l’aleatori del ipod provoca, a vegades, tendres coincidències. o a mi m’ho sembla.
aquest matí han pujat a l’estació de
jo no em moc. em trec un dels pinagnillos de l’mp3 de l’orella i així escolto música i criaturada alhora. m’agrada veure com riuen i es fan la murga amb innocents collejas. escoltar cóm i de què xerren. com els il.lusiona trencar per un mati de l’encaustrament escolar.
tot i que no tinc a la boca tot el dia la paraula mestissatge ni introdueixo, a poc que pugui, el tema del respecte per la diferència a les converses, em plau veure com un nen negre (jofre li deien) s’abraçava a una nena que semblava no haver pres mai el sol. com un marrec amb tota la fila de ser del perú xerrava un català nivell c amb un altre que acabarà lligant pels descosits al msn. com un menut nen hindú viatjava enganxat a la professora (natàlia).
tot i que no tinc a la boca tot el dia la paraula mestissatge, m’ha recomfortat veure aquesta mena de performance de la benetton al metro de barcelona, potser, autoenganyant-me pensant que no tot són grups i camarilles, raçes i religions, blancs contra negres.
han baixat a passeig de gràcia i jo he retornat el pinganillo a l’orella dreta amb un bon rotllo que encara em dura. a l’aleatori del ipod ha començat a sonar “rome wasn’t buil in a day”.
una tendra coincidència. o a mi m’ho ha semblat.
Entrades
53 comentaris:
m'has recordat a l'anunci aquell de.. "Papa tu sabias que era negra?"
Bonnn cap de setmana!
El problema som els majors d'edat.
Que arrosseguem moltes misèries morals encara.
Espero que en un parell de generacions hagin desaparegut aquestes misèries.
Un nen saharaui em va dir una vegada: "yo soy negro, tu blanca, pero solo importa cabessa". Doncs això :) Jo també em quedo quan hi ha canalla, són el món real :)
A mi també m'agrada escoltar converses d'altres al metro, no és per xafarderia, és per curiositat i no tancar-me a l'entorn quotidiani. I també em fa gràcia sentir parlar a nens o adolescents
Saber robar converses és un art i, a més a més, divertit!
Gran post... ple de sentit comú!
Dempeus faig: Plas, plas plas!!!
de fet aquesta situació viscuda per tu no hauria de ser una sorpresa, ans el contrari, és la realitat que ja hauria de ser quotidiana i tu diu una mestra que té la seva escola com a punt de referència la ONU (42% d'immigració!!!)
Una bona espenta com aquesta per començar el dia s'agraeix!
En aquesta edat encara són suportables, els nens.
Del vídeo, no sé ben bé per què, m'ha fet gràcia el minut 2:05.
Ui Òscar feia una o dues entradetas que no he pogut passar per aquí i trobo que contiúa tan divertit aquest espai com sempre!!
Saps a mi m'encantan els nens ..malgrat jo no en tinc igual es per això, però també gaudeix-ho de la criaturada com una més, els meus nebots petits tenen 5 anyets i son bessons identics i els seus amics de l'escola son una nena magrebí y un nen negret i es una xulada veure'ls sortir de l'escola agafats de les mans, tel's pots imaginar..
Però sempre hi ha algú amb cara de pomes agres que sempre ha de fer el numeret a qualsevol lloc.
Petonets maco
M'agrada com ho has exposat; no només el que vas veure, sinó la teva interpretació.
Al meu entendre, la humanitat haurà fet una passa endavant el dia que ja no distingueixi els colors de les persones; blanc? negre? groc? Jo només veig persones.
Bon cap de setmana.
N'hem d'aprendre tant dels nens! però tant!
'aquesta mena de performance de la benetton', gran frase!!!
Només fa falta que els adults no adulterem la seva visió, tan neta, d'aquestes coses.
Ja sents la música quan et treus un dels pinganillos i tots els nens fan xivarri?
Bon post.
Adéu!
