manifest gris

benvolguts ex-usuaris:

des d’aquestes línies, que gentílment m’ha cedit l’escribent del bloc, vull denunciar la situació de vilipendi i menyspreu generalitzat que estic patint els darrers anys.

a l’exili cromàtic al que estic sotmés, que arracona la meva presència a capses de més de divuit colors per darrrera de trepes nouvinguts com el verd festuc, cal afegir-hi d’altres, més filosòfics potser, que fan que ningú vulgui saber res de mi. el gris fa nosa. no interessa.

asumeixo, amb resignació, carregar amb el feixug pes de ser titllat d’ensopit i trist. és una etiqueta que m’acompanyarà tota la vida. però d’un tems ençà, la meva reconeguda gamma de grisos que separava el blanc del negre, ha estat desterrada pel pensament que exigeix l'elecció d'un bàndol.

o defenses fermament la nova cuina creativa o et postules com inequívoc guàrdia pretorià del receptari tradicional. ets un malalt de la literatura de consum massiu o no llegeixes res que aparegui a la llista dels més venuts del fnac. 40 principals o indi. o afirmes que aquest quadre el pot fer el teu fill de tres anys amb els ulls tancats o no legitimes altra cosa que performances i videoinstal.lacions.

seré, en pocs anys, declarat una espècie en extinció?