dilluns, 13 d’abril del 2009

el bolso de la meva dona

el bolso de la meva dona atresora secrets que farien les delícies de reputats arqueòlegs i brocanters. la mitja hora llarga (pel cap baix) que s’enclaustra a pany i forrellat per gaudir d’una gratificant dutxa, l’aprofito jo xafardejant d’amagatotis un contingut per el que el director del british museum m’assetja amb ofertes més que suculentes.

és un màster en antiguitats que no té parangó. amb barret, barba de tres dies i un fuet per si he d’enfrontar-me als cobdiciosos nazis; he fet troballes que van des de xiclets cheiw junior (descatalogats de fa anys), esgrogueïdes factures de mòbil de quan vodafone era airtel i enyorats tiquets en els que un cafè val noranta miserables pessetes. en escoltar com apaga l’assecador de mà, torno precipitadament les relíquies a lloc no sense abans rampinyar-li l’euro que em calia pel paquet de tabac.

tot i que m’avorreix sobiranament contemplar david copperfield fer desaparèixer l’estàtua de la llibertat o el màgic andreu entaforar-se medalles com autopremi a trucs més aviat tronats, la txistera que esdevé el bolso de la meva dona també em reconcilia amb aquesta disciplina mentre ella roman closa al temple de la intimitat que és el bany.

conills, de moment, no en surten. però sí quilòmetres i quilòmetres de gomes pel cabell de tota mena i coloraines, un complert mostrari de protectors labials que ja desitjaria tenir en estoc la balear i un poti-poti de fàrmacs per combatre eventuals malestars generals i símptomes de refredat. també, de tant en tant, alguna que altra moneda molt útil per acabar de completar els 2,85€ que em val el tabac a la màquina del bar.

el més sorprenent de tot no és la de descobertes arqueològiques que m’ofereixen els bolsos de la meva dona, la inusitada capacitat d’emmagatzemament que tenen ni la de cops que m’han estalviat anar al caixer a treure calés per la meva dosi diària de nicotina.

el més sorprenent de tot és que avui escrivint aquest post, després de tota una vida anomenant-los bolsos, m’assabento que el correcte és dir bossa de mà. vaig a dir-li a la meva dona que acaba d’entrar a la dutxa.

l’euro ja li fotré després. total, en té per mitja hora llarga. pel cap baix.

64 comentaris:

neus ha dit...

quan he llegit el títol el primer que m'ha vingut al cap ha sigut: 'Ai'

jajajajajajajajaja
Les dones devem tenir algun gen ... com en diria... mig tarat, potser? :P
Deu ser per allò que diuen que tenim una memòria genètica de recolectores jejeje
Però has de reconìxer que et deu haver tret de més d'un 'apuru' amb tot l'arsenal d'allà dins i no només pel neurillo pel fum!

Salut hi hagi!

Joana ha dit...

Òscar, em sembla que t'has quedat curt. Dins les bosses de mà s'hi pot trobar tot un món i m'atreviria a dir que apassionant per vosaltres. No m'estranya que d'estranquis l'hi escorcollis...
Ah! Per la cafeïna jo faria el mateix!
Records!

Ferran Porta ha dit...

Ai, ai, ai... mira que si la teva dona llegeix el post, ja pots ben amagar les teves pertinences, quan entris al "temple de la intimitat"! :)

Val a dir que no som pocs, actualment, els homes que també portem bossa. I no ens enganyem: segurament la meitat -o més- també del contingut són relíquies!

Bona setmana a tothom!

myself ha dit...

Jajaja... és que el bolso és com una segona casa i no saps mai quan pots necessitar segons què. El col·leccionisme no era un art? ;)

Vagi bé!

Bargalloneta ha dit...

Més val que avui la teva dona no llegeixi aquest post per què si no et pot caure més d'una bronca !!! i amb tota la raó eh!!!!!!!!!!! que els bolsos de les dones .... o més ben dit les bosses de mà, són topsecret professional!!!
ai!! tornem a la crua realitat!!! bona setmana per tothom!!!

Eva ha dit...

