divendres, 10 d’octubre de 2008

música per camaleons

peli. cinc amics de la infantessa assalten xupitos i cervessa dins d’un bar. franquejada la trentena, el pes de l’edat els empeny a pendre decissions de les trascendentment anomenades existencials.

animats per l’alcohol i l’espectacular presència d’uma thurman al bar, aparquen l’angoixa del blanc o negre sobre matrimoni, feina o futur i rescaten l’esperit despreocupadament jovenil que mai no desitjarien abandonar.

timothy hutton seu al piano i, com un himne generacional dels vells bons temps, aborda les primeres notes del sweet caroline de neil diamond.

la inoblidable escena, vista en el context de la peli (“beutiful girls”. ted demme. 1996), toca la fibra sensible de qualsevol que conservi amics de la joventut i, sense adonar-te’n, acaba per incrustar-te a la banda sonora de la teva vida una cançó a la que, fins el moment, acusaves de ridícula o carrinclona.

tothom acaba conreant un currículum de cançons de pelis més aviat poc ortodoxe que alterna temes respectats amb d’altres que, sense coartada cinematogràfica exculpatòria, l’enrogirien de vergonya. aquestes acaben agradan-te més per l’aliança sentimental que et lliga amb la película que per la pròpia cançó.

si el good enough de cindy lauper em fa ballar és perquè les meves vacances infantils somiades son les dels goonies. si, excloent a la sra. wet, sé quí coi són els wet wet wet és per cuatro bodas y un funeral. si trobo simpàtic que wynona ryder furti als gran magatzems és perquè a la megafonia, enlloc de les ofertes de la setmana xinessa, sóna el baby i love your way de reality bites.

no totes les meves favorites estan musicalment en quarentena però si, en canvi, les associacions mentals i reaccions físiques que em provoquen.

sóc un psicópata encobert per descobrir-me movent els peus al ritme de l’stuck in the middle of you quan el sr rubio fileteja l’orella del poli?

pateixo algun desordre emocional si l’audició del lust for life de trainspotting em fa entrar ganes de jugar a futbol sala amb els amics?

i, sobretot, m’hagués agradat igualment beutiful girls si timothy hutton substituís el sweet caroline per la macarena de los del río, per exemple?
sospito que si.

sweet caroline/neil diamond (beautiful girls)
good enough/cindy lauper (goonies)
love is all around/wet wet wet (4 bodas y un funeral)
baby i love your way/big mountain (reality bites)
stuck in the middle of you/stealers wheel (reservoir dogs)
lust for life/iggy pop (trainspotting)
where is my mind/pixies (el club de la lucha)
chup chup/australian blonde (historias del kronen)
el bayón de anna/silvana mangano (caro diario)
tempted/squeeze (reality bites)
woo hoo/the 5,6,7,8’s (kill bill)
little green bag/george baker selection (reservoir dogs)
música per camaleons

12 comentaris:

jordicine ha dit...

Tinc un bon record d'aquesta pel·lícula. A més, en aquella època, li preguntaves a qualsevol noi amb quina noia es quedava i tots dèiem la mateixa: Natalie Portman. Era petita, petita, però encantadora. M'ha agradat retrobar-me amb aquest títol de quan era més jovenet. Una abraçada i fins aviat.

jordicine ha dit...

He fet el primer comentari del blog!!! I el segon. Ja ja ja. No m'havia adonat que l'obries ara. Molta sort!

Joana ha dit...

Et torno la visita! Jo també la recordo i la música genial.
ja m'hi trobo, al bar, fent la ronda de torns amb els amics/amigues de joventud!
Molta sort! i bon cap de setmana!
Aisss en Jordicine se m'ha adelantat ;)

rits ha dit...

Hi ha coses que no canvien mai. Els amics de sempre, per poc que els vegis son inalterables. Amb les meves amigues del cole, la nostra cançó és Ironic de l'Alanis (no és de cap peli, xò sempre que la sento recordo tardes enganxades escoltant-la, saltant i brincant)

Cançons de cine, la tira!!! Pretty Woman, Roy Orbison!

I la cançó dels Goonies!!!! increïbles records!

Una abraçada!

nimue ha dit...

compartim molta banda sonora, veig...

que gran l'escena del Sweet Caroline!

i que grans els Goonieeeeeeeeeesssssss!!!!! síiiii! :))))

Bolero ha dit...

Moltes felicitats pel blog.
salut des d'Olot

òscar ha dit...

gràcies jordicine per l'estrena (en programa doble) de comentaris al blog. estic amb tu; natalie portman, en aquella època i ara, és encantadora.

agraïr la "visita comentada" a joana, rits, nimue i bolero i, la voluntat, de posar-se per uns segons al voltant del piano a cantar el sweet caroline.

llengit l'empremta deixada per la cançó, la següent que podrien entonar timothy hutton i els seus amics seria, sens dubte, la ... dels goonies!

sylvia ha dit...

...aquí cantaria jo el sweet caroliiiiiiiiiine... Aquesta és una de les meves pel·lis 'intocables'...M'agrada molt. Gràcies per passar-te i afegir-te.

Per cert...curiós títol de bloc, em recorda al títol d'un llibre no sé si traduït per aquí :)

Salutacions

flandecoco ha dit...

Calfred POSITU!, aquest a estat el meu símptoma immediat després de llegir el teu blog...


Genial, realment autentic...

Salut Amic

flandecoco ha dit...

CALFRED POSITIU!


Genial, realment bo...

òscar ha dit...

gràcies sylvia per incorporar-te al cor de cantants improvisats del sweet caroline. el millor del cas és que gairebé ningú no desafina.
en quant el títol del blog, desconec si és el d'un llibre. jo l'he plagiat/copiat d'una cançó dels queens of stone age amb aquest atractiu nom. és més: crec que m'agrada molt més el títol que la pròpia cançó (que no està gens malament).

i a tu, flandecoco, que t'he de dir? que ets una mica culpable d'aquest blog? que t'agraeixo la confiança? que els clafreds sempre són positius? que et posis ja a pencar que hi han un grapat de clients esperant els teus dissenys? que ... gràcies amic!

Orbison ha dit...

I encara et diè més: Roy Orbison va fer una pel·lícula "Fatest Guitar Alive" ( del tot impresentable), amb una banda sonora cantada per ell que tan sols val la pena perquè és ell....
Aqu´et deixo l'enllaç Youtube (http://www.youtube.com/results?search_type=&search_query=fatest+guitar+alive&aq=f)per si hi tens curiositat i vols riure una estoneta encara que sigui sense voler !
Salut