dimarts, 18 de novembre de 2008

com una sípia a la planxa

com si fos un dels concursants engabiats del gran germà, mentre xafardejava més content que un gínjol els blocs nostres de cada dia, he escoltat la veu suprema d’amèlia (addicted to love) cridant-me al confessionari. glupsss!

encongit com una sípia després de passar per la planxa, amb el teló de fons d'aquell quadret de coloraines darrera el meu clatell, la veu, com arribada del més enllà, d’una amèlia taxativa em deia: “estàs nominat, xaval, a fer un meme”. després el silenci. i sepulcral.

un mes dins d’aquest univers i, per fi, legitimat primer a respondre i després aixecar un dit per preguntar. com al cole però sense bata.

respondre amb un petit llistat de SIS COSES QUE EM FAN FELIÇ (NO RELACIONADES AMB EL SEXE). més senzill que el pretèrit imperfecte de subjuntiu, la taula periòdica d’elements químics o la fórmula per resoldre equacions de segon grau ja que, a mi, fer llistes m’agrada. sempre les he fetes i, algunes, tan inversemblants que fa vergonya comentar-les sense la influència d’un (o dos) patxarans.

sis d’una mica originals:
1)cantar (o baladrar, segons la generositat adjectivadora del pobre veí) a la dutxa. vampiresa mujer de johnattan richman i todo lo que nos gusta de sidonie són dos dels meus darrers èxits del karaoke-shower.
2)jugar pel passadís de casa a futbol amb el nen. les parets estan contentíssimes.
3)anar a l’fnac a escoltar música, anotar-me títols al mòbil dissimulant davant dels dependents i, ja a casa, baixar-les de internet.
4)plorar d’alegria al final d’una peli. sols ploro d’alegria i per pelis amb finals tipus love actually, qué bello es vivir, etc. la meva dona es parteix del riure veient-me.
5)fer vaixells, a la llet, amb galetes principe.
6)mirar la meva dona com llegeix. es queda embadalida dins d’una bombolla lectora. i jo, observant-la tota feliç, encara més embadalit que ella.

superada la por del confessionari. recobrat l’aspecte normal després de ser per uns segons sípia a la planxa ara aixeco la mà i pregunto ... algú pot dir-me perquè a això se li diu meme? a quanta gent ho he de passar ara?

56 comentaris:

alas ha dit...

m'ha encantat aixó de més encollit que una aípia després de passar per la planxa! jajajajaja, no ha estat per tant...no? prueba superada!jiji

_MeiA_ ha dit...

vaixells amb galetes principe?¿

o_O

com?¿

ara ja et coneixem una mica més!
a mi també m'agrada veure com la meva parella plora per una peli... mentres jo ploro a llàgrima viva...

;P

Assumpta ha dit...

Ostres tu!!!
Has fet un meme!!!!
I t'ha agradat!!!

Espera a haver-ne fet uns quants més... i m'ho diràs :-PPP

Jo al meu blog tinc un lletreret que posa "Memes no, si us plau" i és que no puc amb ells...

Tu també ets addicte a les galetes Príncipe? jejeje... N'acabo de menjar tres!! :-)))

Bolero ha dit...

és un "gustassu" llegir-te. Gràcies

Albanta ha dit...

A mi m'agrada la comparació amb el confesionari, tot i que la diferència és bastant gran. Allí tot tan secret, i aqui publicament. Jo més be diria que é com despullar-se publicament.

Cesc ha dit...

Doncs les coses que et fan feliç sonen a felicitat, sí senyor :)

llenguaddicta ha dit...

M'agrada el teu blog. M'hi passaré més sovint. A mi l'Amèlia també m'ha nominat, i he pensat, ¿per què no? Tot i que el meu blog La Vida és Bella ja va una mica d'això. Per cert, tinc un amic que també plora amb Qué bello es vivir, quan comença la pel·li i quan acaba.

Amèlia ha dit...

Gràcies per haver continuat el meme (jo tampoc sé que vol dir, però l'he fet, i m'ha agradat). De tota manera, seguiré amb la temàtica habitual al meu blog... ja saps...

khalina ha dit...

