dilluns, 3 de novembre de 2008

manifest gris


benvolguts ex-usuaris:

des d’aquestes línies, que gentílment m’ha cedit l’escribent del bloc, vull denunciar la situació de vilipendi i menyspreu generalitzat que estic patint els darrers anys.

a l’exili cromàtic al que estic sotmés, que arracona la meva presència a capses de més de divuit colors per darrrera de trepes nouvinguts com el verd festuc, cal afegir-hi d’altres, més filosòfics potser, que fan que ningú vulgui saber res de mi. el gris fa nosa. no interessa.

asumeixo, amb resignació, carregar amb el feixug pes de ser titllat d’ensopit i trist. és una etiqueta que m’acompanyarà tota la vida. però d’un tems ençà, la meva reconeguda gamma de grisos que separava el blanc del negre, ha estat desterrada pel pensament que exigeix l'elecció d'un bàndol.

o defenses fermament la nova cuina creativa o et postules com inequívoc guàrdia pretorià del receptari tradicional. ets un malalt de la literatura de consum massiu o no llegeixes res que aparegui a la llista dels més venuts del fnac. 40 principals o indi. o afirmes que aquest quadre el pot fer el teu fill de tres anys amb els ulls tancats o no legitimes altra cosa que performances i videoinstal.lacions.

seré, en pocs anys, declarat una espècie en extinció?

40 comentaris:

XeXu ha dit...

Va home, que de tant en tant encara ens recordem de tu, i trobem algun terme mig...

Montse ha dit...

un dels meus tres colors preferits, (que lo sepas) Els altres són el lila i el vermell.

jeje, vies d'extinció??? Vine a veure el meu armari, vine!!! ;)

Ferran ha dit...

És el signe dels nostres temps? Esperem que no...

Txarli ha dit...

M'ha agradat la metàfora que has fet amb el gris! És cert, ens estem oblidant cada cop més dels matissos que hi ha entre el blanc i el negre...
Jo sóc del groc, no sé, si perquè no sóc supersticiós o simplement, per portar la contrària, però m'agrada!

alas ha dit...

Visca el gris!
M'encanta aquest color i veig que no soc l'única...
:)

_MeiA_ ha dit...

Jo també dic visca el Gris! m'agrada els sentiments que transmet aquest color...

fada ha dit...

En vies de desaparició, t'ho dic jo! Els colors de fusta de color gris els hem de comprar d'un en un a l'Abacus (i encara bo que en tenen) perquè moltes capses no el porten i els nens el troben a faltar. Haurem d'organitzar una plataforma reivindicativa... ;))

Els dijous nous ha dit...

Realment molt bo!! si senyor! una reivindicació del gris!
tens raó, molts cops ens oblidem d'allò que no significa un contrast clar! i es que hi ha moltes més coses grises de les que volem veure... o no és molts cops gris el mar i no l'hi pintem? i els núvols, en comptes de ser sempre blancs?
Per algú que odia les tendències com jo, penso que ho són molt d'importants els grisos! el que deia, distingir el gra de la palla és més difícil, si no forma part d'un extrem...

Lluís

Jordi ha dit...

Molt bona!! Ara no sé perquè, però m'ha vingut al cap aquell estoig pelikan de dos pisos que tenia tota la gama de colors existents i per existir. Eres el rei amb aquell plumier!

Jesús M. Tibau ha dit...

visca els matisos

jordicine ha dit...

Originalíssim. On ha quedat aquell gris de les caixes d'Alpino. Per a mí el gris és sinònim de mediocritat, però com a color per pintar m'agrada. Ja ja ja. Una abraçada i fins aviat. Aquest blog és un descobriment com la copa d'un al-pino.

irene ha dit...

la veritat és que si que tens una mica de fama de muermo. és que saps què passa? no crees tendència. tot el dia entre el sí i el no, entre el dia i la nit. entre el blanc i el negre. vaja, que no et mulles. què facil! jo així també!! i si almenys fossis una mica alegre... mira el butano. no té gaire metàfora però almenys altera la vista. és que m'adorms. no has pensat mai en operar-te?
des de l'amor
una amant del colorido

(això sí, molt bona la metàfora. ens espera el món del blanc o el negre. i punto.)
(per cert!! a mi em costa tant lo del café amb gel... és un crim... els cafés han de ser calents!!)