Al meu marit li fa pànic regirar la meva bossa. Diu que li fa por que l'ataqui un cocodril o que surti alguna serp de dins. Clar que desprès quan li demano massatge a l'esquena per les contractures em renya pel pes que porto... però, i lo be que li va que porti taaaaaaaantes coses dins??
I no fumis tant!

rosseta ha dit...

I això que diuen que millor no regirar el "bolso" d'una dona per si et trobes espècies perilloses jejejeje. Jo sóc de les que porta la bossa gran i amb tot el que has dit i més, veus el balsamo labial no el porto però si una mini- crema de mans jajaja.

rhanya2 ha dit...

Jeje... L'Emily va fer un post sobre l'interior del seu bolso (http://emilyhablasobrecomoeselmundo.blogspot.com/2008/09/un-bolso-extraviado.html), la Khalina en va fer un altre (http://aventuresipensamentsdelakhalina.blogspot.com/2008/09/la-meva-bossa-que-jo-anomeno-bolso.html)
i ara tu amb el de la teva dona.
I si fem una exposició?? Algun galerista pel veïnat?
;)

kweilan ha dit...

Llegint el teu post només he pensat en la teua dona dutxant-se tranquil.lament i tu, dient-nos a tots el que hi porta a la bossa...el secret millor guardat de totes!!!

Anònim ha dit...

Ja enyorava jo els teus posts xiquet... no sabia que s'anomenava correctament bossa de mà, ja sabem una cosa més... ja ha sortit nano?

JJMiracle ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JJMiracle ha dit...

Hi ha un abans i un després en descobrir que bolso es diu, correctament, bossa de mà (tot i que dient-n'hi bossa també n'hi ha prou)! :-)

Jordi Casanovas ha dit...

un paquet de tabac ja val 2'85!

i per cert compte un dia no trobis un forat de cuc i acabis xuclat...

Albert ha dit...

No siguis xafarder...

Em pensava que bolso era correcte.

El que està clar és que qualsevol cosa és millor que els trucs del màgic Andreu. De màgia no en sap i es basa en els acudits, però el problema és que des del primer dia que el vaig veure fa els mateixos acudits.

Adéu!

Esther del Campo ha dit...

ui, ui, uiiii...
No sé què dirà la teva dona en llegir que has estat tafanejant a veure què hi havia dins la "bossa de mà", hehehehe
Un dia he de mirar a veure què hi ha dins els meus bolsos, que de grossos que són... sí, sí, i és veritat, sempre hi ha uns deu o cinc cèntims voltant per allà dins que són el que falten per pagar el bitllet del rodalies!!!!
Molt bona setmanaaa!:)

Goculta ha dit...

No tafanegis home!!!
Les bosses de ma son com la maleta de la Mary Popins, mai saps que en pot sortir de dins.
Jo hi porto gairebé de tot....

Sergi ha dit...

A hores d'ara, encara ets viu? Segur que hi ha dones que matarien per menys del que has fet tu. Regirar-los les bosses de mà (siguem normatius)? Aquí te l'has jugada molt, amic meu.

Abogadaenbcn ha dit...

Tot un misteri, les bosses de les dones...ajaja

TORO SALVAJE ha dit...

Espero que la teva dona no legeixi aquest post.
En cas contrari..... glups....
El contingut dels bolsos de les dones crec que pertany a una altra dimensió, es una mena de misteri que no estem capacitats per entendre.

òscar ha dit...

bon dia ELUR! les bosses de mà (m'he d'anar acostumant al nom) de la meva dona tenen, pel meu gust, categoria d'ong. però, en aquest cas, enlloc d'acceptar donatius, accepten petits furts consentits. :)

també soc cafeter JOANA. per tant, els eurillos perduts pel fons han colaborat en ocasions a espabilar-me de bon matí.

tens raó FERRAN. les bosses de mà tenen la fama i les nostres bandoleres carden la llana. a mi m'agrada farcir-la de carregadors de mòbil i pendrive's.

doncs la meva dona és una artista molt ... prolixa, MYSELF!!! :)

els d'ella són la casa comú MÒNICA. però, per si de cas, millor que tingui molta feina i no es passi per aquí. tot i que ... sempre puc dir que li he posat més pà que formatge!

