dilluns, 24 de novembre del 2008

supersticions no, gràcies!


m’importen un cogooooooooooombre així de gran les supersticions. és més, en relativitzo tant el seu poder que, a la mínima oportunitat que tinc, les repto en duel de pistola com en qualsevol d’aquells westerns que passaven dissabtes a la tarda per la tele. piñau-piñau!

que enmig de la vorera hi ha una escala? passo per sota tot xiroi. que el saler té vocació de funambulista? jo que l’empenyo damunt la taula. que hi ha un mirall a casa que s’ha de llençar a l’escombraria? l’òscar l’esmicola en bocinets mentre s’hi veu reflectit. portarà malestruc però jo el raïm de la nit de cap d’any me l’he menjat tota la vida obert, peladet i sense un sol pinyol.

tot i que ara en presumeixo inflat i orgullos com un gall dindi, fins ben entrada l’adolescència era un supersticiós de tres parells de nassos i, especialment, amb tot el que tingués relació amb el futbol.

relaciono alguna de les manies balompèdiques jovenils inel.ludibles. sempre samarreta blanca sota la de l’equip. escalfadors sota els pantalons. sortia al camp amb el cabell moll, ni que fóssin les vuit del matí d’un diumenge del mes de febrer. i, durant tota una temporada, vaig mantenir la creença que sols jugava bé si duia una bota de model diferent que l’altra.

les dèries, traslladades a la meva religió blau-i-grana, esdevenien de psiquiàtric. anar al camp nou amb el mateix jersei mentre no perdèssim (l’empat no trencava l’encanteri i, per tant, m’he trobat veient un barça-hèrcules amb coll alt al mes de maig). prometre que si remuntàvem no beuria coca-cola durant una setmana ... però l’anècdota més ridícula vaig coprotagonitzar-la en companyia d’un entrepà; d’un entrepà de carn arrebossada.

1982. final de la recopa. assolida certa llibertat infantil, a casa em permeten per primer cop anar a l’estadi tot sol. però on comença la llibertat de moviments acaba la gastronòmica i ma mare, pessada com encara és amb el menjar, posa com a condició sine qua non que m’acompanyi un entrepà estratosfèric de carn arrebossada. embolicat amb paper albal, és clar!

el partit es complica amb un gol dels belgues i jo, molt nervios, començo a desplegar una bateria de promeses a cumplir en cas de victoria. res. ni ens acostem a porta. osti, si fins i tot el Papa és soci del barça, collons!

trec part de l’albal i faig una trista mossegada. arrebossat, carn i pà fan una bola de difícil digestió. fàstig d’entrepà, penso, i fàstig de final. falta a favor. expectant, tens, clavo la mirada en el llançament mentre intento mastegar. goooooooooool de simonsen. esclat de joia al gol sud i, de l’emoció, l’entrepà inicia un alegre vol, rodolant a càmera lenta, molt similar al dels ossos del 2001 de kubrick fins a dipositar-se entre mig dels meus peus.

allò va ser una senyal divina. vaig anular les inoperants promeses realitzades fins el moment per fer-ne una de nova i d’eficàcia científica: si l’entrepà es quedava allà, enmig dels meus peus, durant tot el partit no hauria col de brusel.les ni makenen pis que ens guanyés. i així va ser: 2 a 1. campions de la recopa.

reconec que, en determinades ocasions, he tornat a tenir la temptació d’emprar l’entrepà de carn arrebossada com amulet. a l’examen de selectivitat, quan vaig intuir que tindria el meu debut sexual o la única vegada que vaig visitar un casino.

no ho vaig fer. però encara avui, quan afirmo que les supersticions m’importen un cogooooooooombre així de gran, estic convençut que el veritable artífex de la victoria no va ser altre que el meu entrepà de carn arrebossada.

estava bó l'entrepà? -va preguntar-me en entrar a casa-
el millor que he menjat mai, mama!

79 comentaris:

Siberieee εïз... ha dit...

Jajajajaaaa, quin sant entrepà noiii :o), si encara t'en recordes desde el '82! En vas sopar ahir? perquè jo vaig estar patint gairebé tot el partit, que ja em pensava que ens menjàvem un altre goool del Getafe!...La veritat és que jo si que un soc un pèl de superticiosa, uooops, però nomès per-si-un-si-caso.

*1982!! Jo d'aquella època nomès recordo que tenia una samarreta d'en naranjito, i un cotxe de carreres (color ensiam)amb el que pedalava per tota la casa, molt a disgust de la família que havia de fer cabrioles per tal de no ser atropellats per "mini-sibe", jajaja, em temo que encara condueixo igual!

pd: això del "pinyau-pinyauuu"...jejeje, esplèèèndid òscar!!!!

alas ha dit...

jajajaja
jo tampopoc hi crec, però quan em trobo en alguna situció, no puc evitar pensar-hi: i si...
De les supersticions de la meva abuela (i t'assegur que en te moooltes), he de reconèixer que n'hi ha una que...uuuuf...per més que lluito no la puc deixar de banda: ¡girar el pa!
(Els gats negres m'encanten!) :)

Txarli ha dit...

Molt bò lo de l'entrepà! Ja m'imagino en el possible debut sexual dient-li a la noia: "T'importa si deixo aquest entrepà de carn arrebossada als nostres peus?". Gènial!
Vaja, el 82...per aquelles èpoques debia tindre uns mesets de vida. I jo també tinc una anècdota d'aquell dia a pesar de que no m'en recordo. El meu avi era del Barça (segons ell com tota la gent de coneixement) i jo dormia a la cuna per allí aprop. Quan Quini va marcar el segon, el meu avi va fotre un crit i jo al mateix temps un bot del susto. Jajajaja! Visca el Barça!
Respecte a les meves superticions, les tenia quan competia en natació. Tenia un banyador que em ficava sempre que volia fer una bona marca, fins que ma mare em va obligar a llençar-lo a les escombreries de lo vell que estava! Quin disgust!

