burkina faso

el desinterès i la ignorància són molt valents i els meus, en concret, sempre tenen com exòtic atreviment anar a petar a burkina faso.

quan em parlen del canvi de feina d’algun conegut, d’aquells que et són indiferents, jo acabo responent “per mi, com si marxa a treballar a burkina faso”. si em comenten un avenç espectacular en l’interessant terreny de la física nuclear jo tallo, cofoi de ser un complert catet a bavor, que allò em sona a burkinofasonès (bonic idioma, segur).

pels sempre tendres motius laborals, aquest cap de setmana he hagut d’assistir a un curs que, a priori, m’interessava més aviat gens ni mica. quan van anunciar-me que, a més d’aixafar-me dos dies sencers amb la família, es faria a una població del vallès occidental vaig respondre, òbviament, “que per mi ja el podien fer a burkina faso”.

he arrossegat, també per feina, gairebé dues setmanes d’intensa relació d’odi-odi (res d’amor) amb un tema avorrit i somnolent vinculat amb tecnologia hospitalària. a mi, llegir sobre maquinària mèdica em sembla, directament, intentar comprendre el manual d’instruccions d’un devedé en burkinofasonès.

molt sovint ens toca fer coses que no ens agraden ni interessen. optem
per engegar-les al burkina faso del desinterès i la ignorància. però, alguns cops, tens la sorpresa que en obrir el meló del curs al vallès occidental aquest resulta d’allò més bo i que la tecnologia hospitalària, ben vernissada i amb carinyo, pot acabar oferint un treball del que sentir-se orgullós, tot i la dieta de blocs molt apreciats a la que t’ha obligat.

molts cops, si enlloc d’etiquetar prèviament, fos una mica més pacient, sabria que burkina faso abans s’anomenava alto volta, que el nom actual significa pàtria dels homes íntegres i que el idioma oficial és el francès; no el burkinafasonès.

sabria que el desinterès i la ignorància mai no són valents; són covards. aquí i a burkina faso.