entenc la por del teu marit EVA. hi ha cops que, després d'estona regirant, penso que m'hagués valgut més la pena baixar al caixer! :)

segur que no en duus perquè (gairebé) totes les existències de la producció mundial les té ella, ROSSETA. :)

bag-art VIOLETTE? quatre banderoles ben ubicades i segur que és un èxit de visitants.

bufff ... ara mateix m'enduc la bateria de l'ordinador KWEILAN. que faré si, a partir d'avui, m'amaga la bossa de mà?

si-si CESC. ara encara dorm. el proper dia la cronometro perquè en el temps que ella es dutxa, jo em dutxo divuit cops!!!

jo, des de que ho sé P-CFACSBC2V, em sento un home diferent. veig les coses d'altre manera. vaig tenir aquesta mateixa sensació el dia que vaig descobrir que ucrania s'anomenava ucraïna. :)

abduit per la bossa de mà JORDI? això si que seria un excelent truc de màgia. millor no donar-li idees a la meva dona :)

una mica tafaner sempre va bé ALBERT. el únic mag que m'agradava era juan tamariz. un crack!!!

molt bona setmana ESTHER! tinc la teoria que les bosses de mà tenen més capacitat que les pròpies maletes. sols és una teoria.

un euret "suelto" pel tabac el tens JO MATEIXA? :)

bufff XEXU ... veig la meva vida passar pel davant cada cop que regiro :)

són un triangle de les bermudes en versió cassolana ABOGADA.

Clidice ha dit...

No diré que no t'hagin dit, però el meu home sap que quan vol alguna cosa de la meva bossa de mà me l'ha de demanar. Què hi fiqui les grapes és motiu de divorci flagrant, a més el jutge em donarà la raó a mi i la casa, els nens i els avis a ell. Se'n guardarà ben bé prou! ;P

neus ha dit...

Booooooon dia Òscar!!! :)

Jesús M. Tibau ha dit...

ja, ja, els bolsos són un autèntic misteri. Quan la meva em demana que li porti alguna cosa del bolso, que està dins de tal i qual butxaqueta, acabo abans portant-li el bolso sencer

bajoqueta ha dit...

Jesús, bajoqueto fa lo mateix... li fa por pensar lo que pot trobar allí dins jajaja.
Jo si surto de casa sense bolso (jo li continuo dient bolso), me sento desprotegida i noto que me falta algo :)

Mireia ha dit...

veig que tots els homes feu molta befa, però quan necessiteu alguna cosa i nosaltres la tenim en el "bolso2 bé que us n'alegreu!!!

Monna ha dit...

jajajaja y tiene uno solo? lo mio es un vicio....tengo un monton y ya me estoy mrndo el nuevo del veano...ainssss el problema es cuando t apetece caviar y siempre te olvidas de algo...que nunca utilizas y precisamente ese día...zas!!! te hace falta jajjaj
Me he reido mucho con tu escrito

besos

Noctas ha dit...

Tremenduu Oscar. Però cal comprendre la dona sempre. Que faríem sense elles...? que faríem sense la seva inteligència..? em sembla que sense la meva dona i el seu bolso i le seves dutxes llargues i el seu cigarret perdut al fons del bolso, jo no podria viure...saludus crcak i molt bon post!!!

nadeia ha dit...

Sí que hi poretm de tot, sí! i quan canvies de bolso sempre deixes coses a l'altre, de manera que mai no en tens cap de buit! Però home, cheiw junior i tiquets d'un cafè pagat amb pessetes... potser per al proper aniversari t'hauries de plantejar regalar-li una bossa de mà a la teva dona... ;-)

Assumpta ha dit...

Jajajaja en Josep Lluís fa igual que Jesús M. i Bajoqueto :-))

Si alguna vegada necessita alguna cosa i jo li dic "agafa-ho, és a la bossa" (bé, dic "bolso" però a partir d'ara miraré de dir-ho bé jeje) doncs em diu que ho busqui jo o em porta la bossa sencera jeje

Si em sona el mòbil i el tinc a la bossa, no el troba mai :-)) és molt tendre jejeje

Jo sempre porto bosses grans i potser el més curiós és que igual hi ha nou o deu bolígrafs, llàpissos, rotuladors... o no n'hi ha cap (el dia que en necessito)

La teva dona no porta també bossetes de sucre d'alguna cafeteria? jeje

Salvador Macip ha dit...

