dimecres, 29 d’octubre de 2008

pluja d'ascensors



plou des de fa dos dies a barcelona. el temps, la pluja en particular, és un dels recursos més útils pels inevitables trajectes d’ascensor amb veins poc dotats per l’exòtic art del parlar per parlar.

hi ha una fèrtil collita de frases fetes, plujosos llocs comuns que ens faciliten aquest, per molta gent tens, tràngol. respondre, després de l’educat bon dia, un “bé, bon dia per dir alguna cosa perquè amb la que està caient ...” pot ser el tradicional inici d’una fantàstica conversa prototipus d’ascensor.

uns “al camp li anirà molt bé”, “ara no diran que els embassaments estan mig buits” o “així l’aire es neteja una mica de tanta polució com tenim” poden perfumar d’aroma ecoconversador l’ensopit trajecte.

si el medi ambient sols t’atrau per exercir de pixapins, un cap de setmana l’any, visitant el llac de sant maurici; pots postular-te com perfecte urbanita recorrent al “quatre gotes que cauen i els semàfors, com sempre, espatllats” o “el pas de vianants, amb la pluja, és més perillós per les motos que la pell d’un plàtan als dibuixos animats”.

quan l’odisea de pujada us hagi de portar a pisos alts (a partir d’un quart real, si no es bada boca, la tensió acumulada entre els ocupants pot conduïr a immolar-se estil bonzo algun d’ells) es recomanable traduïr patillerament dites populars castellanes del tipus “per l’abril, aigües mil” (el mes de l’any de la conversa és el de menys!) o recordar que quan “plou i fa sol, les bruixes es pentinen”.

finalment, per atorgar un toc més psicològic al tema, es pot adduïr allò de “la pluja, a mi, em deixa molt trist i melangiós” o “la pluja em posa de mala lluna”.

adéu-adéu, que tingui molt bon dia sr. veí! abans d’entrar a casa, passar la sola de les sabates repetidament per l’estoreta aquella tan mona comprada a ikea és obligat.

al despatx, amb les soles ben eixutes, em vé al cap que jo pertanyo al segment de població als que la pluja els posa de mala gaita. pels quatre dies que plou aquí, potser no val la pena.

la música calma les feres, diuen. i jo dic que avui, quan agafi l’ascensor i després de desitjar-li bona nit al veí, em posaré a l’mp3 cançonetes. cançonetes de pluja.

raining again – moby
electrical storm – u2
està plovent – els pets
purple rain – prince
it’s raining man – the weather girls
here comes the rain again - eurythmics
it’s raining again – supertramp
singing in the rain – frank sinatra

43 comentaris:

Sobrevalorado ha dit...

Singing in the rain, a la peli, la cantava Gene Kelly.

Més:

THE CULT - rain

TERENCE TRENT D'ARBY - rain

THE ROLLING STONES - Rain fall down

091 - Un día de lluvia

THE CURE - Prayers for rain

TOM WAITS - Rain dogs

Delfica ha dit...

De que parlem els veïns d'immobles sense ascensor? Ja t'ho dic: de res. La qüestió és parlar. Si em visites trobaràs una de les cançons que t'esperen pel dia d'avui.
I bona xerrada sigui on sigui.

instints ha dit...

jo tinc ascensor, però com que visc en uns baixos, no tinc converses d'aquestes almenys a l'ascensor jeje.
Però també et diré que la canalla a l'escola, amb la pluja, està molt pesada perquè no pot sortir al pati, llavors es revoluciona a la classe i et fan parar boja!!

Rita ha dit...

A mi la pluja tampoc no m'entusiasma, em posa tristona, però tan ahir com avui, ho porto ptou bé encara...

Jordi Casanovas ha dit...

Stormy weather - Ella Fitzgerald

Rainy days and mondays - The Carpenters

L'orage - Brassens

Raindrops keep falling on my head - Manic street preachers

Plou - Tomeu Penya

òscar ha dit...

gràcies per la pluja de temes SOBREVALORADO. la de cure és un oblit que no sé si robert smith em perdonarà.
a la peli crec que, segur, era gene kelly qui la cantava. la versió d'en sinatra que tinc és un cover però avui nit investigaré.

DELFICA he passat fa una estoneta pel teu bloc, llegit la lletra menuda, fet un cafè i vist que hi tens a ... supertramp. :) el trajecte a l'escala, sense ascensor, sols es pot parlar d'una cosa amb els veins: quan instalarem l'ascensor d'una vegada?

