divendres, 7 de novembre de 2008

la botiga dels horrors lectors

la saviesa popular atribueix el poder de la somnolència a la comptabilitat de xais. la litúrgica successió d’un imaginari d’anyells, degudament numerats, sembla una de les solucions més efectives per aconseguir vèncer la son quan et presenta batalla.

a mi, propietari d’una imaginació massa condicionada per les imatges vistes a la tele, el únics exemplars del món oví que em vénen al cap en situacions com aquestes són el borreguito de norit i la famosa dolly. i clar, amb referents d’aquesta mena, no hi ha forma d’adormir-se.

en canvi, si desitjo plenes garanties de son immediata, tinc oníricament comprovada l’efectivitat narcòtica de dos llibres permanentment inacabats. zzzzzzz.

he llegit, i gaudit fins el darrer punt i final, llibres verinosos, feridors, tramposos, superficials i d’altres adjectius sense ensenyar la bandera blanca de la rendició. devorat el rayuela de cortázar sense tenir la sensació d’estar autoflagelant-me. acabat el 2666 de bolaño amb ganes trobar-me altres mil pàgines més. però amb aquests dos, amb l’illa del dia abans d’eco i l’ulises de joyce que sembla deixar captivada la marylin de la foto, no puc.

o si que puc. puc fer unes fantàstiques zetes sense pastilles ni dollys ni norit el borreguito.

quín llibres no heu pogut mai acabar? quíns llibres són el vostre millor somnífer? zzzzzzzzz.

58 comentaris:

XeXu ha dit...

Efectivament, d'això, l'amic Jordi Casanovas en diu somnífers. Jo que sóc aficionat a llegir al llit una estona per agafar el son, intento no deixar-me res inacabat, per respecte a l'autor, i perquè em sembla de mal gust. Però de l'estil que dius tu, de clàssics, fa un temps no vaig poder amb Cumbres borrascosas, i recentment gairebé em venç el llibre de Joan Miquel Oliver, el d'Antònia Font, i mira que és curtet, però vaig haver de posar-hi collons per acabar-lo.

Lastienditas ha dit...

Idò el darrer llibre que no hi ha manera, que tenc davora es llit i que cada pic que l´obro m´adorm és "Kafka a la platja" d´Haruki Murakami. Com que em sabia greu adormir-me, ara l´he demanat a la biblio en castellà...per provar sort...Però és que n´Haruki es vespres...segons com pot fer moolta son(és leeeeeeeent)

rits ha dit...

A mi tampoc m'agrada deixar llibres a mitges, però sóc especialista que s'acumulin a la tauleta de nit llargues temporades.
De fet, n'hi ha un que es va quedar a la prestatgeria de la meva habitació de casa els pares i encara espera que algún dia em digni a acabar-lo: Entrevista amb el vampir, d'Anne Rice.
Tothom diu que és genial, però no he aconseguit passar de les 30 primeres pàgines....

Cesc ha dit...

La veritat, llibre-somnífer no en tinc cap. Al vespre, ni norit el borreguito ni ocho cuartus...
M'adormo com un nen petit...

Llibres aburrits... Incerta glòria de Joan Sales, per exemple...

SaluT!

Txarli ha dit...

Ostres! El que no he pogut acabar mai ha sigut: "Hegemonía o supervivencia. La estrategia imperialista de EEUU" de Noam Chomsky...massa dur i mira que m'interessava el tema però em vaig rendir a l'n-èssim intent.
Que em facin dormir...depén del dia i l'hora. En general, no hi ha llibre que em mantingui despert assegut al sofà després de dinar...zzzzzzz

Els dijous nous ha dit...

Uf!!! si que n'hi ha més d'un d'aquests llibres!!!! recordo un, No em deixis mai (no recordo l'autor, crec q de nom japonès), que me'l vaig acabar perq era curt, pro deu ni do de les becaines que em va regalar!!
Salut!
Lluis

alas ha dit...