L'illa dels monstres ha dit...

jo crec que tots som una mica supersticiosos en el fons, encara que diguem que no hi creiem. en la vida en general no ho he estat massa, però en el futbol és una alatra cosa, i hi han hagut èpoques que si bé no contenent entrepans de carn rebossada, sí que altres detalls que déu n'hi do!

Rita ha dit...

Molt bo això de l'entrepà... hahahaha

Ho ha arribat a saber la teva mare? ;-)

Els dijous nous ha dit...

Cony! aquest entrepà potser es mereix una medalla de Sant Jordi!!!
és ben cert, un vestuari de futbol és un santuari de les supersticions.....jo sortia al camp trepitjant sempre les mateixes rajoles entre el vestuari i el camp....i no crec que hi poguessin tenir res a veure, però el futbol és el món de les manies!!!
Lluís·

rits ha dit...

Je, je,... les supersticions i el futbol tenen un lligam indestructible!!!

A casa meva a ma germana no la deixen anar als partits decissius perquè diuen que és gafe, i lo del jersei també em sona, canviar de canal quan l'equip juga malament perquè recuperin el bon joc....

Ais...

I hi ha tradicions que tots tenim: l'entrepà amb el paper albal!!! a casa bikinis amb panets rodons d'un bar del barri.....

El Simonsen és el meu primer record blaugrana!!!!! de la final no me'n recordo pas....

Ballarinadeplom ha dit...

tot i que no hi creguem, tots tenim les nostres manies.

Ja se sap, som una mica animals de costums, no?

:)

Assumpta ha dit...

M'he mort de riure llegint el teu article (o sigui, ara estic morta, clar)

De veritat que he rigut a gust!!

Jo també professo aquesta religió culé que em fa veure colors blaugrana pels núvols, en els reflexos de les cortines... i a tot arreu :-))

I puc presumir que MAI he vist perdre el Barça al Camp Nou... mai de la vida. El pitjor ha estat un empat en front l'Atlético de Madrid... i el demés tot victòries. També és cert que no hi puc anar gaire... però quan hi vaig victòria segura!!

Jo em poso histèrica, m'agafa taquicàrdia... m'agafa un malhumor de nassos si anem perdent... i un gol del Barça es converteix en un crit de joia incontrolada que ressona amb força per tot el veinat mentre el meu marit dubta entre partir-se de riure o fer-me callar amb carinyo jajajjaja (si és un gol decissiu i important crida també com un beneit i llavors ja no em diu res...)

I m'ha fet molta gràcia perquè jo també passo per sota les escales, tan me fan els gats negres i poso el pa a taula cap per avall (la meva sogre diu que això porta mala sort i jo insisteixo en fer-ho davant d'ella a veure si comprèn d'una vegada que no passa res)

Però sí... el Barça és el Barça... i qualsevol cosa que pugui atraure energia positiva ha de ser ben rebuda, tal sigui posar-se un entrepà enmig dels peus (nen, suposo que desprès el deuries menjar, eh? que el pa no es tira!!!)

El meu home i jo tenim el costum de "el petó del gol"... juaaaaaasssss i és que cada gol del Barça va immediatament seguit d'un petó... i, bé... si el gol es de vital importància o contra segons quins equips podeu imaginar quin petó!! :-)))

Si pel que sigui (telèfon empipador) o qualsevol cosa, marca el Barça i no hi ha petó i després marquen els altres... "claaaar!! és que no hem fet el petó del gol!!" i llavors s'ha de fer perquè el Barça recuperi el bon joc.

Força Barça per sempre!!!

lisebe ha dit...

Que gracia noi!!!

M'ho he passat molt divertit llegint-e però tens tota la rao les supersticions no portan en joc.

Jo també soc de les que menjo el raim de cap d'any peladet i sense piñol.

I m'ha fet molta gracia el entrepá de carn arrevossada de la mama, i que encara t'enrrecordis.

Jejej. molt bó Òscar. Sí senyor!!

Petonets

Albert ha dit...

Jaja. Molt bo l'escrit.
Suposo que ara el teu número preferit és el 13...

El món de les supersticions és brutal.

Adéu, que vagi bé!

Unknown ha dit...

Definitivament els culés esteu pirats :)

Assumpta ha dit...

Aaaai!! Jo també menjo el raïm peladet i sense pinyol!! jejeje i ma germana, que passa de tot, ha arribat a menjar una galeteta salada a cada campanada, un grà de mandarina... en fi... coses així, ara no recordo exactament.

Et deixo l'himne del Barça en japonés :-)

http://es.youtube.com/watch?v=S9KKutEuNtM

Noctas ha dit...

Aquest any el Barça arribarà a la final de la copa d'Europa, així que ja estem preparant l'entrepà de carn arrebossada!!!!! saludus i Visca el Barça!!!
PD: Si trepitjo merda compro un numeret de la Once. Encara mantinc les meves tontes supersticions.
Saludus crack

Delfica ha dit...

En Simonsen, caram, he tingut una regressió, ja t'ho dic.
Jo beso la panxa d'una granota de plàstic sempre que arrenco el cotxe. Garantia segura de no fotre'm una castanya.

Lastienditas ha dit...