Abogada en Bcn ha dit...

bé gris platejat tinc el portàtil, la impressora, el fax, la tele, etc etc...així que gris al poder!

Cesc ha dit...

Seràs el crack de sempre :)

rits ha dit...

doncs jo t'he pintat dues parets del menjador! i en dos tons diferents, perquè facis contrastos i deixis anar les possibilitats!
i tothom n'està encantat!

a mi m'agraden la mil i una gamma de grisos que tenen les coses, ens fa ser més oberts amb tothom

Tirai ha dit...

Esperem que no!
Clar que no sé què dic, si jo sóc una radical! :S
M'ha agradat el post!

mai ha dit...

El gris viurà eternament perquè no tot és o blanc o negre , encara que pugui tenir un desig...
http://hihacosesquesndemalperdre.blogspot.com/2008/07/desig.html

instints ha dit...

el mateix gris té diferents tonalitats, tot i que a vegades sembla que només ho veiem d'aquest color.
Ara, jo prefereixo el taronja, és molt més.. això, taronja!!

Noctas ha dit...

El matís en la vida com en l'art és importantíssim. Fíxa't com en les millor cançons, o en la millor literatura es fa del matís l'eix principal de la seva obra artística..saludus

òscar ha dit...

SR.GRIS ...

XEXU a la gris solitut del terme mig em trobaràs sempre que vulguis. no em moc mai d’allà.

MONTSE el vermell és un amic; des de petits que compartiem caixa. però el lila no me l'anomenis que és un dels que va iniciar la caçera de bruixes contra mi, crescut pel protagonisme que li va donar el twinky pinky dels teletubbies. t’agraeixo la textil confianza que tens en mi.

sms (passeu-lo ALAS, MEIA, FADA, ABOGADA i RITS a coneguts solidaris amb la causa gris):
mani 19hrs pça ktalunya lema:posa 1 gris a tva vida. qrrerem davant dls grisos; com abans!

IRENE t’agraeixo l’honestetat del teu comentari. sé que sóc un muermo amb habilitat per no mullar-me ni dins l’aigua; ho reconec! i ja he passat pel quiròfan però el cirujà, un paio trist on els hi hagi, sols va saber retocar-me a gris merengo. l’òscar em demana que facis un esforç amb el café amb gel (que mola! –diu- tot i que no tant com el màgnum de xocolata amb doble de xocolata). :)

TIRAI, si et confesses radical, què millor que ser una radical dels matissos. encara que no m’ho hagis demanat, et faig vocal del club de fans del gris. ens cal gent amb empenta! :)

molt bonic MAI. descriu el meu esperit inconformista; un gris que vol ser blau sense perdre el seu propi carácter.


ÒSCAR ...
no crec que sigui una tendència consolidada FERRAN. però si que, potser, en determinats temes a la gent ens agrada trobar una resposta blanca o negra. ens costa conformar-nos amb la indefinició o els matissos.

matissos a banda TXARLI, jo em quedo amb el cosí germà del groc, el taronja, potser influenciat per les nits de ràdio infantil de josé maría garcía … buenos días y saludos cordialeeeees!

com li deia a ferran, no crec DIJOUS NOUS (LLUIS) que, tot i el text, la llum de gas al color gris sigui quelcom generalitzat. potser l’origen d’una tendència cada cop més habitual.

anda que no molava ni res l’estoig-dúplex JORDI. anaves igual o més cofoi que el dia que entraves a escola amb pilota nova de reglament. recordo una anomenada tango que no vaig parar fins aconseguir-la!