El problema que tinc quan llegeixo al llit és que, enlloc d'adormir-me, m'espavila. Per això, sempre faig una selecció i m'assegur que m'agradi...perque ja que desvetlla, al manco que valgui la pena, jeje
Em fa una mica de "corte"... perque va ser tot un gran èxit, però he de confessar que no vaig poder, de cap manera, acabar El código Da Vinci :S
Per cert, m'encanta la imatge que has triat!

Delfica ha dit...

Gairebé m'atreviria a dir que en la lectura anem a meitats iguals, tant de terribles com d'imprescindibles.
Jane Austen em desperta i John Irving, la seva "Una dona difícil" em va entusiasmar, però amb "La insoportable levedad del ser" i tot allò que faci ferum de Paulo Coelho... argggggggg, ecs uix ai...
En fi, que per a gustos, colors... o llibres.
Ptonets.

Jordi ha dit...

"No digas que fue un sueño" d'en Terenci Moix i "Vida i destí" de Vasili Grossman.
La resta dels llibres que començo sempre els acabo, per molt que em costi. El d'en Terenci no vaig poder passar de les primeres 13 pàgines. L'altre, el vaig anar a renovar a la biblioteca i l'havien demanat. No he tornat a agafar-lo i això que estava per la meitat del llibre de mil i pico pàgines...

instints ha dit...

uf, jo d'això sóc negada, em sembla que et diré els de l'institut, com el del "dia dels Trífids" que me'l vaig comprar, i encara és hora que comenci la primera pàgina. Recordo que entrava a classe amb el llibre a la mà, mirant qui era l'autor per si entrava a l'examen. però el què deia el llibre i la història, ni flowers.
Hauria de llegir més...

Cesc ha dit...

No acabaria mai la llista de llibres que no he acabat jeje... però si podria dir els què he acabat... fins i tot els que no he començat... El meu somnífer? xerrades avorrides jeje

elur ha dit...

Tolkien... zzzzzzzzzzzzzz... l'he començat "El Hobbit" tres o quatre vegades i no he arribat mai a la pàgina 10...
Procuro no agafar un llibre quan em poso al llit, sóc capaç de no dormir en tota la nit.
I juraria que no he comptat mai ovelles...

Jordi Casanovas ha dit...

El Xexu ja t'ho ha explicat, tots són somnífers, m'ajuden a relaxar-me, a treure'm les neures i les preocupacions abans de dormir. Llegeixo una estona fins que la pàgina se'm repeteix i tanco el llum.

sylvia ha dit...

Buffff n'hi ha tants... No sóc gens partidària d'acabar un llibre (o pel·lícula) a la força... La catedral del mar és un dels pocs llibres dels que he fet dos intents de lectura i res! No hi ha manera :( L'Ulisses, també, tot i que no descarto tornar-hi (el principi m'agradava)...Cien años de soledad...tants i tants!!

És curiós com cada llibre és un món i t'hi enganxes o no. De les lectures comentades pels altres, recordo 'Cumbres borrascosas', 'Kafka...' i el llibre d'en Terenci Moix com a lectures de pocs dies, del que em van arribar a enganxar!
Salutacions... :)

mai ha dit...

N'hi ha algun d'inacabat. Amb pràcticament qualsevol a les mans m'adormo, encara que procuro que no siguin massa gruixuts . Una Església del Mar caient a pes damunt del nas... fa mal !!

Deric ha dit...

a mi L'illa del dia abans em va agradar, ara el Ulisses de Joyce no vaig aconseguir passar de la pàgina 70 i això sense saber què havia llegit.

_MeiA_ ha dit...

Tens tota la raó... molts llibres és agafare'ls, i PUM posar-te a dormir! fa molta i molta ràbia a vegades.. pk tothom diu: OOOHHH quin llibre més bo que estas llegint!! i tu penses.. buffff! Doncs em va de maravella els dies d'insòmni!