A mi també m'ha agradat el títol de com una sípia a la planxa jaja. I també vull saber com fas vaixells amb les príncipes? En fas bocinets i les deixes a la llet??? Molta gent això ho fa amb les maries, no suca llet amb les de xocolata.
Un meme jo pensava que venia del francès même. I que eren unes preguntes que es passaven de bloc a bloc i s'enllaçaven. Però buscant al google
http://www.zapin.info/memes/
i mirant l'enllaç que fa a wikipedia, l¡orígen del mot és de Darwin

mai ha dit...

Coincideixo en què tens una manera molt original de descriure les situacions que et passen . Això de la sípia és genial!!

lisebe ha dit...

M'agradat molt el teu meme, i aixo de comparar-te a la sipia a la planxa tot un puntás jajaj.Ara et toca el pitjor a pasar-lo .

El teu es un bloc molt divertit i considero que també un bloc amic d'aquest de caminar junts en el ciberespai.

Molts petons Òscar

Cesc ha dit...

Jo ja vaig passar per una experiencia semblant. Primer em va fer una mica de pal, però després em va agradar i tot...
M'ha agradat especialment això de fer vaixells amb galetes príncipe!

Salut

Txarli ha dit...

Jugar a futbol al pasadis de casa! Sóc fan d'aquest esport. Els primers anys de carrera, estava en un pis amb altres companys i feiem tornejos de futbol al menjador, ufff! Fins i tot, em vaig inventar una jugada, la txalinha, jajajajaja! En vam fer de molt grosses.

Molt bo el meme.

Marta ha dit...

Genial lo de la sipia! xDD

El tema del meme m'ha fet recordar una seccio d'un programa de radio fa temps: petits grans plaers

jordicine ha dit...

Això de jugar a futbol al passadís també ho faig jo amb el meu nen. És genial. I què dir-te d'emocionar-me amb les pelis... Jo això dels MEMES (n'havia estat addicte) ho tinc prohibit mel metge. Fins aviat!

Lastienditas ha dit...

Vampiressaaadaaaa, vaaampiressaa mujeeeer!!! Me encanta aquesta cançó! Durant una època la cantava sempre quan conduïa tota sola! :D
Per cert, jo tampoc tenc ni idea de perquè se li diu meme.
Encantada de conèixer-te- un poquet més-! :)

Núr ha dit...

Feia dies que volia passar a saludar-te i finalment m'he animat! I he quedat molt contenta!

Jo, a diferència de l'Assumpta —que ja vaig veure el cartellet i m'ho he apuntat com a nota mental—, m'encanten els memes, tot i que encara no he descobert per què en diuen així... Si mai ho descobreixes, espero que m'ho facis saber!!

Pel que fa a les teves respostes, m'ha semblat BONÍSSIMA la de l'fnac!! hahahahaha Que no ho pots buscar per internet??? XD

I molt tendra la darrera! Molt bunik!

...i continuo llegint una mica més!

sylvia ha dit...

Hahaha... m'he quedat clavada a la cançó del Richman...si us plau, reclamo un vídeo al youtube :-)

Noctas ha dit...

Fantàstic Oscar. Mirar el vol de les orenetes a la terrassa i acollonir-te quan passen a un metre d'on estàs tú. Mirar la veïna quan es canvia de roba(ayy que el sexe no s'hi val!!!).Anar als cars amb els amics i adelantar a l'Albert amb qui sempre ens piquem. Jugar al Monopoli i arruinar als companys de joc.
Vuere la Sarah de bon dematí mirar els dibuixos animats. Se li posen els ulls com taronges.
En fi Oscar que els teus posts sempre són un cant a la vida!!!!
saludus crack

rits ha dit...

je, je, je... això dels memes!! a mi em fa gràcia llegir-los, descobreixes moltes coses, xò molta mandra fer-los!!!

les parets de jugar a futbol tenen molt d'encant!!! a casa els meus pares ara qui hi juga és el meu pare amb els fills dels meus cosins!!! no pot evitar continuar fer-ho!!

Siberieee εïз... ha dit...