:DDDD Qué bó Oscar! M´has obert sa gana!! Vull carn arrebossada per sopar! mmmmmm
És curiós com d´adolescents ens aferram a supersticions o a qualsevol cosa! Si lligaves un dia amb x jersei, te´l tornaves a posar...etc! jajaja

Salvador ha dit...

No s'han de tenir supersticions que porta mala sort.

Anònim ha dit...

Xiquet compte eh! que es tracta del Barça! jo no ho puc mirar perquè si ho miro perden o empaten, res ja no ho miro més :)

kweilan ha dit...

Molt divertitel teu post...Jo no puc sortir de casa si no hi ha els dos interruptors de la llum de l'habitació perfectament alineats. És una mania tonta , ja ho sé, però no hi puc fer res.

Guspira ha dit...

Quina gràcia! Jo ben mirat, no sé si sóc supersticiosa, però sí que tinc alguna mania.
Eeei, i el raïm també me'l pelo i hi trec els pinyolets. I tot i així, se'm fa una mena de bola i quan ja tothom s'està felicitant jo encara engullo i normalment encara em queden quatre o cinc grans de raïm... Imagina't si no me'ls arribo a pelar...

Lula ha dit...

JAJAJAAAAAA

El món està ple de grillats

Jo no he estat mai massa supersticiosa, però potser per això tampoc ho he superat massa, i si be hi ha coses que faig expressament per conjurar la mala sort, altres, uff les tinc molt en compte... exemples : eeehhh... em poso primer la sabata dreta, eeeh... no deixo el bolso a terra, eeeh... nuse, alguna altra que no recordo.

Besoootes!

Sergi ha dit...

Ja les tenim aquestes coses quan som canalla, sempre fem juguesques d'aquest tipus, i si s'acompleix el que volem ho recordem tota la vida, i creiem en el poder de la nostra acció. Ara, no vull ni pensar com volies emprar l'entrepà en el teu debut sexual...

neus ha dit...

jajajajaja... ai mareta com he rigut!!!! boníssim!!

nosaltres també fèiem "pinyau! pinyau!" :P

khalina ha dit...

Una història molt bona la de l'entrepà jaja. Me'n faré un quan vagi a tirar la Primitiva. Haig de portar-lo agafat amb els peus, oi? Ja et donaré una petita comissió per la idea ;)

Jo no sóc supersticiosa però intento no passar per sota escales ni andamis que cauen coses de dalt. I si es trenca un mirall em fa ràbia perquè per molt que escombris apareixen bocinets durant 7 dies o més (7 anys tampoc) jaja. I no m'agrada que se'm creuin gats negres per la carretera però tampoc blancs, ni cap animal. I el que menys senglars, que provoquen molts accidents.

el paseante ha dit...

Les supersticions són una carallotada. Ara bé, el desembre et vull al Camp Nou pel Barça-Madrid amb un entrepà de carn arrebossada (jo també hi aniré amb un bocata similar). Si no hi vas en aquestes condicions, et deixo de comentar. Tu mateix.

Jordicine ha dit...

Doncs jo sí que sóc supersticiós. Amb això no coincidim. Ja ja ja. El tema de l'entrepà té molta gràcia. Una abraçada.

Marta ha dit...

Simonsen tambe es el meu primer record en blaugrana, tot i que molt difuminat.
I com deia aquell, jo no soc supersticios, que porta mala sort! ;)

òscar ha dit...

el pinyau pinyau és un clàssic SIBEREEE de les hores del pati del colegi. com altre clàssic són els derrapes pels passadisos de casa els pares. fuaaaa … quín peligru la sibere amb samarreta del :) naranjito imitant hamilton!

crec ALAS que gairebé tothom en tenim alguna i moltes d’heretades; els hi diem manies per desposeïr-les de força.

qualsevol que hagi fet o faci esport sap, TXARLI, que coses com el teu banyador o el meu cabell moll et fan sentir més còmode a la piscina o al camp. a mi em va llençar (ella, amb alevosia i nocturnitat!) uns texans blancs que per sortir de nit eren la bomba!

ILLA DELS MONSTRES de les supersticions associades a l’esport se’n podria escriure un llibre.

no RITA, mai no li vaig dir, no vaig voler decebre-la. pobre dona amb la currada que es va fer amb aquell entrepà no era plan confesar que s’havia quedat en simple (i cutre) amulet.

LLUIS(DIJOUS NOUS) la història, injusta com és, ha decidit cannonitzar simonsen i quini i no al veritable prota de la nit.

RITS a totes les cases hi ha un “pepe gafez” que “apartes” a l’hora de la veritat. ¡eué malaaaaaaaa suerteeeeeeee!

tens raó BALLARINADEPLOM. una mica animals de costums no, massa la majoria de vegades.

ASSUMPTA a tu te’l faig una mica més llarg perquè, en realitat, la idea d’escriure’l em va venir de llegir-te. m’agrada la passió, la il.lussió, que li poses al barça. i, potser, m’agrada perque jo he perdut aquesta espurna des de fa uns anys. bé, la vaig recuperar amb la segona copa de europa plorant i singlotant de valent. així que … post dedicat a tu ASSUMPTA: pel carinyo, la passió i l’excel.lent ànim que li poses a tot el que fas! resucita, això si! :)

bon dia LISEBE!!! suposo que de tenir-ne tantes de jovenet, ara les tinc gairebé totes expatriades dins d’un racó del meu cervell. i si, tinc una memoria d’elefant que fa recordar-me de coses, noms, llocs, etc de l’any de la catapum txim pum!