INSTINTS amb l'efecte baixos si que no hi havia comptat jo. :( sols quedar pelar la pava al vestíbul de l'escala llavors, oi? a la meva escola (pèl pija!) els dies de pluja ens encasquetaven al cinema i allò si que era una festa!

l'efecte de la pluja en l'ànim de les persones RITA és una realitat i, segur, que deu tenir alguna explicació científica. jo la desconec.
sols recordo haver llegit que als països amb menys hores de sol, el índex de suicidis era molt alt.

ostra JORDI, el raindrops keep falling és la cançó bandera d'una peli de paul newman i robert redford, oi? i manic street preachers en va fer un cover? miraré també avui nit!
gràcies per la tormenta de cançons!

Marta ha dit...

Al meu edifici almenys, un hola en entrar i un adéu/bon vespre en sortir de l'ascensor són gairebé obligació. Això si, porto uns dies de small talk començant simplement amb un "schönes Wetter, eh?" ("bonic temps" que ja portem una col.lecció de dies grisos i remullats) i creuant els dits perquè la resposta no sigui en suís-alemany! ;)

jordicine ha dit...

Tema 'manido'. Ja ja ja. Ara no sé com es diu en català; molt habitual, vaja. Si ets home o dona del temps suposo que el trajecte ha de ser horrorós. A la Mònica, que va estar fent els Matins, li emprenyava molt que li preguntessin el temps que faria el cap de setmana. Ho odiava. Una abráçada i fins aviat.

irene ha dit...

de fet una de les conseqüències de la pluja és la rasca, i més quan el fred ve així sense avisar. llavors la conversa clau amb veïns, coneguts i amics d'amics amb qui has de passar més de dos minuts és el tòpic de fregar-te els braços amb les mans, fer un brrrrrrrr així emotiu i sonor, preferiblement portar el cap una mica moll per poder fer uns moviments en plan heavyolo per a prevenir el costipat, mira el company, somriure i dir vaya!! quin fred, eh!! llavors l'altre et dira ai pooobre, si vas xop!, vols un kleenex?, tu li diràs que si i entaulareu una bonica conversa protocolària decorada amb elogis i adjectius fredolics

Salvador ha dit...

Doncs per aquí dalt ha nevat i fa fred, però no m'he trobat cap veí a l'ascensor per comentar-ho :-(

XeXu ha dit...

Ostres, molt bo, això podria ser un monòleg del Buenafuente, m'ha fet molta gràcia!

I bona selecció musical, encara que jo prescindiria d'algunes. I ja que te'n proposen, jo di:

Antònia Font - Aquesta pluja

Albanta ha dit...

No tinc ascensor perque visc a una casa, però amb la gent que trobe al carrer els comentaris són els mateixos.
Un post ben divertit...
Ah!! si vols afegir-la...

Al meu pais la pluja no sap ploure (no sé el títol!!!) RAIMON

òscar ha dit...

ànims MARTA, amb aquesta mena d'esperanto suïsso+alemany+guatxiguatxi que parlen a basilea. quan tingis ben controlat aquest híbrid, i després del bon dia (gris) de rigor, diga-li al veí de torn allò del cel resta emmaonat, quí el desmaonarà, el desmaonador que el desmaoni, bon desmaonador serà. :)

molt bones JORDI! si senyor; cóm coi es deu dir "manido" en català? tu que hi tens una mica de mà a la nostra, parla amb en cuní i a veure si es pot fer un manido.si o manido.no per treure l'entrellat de la manida paraula.

jajaja IRENE. de la fredolica conversa amb el protocolari amic de l'amic em quedo amb el brrrrrrrr emotiu i sonor. la de parelles consolidades que deuen existir gràcies a una primera conversa amb un inicial brrrrrrrrrr. emotiu i sonor!

SALVADOR jo tampoc trobo mai ningú a l'ascensor, la veritat. és més, si veig que vé algú darrera meu al vestíbul; accelero el pas tipus marxa atlètica, tanco ràpidament la porta de l'ascensor i, mentre començo a pujar sol i triomfant, li dedico un pam i pipa.

gràcies XEXU per la visita i riure una mica amb el textet. poso antònia font a la carpeta música de pluja que, potser, massa autòctona no m'estava quedant.

també gràcies ALBANTA per llegir-me i col.laborar amb en raimon. en no res, m'adecento i surto al carrer a posar la cara al vent, les mans al vent ... (ps: m'ho tenia de fer lligar d'alguna manera, no?) :)

Jordi ha dit...