Però vols dir que té culpa el llibre? o serà el nostre estat anímic?
(mmm... sincerament, crec que el llibre té un 70% de culpa)

un petó

Marta ha dit...

Jo també sóc d'acabar els llibres, tot i que algun (no gaires) se m'han atravessat. Coincideixo amb tu en "l'illa del dia abans" fa temps i no fa gaire "tales of ordinary madness"

Noctas ha dit...

Ostres, m'ha agradat molt l'escrit.
A mi Joyce i el seu Ulises tampoc m'ha entrat mai. He intentat llegir-lo un parell de vegades i el deixo irremediablement.
La foto de la Marylin amb el Ulises a les mans és tremendament eròtica.
Llibres que m'emportaria a una illa deserta? Crim i Càstic,La Muntanya màgica, El Castell i tants altres..saludus crack

bajoqueta ha dit...

Com a molts d'aquí llegeixo abans d'anar a dormir i la veritat no me fa adormir ni molt menys.
Tinc alguns que mai acabaré potser, però intento no deixar cap a mitjes per poder criticar i valorar-lo fins al final.
L'ultim que he deixat a mitjes per molts motius és el de "L'últim patriarca", que estic esperant quan vingue la Najat al Club de Lectura per a vore si me convenç per tornar-lo a començar...

Lula ha dit...

Jo dec ser rareta. Bé, això ja ho sabia, però em doneu més motius per reafirmar-m'hi.
He llegit l'Ulisses amb afició i ganes i fruint-lo.
També el Kafka a la platja, sense poder deixar-lo.
Vida i destí em té atrapada, allargo les 50 darreres pàgines xq no vull que acabi mai.
El misteri de l'amor, el vaig devorar en 2 dies!!!
Kundera? tots imprescindibles.

La meva creu personal : Memòries d'Adrià. El tinc en català i en castallà. No el descarto, només espero el moment idoni.

El que més m'ha costat i que va ser ja un tema personal (o ell o jo... i vaig guanyar) : Bella del senyor.


Besooooootes!!

khalina ha dit...

Llibre somnífer o programa de tele somnífer crec que cap. Si estic molt i molt cansada, per bo i interessant que sigui, m'adormo.
En canvi, aquelles nits que no t'adorms, no tinc cap remei infalible. La meva ment enlloc de descansar treballa i treballa treient punta a tot, imaginant el que sigui i no puc dormir
Els teus dos llibres somnífers els hauré de provar, potser són la solució.
Llibre que no vaig poder acabar d'adolescent: un mestre ens va posar de càstig Tirant lo blanc. Digueu-me irreverent però se'm va fer un pal, i com al final ens va perdonar, no el vam acabar.
De petita vaig deixar de llegir "La isla del tesoro" (era versió en castellà) quan es moria el Viernes. Em va agafar per plorar i plorar, i vaig amagar un llibre sota un armari a un lloc de difícil accés. Què bleda!

Assumpta ha dit...

Ostres Lastienditas!! jajaja "Kafka a la platja" li va agradar al meu marit!! (és molt kafikià, per això es va casar amb mi jeje)

Llibre inacabat? Uhmmmm...
Recordo un que era de Literatura Juvenil però que me'l van recomenar (a mi, que m'agrada Harry Potter i tal)... i no vaig poder de cap manera... ni tan sols recordo com es deia!!
La sobrecoberta tenia tot de foradets rodonets petits que deixaven passar un to platejat de la coberta.
Era d'una escriptora que no recordo el nom...
Anava d'un nen a qui uns extraterrestres mataven els seus pares i uns altres extraterrestres el duien a una nau on no hi havia res quadrat, tot era rodó... i venien d'un planeta que tenia no sé quantes llunes i... i... era repetitiu... zzzz... molt repetitiu.... zzzzzzzzzzzzzzz

(Cloc!!)

Jeroni Maleuff ha dit...