res de 13, ALBERT! com a bon exsupersticiós, el meu número és que vaig lluir sempre a la samarreta. el flamant, i típc, número 7!

jajaja ÒSCAR. una mica anats del terrat si que ho estem, la veritat! ja se sap: el futbol és així! :) un dia explicaré el meu debut a la grada del vell sarrià. sense entrepà, però dona per un post igualment! :)

un cant del barça nipó, ASSUMPTA! :)

molt bones NOCTAS. catxis, i jo que mai compro cecs ni faig primis ni res de res. proper entrepà de carn arrebossada que faci i … de cap a la casa de primitives! saludus “de futurs campions” company! :)

això és el veritablement important, DEFICA: anar segurs i lo altre són tonteries. una granota??? molt millor que el meu bocata!!! :)

siiii TIENDITAS, ja he comentat al txarli que tenia uns texans blancs talismà (van costar-me la torta un pà!) per les nits de farra.

SALVADOR estem fets de contradiccions! :)

CESC l’època del pepe gafez ja ha passat a la història. així que a mirar el que vulguis. si et tens poca fe com telespectador culer cap problema: ja saps, entrepà de carn arrebossada entre els peus tot el partit i ... victoria fàcil fàcil! una abraçada ben forta, crack! :)

KWEILAN jo, quan surto de casa, sols miro una cosa: que no se m’escapin les gates que els hi agrada més el replà del pis que un pastís a un nen! :)

GUSPIRA la gent que aconsegueix pendre’s el raïm de la nit de cap d’any tal com marquen els cànons són una mena de superdotats de la natura. jo, encara ara, no entenc com ho fan! :)

jo no vull dir res LULA però amb petites coses com aquestes es comença, eh.

XEXU jo tampoc vull ni pensar-ho! la cara que hagués fet la noieta, i la seva fugida posterior del llit copulatiu, podria figurar al museu de les ganyotes més esfereïdores!

clar ELUR. el pinyau pinyau no entén de generacions ni sexes. ja a l’antic testament es cita adam i eva fent pinyau pinyau amagats darrera els pomers! :)

quí em manava confessar el secret del meu èxit (bé, el del barça) en públic KHALINA. ara tothom explotant la mina! grrrrrr!

PASEANTE el barça-madrid és l’únic partit que, encara ara, treu l’animal supersticiós que conservo dins meu. es veure’ls escalfar damunt del camp i el dimoni comença a apropiar-se del meu cos.

JORDI ja començava a tocar la no coincidència. any neixament, facultat, nens amos de la casa... estava rumiant, fins i tot, unificar els nostres blocs i deixar-nos de romansos :). mira, saps què? que em torno supersticiós si cal!!! :)

MARTA no em facis parlar que m’entra tremolor de cames sols de pensar on ets ara mateix. el bressol del barcelonisme, la més gran odissea blau-i-grana mai vista, el temple que va santificar el lobo carrasco ..... basileaaaaaaaaaaaaaaa!

rosseta ha dit...

Boníssim l'escrit, m'he fet un fart de riure. Tota una aventura la superstició de l'entrepà de carn. Crec que tots som supersticiosos, només varia si ho som més o menys. Igualment necessitem creure en quelcom per pensar que es pot aconseguir, és a dir, quan volem aprovar un examen (com ara el carnet de conduir) ens posem a pensar en què potser hauríem d'encendre un ciri, portar una joia o bé un insignificant boli perquè ens porti sort. Realment no crec que passar per sota una escala em porti mala sort, o idem amb el raïm (cap any me l'he acabat tot... això sí, amb pinyolets i pell) i no crec que estigui tenint mala sort a la vida... I es que és només una creença de què la sort pot estar a qualsevol lloc.

Assumpta ha dit...

Ostres!!! Moltes gràcies!!! :-))

Fa una sensació molt especial que et dediquin un article, eh? Gràcies de veritat :-)

Ara explico una "batalleta"?? Puc?? jejeje

Aquesta passió blaugrana em ve d’herència paterna :-)... i no és que mon pare fos molt fanàtic “externament”, no... el pare era un culé de tot cor però d’aquells que patien molt i que quan el Barça marcava, respirava tranquil, allunyava l’angoixa... però tampoc no cridava massa... i si perdien es quedava tot trist i ja no tenia ganes de sopar...

Jo era la primera filla... llavors no s’estilava massa que a les nenes els agradés el futbol. Després va venir un noi i finalment una altre nena.
Les dos xiques som culés a morir i mon germà doncs, tot i ser del Barça (per supost!!) és d’aquells que seria incapaç de dir-te el resultat del diumenge passat o amb qui juguem demà.

Quan jo vaig descobrir que mon pare, que es matava a treballar en dos feines diferents durant la setmana per tirar-nos endavant, el diumenge era feliç si el Barça guanyava, vaig decidir que el Barça era una cosa bona i recordo quan li demanava que m’expliqués què era un penalti, un fora de joc, un corner ;-) i, desprès jo alliçonava a ma germana (cinc anys més petita) encara recordo quan li vaig fer aprendre de memòria aquesta alineació: Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial.

Els nens, com els regalaven pilotes, cromos de futbolistes, etc. s’aficionaven més aviat... les nenes ho teníem més difícil... jo vaig ser una “vocació tardana” jajajaja... vaig embogir futbolerament la temporada 73-74, quan vaig sentir que mon pare estava molt content perquè havíem fitxat un jugador molt bo que es deia Cruyff... (jo tenia 11 anys i 12 quan varem guanyar aquella lliga que “feia catorze anys que no en guanyàvem cap”) no oblidaré mai aquella emoció, aquell 2-4 al camp de l’Sporting...i, des de llavors, fins ara.

