el bolso de la meva dona

el bolso de la meva dona atresora secrets que farien les delícies de reputats arqueòlegs i brocanters. la mitja hora llarga (pel cap baix) que s’enclaustra a pany i forrellat per gaudir d’una gratificant dutxa, l’aprofito jo xafardejant d’amagatotis un contingut per el que el director del british museum m’assetja amb ofertes més que suculentes.

és un màster en antiguitats que no té parangó. amb barret, barba de tres dies i un fuet per si he d’enfrontar-me als cobdiciosos nazis; he fet troballes que van des de xiclets cheiw junior (descatalogats de fa anys), esgrogueïdes factures de mòbil de quan vodafone era airtel i enyorats tiquets en els que un cafè val noranta miserables pessetes. en escoltar com apaga l’assecador de mà, torno precipitadament les relíquies a lloc no sense abans rampinyar-li l’euro que em calia pel paquet de tabac.

tot i que m’avorreix sobiranament contemplar david copperfield fer desaparèixer l’estàtua de la llibertat o el màgic andreu entaforar-se medalles com autopremi a trucs més aviat tronats, la txistera que esdevé el bolso de la meva dona també em reconcilia amb aquesta disciplina mentre ella roman closa al temple de la intimitat que és el bany.

conills, de moment, no en surten. però sí quilòmetres i quilòmetres de gomes pel cabell de tota mena i coloraines, un complert mostrari de protectors labials que ja desitjaria tenir en estoc la balear i un poti-poti de fàrmacs per combatre eventuals malestars generals i símptomes de refredat. també, de tant en tant, alguna que altra moneda molt útil per acabar de completar els 2,85€ que em val el tabac a la màquina del bar.

el més sorprenent de tot no és la de descobertes arqueològiques que m’ofereixen els bolsos de la meva dona, la inusitada capacitat d’emmagatzemament que tenen ni la de cops que m’han estalviat anar al caixer a treure calés per la meva dosi diària de nicotina.

el més sorprenent de tot és que avui escrivint aquest post, després de tota una vida anomenant-los bolsos, m’assabento que el correcte és dir bossa de mà. vaig a dir-li a la meva dona que acaba d’entrar a la dutxa.

l’euro ja li fotré després. total, en té per mitja hora llarga. pel cap baix.