dimarts, 14 d’octubre de 2008

tan fotudament especial




calfred garantit. pèls del braç desafiant la llei de la gravetat ...

no, no és un tunel del terror anunciant propera inauguració ni la declaració d’intencions d’un speach de jiménez losantos. són algun dels símptomes immediats que vaig patir després d’escoltar creep de radiohead per primer cop.

com sol passar al santoral de la música, la definitiva canonització del tema va ser llarg, atapaït d’obstacles (la BBC Radio 1 sols el va emetre dos cops ja que el considerava depressiu) i sotmés a la puritana vigilància dels 90 molesta amb una lletra en la que apareixia la paraula “fucking”.

potser també ajudada per aquest camí de mines i controvèrsies, la cançó va acabar formant amb el pas dels anys un exèrcit d’apòstols als que ni les versions de cure, u2, depeche mode, moby, jeff buckley, korn i tears for fears, entre d’altres, han aconseguit despullar de la fe.

thom yorke, cantant de radiohead, il.lumina les ombres de la lletra explicant que és la història d’un home, més pimplat que massiel a un casament, intentant cridar l’atenció de la dona que li agrada seguint-la per tot arreu. l’autoconsciència de la patética situació, acaba fent-li perdre la confiança en aconseguir-la.

fosca. trista. densa. hipnòtica. calfred garantit.

lletra cançó (traducció poc ortodoxa):
Quan vas ser aquí abans
no podia ni mirar-te els ulls.
Ets com un ángel.
La teva pell em fa plorar.
Flotes com una ploma
en un món maravellós.
Voldria ser especial.
I tu ets fotudament especial.

Però sóc un desgraciat,
un bitxo raro,
Què dimonis faig aquí?
No sóc d’aquí.

No importa si fa mal.
Vull tenir el control.
Vull un cos perfecte.
Vull una ànima perfecta.
Vull que te’n adonis
quan no estic al voltant.

Però sóc un desgraciat,
un bitxo raro,
Què dimonis faig aquí?
No sóc d’aquí.

Ella està fugint de nou.
Ella està fugint.
Ella està fugint.

Sigui el sigui que et faci feliç.
Sigui el que sigui que vuguis.
Ets tan fotudament especial.
I jo voldria ser especial.

Però jo sóc un desgraciat,
un bitxo raro,
Què dimonis faig aquí?
No sóc d’aquí.

16 comentaris:

merike ha dit...

M'agrada la cançó. També YouTube - We Are Scientists - Hoppipolla Cover Sigur Ros

lisebe ha dit...

En primer joc Òscar agraïr-te la teva visita, i perque soc una curiosa de molt cuidado he volgut passejar-me per el teu bloc, per donar-me compte que ets un meloman, més.

M'agrada la cançó i per cert la aproximació quasi perfecta de la traducció.

Sí senyor!!!

Salutacions

òscar ha dit...

gràcies merike pel tomb pel meu blog i l'enllaç del hoppipolla. conec la cançó però no havia vist el molt bon clip que té.

lisebe; generosa visitant-me però, encara més, validant com "quasi perfecte" :) la traducció del tema. et garanteixo que, de ser així, ha estat una confabulació dels àngels traductors que s'hauran volgut posar del meu costat al tractar-se del creep.

rits ha dit...

ooooooohhhhh!
és una de les cançons de la meva joventut, de les nits a zeleste (si, si,jo anava a zeleste quan era l'A+saco i moltíssimes vegades acabaven amb el Creep), del New York i companyia.

és una cançó realment agredolça.

i gràcies per traduir-la!

merike ha dit...

Gràcies!!

Bolero ha dit...

Realment una lletra molt i molt especial.
Un petó

òscar ha dit...

vaja sort rits! jo era més militant del bikini i allà, ni al principi ni al final ni al mig, els hi donava per posar-la.

a tu merike!

especial i difícil, bolero! si tens/teniu una estoneta veure el clip de "no surprises", del mateix grup, si que és una experiència ESPECIAL de veritat. agafeu oxígen, per si de cas! :)

lisebe ha dit...

Més que els àngels jo diria que de tú!! noi els traductors ajudan però si no tens idea "va a ser que no.."

Bé deixant aquest tema; venía per dir-te que es mes comoda per mí enllaçar-te que buscar-te cada vegade que vull veure el teu bloc, així que si et sembla bé ja que ens llegim, t'enllaço OK?

Petonets maco

òscar ha dit...

lisebe, enllaç més que acceptat, agraït i degudament correspost al meu blog junt amb els altres que, com el teu, cada dia faig una molt bona ullada.

gràcies!

merike ha dit...

T'agrades bandes finlandeses? Nightwish, Apocalyptica, Korpiklaani, Children of Bodom, HIM, Stratovarius, Rasmus etc.?

òscar ha dit...

no merike, no sóc gens de nightwish o him. m'enfarfega la seva música, la veritat.

però (petit secret) el nen, el meu nen de 10 anyets, és un veritable fanàtic (tot i les meves crítiques destructives) :) de rasmus.

merike ha dit...

Sóc fan de jazz.
BILLIE HOLIDAY
Crec qué el meu nen de 36 anys no també és un fanàtic:-)
Apocalyptica - The Unforgiven
Forever - Stratovarius
VILLE VALO + THE AGENTS

Yritä ymmärtää,
salut!

alas ha dit...

És especial! M'agrada la traducció que has fet...m'arriba. Pels de punta..
:)

òscar ha dit...

tu ho has dit ALAS: no és una canço, és la cançó! amb el temps he anat descobrint que és la cançó de molta gent.

Marta ha dit...

M'encanta!
Llàstima que no tinc guitarra elèctrica i no la puc tocar. Jo em quedo amb la meua versió acústica que és el màxim que puc fer.

òscar ha dit...

hola marta, moooolt benvinguda al bloc!!!
un petit secret: la versió més "calfred garantit" que he escoltat mai d'aquest tema va ser al post-concert d'un grup d'amiguetes. sols acústica.
mentre la cantàvem m'emocionava! :)