JESÚS i NOCTAS; sense matissos tot plegat seria molt ensopit, la veritat.

aiii JORDICINE, el teu bloc si que és tot un descobriment! et confesso que la meva dona et té al punt de mira: l’altra dia, mentre tractava de colar-li anar a veure camino legitimant-la en el teu post, va dir-me “fas cas la crítica d’un tio que no coneixes i, a mi, per anar a veure la vicky cristina gairebé m’ho fas pregar”. :) oju que la jefa si que té un carácter com la copa de dos al-pinos!

gràcies CESC! hi ha moltíssims cracks als blocs. una de les millors troballes de l'any.

INSTINTS tu ets de les meves! el taronja és el millor. crec que el barça va obrir la capsa de les copes d’europa gràcies a aquest color. si no, de què que la falta de koeman hagués acabat en gol. vestits de blau-i-grana; al pal i fora segur!

Marta ha dit...

Benvolgut gris, vine una temporadeta de vacances a centreeuropa i podras comprovar per tu mateix que el temps per aquestes contrades es una oda a la teva persona...

Ferran ha dit...

Signo el comentari de la Marta, sense dubte! :-)

I també sense dubte, visca els matisos! (tot i que posats a preferir, prefereixo els matisos d'un color més... no sé... més viu!)

Salvador ha dit...

I el gris dels McLaren. Per una vegada m'ha agradat més que el vermell.

òscar ha dit...

SR.GRIS ...

MARTA i FERRAN ja m'agradarien unes vacances centreuropees per anar a joc amb el color del cel. de moment, quedo a l'espera dins del meu gris despatx. ai perdó, gris caixa de colors!

per fi guanem en alguna cosa SALVADOR. visca el grispower, especialment quan és per refregar-li per la cara a alonso. tot i que el vermell del ferrari em fa molta patxoca!

caterinacortes ha dit...

Tenim tendència a etiquetar-ho tot. Les coses han de ser blanques o negres. Doncs no. També dic, VISCA EL GRIS! Tots, crec, passem per moments en que no sabem on ens trobem i anar contracorrent no és fàcil...
Gràcies per passar-te pel meu blog. T'enllaço! :)

Assumpta ha dit...

T'ho prometo, t'ho prometo, t'ho prometo que el que vaig a dir ara és totalment CERT :-)

Tinc un nebot que acaba de fer 13 anys... deu fer 8 o 9 anys (tindria uns 4 anys el tio) un dia a casa estavem cantant cançons de Missa (jajaja, també cantem l'himne del Barça, el "Goodbye yellow brick road", trossets d'òpera, o aquella que diu "en la avenida de la estrella polar..."... és que m'he de justificar, perquè entrar per primera vegada en un blog i dir que canto cançons de Missa -per molt catequista que sigui- doncs pot provocar un estat de xoc fulminant... i, a sobre, aquest matí ja has hagut de demanar la baixa laboral desprès de llegir el meu relat hipnòtic... bé, bé... el que deia...)

Doncs la canço de Missa en qüestió diu Junts escriurem amb lletres LLUMINOSES, la història de la nostre llibertat... i llavors, fent el ximplet amb en Roger, tornavem a cridar fort LLIBERTAT!!

I això que li preguntem al nen... -- Com serien unes lletres lluminoses, Roger? de quin color?

El nen es posa a pensar... i amb un somriure d'aqui fins allà de gros diu:

GRIS!!!

Així que, amic color... no pateixis, en la inocència d'un nen, ets el més lluminós que hi ha :-))

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Per cert (és que m'ha quedat curt el comentari i volia afegir una coseta)

M'agraden molt les capses de colors no de 18, no... de 40, 50 i el que sigui... però els meus preferits son els meus llàpissos de Grafit :-)

Llegeixo la capsa:
"1500 KOH-I-NOOR 12
DRAWING/SKETCHING/ILLUSTRATING
Authentic quality product
Professional Graphite Pencils
ART 8B - 2H"

(malgrat el 1500, no és una capsa de 1500 gruixos, eh? no sé què vol dir aquest número... la quantitat que n'hi ha és 12) i els ESTIMO... estimo els meus llàpissos (no dibuixo bé, eh? però això no vol dir res... tinc un amic que desafina terriblement i li encanta cantar)

I els meus STAEDLER Mars Lumograph, (que són 15!!... al menys jo en tinc 15, que aquests els vaig comprar sueltus... i ma germana me'n regalava tres o quatre de tant en tant perquè els tingues tots jeje)

Els sombrejats SON GRISOS!!! :-))

I ara vaig a estendre la roba, fa un dia gris, però espero que s'aixugui aviat.