Ara et toca recuperar la il•lusió, eh? Que aquest any ells hi posen tot l’esforç!! :-))

Per cert... ja he tornat a la vida, eh?... Avui, cap a les 10 del matí.

FORÇA BARÇA!!

Cesc Sales ha dit...

Recordo aquell partit com un dels primers que em van emocionar. Recordo un tal Tahamata, davanter de l'Standar de Lieja com va volar pels aires amb una falta feta per Migueli, recordo els gols de Simonsen i Quini...
M'has fet venir tants records...
Supersticions??
La samarreta groga era la que portava mala sort, no?

Eavesdropper ha dit...

El millor entrepà que has pogut menjar sense cap dubte! En Joan Pau II era soci del Barça?? Quina sorpresa, no ho savia... No crec que en Razinger ho sigui... segurament serà soci del Madrid, que és més conservador e impolut amb el seu blanc nuclear. Visca l'entrepà de carn arrebossada i els partits de la tarda del diumenge!
(Perdó pels errors, no sóc català, però estic aprenent... jejeje)
Salutacionsss!

mai ha dit...

Quin tip de riure amb les teves anècdotes!! Jo també em menjo el raïm pelat i sense ni un pinyol!Però confesso que sí que en tinc alguna.

Ester ha dit...

M'ha encantat això de piñau, piñau!!
JAJAJA molt bo tot plegat

Ester ha dit...

M'ha encantat això de piñau, piñau!!
JAJAJA molt bo tot plegat

Goculta ha dit...

Jo durant un curs a la facultat estava segura que si estrenava una prenda de roba nova el dia dels examens aprobava... de fet va ser així fins que vaig suspendre....jeje una superstició com qualsevol altra.

Esther del Campo ha dit...

per molt que li diguessis a la mare que t'havies cruspit tot l'entrepà, elles tenen un sisè sentit i segur segur que sabia que no te l'havies acabat menjant :P

En tot cas, un partit al Camp Nou és un partit al Camp Nou. Jo hi he estat en comptades ocasions, però és tota una experiència. Allà, amb aquell còctel de cacauets i pistatxos que venen a la vora, cridant als arbres i patint com els bons barcelonistes. Això no té preu :)

Esther del Campo ha dit...

he escrit "cridant als arbres"? volia dir cridant als àrbitres!

Jordi ha dit...

Del video dues coses: la primera el comentarista. Com es pot ser tant sosenc? I la segona la quantitat de banderes catalanes que hi ha via a l'estadi (inclós alguna d'espanyola) i que, per desgràcia, ja no es veuen.

Jo no acostumo a ser supersticions i també passo per sota d'escales, em creu-ho amb gats negres i coses per l'estil. No hi crec. Però, com tú, de vegades quan el Barça perd canvio d'emisora per si de cas o m'assec a l'altre banda del sofà... Coses futbolístiques.

Molt bo lo de l'entrepà!! I bo que hauria d'estar, també!!

òscar ha dit...

agraïr-te ROSSETA la visita i el somriure pel text. em fa gràcia lo de posar un ciri ja que la de l'entrepà estratosfèric (ma mare) en posava un cada cop que tenia examen a la facultat i jo m'empipava perque creia que massa bona sort no em portava :)

gràcies de res ASSUMPTA! et torno el comentari en tenir l'evidència que has ressucitat :) he perdut la il.lussió en dos ocasions: la tornada de van gaal (crec que quasi no vaig a anar al camp) i ara, després del vot de censura sense dimissió d'en laporta. en fi ... m'agrada l'equip però gens ni mica aquest president que s'ha tornat una trista ombra del president que vaig votar en el seu dia

simon. simon tahamata es deia CESC. tinc una poderosa memòria per noms de jugadors, equips i camps de futbol que estan a cagar la via :)

EAVESDROPPER moltíssimes gràcies per passejar-te pel bloc i per escriure un català de high school, de veritat. els partits de diumenge tarda (17hrs) són la glòria. llàstima que la influència de les teles faci que cada cop siguin més esporàdics.

tots en tenim una que altra MAI. però, pel que llegeixo als comentaris, acabaré pensant que el que duu mala estruga és menjar-se el raïm sense pelar perquè gairebé tothom se'l menja pelat :)

hoooola BOLERO! :) anda que no hauré fet piñaus-piñaus ni res jo a la meva infantessa. crec que, fins i tot, podia jugar a indis/vaqueros i futbol alhora. ubiqüitat? no! ganes de jugaaaaar! sempre!

els exàmens GOCULTA són altre font molt sucossa de supersticions: ciris, vestits, bolis amulet, bambes, ... ufff!

ESTHER un sisè no, un setè i un vuitè sentit tenen! cridar als arbres també podria ser una superstició, no? :)

JORDI segur que era del madrid i, per tant, duia un disgust al damunt de cal déu!!!

Núr ha dit...

hahahahaa! Boníssim! :D
He de dir que m'encanten aquestes petites coses que expliqueu els grans aficionats al futbol! A mi m'agrada mirar-me'l, prò en passo força. Això sí, aquesta afició m'inspira una tendresa, d'aquella «que monu», tot i que també em fa pixar de riure veure a quins extrems pot arribar segons quina gent! El teu entrepà quedarà en una anècdota entranyable d'un culé de tota la vida! hehehehe

Jordi Casanovas ha dit...

m'has fet riure molt, però quan parlem de futbol no és superstició, estem parlant d'actes de fe.