Em quedo amb la de Singing in the Rain versió Frank, evidentment!

Grans tópics es diuen a l'ascensor!! Jo, per evitar tot això, visc en un pis que no en té... Bé i perquè la hipoteca no donava per més... jejeje Sí que trobo a faltar les converses de pluja quan vivia a casa dels meus pares. Perquè ells tenien ascensor, evidentment... La meva preferida era: "Els dies de pluja és per estar a casa tancat veient com cau l'aigua".

bimbonocilla ha dit...

Rainy night in Georgia...
mmm...
avui com que fa sol, ja no m'afecta tant que plogui...
;P
Pluja-sofà-i-manta!

Montse ha dit...

I si a més de posar-te-les a lMP3 les cantes?
(Jo, és que a la biblioteca ja m'han dit per 3 vegades si per favor puc cantar més fluix... :S
i segur que no em foten fora pq de vegades hi explico contes als nens i nenes...)

A mi em molaria molt trobar-me un xic que em cantés a l'ascensor...

Pd. Pels místics que els agrada la pluja ( a mi també m'agrada, no us penseu...) ni us imagineu com estan els nens a les escoles quan fa dos dies que no surten al pati pq plou. Als de la propaganda d'act.mel estic pe denunciar-los pq posen la imatge d'un pati en què hi plou, amb nens que juguen esternudant com a possessos, i això, pares i mares de família, que sapigueu que no passa en cap escola del planeta. Quan plou, els nens no surten al pati, mortifiquen els mestres des de la classe. Així estem els mestres després, de frenopàtic tots... ;D

Noctas ha dit...

Hi ha un veï en el meu edifici que té una malaltia mental greu i em sap greu perquè quan el veig procuro no entrar amb ell a l'ascensor.Li tinc por i no puc fer-hi més. No coneixia el teu blog Oscar. Gracies per linkar-me i ara procedeixo a fer el mateix...saludus crack

lisebe ha dit...

Jo visc a l'Anoia, a un poblet mirant cap a Montserrat, per tant ni son els edificis molt alts i els veins son de poble, son més ells els que et parlan a tú que a tú a ells. Com sempre ets de Barcelona i has vingut a viure al poble et consideran una mica tonta i t'explican que al raim li anirá molt bé l'aigua, i moltes dites de pagesos, que et fan més de afora encara.
Pero com no estic obligada a parlar ni dir la meva opinió em limito a dir bon dia i punt.
I al meu despatx tampoc tinc problemes de parlar del temps perque estic sola.Això sí em posa de molt malhumor els dies de pluja.

Petonets Òscar

rits ha dit...

a l'ascensor de casa el tema perferit és les vegades que s'ha quedat la gent tancada a dins.... portem una ratxa!!

em fa molta gràcia lo de les frases fetes, com si hi hagués una necessitat vital de demostrar certa sabiesa cultural.....

mmmmm....november rain, Guns'n'roses, és l´'única que se m'acut

òscar ha dit...

salut JORDI! tot i que m’assenyalaven que a la peli qui cantava era gene kelly, he comprovat que la versió que tinc és de l’home dels ulls blaus. tal com dius, les hipoteques dónen pel què dónen i, generalment, el que més dónen són uns maldecaps que no hi ha aspirina que els aturi. i el tòpic de l’autoengarjolament cassolà en dies de pluja; un clàssic!

BIMBONCILLA digues que sí. here comes the sun, el fred segueix però, sense pluja tot es veu amb un altre color. anoto a randy crawford.

MONTSE cantaré i ballaré. millor encara; cantaré el singing in the rain fent aquella humida coreografia en la que es trepitgen tolls d’aigua saltant des dels fanals del carrer. somio fer-ho! :)

NOCTAS al meu edifici també hi ha una noia amb una malaltia mental greu però no la defujo. suposo que hi ha casos i casos. ella no té cap brot agressiu. sols repeteix sempre el mateix i, no sé, em deixa bon cos fer el trajecte amb ella. gràcies pel linkat i ... vigila els punts que n’hi ha pocs!

bon dia LISEBE!!!:) com s’intueix al post sóc una miqueta kamacu i/o pixapins. per tant, el meu contacte amb els poblets és més aviat limitat. sempre m’ha atret la manera que hi ha de tractar la gent. no sé si és així quan hi vius tot l’any però jo, a barcelona, enyoro aquest xerrar per matar el temps que, potser casualment, sempre m’he trobat a poble i aquí és tan car de tenir. petonets!