Un títol ben suggeridor, una entrada ben entretinguda i unes veritats com punys.
Jo no he pogut amb l'"Istanbul" d'Orhan Pamuk. Tot i que té moments molt bons, a les seues pàgines hi ha una nostàlgia massa apegalosa.

La Marilyn de la foto, per cert, ben eròtica.

joliu ha dit...

Jo quan no puc dormir conto exnòvies. Les classifico per rosses o morenes, per idiomes, per nacionalitat, per grau de satisfacció, per duradada....

jordicine ha dit...

Jo els acabo sempre tots. Fins que no cau no en començo un altre. És una mania. I jo, aixecant-me a les cinc cada dia, no neccessito massa somnífers. Una abraçada.

òscar ha dit...

en molts casos XEXU acabem els llibres per collons o respecte per la feina de l’autor.

Creus que la versió en castellà posarà despertarà l’efecte narcòtic del llibre TIENDITAS?

cas típic el que dius RITS. quan un llibre ens venç, el desem amb l’esperança de repescar-lo en millor moment; normalment l’esperança sol ser en và.

CESC és una sort tenir la son del nen petit. t’estalvies els norits (els borreguitos) i guanyes forces per enfrontar-te amb alguns llibres (pocs) avorrits com una mala cosa. salut company!

és que l’hora de la becaina és l’hora de la becaina, TXARLI. ja saps; després de digestions pessades el de chomsky pot ser la teva millor sal de fruites per agafar bé la son.

DIJOUS NOUS/LLUIS veig que molts associeu/em algun llibre/maó amb l’agradable becaina. gràcies a autors nipons o de kuala lumpur ... visca la cèlebre dormideta ben dinats!

ALAS tu inaugures una altra corrent lectora; la del llibre-ginseng. a mi em passa algun cop, la veritat. m’enganxa tant la història que em desvetlla. el del codi vaig llegir-me’l amb soltura.

DELFICA compartim adversió per coelho (i tot el que faci ferum a ell) però el de kundera és un dels que posaria al meu sac de bons-boníssims. contra gustos ...

JORDI no puc amb cap de terenci moix. superior a mi. m’ensopeix com una ostra i al meva dona n’és una ferma lectora. jo, quan no se’n adona, els hi amago darrera d’altres perquè no els trobi :)

alguns dels llibres obligatoris de l’institut deixen un fre en nosaltres INSTINTS. serà perquè eren obligatoris? serà perquè eren una veritable pedra?

algunes xerrades avorrides poden acabar dient molt més que un llibre entretingut CESC. gustos, colors; com diu delfica.

també de la lliga anti-ovina ELUR? el xai sols a la brasa? amb tolkien, poser per mandra, no ho he arribat ni ha intentar mai.

queda registrat, JORDI CASANOVAS, el neologisme llibres-somnífer. un terme nou que ajuda a relaxar-nos i escampar les neures hauria d’estar subvencionat per l’oms, no?

això, vaig llegir no sé ón SYLVIA, que s’anomenava el cost de l’error. es perd més llegint, o veient, alguna cosa que no ens agrada pel fet que ens ha costat diners que no pas deixar-ho córrer. la catedral del mar (inacabada també) vaig decidir posar-la al costat de l’ulyses.

MAI, la catedral esclafant el nas d’un lector deu ser com la tapa del piano atrapant els dits del concertista.
DERIC el meu “problema” amb l’ulyses és just aquest. tota l’estona (que aguanto) em pregunto ... què coi estic llegint?

com en moltes coses MEIA, l’estat d’ànim, l’entorn, el cóm i el amb quí pot acabar fent que un llibre o acte d’oci passi de ser ociós a una plataforma cap a les zzzzzzzzzzz.

el més curiós MARTA, és que el nom de la rosa i el pèndul de focault els vaig devorar literalment i, amb aquest, ... és que no puuuuuuuuuuuuuuc!

gràcies NOCTAS. un altre caigut per l’ulyses i ... pels encants de la marylin! en aquest cas, una imatge sembla que val per més que un milió (o més) paraules.