Amic Òscar! Veig que has obtingut un munt de respostes, però per si encara et queda algún dubte, l'explicació és en un post que vaig escriure a principis de maig. La veritat és que a mí no em barrufen gaire aquests tipus d'examens-tests-remember-oooh-my-friend... però abans solia respondre un super-meme que em va enviar la Julia cada dijous (desde vacances que ho he deixat!), perquè omplir-lo tot de cop em fèia una maaandra "que no te cuento". Ara que veig el teu... em sembla que retomaré l'afició dels "si fuera dijous".
ale pues!!

pd: m'han encantat les teves respostes, totesss, pero especialment la dels vaixells a la llet :o), quin pàio tuuuuu!!!

kweilan ha dit...

No se exactament que és un meme...Ara ho miraré...Només dire que durant un temps les pareds del passadís van estar fetes pols perquè el meu fill hi entrenava a tennis. I no sé si em feia molt feliç...

Anna ha dit...

Doncs a mi m'ha vingut al cap el llibre "El primer glop de cervesa" de Philippe Delerm... (Diria, però, que allà això dels vaixells galetils no surt....)

(i trobo a faltar una sessió d'arreglar el món davant d'una xocolata amb nata a la llista... ;-)

Els dijous nous ha dit...

jeje!! lo de cantar a la dutxa és un plaer que s'executa amb més moderació quan ets en un pis compartit, però tb disfruto fent-ho...i la de todo lo que nos gusta et confirmo que es enganxadissa, perq tb ha sigut un hit del meu karaoke-shower! De les pelis, en canvi, a mi m'agrada disfrutar amb la sensacó que et deixa una bona peli unes quantes hores o dies després, encara pensant amb les imatges que t'han captivat... i evidentment, tot allò que floti a la llet és divertidíssim!!!
Salut!!

Ferran ha dit...

Sóc del club de l'Assumpta : odio els "memes" aquests, a més de no entendre, tampoc, d'on punyeta ha sortit aquest nom estrany.

La "raó 4" la comparteixo. Sóc un "bledo" acabat, amb segons quins finals ! :-)

Ballarinadeplom ha dit...

jo també faig vaixells amb galetes príncipe!!

el millor de tot es q la galeta es desfà, però la xocolata d'enmig no :)

òscar ha dit...

tota la raó ALAS, no ha estat per tant! l’encongiment sipiesc ha sigut temporal. el temps escàs d’entrar en contacte amb la planxa!

MEIA i KHALINA per gaudir d’uns excelents vaixells de príncipes cal, primer de tot, ser una mica zampabollos i, després, partir la galeta en quatre bocinets sense esmicolar-la, submergir-la a la llet (preferiblement amb nesquick) i ... a xalar de valent! uuuuum!

ja has llegit ASSUMPTA, oi? ... efectivament confesso, em dic òscar i sóc, sóc (amb la veu trèmula) addicte a les galetes principe. :)

tu si que ets un gustassu com a lectora BOLERO!

llavors m’heu enganyat vílment ALBANTA. i el que jo creia que era un meme d’aquests ha acabat sent un ... stripteasse! :)

CESC ens que si no ens obliguem a ser feliços, malament rai. ja saps: a somriure i amb més de sis motius, eh!!!

LLENGUADDICTA jo crec que capra va dirigir aquesta peli per deshidratar a tòtils com el teu amic i jo mateix.

gràcies a tu per entabanar-me, AMÈLIA punyeteraaaaaaaa! si-si; tu a lo teu que el mon s’acaba! :)

MAI el meu estil és mirar de riure mentre escric. que us pugui divertir és com jugar al pòker i guanyar: l’hòstia!

ja he passat el meme LISEBE. demanant permís, això si! hi ha una cançó que diu “you never walk alone”. doncs això: a caminar junts. petoonets!