RITS els ascensors tancats i, de retruc, la seva eròtica és un tema que dispararia la imaginació de moltíssima gent. la necessitat de mostrar cultura als altres, sigui amb dites, cites o coneixements no és fruit de la imaginació, és una realitat. tots (o gairebé tots) ho fém no sé si conscient o inconscientment. guns’n’roses anotats tot i que no els puc escoltar més de 30 segons. :)

Cesc ha dit...

jo sempre pujo a peu, però recordo aquelles converses... Love song de the cure, again de janet jackson, cry de james blunt? no recordo el nom!

Bolero ha dit...

Et falta aquesta:

http://www.youtube.com/watch?v=RdtuGyG2E-s

M'agrada molt com escrius. Una abraçada des d'Olot

mai ha dit...

Sembla que molts estavem esperant la pluja per poder parlar de pluja.
Molt original la teva manera de dir les coses.

Salva Piqueras ha dit...

Crec que Rebeldes també tenia una cançó que es deia "Días de lluvia".

Amb la manera de viure tan individualtzada que tenim, ho fan els ascensors de 50 metres quadrats o pugem tots per l'escala. Quines tensions!!

_MeiA_ ha dit...

Ufff!
Aquestes converses són horroroses.. però tothom hi cau, tothom alguna vegada comença dient alguna d'aquestes...

Jo moltes vegades, per dir alguna cosa... començo amb un: Què! Anem bé?
i la veritat és que la majoria de cops tant em fa la resposta que em donguin.. ja que sempre em diran que van bé... perquè només faltaria que em comencessin a explicar tots i cada un dels seus problemes... brrrr...

;)

un petó

Els dijous nous ha dit...

Tot i q no és de pluja, què me'n dius de Musica de ascensores de Love of lesbian per posar també al Mp3?

òscar ha dit...

perfecte CESC. a mi els cure em van bé a peu, en ascensor o montacàrregues.

i a mi m'encanta el teu bloc BOLERO. per això m'hi passo tan sovint. les imatges del clip precioses però... (ara em guanyaré que em miris de reüll de per vida!) ... no puc amb serrat; se'm fa molt pessat. tot i les desavinences serratianes :) petooons des de barcelona!

MAI gràcies per la visiteta i, a la pluja i el temps, agraïrem que ens donin excusses per xerrar.

gràcies SALVA per l'aportació rebel i pel comentari en contra del individualisme. compartim opinió.

t'agraeixo la visita MEIA. tot i reconèixer la puerilitat d'aquesta mena de converses d'ascensor, al final creuar quatre vaguetats amb un veí pot donar resultats, al menys, semiliteraris :)

DIJOUS, com t'he dit al teu bloc, els love of lesbian són idonis per tot arreu. a més, a dalt de tot de l'edifici sempre hi pot viure alguna marlene!

khalina ha dit...

jajaja. M'han encantat aquestes frases d'ascensor per a dies de pluja que algun cop he utilitzat. Es un tema millor que una notícia d'actualitat o futbol (per a qui li agradi) perquè poden portar polèmiques. La pluja, la calor, el fred sempre van bé. Igual que preguntar pels fills o els gossos o gats. Pels pares grans o avis millor no, per no cagar-la, que de vegades et diuen que ja no hi són.

A mi tampoc m'agrada la pluja. I menys si haig de conduir

Txarli ha dit...

Hi ha converses amb veins o veïnes que no tenen desperdici...i més encara si és el típic sheriff de l'escala o amb el vell/a amb ganes de xarrar amb qui sigui del que sigui. Genial!

Gràcies per l'enllaç al meu blog. Ara mateix t'acabo d'enllaçar al meu, així que...ens llegim!

Ferran ha dit...

De fet, però, en els temps que corren la pluja ha deixat de ser EL tema de conversa als ascensors, substituït per... la crisi! Coi, alguna utilitat havia de tenir!

Pel que fa a la pluja, a mi, la veritat, ni fu ni fa... mentre dugui paraigüa :-)

Grüsse / Salut!

Siberieee εïз... ha dit...

Ueiss! gràcies pel consell que em vas deixar al blog, et faré casss i penjaré la llàmina :o).

M'agrada molt moltíssim el teu, m'hi sento com a casa, jejeje, tot i que jo no em trobo amb el problema dels incòmodes silencis d'ascensor, perquè visc en un 1er.
També m'agrada la pluja, m'encanta xapotejar als bassals, i que ningú gosi treure el nas al carrer... tret dels cargols! i totes les cançonetes que em fa venir al cap. A veure, que crec que ja te n'han dit més d'una...