Jordi Casanovas ha dit...

porta uns dies fent-se pesat al cel, a la boira, al riu...

òscar ha dit...

ÒSCAR ...
etiquetar és normal CATERINA. porta aquesta conducta a l'extrem no. el gris terme mig dels matissos sembla el més just.

ASSUMPTA diuen que els nens gairebe sempre diuen la veritat, oi? doncs, caldrà pensar que si en ROGER imaginava les lletres lluminoses amb un flamant color gris; és que el nano creixerà escoltant tothom i entenent que entre el blanc i el negre hi han tots els colors del mon. això si, a més del top-10 de les cançons de missa ("tu ets el nostre déu salvador", lidera el rànking) podeu cantar amb ell d'altres com el "symphathy for the devil" dels stones. :)
roba seca ja? segueixo de baixa. d'hipnòtica baixa! :)

estic amb tu JORDI CASANOVAS. mira que el defensava al post, però ja en tinc ganes que el gris plom del cel marxi una estoneta de viatge i veure un sol amb els seus ulls i boca, i un cel blau net, ... visca el gris; però amb matissos!

Cesc ha dit...

A mi m'agrada especialment el blau i totes les seves tonalitas.
Ara bé, les fotos en blanc i negre (i milions de grisos enmig) tenen quelcom especial. Tenen personalitat, força.
Jo em solidaritzo amb el color gris!

Salutacions

Cesc ha dit...

Per cert, m'encanta especialment Electrical Storm. El seu clip, amb la Samantha Morton....UNIC

Salut

Deric ha dit...

Crec que es tracte de trobar l'equilibri perfecte de les coses, no cal arribar als extrems

Assumpta ha dit...

Si!! Roba seca ja!! i la rentadora en marxa una altra vegada (dejà vu) :-))
Què dius!! Jajaja jo no li ensenyo al meu nebot aquesta cançó!! (la veritat és que no la conec, però només el títol ja fa por!! jejeje)

Delfica ha dit...

El gris perla és tan "chic" que he decidit incloure'l a la gamma de torrats que envaeixen el meu armari. I tots tenim a dins un Gregor Samsa preparat per sortir i demostrar que si, que som rarets... i què?

òscar ha dit...

gràcies CESC per la visita al bloc. ja abandonat l'alter ego gris, estic amb tu que les fotos en blanc-i-negre guanyen en personalitat. no sé si té a veure en que amaguen els defectes de la foto. samantha morton banyada en aigua? traca i mocador!

els extrems són, pel meu gust, molt més avorrits DERIC. per això, cada vegada són menys utilitzats :) al futbol.

dels stones ASSUMPTA. a més té un bocinet en el que es fa un uuuu uuuu molt propens per ser cantat en grup, amb en roger inclòs clar.

DELFICA el teu armari està patint una metamorfosi gris perla? oju que la gamma de torrats no començin un proceso! :)

Lastienditas ha dit...

M´agrada el tó del darrer paràgraf. :) Lo radical: o blanc o negre, res de mitjes tintes...
Jo dic SÍ al gris!

òscar ha dit...

està bé TIENDITAS. el teu vot grisós queda comptabilitzat. apartem lo radical per altres coses més importants.

Guspira ha dit...

A mi el gris m'agrada, i combinat amb un roseta queda la mar de guapet! :)
No crec que passis a ser una espècie en extinció, però si t'hi declaren... tu saps que passaràs a ser més valuós del que ets, oi? :)
Bon cap de setmana!

òscar ha dit...

gràcies per la confiança i les paraules de suport a tan gris color GUSPIRA.
acabaré sent un bé molt preuat inclós a les capses de sis colors? :)