amb cigrons bullits...
Arrebosat :)
Apa el meu trauma eren les bledes i ara me les cruspeixo a manats !
M'agradaria venir al sopar. Al primer hi vaig ser.A veure l'agenda

òscar ha dit...

coi mònica (BARGALLONETA), és que si tu no vens arma la de sant quintí que, per cert, mai he sabut qui nassos era aquest home. ara buscaré a la viquipèdia :) ens ho passarem molt bé!

per la coliflor, JOANA, no hi ha recepta ni poció màgica que ho arregli :) ahhhh ... i donem aquesta agenda que jo, en un pis-pas, te la deixodel tot buida. bé, buida no: amb el dissabte 26 ocupat pel sopar/trobada blocaire. serà un plaer coneixe't!

XeXu ha dit...

Hahaha, com m'has fet riure amb la teva resposta! Quin tio, ets un crack. Ho veus, sé que em perdo conèixer persones com tu, però miraré de seguir allunyat d'aquestes trobades. Però mai no direm mai...

òscar ha dit...

vaja XEXU ... veig que el pla B tampoc no ha servit de res! :)