M'agrada molt l'apunt d'en ferran.
y aqui radica nuestra esperanza de un futuro de mestizage..aunque todos sabemos que demasiadas ideas inutiles nos inculcan..y estos niños..muchas barreras pueden romper..
me ha encantado!!1
besos
Els nens son nens i s'entenen amb tothom el problema es quant es fan grans, tot i que crec que la proera generació estaran ja molt més integrats tots plegats
Confesso que jo algun cop he canviat de tren... depen dels nens i de l'estat en que tu et trobis...
Genial el post!
Tant per bé com per mal, l'altre dia dues nenes negres es discutien en castellà pel carrer amb un nen àrab i li deien: "vete a tu país!", coi no ho sé, però molt bon rotllo no em va donar, ara que només és un apunt de res i sí que estic d'acord amb el teu escrit i el bon rotllo que pot donar considerar-nos tots habitants del món.
Sergi
:-)
El que primer he de dir és que el post és genial, pel que expliques, però sobretot per com ho expliques. M'ha agradat molt de veritat. Com també et dic que la cançó m'encanta, trobo que és un himne, però no n'havia vist mai el vídeo, i m'ha agradat també.
Dites totes les coses maques que tenia per dir (i segur que me'n deixo alguna), he de ser el segon que reconec que jo algun cop he canviat de vagó, me n'he allunyat o m'he cagat en tot en veure el típic grup de nens com el que descrius. Pensava que seria el primer a reconèixer-ho, ja que a la gent no li agrada confessar-se d'aquesta manera, però sortosament l'Abogada se m'ha avançat, i no seré l'únic. Et serveixi d'excusa o no, el transport públic és el meu moment de lectura, i no suporto que me'l desmuntin, per molta integració que demostri la canalla en qüestió. Però si et serveix de consol, et diré que hi ha altres espècimens molt més odiosos, i que si són grans els que ho fan també em cago en ells (sobretot als que van amb el mòbil amb l'altaveu posat i una música horrible... mort per ells...).
Estes barreges flueixen de manera natural... qui les atura? Els adults? No em vull fer gran, doncs.
Si existis mes gent pensant com tú, el mon aniría molt millor, fins i tot correriem el risc de coneixer la felicitat día a día.
Aquest post m'agradat moltíssim!!
M'agrada aquesta idea que transmets d'integració i mestissatge però penso que al nostre país estem encara una mica lluny del que seria correcte però un post com el teu ajuden.
Si tots aprenguéssim dels nens petits a viure en armonia i bon rotllo a part de semblar el poble dels barrufets, un altre gall cantaria. Si n'hem d'aprendre de coses de la canalla.
Post reflexiu, sens dubte! Les poques vegades que agafo el metro també, com diu l'Alex, robo converses de l'altre gent. M'encanta saber de què xerren i quines coses s'expliquen. Molt interessant!! (per la tarda, perquè per la nit només sents coses com "Pásame la birra" o "Tienes papel?").
Confesso que jo sóc de les que depenent del dia canvien de vagó, per motius similars als de XeXu, ja que aquesta estona és la que dedico a llegir/repassar matèria. També he de confessar que em canvio de vagó si entra algun cafre amb el txunda-txunda al mòbil o un músic d'aquests ambulants que toca de mala manera i et martiritza des de Espanya fins a Clot.
Però també aquestes escenes m'enterneixen i si m'agafa la dèria no puc deixar de mirar-les, amb un sonriu babau a la cara que em continua fins que arribo al meu destí.
Mira quina casualitat, l'única cançó dels Morcheeba que m'agrada és aquesta. Això de l'anomenat "so Bristol" no m'ha encandilat mai.
doncs jo et confessaré que tb ho he fet alguna que altra vegada això de treure'm l'auricular de l'orella i parar a les converses que poden tenir els infants.
els infants ens donen lliçons dia a dia que els adults no sabem aprendre.
la cançó,...m'agrada tant!!! que ara que arribo d'una reunió improductiva i que m'havia entristit una mica, m'ha fet tornar a riure!
gràcies!