militància lectora BAJOQUETA per poder opinar amb criteri. bona opció si les forçes et responen! :)

LULA ets la meva heroína. jo de ganes amb l’ulyses ja en tinc però ... no me’n surto. bé, literalment si que me’n surto. i de tant sortir ja he desistit de tornar-hi a entrar. amb kundera si que si, eh! :) petonets i res de rareta. per alguna cosa deu ser tan considerat, no?

no et dic irreverent per tirant lo blanc KHALINA. tirant lo blanc em va semblar una pedra. ara per l’illa del tresor : ) ... bé, irreverent no te’n dic però ...acaba-te’l amb o sense divendres!

ASSUMPTA amb la vitalitat que encomanes no t’imagino dormint enlloc. :)

gràcies per la visita i el comentari JERONI. la foto de la marylin ha deixat empremta. i això que les models i actrius actuals estan a les antípodes.

això si que és una bona biblioteca d’exnòvies JOLIU. tot i que algunes et farien perdre el son, no?

JORDICINE no se t’ha resistit mai cap? o selecciones molt i molt bé (segur que si) o t’ho prens com una fita personal.

P-CFACSBC2V ha dit...

Recordo que, fa molts anys, em va passar amb La història interminable (no sé si el títol hi va ajudar). I amb l'Ulisses també m'ha passat. Espero acabar-lo algun dia (si pot ser, abans de morir-me).

Oscar 7m76 ha dit...

Jo no he pogut mai amb "L'ombra del vent".

És superior a mi, ho sento.

Rita ha dit...

Fins ara, sempre me'ls he cruspit sencerets. Potser és que me n'asseguro molt abans de començar-lo...

On més bé i de gust llegeixo és als transports públics i al llit, però, com que al llit m'adormo de seguida -no conec l'insomni- doncs ho tinc complicat, duro mitja pàgina només... :-)

Asseure'm tranquil·lament a llegir, a casa, només ho faig els caps de setmana!

Assumpta ha dit...

Òscar!! Sí que dormo!! jajaja poc, però dormo :-PP

Li he preguntat al meu marit i m'ha dit que ha intentat TRES vegades l'Ulisses però que no ha pogut...

I el llibre amb el que jo no vaig poder és "Memorias de Idhún" de Laura Gallego... Ep!! No vull dir que la idea no fos bona ni res... però era taaaaaaaaaaaaaaaaaant repetitiu, taaaaaaaaaaaan lent... el mateix llibre, amb 200 pàgines menys segur que l'hagués acabat i, a sobre, potser m'hagués agradat.

Després, "El juego del ángel", del Ruiz Zafón, el vaig acabar perquè m'hi vaig obligar per poder opinar amb coneixement de causa, però el trobo nefast... tot i que això queda off topic, ja que no és un llibre somnífer, és un llibre per agafar una empipada :-))

Abogada en Bcn ha dit...

La casa de los espíritus. M'encallo a la pàgina 20. snif.

Lastienditas ha dit...

Creus que la versió en castellà posarà despertarà l’efecte narcòtic del llibre TIENDITAS?
Ni idea. Això esper...T´ho dic quan la tengui entre ses mans! :)

Montse ha dit...

Doncs els meus "somnífers" són, en aquest ordre:
1. Els meus apunts d'història de 3r de BUP, i el llibre, clar...
2. L'Ulisses, i mira que ho intento cada any...
3. La tesis de Nancy.

Ara que recordi, són aquests... Però n'hi ha algun més!

kweilan ha dit...

Hola!
Acabo de descobrir aquest bloc..., i normalment acabo gairebé tots els llibres que començo...gairebé tots. L'ulisses no el vaig acabar i darrerament no he pogut amb Un buen partido del Vikram Seth després d'estar absolutament captivada per Dues vides i Una música constant.