* Fito Páez - Llueve sobre mojado.
* Anastacia - Who stop the rain.
* Bob Dylan - Rainy day woman.
* Creedence Clearwater - Have u ever seen the rain.
* Dover - Rain of times.
* Garbage - Only happy when it rains.
* Gun's'n'roses - November rain...

y aquella Dorothy que recorria el caminet de les llambordes grogues cantussejant allò de: soooomeeewhereee over the raaaain boooow! jajajaaa
no en recordo cap més... per ara.

see u!

òscar ha dit...

en unes ratlles KHALINA has sintetitzat gairebé totes les possibilitats de conversa trivial a l'ascensor. fins i tot, la tradicional ficada de galleda preguntant per un familiar que és mort. terra traga'm! :)

TXARLI, molt ben trobada la denominació de sheriff de l'escala. a tots els edificis n'hi ha un que s'autoatribueix aquestes funcions ben bé com si fós un conserge no retribuit. una abraçada!

tens raó FERRAN. sense anar més lluny, ahir vaig veure com les dues gates de casa, estirades pel sofà, parlaven de la crisi citant l'opinió d'experts, previsions de durada, etc. amb un talladet cada una, això si! :)

SIBERIEEE gràcies per la visita i, des d'ara mateix, quedes proclamada ministra d'afers cançonero-plujils del regne d'aquest bloc. ets una màquina. aprofitant que encara plou, em sumo al teu cant final: somewhereeeeeee over the rain booooooooww. :) petonets!

Guspira ha dit...

Què bo! Com m'he sentit identificada! Al principi m'incomodava molt no saber què dia a l'ascensor i és veritat que els dies de pluja anaven de conya per sortir del pas. Ara ja vaig al meu rotllo... Com he rigut!
Bona selecció musical!

Finestreta ha dit...

jajajajajajaja, quanta raó amb aquestes frases!!! Que típiques són!!! I és que quan plou va tant i tant bé per les converses a l'ascensor quan no saps què dir... Quan plou tens tantes coses a dir que el trajecte es fa curt i tot!

fada ha dit...

El tema de la pluja, per a mi, fa tres setmanes que és una mica relliscós... Pel que fa a les cançons em quedo amb la de Supertram, que fa anys que no la deixo passar de moda. Bona setmana, maco.

merike ha dit...

YouTube - Olavi Virta - Sateinen Ilta

Avant la pluie - Mondialito
YouTube - Beatles - Rain

S'Aimer Sous La Pluie - Joe Dassin

Quelques Larmes de Pluie - Dalida

Salut!

òscar ha dit...

GUSPIRA sigui xerrant, o obsequiant al veí de torn amb un silenci tens, el més important és fer el que el cos et demani. una mínima salutació i comiat sempre queden bé, això si!

el bó dels ascensors FINESTRETA és que sempre hi ha algun tema comú per fer-la petar. i amb el repte de desenvolupar el tema dins la normalment curta caducitat de la pujada. en el fons; fomenten la capacitat de síntesi! :)

FADA :( sento la relliscosa elecció del tema. prometo no citar d'ara en endavant, ni de refiló, pluja i bicicletes. :) abraçada!

salut MERIKE, i gràcies per les incorporacions musicals i les visites.

elur ha dit...

Et recomano el "more than rain" del Tom Waits... i sobretot el seu discurs inicial:

http://www.youtube.com/watch?v=pUB1uMZgYoI

salut!

Assumpta ha dit...

Jejeje jo tinc el "Singing in the rain" en un YouTube petitó a la meva barra lateral del blog :-))

Però jo sóc de les que més de dos dies de pluja seguits i em sento molt trista :-(

Ostres la que diu el Jordi... Raindrops keep falling on my head m'agrada molt!! :-)

òscar ha dit...

tremendU ELUR, així amb U final perque encara resalti més, tom waits. un crack!

fóra tristors ASSUMPTA que ja no plou. a escoltar el raindrops keep falling que posa de bon humor post-plujil! :)

Xitus ha dit...

Jo hi afegiria si no l'han posada abans ja "I'm only happy when it rains" de Garbage.

Xitus ha dit...

Ais la Siberie ja l'ha posada!!

Doncs "Rainy day" dels The Corrs. És una cara B.

òscar ha dit...

compartit, més que repetit, garbage; agafo la cara B d'uns corrs XITUS que no són massa sant de la meva devoció i els poso al ipod encara que sigui per conèixer la cançó.
gràcies per la visita!