Irene Pujadas ha dit...

jajaja boníssim :)
el que jo no entenc es d'on venen algunes supersticions. perquè lo de l'escala, vaja, a mi tampoc m'agrada passar per sota les escales però pel simple fet que no tinc ganes de correr el risc que se'm caigui un home amb un mono blanc tacat i una brotxa plena de pintura a sobre. però històries com la superstició de la sal i el raïm i tal.. això d'on deu haver sortit? això és algu que per cap d'any li devia entrar la mandra i va dir nooo, nooo, que això porta mala sooort tal i quaaaal la llegenda diu que et pot passar tal i qual maledicció i blaaa bla bla i ara tots com tontos tragant-nos el pinyol!..

Assumpta ha dit...

Hem guanyat 2-5!!!
Mentre el Barça marcava el gol que obria el marcador jo m'estava menjant un trosset de pastís de formatge que m'acabava de portar el meu marit i que li havia regalat sa mare aquesta tarda quan els hi ha anat a fer una estona de companyia mentre jo era a catequesi.

Si repeteixo tot aquest cerimonial cada vegada que jugui el Barça en dimecres guanyarem sempre? :-)))

òscar ha dit...

no-no NUR: el meu entrepà passarà a la història com el detonant de la reacció blaugrana davant dels belgues. el que, encara ara, no entenc és com el barça no li ha fet una escultura a l'entrada de l'estadi o deixat un raconet al useu del club :)

ser del barça JORDI, o de qualsevol altre club, és molt més que un acte de fe, és una religió que ens fa semitalibans. com s'entèn, sino, que les evolucions d'onze paios en calça curta puguin fer que un dormi o no, cridi poseit, faci promesses o altres animalades?

segur que hi ha alguna explicació d'aquest tipus IRENE. la resta de l'any el raïm el mengem treient els pinyols, oi? bé, jo no ho sé massa bé perque ... el raïm no m'agrada!!! :)

ASSUMPTA conserva al congelador un bocinet d'aquest pastís i, així, crearem un pack gastronòmic finals del barça. amb el teu pastís i el meu entrepà no hi haurà rival que sen's resisteixi!!! :) abraçadaaaaaaa!

indeseada ha dit...

Escrius molt bé, llàstima que no m' agradi el futbol, però el primer paràgraf m' ha agradat molt.Em tornaré a passar i tafanejaré posts anteriors.
Merci per la teva visita, tot un plaer! ;)

indeseada ha dit...

Per cert, m' agradaria hacer fet el comentari nº 13 però veig que he fet massa tard!

òscar ha dit...

gràcies INDESEADA per les floretes i les visites. l'anhelat número 13 va ser per ... (espera que miro) ... jajajaja ... tot just l'assumpta que, tal com li vaig explicar, és a qui està dedicat el post. què fort! a veure si començaré a creure en les casualitats!

bimbonocilla ha dit...

amb l'hora que és ara... ja me'l menjaria jo l'entrepà!

Jo sempre dic q no ho sóc... però dsp no passo mai la sal de mà en mà... mai em veuràs a sota una escala... etc etc...
;P

EQMEVD ha dit...

Jo no sóc supersticiosa...
però recito mantres de protecció- aleshores ja no et pot passar res,no? jeje-

Quin bon descobriment el teu bloc! Tant bo com els entrepans de carn arrebossada...

Cesc Sales ha dit...

Doncs a mi em passa el mateix. Recordo molt i molts noms de jugadors, camps, equips, resultats, autors dels gols....
Haurem de fer una competició un dia d'aquests je je je

Salut

òscar ha dit...

BIMBONOCILLA no vull ni imaginar en l'estat en que deu estar ara mateix l'entrepà. millor, per la teva integritat gàstrica, que n'agafem un de nou :)

gràcies per la visita EL QUE MAI ET VAIG DIR i ... què bona és la carn arrebossada quan ja porta un parell d'horetes feta, eh?

ufff CESC, que vaig ara mateix a buscar el buzz deportes, eh! :) te'n llenço una amb equip belga implicat ... a quín club de nom de reminiscències alcohòliques va marcar antonio olmo un gol des de gairebé mig camp? :) fàcil, eh!

Les Coses són com Som ha dit...

jeje, bona aquesta de l'entrepà!!!
Jo no ho sóc gens de supersticiosa, ni ho he sigut mai em sembla. Tampoc amulets... aix, em sembla que tenia alguna mania jugant a futbol sala, això sí, però entre tu i jo, no ho diguis a ningú eh?
Em posava unes calces per escalfar i després me les canviava i me'n posava unes altres per jugar el partit. No sé si em donaven sort o no, però era una mania tu.
Petonets!!!

Mikel ha dit...

normalment no soc supersticios , pero si algun cop ho he estat a estat implicitament i unicament relacionat amb el barça

Assumpta ha dit...

Bé... vinc aquí, a confessar una petita superstició futbolera que estic agafant últimament (o sigui, que és bastant nova)

Cada divendres vaig a classe d'anglès. Conversa.

La profe, és escocesa, casada amb un català, simpatiquíssima, fa anys ens coneixem... La classe és de 17.30 a 19.0

Cada dia un tema diferent i xerrem. Som cinc al grup. La V. té un nivell excepcional, la B. també molt bó... jo tinc "el meu nivell" jajajaja indescriptible... xerro molt i ho dic tot però patejo bastant la gramàtica... i un nivell similar al meu deu tenir l'I i una miqueta més fluix en R., però poca diferència.

Ens ho passem pipa. La V i jo diem que el que arribem a riure allí és una teràpia anti-stress per tota la setmana jeje.