Em sap molt greu que m'hagis dit lluç bullit. No m'ho esperava de tu :-) Al començament del post m'has fet ballar el cap. Dius: "Han pujat a l'estació de Tarragona...". I he pensat que avui voltaves pel sud de Catalunya. Després has escrit el terme "metro". I m'he interrogat: "Metro a Tarragona?". Després de cercar a Google, de trucar al 012... he descobert que a Barcelona hi ha una estació de metro anomenada Tarragona.
Clar. És que els nens no entenen de colors. Qui els diferenciem som els adults i qui tenim més gilipollades. Quan comencen a diferenciar (cap a malament) és quan es fixen en nosaltres. Ojalà mai ens prenessin com exemple.
Qué bo la performance de la benetton...observar aquests grupets, tant de nins com adolescents, em fa somriure.
Qué bo Morcheeba!
Jo passejo grups d'aquestes característiques pel planeta uns quants cops cada trimestre, i és que al costat del cole on treballo,la ONU fot el pena.
Per sort, la canalla no tenen els prejudicis dels adults a l'hora de relacionar-nos, ho veuen tot de manera més senzilla, més fresca, més natural i més divertida.
Hi ha de tot, no ens enganyem, com a la vinya d'algun senyor, però jo sóc dels que pensen que treballar amb i per la canalla, per les generacions que ens sobreviuran, és una flipada i una grandíssima oportunitat de donar-los eines per fer i ser el màxim que puguin, allò que vulguin.
Pels que fa als que canvien de vagó... què vols que et digui... ells s'ho perden, l'espectacle, com descrius, (amb patrocinador inclòs) estava servit!!!
està molt bé però encara ens sorprèn veure un nen negre parlar un català correctíssim, quan deixi de soprendre'ns vodrà dir que la diferència s'haurà acabat i tots serem iguals
Sovint hi ha agradables coincidències i la cançó n'és una. Tot depèn de l'humor però no sempre en tinc suficient per sentir un grup de nens esvalotant. Però si t'hi fixes descobreixes que els nens són molts més naturals i intel·ligents que nosaltres amb les seves relacions amb els altres. Sovint som els adults que a mesura que vam creixent els anem 'enverinant' amb els nostres estereotips i manera de verue les coses
Sí que són una monada als vagons del metro... Quanta estona va durar el viatge?
;)
Fill, al metro saps que t'hi pots trobar de tot, però hi ha grups que et fan companyia i t'agrada estar-ne atent, tal i com tu has fet, però sempre hi ha els cara de lluç, tot i que reconec que jo al final ja feia cara de lluç, hi havia cada personatge xiquet.
Mirem als xiquets com si fossen aliens a la nostra vida, i olvidem que un dia natros també vam ser com ells, cridaners i plens de vida :)
jo podia haver sigut aquesta profe i aquests nens podrien haver sigut els meus. Aquest xivarri dóna alegria, sense dubte. O almenys a mi me'n dóna! ;)
Tan de bó sempre fos aixi. Lluitem pq aixi sigui. ;)
Sorprenen, els nens sempre sorprenen...
Una abraçada!!!
Els nens ho fan senzill. Tant de bo que no canviin quan es comencin a fer grans.
Tinc una "princesa oriental" a la família i de moment tot va bé. Espero que segueixi així per sempre!
;)
esprerem que l'ésser humà adult no faci com amb tot allò que toca, malmetre la innocència i la visió neta dels nens.
tot i que els de la meva classe ja han absorbit aquests prejudicis i de tant en tant s'escapa algun comentari no gaire afortunat. de totes maneres la seva manera de relacionar-se i conviure ajudarien a molta gent a ser més feliços.
no conec l'anunci BIMBONOCILLA (i és raro perquè mira que em trago tele). m'acabes de "picar" per veure'n més .... uffff! :)
tot és esperar TORO. espere'm, també, que el pes d'aquestes misèries no ho allargui més de dues generacions.