Això de la bossa/bolso és d'un dels misteris més sorprenents de la història de la humanitat, no en tinguis cap dubte...

L'illa dels monstres ha dit...

A més, totes les bosses de mà / bolsos tenen uns forts sistemes de seguretat que fan que qui busca una cosa en elles no la trobarà mai. són laberints que només poden desxifrar tres tipus de persones: les dones, els homes superdotats cerebralment i els homes modernos que també porten bolso.

Alex. ha dit...

Els bolsos són com els blocs... allà dins hi cap de tot i més, com el Misteri de la Santíssima Trinitat, la setena meravella!!!

Content de poder tornar-te a llegit... vull dir!

Alex. ha dit...

...la vuitena meravella... volia dir!

Sílvia ha dit...

Hola!
Tema espinós. Hi han dones que es porten mitja casa dins el bolso. Jo, el mínim. Massa pes!
Salutacions.
sílvia

Jordi ha dit...

Les dones i els lavabos són tota una història... i un post.

Les dones i les bosses de mà (jo ja sabia que es dia així!! Es que sóc bo!! Em penjo ara mateix una medalla com en màgic Andreu mentre tararejo la sintonia del Juan Tamariz fent el violí niaroniaaaaaa) són tota una història... i un post.

Observació: a la bossa de mà de la teva dona li fa falta una netejada a fons o aguantar-lo uns anys més i vendre'l com a antiqualla sorpresiva.

rits ha dit...

el més gran dels misteris és saber on es fica allò que justament busques, que té l'art d'amagar-se i per això sempre queden relíquies.

segur que la teva dona riuria si llegís el post. Segur que sap quan li has regirat (perdó, investigat)la bossa.

Eli ha dit...

Ja veig que això del bolso no és un tópic.... El que arribem a guardar és brutal, però el més brutal és que quan sona el móvil, no som capaces de trobar-lo!!! Almenys parlo per mi... Però m'he sentit una mica identificada!!! ja,ja,ja

RaT ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
RaT ha dit...

Una vegada buscava un tiquet d'aparcament dins el meu bolsu (si, si, dic bolsu). Ell deia que jo l'havia guardat dins. Jo el renyava recordant-li que MAI ha de deixar que els guardi jo. Sempre els perdo. Primer va ficar-hi la mà. La va allargar fins el colze... l'espatlla... va mirar de trobar-lo posant tota la testa dins. De mica en mica va aconseguir fer entrar la seva esquena, la cintura, a la cama dreta, ara el peu esquerra... mai més he tornat a saber d'ell. Això si des de llarvors, la meva bossa de mà (ai! bolsu!) pesa un wueb... o dos!!!

el paseante ha dit...

Seràs tafaner!!! A partir d'ara em dutxaré amb el meu bolso al bany. I això que visc sol.

polaroid mental ha dit...

Els bolsos són territori 100% personal, i realment tenen quelcom màgic, només sap el que hi pot arrivar haber la mestressa en qüestió. El que no entendré mai, són aquets homes que passegen de la mà de la "novieta" i per l'altra banda porten el bolso de la noia, és un acte solidari? o simplement se'n morien de ganes de portar bolso?

Anònim ha dit...

Els bolsos de les dones són un autèntic misteri. N'hi ha que semble que hi portin pedres de tant com pesa. El meu és de lo més senzill, bàsic. Sóc pràctica i port lo just i necessari :)

Jordicine ha dit...

Vols dir que està bé això de mirar bolsos??? Ja ja ja. Tinc un amic que sempre diu que li hauria agradat ser dona per portar-ne un. Toma! Jo sempre porto una bossa a l'esquena... però al 'dia'. Sense factures ni gomes pel cap. Una abraçada, crac.

mapi ha dit...

la de coses que es porten al bolso (bé, bossa de mà)!! I més ara que són tant grossos!!

jajaja xaferder... ;)

Goculta ha dit...

l'euret pel tabac no se si el duc, però un encenedor si que l'hi porto, encara que jo no en sóc de fumadora!