CESC si es que, en el fons, tinc un esperit de mariner que no me’l acabo :)

TXARLI i JORDICINE el futbol-passadís o futbol-casa hauria d’estar subvencionat per la generalitat (salut) per la seva força terapèutica. fem faltes amb barrera, barrets, empentes, ... la veina de sota està igual de(des)contenta amb mi que amb el nen jajajaja

MARTA passat el meme-tràngol, em quedo amb la sípia (amb all-i-oli) pel sopar

és bona aquesta cançó eh, TIENDITAS i SYLVIA! a més, la A final de vampiresadaaaaaaaaaa sembla feta especialment per ser cantada a la dutxa, al cotxe, a on sigui però a grito pelao! un video al youtube? meuuuuu? parlaré amb el meu representant!!! :)

NUR molt benvinguda al bloc i gràcies per la visita. lo del fnac em fa feliç perque remeno llibres (m’encanta) i vaig escoltant cosetes que igual desconeixia i no sé si haguès descobert a cegues per internet. apuntar títols i grups al mòbil primer fa vergonya. després quan descobreixes a freeks com tu fent el mateix, la perds!

NOCTAS de cracks aquí n’està plé! a mi no m’agraden ni els coloms quan passen vora meu. la culpa és dels pajaros de hitcotch! :)

RITS el futbol-home enganxa. si volen partit, ja saben! :)

SIBERIEEE ja he llegit el teu post del maig. :) com t’agrada la idea de les principes partides en quatre a la llet (la xocolata queda immaculada!) i em dius que t’agradaria rependre això dels memes doncs apa; si no vols caldo, dues tasses! jajajaja així que si no disimules ni et fas la desentesa et passo el marró(net) d’aquest meme. petoneeets!

KWEILAN les practiques de tennis a la paret les feia, de petit, a casa mons pares i m’ho pasaba tremendo. ara la jefa, amb bon criteri, em limita la pràctica de l’esport cassolà. diu que amb un nen a casa ja en tenim més que prou! :)

ANNA estàs parlant del típic suïs de carrer petritxol. uuuuum que em desfaig!

DIJOUS NOUS per fi un fan dels sidonie. què bó que és tot, sencer, el costa azul. i que malament que canto jo, tota sencera, el todo lo que nos gusta. però es que ... em quedo tan a gust! :)

FERRAN els plors per pelis són una de les meves debilitats. quan més carrinclona i quan més happy end té; més ploro! tòtil, tòtil, tòtil que soc!

siiiiiiiiii BALLARINA DE PLOM, exacte! (perdó per no saludar primer i donar-te la benvinguda) el més bó és que la xocolata queda intacta. la galeta estovada i la xocolata allà, indemne a l’atac lacti. una delícia! un plaer! la felicitat!

bimbonocilla ha dit...

Visca les galetes príncipe, sí senyor!!!

Lula ha dit...

Ufff..... memes.... massa personal, passo!


Besotes

Lia ha dit...

Hola Òscar, has provat mai ha escriure monòlegs? ets genial!!jaja!!

Jo fa temps vaig fer un meme igual, "6 coses que hem fan feliç" i vaig acabar en 10 i perq hem vaig frenar!!

Un peto!!

Assumpta ha dit...

- Jo sóc l'Assumpta, hola Òscar (veu també trèmula)

He de provar això de posar-les a la llet... la teva descripció em fa la boca aigua... jeje (ufff cap intenció de deixar l'addicció, en el fons)

Jordi ha dit...

Jo també procuro fer un greastest hits de tot el que se'm passa pel cap mentre estic a la dutxa!! Es un dels millors plaers que hi ha!

òscar ha dit...

BIMBONOCILLA llegint la de supporters que tenen les galetes principe, ja cal que demà correm cap al súper perquè els stocks estan amenaçats

i intransferible LULA. petoneetes

bona senyal LIA quan s'ha de fer un esforç de síntesi dient coses que et fan feliç, no? no deixa de ser una mena de monòlegs el que fem/faig aqui. petooons i gràcies :)

ASSUMPTE no tenim remei ni cap gana de trobar-lo. les galetes principe ens tenen el cervell menjat. prova-ho, prova-ho ... ja em diras! petonets. ps: no tinc la veu trèmula potser perquè acabo de menjar-ne dues. sense vaixellet. a pal sec! :)

Anna ha dit...