Spaghetti ha dit...

mmm doncs a mi el llibre que em va costar de llegir més va ser just l'últim del Harry Potter que esperava amb expectació saber què passaria al final i em vaig avorrir més... I un altre són els del Carlos Ruiz Zafón, no puc amb ells, massa descripció.

Gràcies per la visita,i si despotriquem-hi,hehe :) fins la propera,ens llegim

Lula ha dit...

Un buen partido... uff, a mi em va encantar, el portava al metro i tot, i consti que jo vaig comprar la primera edició, el gran, més pesant que el que han tret ara a compactos...


Estooooooo... mail!

Bolero ha dit...

Diuen que si comences un llibre i no t'agrada l'has d'abandonar per no avorrir així la lectura.
Jo et felicito per com escrius Oscar.Tu en podries escriure un.

Sobrevalorado ha dit...

Últim llibre abandonat: 'Llámame Brooklyn', d'Eduardo Lago.

òscar ha dit...

jajaja MERCÈ! amb la història interminable vaig conformar-me, potser pel títol com tu dius, amb la peli i la cançoneta de limahl. de l'ulyses què més es pot dir que la colla de damnificats en som legió?

tocai ÒSCAR; l'ombra del vent i l'altre de ruiz zafón són a l'ordinador (descarregats) a l'espera que em decideixi atacar-los. per ara, sempre em decanto per altres opcions! :(

quína sort RITA no saber què és l'insomni ni deixar inacabats alguns llibres. posats a escollir, jo em demanava poder dormir unes horetes de més.

ASSUMPTA, pregunta-li al teu marit no quants cops ho ha intentat amb l'ulyses sino ... si alguna vegada va entendre algo del que llegia? :)

ABOGADA ... no vas poder amb allende i menys que en podras amb d'altres en poquets mesos. :) tu cuidat i les obres ... pel teu marit!

a veure si entra millor en castellà TIENDITAS.

jajaja MONTSE! els apunts d'història de 3r, segur, que tenen anotacions al marge que ara et farien molta gràcia repescar. els meus semblaven tot menys uns apunts!

KWEILAN gràcies per la visita i els teus llibres somnífers. ens llegim!

gràcies també a tu SPAGHETTI. ruiz zafón el tinc en espera i, amb harry potter, ho tinc més fàcil. les pelis són d'obligada visió així que ... puc dedicar hores lectores a altres històries!

LULA missatge rebut :) i ... visca els llibres-totxo-maó!

moltíssimes gràcies BOLERO, de veritat. què guapa! :) suposo que sóc massa poc pacient i em conformo (i ben content) posant quatre lletres aquí i fent algun que altre text publicitari. gràcies altre cop!

gràcies SOBREVALORADO. els abandonaments en aquest post estan sent de totes les menes i colors.

Assumpta ha dit...

Resposta del meu marit: Diu que no ho entenia i que un temps després, llegint una biografia de Joyce, va entendre una mica de que anava el llibre, però amb el llibre sol no :-)

(No ho sabia jo això, veus? jejeje m'he assabentat ara en preguntar-li)

fada ha dit...

Coincideixo amb tu amb l'Eco: no suporto el Baudolino. Em regunto com pot ser el mateix autor que va escriure El nom de la rosa.

Martikka ha dit...

No he pogut amb: L'ombra del vent, Ulises y El ruido y la furia, i altres que ni recordo...

òscar ha dit...

gràcies ASSUMPTA! com, de moment, no penso tornar a repescar l'ulyses no et demanaré que li preguntis al teu marit el títol del llibre que en dona les claus. amb tres intents ja n'he tingut prou! :)

suposo que l'eco no és el culpable FADA. l'estil és el mateix però hi ha històries que t'enganxen i d'altres que t'avorreixen. és el que tenen els llibres! :)

benvinguda MARTIKKA i moltes gràcies per la visiteta. tens un molt bon bloc!!! compartim abandonament per l'ulyses i, en el meu cas, inapetència per l'ombra del vent. bolaño en canvi ... aiiii bolaño com t'enyoro!