òscar ha dit...

cert, TORO, que el contingut de les bosses de mà pertany a la dimensió desconeguda. com igualment serà "desconegudament" visceral la reacció de la meva dona si llegeix el post.

ella, demanant-me sovint CLIDICE, que li trobi coses dins d'aquell maremàgnum ha estat la veritable incitadora d'aquesta faceta tafanera que tant em plau. li demano perdó de genolls si cal però, si-us-plau, que no em tregui la droga que és per mi remenar allà dins.

bon dia ELUR :) i, avui, amb un solet que no me'l acabo!

ull JESÚS, perquè en aquests bolsos s'hi pot encabir la casa sencera.

es comenta, BAJOQUETA, d'un cas succeït a phoenix (arizona) -totes les coses rares passen a phoenix- en el que del bolso en va sortir una piranya.

tota la befa que vulguis MIREIA però, sense ell, la de cops que hauria anat al caixer.

no-no MONNA; esto es lo mejor. al haber tanta variedad la de descubrimientos que uno puede llegar a hacer nunca dejan de sorprender.

com és allò? més perdut que un pop dins d'un gartge? doncs així estaria NOCTAS.

méeeeeeeeeeees NADEIA? s entren més bolsos a casa hauré de sortir jo!!! :)

la dels sucres és la meva sogra ASSUMPTA. en això, de moment, la genètica no s'imposa. també arrampla (la sogra) amb aquells sabonets d'hotel tan pràctics :)

primer va el triangle de les bermudes SM i després, a fregar, el bolsos de les dones.

jo, com a bon tafaner ILLA, opto per abocar el contingut damunt la taula i andando. no hi ha seguretat que pugui amb aquest sistema tan expeditiu.

Unknown ha dit...

M'has fet riure amb aquest post!!

How, how, how.... que diriem per Nadal.

El món dels bolsos femenins és apassionant :-))

Silvia_D ha dit...

Los bolsos de las mujeres son mágicos... pide y te será concedido. Mujer prevenida, vale por dos jajajaj

cotilla!!

Besoss

Ester ha dit...

No eren les dones les xafarderes?

J.M. ha dit...

Sé per experiència que l'interior d'algunes bosses de mà són, senzillament, sí, terrorífics.

Assumpta ha dit...

És veritat això de la piranya? Ostreeessss

L'havia posat la dona sospitant que el marit hi feia incursions com les teves? (jijiji)

sargantana ha dit...

noi..tens els dies contats si alguna *bona amiga * de la teva dona li fa llegir el post.
has vegut oli!

no se com ho fan les altres dones..pero jo. hi faig neteja sovint..
si, si
ho trec tot. i llavors ho clasifico:
aixo em fa falta, aixo ho necesito, l'imprescindible, el que no pot faltar, aixo es una tonteria pero qui sap..i aixo per si de cas.
osigui que tot a dins un altre cop!!
mai he pasat tanta vergonya com quand al super et feien ensenyar la bossa al pasar per la caixa...

a part de que era un compromis, lluir els xiclets o el desodorant que portes dins, s'hi podia trobar uns calçotets dels nanos, les restes del bollicao del berenar, la cadena del gos,o la clau anglesa que el lampista s'habia oblidad a casa.

i la seisdedos diu que hi duia un mao??? no se pas perque...jejejjej

bona nit!!
8em sap greu...no podia dormir i mira....m'ha sortit aixis.
prometo no tornar-hi. ;-)

òscar ha dit...

3l concepte meravella ALEX, pel que té de subjectiu i fins i tot eteri, sempre condueix inevitablement a equívocs :)

la meva dona, SÍLVIA, hi porta la casa sencera, els veïns i l'edifici del costat.

l'opció més pausible és la tres JORDI. i si llegeix el post potser també hi acabo sortint jo de la seva bossa de mà: fet a bocinets. niaroniaaaaaaaaaaa ......

aquells espais interiors amb mil butxaquetes i compartiments hi ajuden força RITS. han estat ideats, directament, per fer la punyeta.

no parles sols per tu ELI: ella ha allargat el so del mòbil per tenir alguna possibilitat de poder agafar-lo abans no desisteixin.