M'ha agradat molt, lo de la sípia, i lo del confessionari, je,je,je... Però m'han vingut imatges que tenia una mica oblidades (per sort) de la tortura diària de la pilota rebotant pel passadís!!!! Em treia de polleguera el pam,pam de la pilota contra la paret, ja,ja,ja... Va haver-hi una temporada que al saló tenia la taula del menjador enganxada a la paret i es va convertir en una porteria, amb unes rodones precioses a la paret!!! M'has fet riure. Petonets.

caterinacortes ha dit...

És quasi l'hora de dinar, no he dinat i aquesta foto... Les petites coses, les més senzilles, són les que fan que la vida tingui sentit i ens aporti aquest plaer que potser no sabem identificar com felicitat :)

el paseante ha dit...

Molt lleig això que fas al FNAC. Sort que et salven les galetes "príncipe" navegant pel got llet. :-)

Marcos ha dit...

sípia la planxa...uhmmm....quina gana!

òscar ha dit...

lo més bo del karaoke-shower JORDI és que no està sotmés a la tirania dels 40 principals i admet èxits d'ahir, avui i sempre. amb el beneplàcit dels veins, clar!

aiii ANNA, el saló el tenim vetat per la meva dona com a poliesportiu improvisat. i mira que feiem uns partis de voley (les cadires de xarxa) d'allò més divertits! :) gràcies per la visita i ... benvinguda!!!

CATERINA i MARCOS; anda que no vé de gust ni res la sipieta, eh. amb les seves patatones, l'all-i-oli ... visca la cuina de tota la vida!

molt content de rebre't PASEANTE, de veritat. passo molt sovint pel teu bloc i ara, encara més, coneixent que de tant en tant et trobaré al turo parc prenen-te una llet amb principes. lo del fnac: tota una experiencia que us asseguro que molta gent fa!

Déjà vie ha dit...

ooooooh m'encanta el darrer punt, precios. No espera meys de tu!

Delfica ha dit...

Caram, m'ha passat una cosa raríssima... pensava que t'havia escrit un comentari i resulta que no.. En fi, que encongit com una sípia a la planxa és poc tenint en compte la mena de laberint estrany que són els "memes" aquests. Jo encara no se exactament en què consisteixen. Dir-te que la setmana vinent he quedat per plorar veient Love Actually. Salutacions sepionet.

irene ha dit...

sospito que no ets l'únic que s'apunta d'amagat els cd's del fnac. jo també m'apunto els llibres que dic "aquest obligatori algun dia" i després (glups)m'oblido de comprar.

i lo de la dutxa taaan mític, però si em posés a cantar a les 7 del matí la família em faria fora de casa. al matí jo em poso rac1, en plan aviam com va el món, però a la dutxa no puc posar la radio prou forta com per sentir-la i al final tota la parafarnàlia es converteix en un runruneo matinal inútil amb funció ambiental. però bé :)

L'illa dels monstres ha dit...

jeje lo de apuntar-se cançons i discos al mobil a l'fnac és una activitat bastant comuna me sembla a mi jaja

salut!

òscar ha dit...

està tan guapa dins la seva bombolla, DÉJÀ VIE

jooooo DELFICA, miro de raccionar-me love actually perquè em deixa buit. l'amistat entre el rocker i el seu reepresentant, la declaració en portuguès, el nen a l'aeroport, l'escena davant la porta amb keyra llegint els cartronets de l'amic del marit, ...

a casa no em diuen res IRENE. potser soc una mica ilús, però diria que els hi agrada escoltar-me cantar :)

ILLA DELS MONSTRES el primer dia em sentia observat per tothom, ridícul, com si fós un lladre de cultura. després vaig anar veient gent que feia el mateix que jo i, ara ja, a gaudirrrr!

Guspira ha dit...

Aaaaaaaai com ric amb tu!!! Tens una gràcia especial a l'hora d'explicar les coses i m'agrada! Com m'agraden les coses que et fan feliç perquè són cosetes senzilles. I m'agraden perquè m'han fet riure però també m'han fet esgarrifar i de tendresa, que sigui dit! M'ha encantat la sisena... Cooooooooooorre, crida a la teva dona i deixa-li llegir això!!!