Siberieee εïз... ha dit...

Iaaaix, quànta raó tens! Jo també faig ús de la lectura per agafar el són, el problema és que a voltes em trobo llibres que m'enganxen de tal manera que no els deixo anar fins les 5h del matí (així tingui els ulls envermellits com Lucifer), i aleshores és pitjor el remei que l'enfermetat.
El llibre que no acabo mai: "Herbes d'enamorar" de Teresa Moura. L'estic llegint desde el 12 de març, del 2007!!! però ja és qüestió d'orgull...aquest "tostón" me l'acabo ": Sí o sí (però només quan no hi ha res més per llegir ;p)

òscar ha dit...

SIBERIE, molts cops, els llibres-somnífer poden acabar mutant a llibres-ginseng d'inevitable efecte ulls cansats l'endemà.
admirable la teva tenacitat de SI o SI me'l llegeixo; qualitat no compartida d'uns peixos que crec intuir compartim.

Assumpta ha dit...

Jajajaja nooooo és que ell amb el llibre que dóna les claus, va comprendre "de què anava" però tampoc ho va tornar a intentar, eh? També es va quedar en tres vegades i ja està :-))

Déjà vie ha dit...

normalment recordo els que acabo pero el tenia atravessat "el viejo y el mar", de Hemingway.

òscar ha dit...

DEJA VIE no crec que hemingway, massa ocupat ara mateix preparant l'edició anual dels san fermines del cel amb un calimotxo a la mà, t'ho tingui en compte!!!

Guspira ha dit...

Ufff, jo en tinc un que és un somnífer mortal i que no el recomano a ningú! "Les passions romanes" de la Maria de la Pau Janer. De fet, no puc amb res d'ella... Com pot ser que li donin premis? Quina pregunta més tonta que acabo de fer... Aaaaixxx...
Doncs aquest de les passions, l'he començat dos cops, i la segona vaig poder arribar una mica més enllà, però és que no puc, no puc, no puc... I mai l'he acabat! Quina dona, déu meu! No puc i de cop zzzzzzzz...

òscar ha dit...

fins ara no havia aparegut a la llista la sra janer GUSPIRA. jo en vaig llegir un (natura d'anguila) a pas de tòrtuga, i aturant-me al damunt

L'illa dels monstres ha dit...

jo és que tinc un problema amb els llibres i és que m'encallo amb gairebé tots. encara que m'agradin i m'ho passi bé, gairebé sempre acabo per deixar-los sense voler, quan porto dos o tres dies seguits sense poder llegir-los. sóc un desastre com a lector, però trobo que tampoc puc estar per tot (cinema, música, internet,... i a sobre llibres)

òscar ha dit...

ILLA DELS MONSTRES ma germana tenia una tècnica infalible: llegia el suficient per saber de què anava la història i ... avançava fins les darreres vint pàgines! impacient que és! :)

indeseada ha dit...

jijij...no havia vist la teva resposta, m' encantes!

Sirvi ha dit...

Ostres! Doncs molts... però que em vinguin ara al cap... El asombroso viaje de Pomponio Flato, de l'Eduardo Mendoza; tant que em va agradar Sin noticias de Gurb, que he rellegit un munt de vegades per pixar-me de riure i que he recomanat a tothom i en canvi aquest ha estat una total decepció...

òscar ha dit...

gràcies SIRVI per la visita i benvinguda al bloc. ja passa amb molts d'autors: un llibre et deixa enamorat i un altre amb un decepció gegant. gustos, colors, ... :)

rojopicanton ha dit...

Jo estic amb tu, l'únic llibre amb què no he pogut MAI ha estat l'Ulisses de James Joyce. D'altres de pesats, molts, però el fracàs de l'Ulisses (17 pàgines llegides) encara em dol ara.

Salut!

òscar ha dit...

em sembla ROJOPICANTON que el fracàs davant l'ulyses és marca de la casa d'entre molts del que estem per aquí. gràcies per la visita