és la cèlebre abducció d'un bíped mascle per un bolsu, RATETA. el pes és el de menys: el veritablement fotut és que vas haver de pagar un dia sencer de pàrking. :)

xafardejar és de savis NADADOR. o era rectificar el que deia el refrany? :)

POLAROID també n'he vist alguns que a banda de mà 1 (nòvia) i mà 2 (bolsu nòvia) damunt del cap hi porten quilos i quilos de fruites com la carmen miranda aquella :)

CATERINA la meva dona també diu que hi duu el just i necessari. tot són criteris :)

si vols un d'aquests protectors labials JORDI, jo li mango sense cap mena de problema. :)

una mica NATÀLIA. els del tomate m'estan tamtejant ja que, segons ells, tinc fusta :)

òscar ha dit...

i vas sense protectors labials GOCULTA? si, pel que m'explica, per sortir al carrer és tan o més imprescindible que el dni

el món femení és apassionant TONDO.

un poquito cotilla si que soy SILVIA. y por prevención, en los bolsos de mi mujer, que no quede!!!

això són mites BOLERO. :) la xafarderia no entén de sexes!!!

JERONI el terror s'amaga (entre d'altres llocs) a les tenebres dels bolsos.

no és veritat ASSUMPTA, però a phoenix -arizona- tot pot acabar passant :)

com li toqui passar, algun dia SARGATANA, pel tràngol de buidar el contingut del bolso a la cua del súper; et puc garantir que l'embús que es munta no tindria res a envejar als dels peatges de les autopistes. avui em posaré el despertador passades les dues a veure si em surten comentaris tan inspirats com el teu :)

neus ha dit...

Òscar!! què fas posant sugus als títols dels posts?!?!?! hoooome que bavejaré cada vegada que vingui per aquí!!!!! aah ja ho estic fent! jajajajaja
Veus? una cosa que no hi haurà mai al meu bolso, Sugus! impossible que durin tant com per guardar-ne cap!
Un sol esplèndid, sí!
Bon dia!

Salva Piqueras ha dit...

I després diuen que fumar és dolent??? Jajaja!!

òscar ha dit...

dolent per algun bolsos, SALVA

Funcionario's blog ha dit...

Una pena que no pudieses venir a la cena (yo sí fui). Otra vez será. Un saludo.

khalina ha dit...

buff jo tenia un comentari dient altres links parlant de bosses, i fins i tot fotos mostrant l'interior jaja.

I també et deia que enlloc d'explicar la bossa de la teva dona, ens podies explicar què tens sobre la tauleta de nit, o a la taula del despatx, o a les butxaques :D Però evidentment t'ho demanava de broma

Els del PiT ha dit...

Estic totalment d'acord que no s'ha de regirar les bosses de mà de les dones, és delicte encara que sigui la teva mà la que regira...
sergi
;-)
Haurem d'avisar als "mossos de mà" que et regirin els pulmons, hi hi hi...
avi gres ;)

Eva ha dit...

Llegint la teva entrada... m'estava imaginant el meu bosso... i ÉS CERT!!! ÉS AIXÍ!!! està ple de coses, DE MOLTES COSES.... a la fi.. tot hi cap, el difícil és després trobar...
He rigut molt amb aquest post...

Una abraçada!!!

òscar ha dit...

de haber ido FUNCIONARIO, seguro que los bolsos de las asistentes no hubieran :) tenido problema alguno. ¡el chafardeo lo limito a mi dulce hogar! un abrazo

a la taula del despatx, KHALINA, hi tinc uns bonics monticles de papers escampats. m'agrada fer petites muntanyetes. la tauleta de nit, en canvi, queda força diàfana amb el mòbil esperant despertar-me de bon matí. minimalista a la tauleta de nit i alpinista a la feina.

la condemna no serà SERGI, menjar-me el cheiw junior de l'any de la picor oi?

es fa difícil trobar-hi res EVA, però és tot un repte i aventura xafardejar-hi si no és teu. jo m'ho passo canó quan ho faig :)

EQMEVD ha dit...

ostres m'as fet pensar en què hi duc jo a la bossa....i podria fer un post jeje...

òscar ha dit...

intueixo que seria un post força extens, EL QUE MAI. si el fes la meva dona necessitaria d'un bloc sencer :)