Rita ha dit...

Jo juraria haver-te comentat i ara veig que no hi sóc... :-(

En tot cas... Un post genial! Divertit, tendre, sentit, original...

Jo ploro pels finals feliços, però no vegis pels tristos, inundo el cinema! I les príncipe... ummmmm m'encanten!!

He llegit que algú et diu que podries fer monòlegs i penso que té raó: ets boníssim!!
Vinga, ja prou de floretes, petons!!

m ha dit...

també enyoro el 6é motiu per ser feliç, sobretot en dies com aquest en el que el sol qui sap a on para...

jo també ploro amb love actually...el petó a l'amic a la porta després de la declaració d'amor més maca del món em fa posar la pell de gallina.

definitivament, necessito sol, m'estic tornant una bleda! :-)

Deric ha dit...

comparteixo a tu el punt 4!!!
El 6 és tan romàntic!!!

Saltinbanqui ha dit...

A mi tb m'agrada laa llet amb galetes principe, pero m'agrada mes ofegar-les.

:)

òscar ha dit...

m'agrada riure i que la gent rigui GUSPIRA. la meva dona va sempre molt atabalada i pot llegir més aviat poquet per plaer però, quan ho fa, està per menjar-se-la!

moltíssimes gràcies RITA. em plau molt, de veritat, llegir que us diverteix el que escric. si fa o no fa això que deixo escrit per aquí ja són una mena de monòlegs, no? doncs sols cal que cadascú li posi la seva veu!!!

M com el sol sembla ser que pensa estar amagadot (ara semblo el fals home del temps del polònia!) uns quants dies; si et sembla, afegim a la pluja els nostres llagrimots veient, efectivament, la declaració d'amor més bonica que mai s'ha fet amb un senzill radiocasette amb nadales i uns cartrons. aiiiii

després d'anar llegint tots els comentaris DERIC, està clar que en aquest univers blogger en som uns quants que plorem com a magdalenes amb les pelis. et deixa nou!

pobres príncipes SALTIBANQUI! confessar que les ofegues pot significar una denúncia per part de la societat protectora galetil. digue'm, millor, que els hi donem un bany i així ens estalviem problemes futurs :)

Assumpta ha dit...

Tinc l'honor de posar el comentari nº 50!!

Encara no he pogut provar allò de les Galetes príncipe perque me les menjo abans que puguin arribar a la llet!!! ostreeeeessss

òscar ha dit...

ASSUMPTA, tu honores el post sent la comentadora número 50. mira amb atenció, demà, les respostes del post de supersticions, no gràcies!
una abraçadaaaa!

polaroid mental ha dit...

la primera vegada que vaig utilitzar el mòbil per apuntar-me una frase que havia llegit en una exposició, em vaig sentir com una autèntica espia. Ara ja li he trobat un munt d'utilitats, fins i tot faig la llista del súper mentre vaig en bus :)

òscar ha dit...

jajajaja POLAROIDS ... aquesta sensació de james bond de pà sucat amb oli és boníssima. t'emparanoies i creus tenir mil ulls enganxats al teu clatell vigilant el que escrius

indeseada ha dit...

jijiji...molt bona l' expressió...Ja temim coses en comú tu i jo...
jo em passo tot el dia cantant...de vegades fins i tot quan em fico al lit...i sino no canto, malament pq és que em pasa quelcom...La pitjor part pels que estàn al meu voltant que han de soportar-ho jijiji...
i ara quan ploro amb una peli, cosa que faig molt sovint, ric,perquè sé que ell està a la que salta per veurem plorar i "enfotre-se'n" però am tot el carinyo...jeje

Assumpta ha dit...

Em vaig endur el TRETZE!!! jajajajaja menys mal que no sóc supersticionsa :-)))

òscar ha dit...

diuen que cantar INDESEADA és una forma d'espantar el mal. molt semblant, suposo, a plorar a les pelis. no deixa de ser una forma d'hidratar l'ànima! :)

aiiii ASSUMPTETA, si és que el 13 no podia ser d'altra però, això si, amb connotacions positives!!! contenta d'ahir, eh? :)