en tots els casos i colors CLIDICE, el que més importa és un cap ben moblat.
som "lladregots" de converses alienes però no xafarders KHALINA. i a més de veritat! :)
i jo amic ALEX, ja saps que també dempeus, et retorno els aplaudiments mentre vaig mirant de robar converses. de forma artística, això si! :)
no ho hauria de ser MÒNICA. potser el primer que fa diferències soc jo mateix sorprenent-me per quelcom que ja no hauria de ser-ho.
una embrenzida diària ens fa obrir un pèl més les idees TXARLI. llàstima que estem massa poc acostumats a aquestes auto-embrenzides!
a mi les coreografies multitudinàries P-CFACSBC2V em fan riure molt.
els nens són una de les millors coses del món pel meu gust LISEBE. tenir una mica d'esperit de peter pan segur que no és gens dolent pels adults.
el pas endavant estarà fet, com bé dius FERRAN, el dia que aquestes coses passin de la categoria de sorpressa a la quotidianitat.
eren xocants aquells anuncis, ELUR. m'agradaven aquells mosaics de cares de colors diferents.
siiiiiiiii ALBERT :) baixo l'ipod i aguditzo l'oida :)
en ferran té un criteri molt ben format de les coses MIREIA.
queda bastante por hacer MONNA. sin querer ser apocalíptico, pero todos los niños, alfinal, nos convertimos an adultos. en algunos casos lo acompañaría, seguro, de dos palabras: "por" y "desgracia".
sempre tendim a tenir aquesta esperança GARBI. que any rera any les coses millorin. i en el món de les idees, no sempre és així. :(
l'etiqueta de cara de lluç ABOGADA, soc conscient que moltes vegades també me la podria aplicar a mi. no sempre tot és blanc o negre, com no sempre m'he mantingut al vagó dels nens.
el "vete a tu país" sembla ser que és un dels primers recursos oratoris que s'utilizen en aquests casos SERGI. denota un tarannà molt i molt obert :)
com li acabo de dir a abogada XEXU, mai sempre actuem igual. jo també he preferit, a vegades, canviar de vagó davant d'una entrada massiva de nens o, pitjor encara, mirar de reull algú em qui m'anava a creur pensant "oju que fa cara de quillo". com era allò? que tiri la primera pedra .... :)
jo tampooooooooooc BRUIXA. el cos diu una cosa que el cervell no vol asumir. igual no n'hi ha per tant, oi? :)
no soc massa exemple de res NAIDA. no és falsa modèstia, és així. igual que no sempre m'he quedat al mateix vagó dels nens, no sempre he mirat amb bons ulls tothom diferent a mi. cal que aquest sempre mai no torni a anar acompanyat del no davant.
ho estem encara KWEILAN. cal anar posant petits granets.
el "tienes papel?" vols dir que no obeirà, JORDI, a una ansietat de la gent jove per conrear l'escriptura? :)
no sempre actuem tothom de la mateixa forma SHALHEIRA i totes són bones si hi ha respecte. t'entenc perfectament: jo tampoc puc amb el txunda-txunda!!! :)
és un temarro BABUNSKI.
és una vitamina en forma de música RITS. miro de no abusar-ne o, al menys, diversificar-la amb altres vitamines.
tu el que vols, NADADOR, és fugir del bullit. t'agrada més, segur, passat per la planxa amb all i julivert o dins d'una sarsuela. t'entenc i, per tant, esborro el bullit de les cares!!! :)
els nens d'ara EVA són els adults del demà. i, malauradament, sempre ens agilipollem al menys una mica.
dons la performance de benetton amb aquest tema de moorcheba seria ... boníssima TIENDITAS!
no soc massa d'orgabitzacions MONTSE, però aquestes onu's a mi em posen un rato llarg!
justa la fusta DERIC. quan deixi de sorprende'ns serà que tot plegat estarà normalitzat. malauradament quan es normalitza algo, solen desnormalitzar-se d'altres :(
ens acartronem MIREIA. i no tinc res contra el pobre cartró que no en te culpa de res.