Bé. Quan queden uns 20 minuts de classe, la profe organitza un petit joc de definir paraules i tal sobre el tema que estem parlant.

Two teams, of course...

Un equip de dos i un equip de tres.

Tot i que no tinc el millor nivell de la classe (crec que estic just al mig) sí sóc la millor en quant a truquets i intuició en aquest joc.

El primer dia de curs, el meu "Team" va guanyar "de carrer" i jo vaig dir:
- Jo sóc el Barça. Hem guanyat de "Tant" (ara no ho recordo) o sigui que el Barça guanyarà de "Tant"

Tothom va riure...

I la vaig encertar!!

Des de llavors cada setmana em mato i m'esforço en definir i encertar paraules el més ràpid possible... tant em fa qui sigui el meu Team, si em toca de dos o de tres... l'important és guanyar, perquè si guanyo jo, guanya el Barça!!!

La setmana passada van faltar la V i l'I... només erem tres... i la profe va fer un joc diferent, no va fer els dos "Teams"... jo anava despistada i no vaig guanyar... snifff

I què va passar?? El Getafe ens va empatar a casa!! (ostres, quin complexe de culpa vaig tenir!!)

Divendres passat vaig definir com una màquina... la B. i jo vàrem guanyar als altres jejeje

Jo ja sabia que avui el Sevilla no tenia res a fer ;-)))

Bona nit i Força Barça!!!

Spaguetti ha dit...

ostres! jo tenia una superstició també: sempre que veia la veïna de davant de casa escombrant la terrassa,em passava alguna cosa.

Deric ha dit...

segur que va ser l'entrepà! què sinó?

òscar ha dit...

INSTINTS no pateixis que aquest petit secret està del tot salvaguardat en un bloc que s'anomena com s'anomena. :)

crec MIKEL que, juntament amb el teatre, el futbol és l'activitat que acumula més manies i/o supersticions per metre quadrat.

ASSUMPTA els dos propers divendres et vull d'allò més inspirada a la classe d'anglès, eh! la setmana del madrid, si cal, soborna els teus rivals de classe en l'exercici!!!

SPAGHETTI la raó està clara: la veina escombrava les seves males vibracions cap a casa teva. amb una contraescombrada cap a casa seva tot solucionat!

exacte DERIC, què va ser sinó! el barça aquella final estava jugant fatal fins l'affaire entrepà! :)

Anònim ha dit...

Qui més qui manco és supersticiós, encara que digui que no, de forma inconscient o no. I records del 82 (quina memòria!) és difícil que personalment en tengui, ja que va ser l'any que vaig néixer! :P

òscar ha dit...

sempre alguna que altre superstició hi ha CATERINA. del 82? com naranjito, el prota del mundial! :)

Assumpta ha dit...

Avui és divendres... classe d'anglès... joc... relació amb el Barça... creua els dits :-))

òscar ha dit...

ASSUMPTA estem a les teves mans. el nostre destí de cara a demà (i dissabte de la setmana vinent, no te'n oblidis!) depén de your english game. no ens falli's!!! :)

Assumpta ha dit...

Ostres...
Hi ha un problema.
Avui només hem vingut TRES i la profe no ha fet dos equips si no que hem jugat individualment.

La V. que és la que sap més, ha guanyat amb 7 encerts.
Jo segona amb 6 encerts
i en I. tercer només amb 1 encert.

No he pogut guanyar... i mira que us tenia ben presents, però la V. parla anglès perfectament (va viure tres anys als EUA) i, jugant individualment, contra ella no tinc res a fer. Com tinc molta intuició i se'm donen bé els jocs encara com n'he tret 6. De veritat que quedar a un punt de la V. seria, en altres circumstàncies, un èxit total... sniff

El pobre I. s'ha quedat amb un sol encert.

Jo crec que millor no ho comptem, oi? jajaja
Vull dir que si no eren 2 equips, no es pot fer pas un paral·lelisme, oi?

Snifff... no ho he sabut fer millor...

No val... veritat que no val?

òscar ha dit...

està clar que no val.
demà juguen barça i valència o un triangular d'aquells d'estiu?
doncs ja tens la resposta!!!

ja saps ... supersticions, no gràcies! i menys encara quan no ens lliga amb el què volem!

petooonets ASSUMPTA i victòria garantida. ja veuràs! :)

Assumpta ha dit...

Jajajajaja TENS TOTA LA RAÓ!!! No és pas cap triangular :-)))

També he pensat que si la V. i el I. haguéssin format un equip, llavors hauriem de fer la mitja dels seus encerts: 7 + 1 = 8 : 2 = 4

Jo anava soleta i he fet 6

Ho sigui, he guanyat!!! :-))

He guanyat de dos punts de diferència :-))

Assumpta ha dit...

Menys mal!!! :-))

4-0!!!

òscar ha dit...

lo dit ASSUMPTA; han hagut quatre raons per creure que el joc d'anglès i l'entrepà de carn arrebossada sols ens calen, de moment, pel partit contra el madrid.
abraçadaaaa!

Assumpta ha dit...

Hem guanyat!!! :-))))

Ha estat una bestiesa de joc... quins nervis!!

Ha dit la profe que avui fariem nois contra noies (o homes contra dones, és igual)
Jo em fregava les mans perquè ells son dos, nosaltres tres i les dos que més anglès saben, la V. i la B., estarien amb mí que sóc de les que més sap jugar, o sigui que ho teniem tot per guanyar... els haviem d'haver matxacat.

Doncs no... s'han picat!!... i han jugat com mai... a part que una definició era d'un cotxe (cosa de tíos jeje) una altre era el nom d'una vena (la jugular) i en I és metge!!... ostres!!