va ser una fiblada vitamínica d'uns deu minuts més o menys, VIOLETTE. faig un bon tram de línia verda! :)
alguna o altra vegada amic CESC, hem sigut també cara de lluç. potser no per això, però si per d'altres coses.
tota la raó BAJOQUETA. ón vam variar (a malament)?
ja avisaràs NIMUE. també puc agafar la linia blava si sé que he de trobar-me un espectacle tan possitiu com aquest :)
i els grans encara més EVA, però no sempre per bé (els grabs, vull dir!). :)
les princesses que no són de sang blava sempre van bé, ASSUMPTA. sols cal que estiguin allunyades de la comoditat dels iots i els palaus. (m'ha quedat pèl republicà això, oi?) :)
mantenir la mirada del nen, CARLOS. maco de dir i difícil de fer quan un es fa adult.
Casualitat o no, l'important és que ha existit aquell moment màgic!!
Salut!
Lluís
Una coincidencia que em fa somriure i em dona una mica d'esperança, potser quan ells siguin grans no tindran tantes rucades al cap com nosaltres.
Petons
visca el futur!
salut
M'encanta escoltar!!! Una abraçada, Òscar.
i molts cops aquesta màgia l'aporta la música, LLUIS.
no consola massa pensar BELITA que, els adults d'ara, erem els nens del passat.
visca el bon futur, SKY-WALKYRIA.
m'encanta que entenguis això, JORDI, com escoltar enlloc de xafardejar :)
Sí, les coincidències també poden ser tendres.
Per cert, bona cançó.
Salut.
avui has inspirat el meu post
:)
Hola Òscar!
Bonica coincidència. Una mica d´esperança?
Salutacions
Sílvia
(si vols pot votar fins les 23 h pel relat preferit del Concurs literari esportiu. Gràcies)
Me ha gustado tu post, da un puntito de esperanza. En la diversidad está el futuro. Espero que con educación y amor, se solventen las dificultades ;)
Besos, niño
Quina cosa més bonica... No entenc com hi pot haver gent que defuig d'aquests moments...
Creu-me que és esperançador, tendre i molt gratificant veure com una persona estrangera arriba a Catalunya sense saber què és el català i acaba adquirint la competència lingüística. Bé, almenys així és com jo ho veig...
Una abraçada!
coincidim en que es tracta d'una bona (i positiva) cançó JERONI.
en una estoneta faig la desitjada repassada als altres blocs. a veure en què consisteix aquesta :) inspiració, EL QUE MAI.
upppps crec que faré tard SILVIA. tot i així, mirarem els relats de bon grat.
esos dos factores son los que pueden dar un poquito de realidad a esa esperanza SILVIA D. un besazo!
el primer cop que vaig veure un nen negre parlant un català correctíssim, GUSPIRA, em va sorprendre molt. quan aquesta sorpressa no sigui tal, serà que poquet a poc aquests conceptes tan de manual del mestissatge, etc-etc passen a la total pràctica.
A mi m'agrada molt veure grupets de nens i nenes :-)) M'agrada sentir com riuen, com parlen de les seves coses. Cada dia em creuo pel carrer grupets de nens i nenes que surten o entren a l'escola i és genial quan els veus ben barrejats i parlant català :-))
Però, la realitat no sempre és així... encara hi ha petits catalans que, quan arriben nens immigrants, es passen tots al castellà, "en bloc"... i això també ho he vist massa vegades :-(
I també, a la banda negativa... els que jo no puc suportar als trens són els de 14-15 cap amunt que comencen a cridar (vull dir fer crits sense cap motiu, no a parlar fort) a fer petar una i una altre vegade les petites taules plegables que hi ha a alguns vagons, a posar les sabates als seients, a treure cigarrets i porrets i fer qualsevol cosa que pugui empipar al personal... Llavors no poso cara de lluç, poso cara de tauró en disposició a atacar...
Publica un comentari a l'entrada