Però hem guanyat NOMÉS D'UN però hem guanyat...

He d'admetre que hem fet una trampa i tot... (glubs)

Però és que s'havia de guanyar com fos :-))

Missió acomplerta!!! :-))

òscar ha dit...

pel que et llegeixo ASSUMPTA, m'estas venint a dir que guanyarem de penal injust, al darrer minut i que, per acabar-ho d'adobar, la bimba entrarà a la porteria quasi plorant, lentame e e e e nt??? vale :) ... que es fotin!

Assumpta ha dit...

ÒSCAR Després vaig recordar una cosa que ens afavoreix!!! :-)))
Només començar la classe fem un mini-joc consistent en endevinar el tema del dia. Cada dia és una lletra diferent, ahir tocava la "J".
(El tema era Jennifer López i després es va enfocar cap a la lluita que tenen els anti-abrics de pells contra ella jejeje)
La B. va dir quasi el nom i la V. ho va acabar de rematar... però llavors encara no estaven fets els equips (encara no sabiem que seriem homes contra dones jaja)

Normalment, qui encerta el tema ja dóna el primer punt al seu equip.
Però ahir, a la Helen (la profe) se li va passar d'anotar aquest punt que era, de totes totes, per a nosaltres doncs ho van treure elles dues!!

Així doncs...
Guanyarem de DOS gols de diferència tot i que un sigui de penalty injust a l'últim moment ;-))) (serà el jerro d'aigua freda que ja els trencarà tota il·lusió d'aconseguir l'empat jaja)

Assumpta ha dit...

ostres... perdò "gerro" no jerro :-)

Assumpta ha dit...

Perdó, perdó... ja sé que sóc una pesada... sorry... però et volia dir que t'he proposat com a candidat a continuar el relat que va començar en Xexu al seu blog, que va continuar la Carme en tres posts diferents i que em van dir que continués jo... i ara està al meu blog, esperant si algú el vol seguir :-)
Només és una proposta, eh? No t'hi has de sentir pas obligat :-) em faria gràcia si ho acceptessis, però decideix amb total llibertat, eh? :-))

òscar ha dit...

bon dia ASSUMPTA, t'has llegit bé el teu comentari? a brau passat :) ho vas pronosticar gairebé tal com va ser. això del joc d'anglès comença a donar-me una mica de respecte i tot.
bé, anem al que hem d'anar: amb la ressaca del dissabte ja oblidada, i com crec que la setmana de nadal serà més aviat tranquila de feina, penso que podré complir amb el que em demanes i agafar el fil del post d'en xexu, la carme i teu per seguir el relat. una abraçadaaaaaa molt forta!

Assumpta ha dit...

Holaaaaaa!!!

Aquest article a vegades amaga la possibilitat d'opinions, saps? i no sabia si ho havies inhabilitat tu per fer-me callar una mica o era cosa de blogger :-))

Què bé!!!! continuar el relat!!!

Demà (vull dir, desprès jaja) deixaré nota al blog d'en Xexu!!)

GRÀCIES!!! SÉ QUE HO FARAS GENIAL!!

En quant a l'anglès, jo també començo a creure en els seus poders jajaja
A veure aquest divendres, contra el Vila-Real :-)))

Bona Nit!! :-))

Assumpta ha dit...

Óscar jeje vas darrera la Laura :-))
ja t'avisaré perquè tot això ha estat improvisat... però ja li he dit a Xexu, eh? ja estas "apuntat"

Mil milions de gràcies!!! :-))

òscar ha dit...

ok ... ja em dones unes quantes indicacions de cóm i quan fer-ho, assumpta!

Assumpta ha dit...

Oscar!!

Tinc quelcom mal configurat no sé on, que quan clico sobre el teu mail no el mostra (em passa amb tothom, no sé perquè) de totes formes, ahir per la nit, vaig provar de fer clicant amb el botó dret i anant a propiedades i em sortia un mail... sorpresa de la meva habilitat, el vaig copiar i JA ET VAIG ESCRIURE jajaja dient tot per on anava... però suposo que no deuria funcionar l'invent perquè veig que no ho has rebut!! :-((

En tot cas:
1.- Mira el teu correu per assegurar-te (mira també el "no deseado")
2.- Si no hi ha res al teu correu, em podries escriure la teva adreça d'e-mail aqui mateix de manera "visible"? :-))

GRÀCIES!!!

Jo aniré comprovant :-))

Assumpta ha dit...

T'havia d'avisar que el divendres passat, en ser l'últim dia de classe abans de vacances, doncs varem estar més de xerrera, mentre compartiem un pica-pica (jo vaig protar bombonets perquè era el meu cumple jeje i la Helen havia portat trossets de pudding, torró...) i no hi va haver joc.

Per altre part, ja fa un parell d'anys que el meu marit i jo tenim un altre sistema per saber el resultat que també va força bé i és que, quan anem a Barcelona a veure la meva família (com ahir) quan anem a buscar el tren, contem noies que portin gorres, boines, barretets, etc. si en trobem més i segons les que trobem doncs indica el resultat: Ahir la victòria es valorava en 12 gorres, boines...(jajaja) i en varem veure 15!! Això significa una victòria per TRES GOLS de diferència :-))

Funcionarà? :-)

Bon diumenge!!

Assumpta ha dit...

Ja veig que et tema de les gorres no és tan precís com el del concurs d'anglès... bé, al menys serveix per endevinar "el signe" del partit jejeje

A nosaltres quasi sempre ens funciona!! Fer el resultat de plè a és més difícil :-))